Trailseries Albiol

El passat dissabte dia 20 de juny es va celebrar la Cursa de muntanya de l'Albiol, que formava part del circuit Trailseries i estava organitzada per Naturetime.
Es donarien dues opcions, la cursa llarga de 19,5 km 942m d+ i la de 13 km 600m d+, on la segona passava pel mateix recorregut que la curta, acabant al poble de l'Albiol i llavors tornaria a sortir del poble per realitzar un segon bucle per tal de completar els km addicionals.

Per part del Borges Trail hi participarien en la Lourdes Cayetano i l'Aleix Toda en la cursa llarga i  la Núria Gil, en Xavi Prim i en Mikel Basora a la curta.

A continuació ens relaten la seva experiència durant la cursa:

Cursa de 13 km:

En Mikel Besora va sortir dosificant-se en el grup capdavanter, ja en el primer km. i pujant va escapar-se i va arribar en solitari a dalt del cim amb mig minut de ventatge sobre el segon clasificat, Arturo Neriz.

A partir d'aquí senders en pla i en baixada feien agafar un ritme cómode a en Mikel per tal de reservar energies per les dues següents pujades.

La segona pujada es podia fer tota practicament corrent, en canvi la tercera ja s'havia de dosificar ja que ens pocs km.i havia un bon desnivell positiu.

Finalment, va arribar al poble d'Albiol en primera posició absoluta i primera sénior amb un temps de 1h.09' per cobrir els gairebé 13km.i 600m.+. En el podi va estar acompanyat per Arturo Neriz (1h.12') i en Daniel Castillo (1h.13').

Per altra banda, la Núria Gil comenta que des dels primers metres i aprofitaant qe eren més planers, va optar per agafar un bon ritme de carrera i poder agafar distancia a la seva perseguidora. Seguidament, amb un grupet de tres corredors, tot i tindre algun que altre problema per haver-se perdut durant el circuit, va poder mantenir posició fins a l'última i més dura pujada acabant en primera posició.

Cursa de 19,5 km:

La Lourdes Cayetano va participar en la modalitat llarga. La sortida va ser més lenta que altres vegades i les sensacions no eren dolentes fins que a partir de la meitat on anava junt amb l'Esther va intentar seguir-la pujant i va veure que les cames no anaven. Tot i això va decidir marcar el seu ritme i arribar a meta amb una costosa segona posició amb un temps de 2h 10', després de l'Esther Casajuana i seguida per Cristina Fargas.

L'Aleix Toda va sortir intentant seguir en Kilian García i en Xavi Sahuquillo, que van imposar un ritme molt fort des de l'inici. A la primera pujada aquests dos ja se'n van anar en solitari. No va ser fins a l'Aixàvega que en una distracció dels dos primers l'Aleix els va atrapar i van formar grupet. 

A partir d'aquell punt l'Aleix es va limitar a intentar seguir el ritme altre cop, amb dificultats quan el terreny no era tècnic. No va ser fins a la pujada al poble de l'Albiol, final de la cursa curta, on en Kilian va aprofitar per agafar avantatge, l'Aleix el seguia sense perdre'l de vista i en Sahuquillo perdia pistonada i baixava el ritme.

En el segon bucle, que inicialment era asfalt i pista ample en Kilian va desgastar a l'Aleix i en la darrera pujada aquest darrer ja no el va poder atrapar, arribant finalment l'Aleix amb un temps de 1h52'59'', mentre que el vencedor ho va aconseguir en 1h52'10''. Xavier Sahuquillo va tancar el podi masculí amb un temps de 1h57'55''.

ULTRATRAIL VOLTA A LA CERDANYA. (130km, 5000d+)

PROVA PUNTUABLE PER:

-          LA COPA CATALANA D’ULTRES.

-          LA COPA D’ESPAÑA “SPAIN ULTRA CUP”, amb lo milloret de la disciplina.

En Marc Balañá, com a membre de l’equip de competició Borges Trail, ens explica de primera ma la seva vivència a 12-6-2015.

PREAMBUL:

Sis setmanes després de fer la Ultra Estels del Sud, acabant amb molt bones sensacions tot i les grans calorades suportades, ara tocava l’Ultra de la Cerdanya, una cursa que pel seu tipus de aerografía m’agrada i s’hem dona be a les meves condicions de correr, amb pujades llargues i moltes d’elles corredores, així com baixades poc tècniques i on pots agafar un bon ritme de creuer.

Aquesta prova la tenia apuntada com a segon objectiu clar de l’any i la veritat, havia entrenat dur i ben planificat sense parons de cap tipus, arribant en una bona punta de forma, hem notava fort i resistent...

ANEM AL GRA:

El cirquit original prometia i molt, els seus (120Km i quasi 7000+), amb una segona part mes dura que la primera, exigía fer una bona lectura de la cursa, no fàcil, mirant de mantenir un ritme viu durant la primera part de nit amb mes fresca (sortíem a les 12 de la nit de divendres), però tenint al cap que la segona part podien passar moltes coses....

Finalment per meteo complicada van retallar (1000d+) entre les dos últimes pujades i allargant (10km) per pistes amb tolls d’aigua, que garantien portar els peus mullats durant tota la cursa.

0:00h SORTIDA desde ALP:

Ja no hi ha pas enrrere, els deures fets i tot un parc natural per recorre i demostrar-ho !

Control de material estrticte, aquest cop l’equip de pantaló llarg impermeable, guants i tèrmica llarga, a part de lo que ja sempre es solicita d’entrada, ens feia anar lleugerament mes lastrats....Per altra banda, vaig decidir correr amb pals llargs d’un sol tram, al existir força desnivell i facilitat per utilitzar-los.

Arranquem uns 105 corredors, nomes arrancar cap amunt a les pistes d’esqui de la masella, sense pressa, pero sense pausa fins atrapar al capdamunt a l’apreciada Laia Diaz, que en tantes curses vam poder rodar junts al 2014, al portar ritme molt similar....Coronem fent un grup amb ella, l’Eloi Ortiz i en Jose Mª Cañadas, amb el que ja vaig coincidir en la primera part dels Estels. Tirem avall a ritme maco, sense perdre mai els papaers, vaig tirant jo, obrint gas on planeja i frenant als llocs mes drets, anem perdent a la Laia, que sap perfectament el ritme que ha de portar per triunfar, ella ja va la primera fèmina i guanyarà la prova, l’Eloi Ortiz que ja comença a sapiguer el que es sortir fort i patir la fatiga a partir de mitja cursa, es frena quedant-se amb la Laia.....Amb en Jose fem un bon tandem, tot i que ell va sense pals aguanta perfectament la roda pujant i pel plà inclús m’estira mentre jo hem freno per no pasar-me jeje....Es un gran atleta (2:38 en marató hem va dir, ja no cal fer mes preguntes).

Anem ràpid però còmodes, mentre parlem i comentem la jugada, tot arribant al km30 i 1500+ en tan sols 3h30’, mes o menys en la 15ª posició....Durant aquest trajecte varem estar de 1 a 2h de la matinada plovent fort, per la zona que coincideix amb Cavalls del Vent (Refu.Serrat de les Esposes).....Aquí el cap era vital per a seguir avançant, mai millor dit, com aquell que sent ploure....Portar sabatilles que no absorbissin molta aigua era important per no arrossegar mes pes del compte i els dos anàvem be en aquest sentit, ell amb les INOV i jo amb les NORTH FACE ULTRA, les dues amb bon tac i tèxtil poc absorvent.....Autèntiques minimalistes toterreny, per gaudir al màxim.

A partir d’aquí i fins el km67 (LLES DE CERDANYA), anem passant a unitats, probablement desfondats per haver apretat massa al principi....”OTRA LUCECITA”, va dient en Jose, i jo li ratifico, si Jose, “SIGAMOS PARA BINGO”....I el deixem enrrera amb facilitat. Exepte en Toni Casanoves (DE PUIGCERDÀ) que ens acompanya uns 20km fins que finalment també es despenja.

A LLES, avituallo ràpid i hem despedeixo d’en Jose, me notava be de forces i decideixo fer camí, hem sap greu feiem un bon duo, pero hem sembla que encara hem queda una marxa mes i l’he d’aprofitar. Aquí ja sortia el (7º) i coneixedor de la duresa que encara quedava, la idea era tota d’intentar avançar com mes posicions millor, tot i que el (6º), un Vasc, ja el tenia a 19’.

Segueixo sumant desnivell i km, ara ja sol i amb la música posada, procurant portar ritmes ràpids en plans i baixades, així com mes conservadors i de caminar ràpid en les pujades, amb els km hem van donant referències i vaig retallant....Hem noto físicament fort i els ritmes considero que son molt bons, tot i que moltes zones per on es correr son senders enfangats o tolls que has de posar el peu dins si o si....Tot i així els peus conserven compostura sense ni una sola llaga, no canvio mitjons ni bambes en tota la cursa, ja que penso no te sentit, al no passar 1km sencer sense tocar algo d’humitat.

Km98. MENANGES. Aquí es el primer punt que ja començo a notar la fatiga i he de canviar el chip...Passant de mode “anar atrapar gent” a mode “mirar de no perdre la posició”. Tot i així i fins a meta no camino cap pla ni cap baixada, penso que es la clau i un bon indicador de que s’ha gestionat be l’energia, per obtenir el millor resultat final possible....Tinc al (6º) a tan sols 4’ i tan sols que ell camini a un sol pla, el pillo segur !!!

Aquestes alçades ja es una lluita contra un mateix, només un sap l’entrenament que hi ha al darrera, i si a sobre hi ha una millor forma física que curses anteriors (com es el cas), tot i no poder estar al podi, una posició es or....Faig 2km i en una pista que cambia de carena i va pujant veig a un corredor que camina, es ell, es el vasc, ja l’he vist visualment hi ha de ser meu penso...Corro també en les pujades de poca pendent, fins que en uns 20’ l’atrapo i el passo, saludant amablement i amb un punt mes de ritme, impedint, no tan sols que hem segueixi, sinó que tampoc es vegi capacitat de poder-ho fer....

En el km115 tenim l’últim control, on hem menjo un parell de talls de pitza, junt amb unes olives arbequines, aquestes en quasi tots els controls en tenen i es un aliment perfecte per llargues distàncies, ja que aporta greixos bons, sals i tenen bon gust, canviant a tota la resta que s’acostuma a menjar gairebé sempre dolç....

Finalment en 16h54’ entro a la meta de Puigcerdà, molt satisfet del rendiment i sensacions que he tingut en tota la cursa i veient que el nivell del capdavant era molt alt, un resultat mes que meritori, on en temps i ritmes estic molt millor que al 2014 i aguanto molt millor els ritmes en aquest tipus de cursa....

Mirant referències dels corredors que hem varen vencer tenim per exemple al Valencià Josep Cebria (6º a Ultra Pirineus 2014) i que hem va treure tan sols 4’...Fent jo la segona meitat quasi 30’ mes ràpid....Del anàlisis també trec que vaig fer el 4art millor temps en la segona meitat de cursa, tot i anar tou en els últims 20km....

Resumint i amb el que vaig gaudir, gracies a la millor assistència del Mon, la meva dona Mar Alsina. No hem queda altra que descansar be i començar a preparar la següent prova, que tot i que encara no està fixada exactament quina serà, de ben segur que ho penso donar tot de nou, aquest 2015 està planificat així i així serà.

Donar gracies a tots els col·laboradors com:

ORGANIRZACIO DE CURSA

BORGES

EASSUN

NATURETIME EVENTOS

SPORT GIM TARRAGONA

PH-QUIROGEL

MEGAPLUS

RENDIMENT-RACE

BOSSETUS

SPORT-HG, ETC....

Així com el meu entrenador i conseller Quim Royes, fisios, massatgistes, etc...

Skyrace Vallibierna, prova puntuable per a la Copa d'Espanya

Per fi! Després de dos mesos sense competir, el diumenge 14 de juny ens plantàvem junt amb els amics Jacob Salvador i Pol Vilà a la al poble de Vilaller per disputar la Skyrace Vallibierna, competició de la Copa d’Espanya que constava de 34km i uns animals 2700m d+.

Durant tota la nit i el dia anterior havia estat plovent, així que el temps era dubtós, però quan ens col·locàvem al calaix de sortida s’entreveia un cel sense núvols i el sol començava a fer-se notar. Jo mirava al voltant i al·lucinava, mai havia vist tant de crack per metre quadrat!

Qui més qui menys anava enfundat en la vestimenta de la seva selecció, ja sigues la catalana, l’andalusa, l’aragonesa, etc. A banda per allí escalfant veies a ídols com Miguel Caballero o Iván Ortiz, gent d’un altre planeta.

A les 8:30 es dona el tret de sortida i la multitud surt a tot gas de la plaça de Vilaller, tot passant per sobre un pont per travessar el riu i som-hi, 2km gairebé plans fins al municipi de Ginast. Mentrestant jo dec anar en 50ena posició, a un ritme còmode que la festa tot just acaba de començar.

En arribar a Ginast començem a enfilar la pujada més dura de la cursa, 1200m de desnivell positiu en 6 km, tot un quilòmetre vertical. Hem sento bé, poso mans als genolls per impulsar-me i vaig passant uns quants corredors. Passo la primera noia, la Gemma Arenas, li dono ànims i vinga a seguir amunt per tot de senderons enmig del bosc. La calor es fa notar amb força.

En el km 5, sortim del bosc per començar els prats d’herba verda, impressionants vistes arreu ens envolten, comencem a estar força amunt. M’agradaria girar-me, asseure’m al terra i contemplar el paisatge però avui això no toca, per això ja hi havia anat la setmana anterior. Avui toca mirar endavant, on es pot veure tota una filada de corredors que es va estirant fins on m’arriba la vista. 

Les cames cremen, però ja arribem al final de la pujada, km 8 i tot i que encara és pujada, ara el desnivell no és tan agosarat. Ens trobàvem a 2300m d’alçada. Vaig començar a córrer com les meves cames, que s’havien quedat tieses com a troncs, hem permetien i a caranejar per tots aquells prats verds sense fi, aquí l’aire és fresc i les olors i l’entorn m’envaïen omplint-me de forces. Passo alguns corredors i al Manuel Rullan, que li pregunto si està bé i hem contesta que sí però afluixa i es posa a caminar.

Ràpidament ens plantem al Coll de Salines, punt amb avituallament fort on hi havia una bona colla de gent animant. Els seus ànims en aquell punt van ser de gran ajut. Tot seguit començà la baixada de 500m de desnivell negatiu, on l’herba humida i els forats amagats la convertien en una zona tècnica on s’havia de vigilar de no torçar el turmell. GASSS AVALL!!!

Arribo al fons de la vall junt amb un altre corredor de la selecció andalusa que hem passa davant i tots dos agafem bon ritme, ara per pista, fins que atrapem a un altre corredor i formem un grup. Al final de la vall es podia veure la presa de Llauset, i enmig d’herba alta agafem un senderó, travessem un riu i som-hi vall amunt!

Aquí hem vaig desenganxar del grup que anàvem, tot passant per un avituallament on hi havia els voluntaris més catxondos que he vist mai en cap cursa, tots animant a crits com si la vida mateixa els hi anés, impossible de que no t’arrenquessin un somriure abans d’encarar la segona gran pujada de la cursa. Veig una fila d’uns 6 corredors uns 300 m davant i m’obligo a no caminar per impactar amb ells, cap a mitja pujada ho aconsegueixo i per la meva sorpresa quan la cosa es comença a inclinar i he de caminar, 3 d’ells es queden enrere. Estic flipant, jo que sóc un mindundi i estic passant a tot de corredors amb samarretes de seleccions aragoneses, madrilenyes, andaluses, balears, etc. No m’ho puc creure, això s’ha d’aprofitar perquè costarà molt de repetir!

Al final de la pujada arribem als 2500m, punt més alt de la cursa. A partir d’aquí començava un cresteig tècnic amb puntes de roca afilades on en algun moment vaig acabar de cap pel terra, sense que la cosa anés més enllà d’una pelada de genolls. Portem 19km i si fins ara la cosa ha anat molt bé el cansament s’està evidenciant cada vegada amb més intensitat, i encara queden 15km!

Hem vaig dient a mi mateix: va, que si hem arribat fins aquí ja no queden pujades tan animals, només toca aguantar el ritme! Sort que el cel s’havia ennuvolat i feia fresca, la temperatura era perfecte pel meu gust! Arribem altre cop al coll de Salines per desfer el camí  pel que havíem vingut abans fins a meta.

Km 26, per fi s’han acabat les pujades, ara toca posar el mode kamikaze i avall! Mai havia pensat que una pendent carregaria més a la baixada que a la pujada, però aquella baixada de 1200 m, ara de desnivell negatiu, els quàdriceps realment cremaven com a brases, però com estava xalant! Segurament feia cara de que necessitava anar a urgències, però interiorment jo estava somrient, això és llibertat!

Passo un parell de corredors que es prenien la baixada amb més calma i en arribar a Ginast sembla que no tinc més forces, semblo el Pitot, el gegant del meu poble que sempre va tot desmanegat.

Ara ja sí que sí, només queden 2 km planers per arribar a meta, i que és allò? Dos corredors més de la selecció madrilenya! Trec forces de no sé on per posar-me davant d’ells i apreto tot el que puc. Un d’ells se’m posa a roda i no el puc deixar. Poso ja la última marxa, una que no sabia que encara hem quedava i poc a poc el vaig deixant enrere.

Finalment arribo al poble de Vilaller amb un temps de 4h 5’ 42’’, molt millor del que m’esperava, tot i que el primer, Iván Ortiz, m’ha tret 30’ 47’’, com collons es pot córrer tant? Quina carrera més bèstia, he xalat com un nen petit! Paisatge inmillorable, pujades i baixades infinites, bona gent i un ambient fantàstic.

Enhorabona al Jacob Salvador i al Pol Vilà, que també van fer bons resultats a la cursa tot i que els hi va pedregar.

Moltes gràcies als organitzadors per fer possible aquest event i espero que es segueixi fent per molts anys! I com no, agrair tot el suport i ambientasso que tenim al  Borges Trail, el recolzament constant del meu mestre i entrenador Quim Royes, al nutricionista Albert Martínez i a tots els col·laboradors de l’equip: Eassun, Ph-quirogel, Artesania Megaplus, Rendiment-race, SportGym Tarragona i Bussetus.

El passat dissabte dia 6 es va celebrar a l'Ampolla la 5a proba del circuit Running Series T.E. Els prop de 200 participants que en van pendre part estaven dispostats a desafiar les altes temperatures. La sortida a les 19h sota una calor molt forta i un circuit dur faria una de les probes més exigents i dures del circuit


L’equip ens expliquen les seves sensacions i vivències:

En Robert Tarragó:
Una sortida amb el grup capdavanter, on els primers km em trobava cómode. Ja a la primera pujada, encara em falta treballar molt les pujades, em vaig quedar enrera. Ara ja era al lloc on em tocava. Sobre el km 5 aprox m'agafa l'Albert, i anem junts fins al km 8 aprox on allí veig al Sergi Hidalgo parat, em pensaba que ja era la última recta, pensaba que el Sergi ja havia acabat i decideixo canviar el ritme els que per mi eren els últims 400 o 500m.

Aquí l'error de la jornada. En arribar a meta em fan girar per un carrer amb una forta pujada, al ritme alt que anava em trenca tots els esquemes i ja quasi a dalt de tot sóc agafat per l'Albert un altre cop. Arribem a una altra pujada i allí ja em quedo, em desmonta tot, pensaba que quedaba menys i ja decideixo no seguir, desmoralitzat i emprenyat per la meva gran equivocació.
Totes les persones cometem errors, però no sempre som capaços de reconèixer-ho. Errar és d'humans , saber admetre ens dignifica . Si insistim en no reconèixer els nostres errors acabarem cometent més , quan en el seu lloc podríem estar aprofitant per aprendre del que ha passat , deixar-lo enrere i continuar el nostre rumb. L'error que tants cops m'havia ajudat va ser córrer sense rellotge, a més els km no estaven senyalitzats, cosa que em va fer despistar.

La Pilar Rus:
Tornem a ser dissabte i dubtant de corre els 10 quilòmetres de l’Ampolla, després de treballar tot el matí i pensant que diumenge a les 8:30h de mati tocava competir al Triatló de Banyoles modalitat Half, la pregunta de tots, bogeria?, doncs no! es que m’agraden els reptes jijiji  doncs a les 19h a la línea de sortida caloreta de la bona, i bon ambient. Afronto la primera volta amb bones sensacions però ritme alegre el circuit es trencacames de pujades i no vull desgastar el primers quilòmetres vaig primera i a mes d’un minuts de la segona,  fa molta calor , y es pot agrair els avituallament amb l’aigua gelada, la segona  vaig com a perduda falta de senyalització només vec de lluny al Miquel girant pels carrers sense cap sentit la manca de voluntaris fa que els corredors vagin insegurs sortim dels carrers i fem l’ultima pujada per agafar el passeig , puc veure a la segona noia la Judith a mes de dos minuts i contenta arribant  a meta amb bones sensacions i bon entreno pels pròxims reptes.

En Mikel Basora:
vaig anar de menys a mes, a principi de cursa anava al quart grup dosificant i controlant el ritme i després a mesura que pasàven els quilòmetres vaig tenir millors sensacions, adelantant corredors fins agafar el grup capdavanter. A falta de 3km ja estava juntament amb el segon corredor que finalment va acabant siguent tercer, degut a un fort esprint que vam tenir fins a meta.
Felicitar a tot l’equip , van fer una tasca brutal el gran paper del Mikel Besora, que va anar de molt menys a mooolt més acabat a pocs segons d'un intractable Xavi Queralt que després que el Sergi Hidalgo per problemas físics abandonès la cursa es va quedar sol. Una gran Pilar Rus novament va tornar a guanyar en fèmines. I tot i amb l’error de cursa den Robert Tarragó esta demostrant dia a dia la seva gran progressió .

Classificacions Absolut masculi

1ª Xavi Queral Forcadell

Fondistes Amposta: temps 34’48’’

2ª Mikel Besora

Borges trail:  temps 35’00’’

3ª El Jihaoui Azziz

Independent: temps 35’06’’

Classificacions Absolut femeni

1ª Pilar Rus Garcia

Borges trail:  temps 40’59’’

2ª Judit Francin Daimiel

Trail Tarraco: temps 43’45’’

3ª Neus Espinach Castellvi

Independent: temps 43’55’’

Pel que fa a l'organitazació cal controlar alguns punts com ara el més conflictiu, era sobre el km5 devia ser, al final espigó a la segona volta i havia un cono i a uns 200m el final, l'Albert i jo vam anar a girar al final, cosa que segurament s'havia de girar al cono, no ho sabem, no hi havia ningú, però entre anar i tornar et podien caure uns 300m més.

Web:

http://ampollarunningseries.blogspot.com.es/

Campiona de Catalunya de Triatló de Muntanya

El passat 31 de maig es va disputar a Balaguer el Campionat de Catalunya del Triatló de Muntanya, La prova que va reunir més de 150 inscrits, va consta de 750 metres nedant al Embassament de St. Llorenç de Montgai, 25 quilòmetres en bicicleta de muntanya pels fabulosos paratges i entorns del recorregut de la comarca de la Noguera, i 5 quilòmetres de carrera a peu. La seva duresa i exigència fan del triatló de muntanya una prova més que especial.

La Pilar Rus representant del nostre equip Borges Trail, que va competir a la prova.
La sortida ja es destacaven grans triatletes, En Xavier Jove i en Joan Freixa del Club Cerr.Igualada, Albert Soley de T-Bike  Sub-Campió d’Espanya tri cross i en Albert Torres del CN Reus Ploms; en noies la triatleta Mercè Tusell del CN Reus Ploms i actual Campiona d’Espanya de Tri cross,
Davant de l’Embassament de St. Llorenç de Montgai ser el lloc escollit per a la sortida i l’arribada al Pavelló del Molí de l’esquerrà.

A les 10:30hores donaven tret de sortida i per endavant el primer tram 750 metres nedant , la Pilar va sortir dosificant, l’aigua freda va impedir la comoditat de les braçades i sortir de l’aigua 8a posició, desprès de la T1 tocava afrontar els 25 quilòmetres de bicicleta de muntanya, circuit amb desnivell ple de corriols i fortes pujades i baixades on la Pilar va aprofitar el seu gran nivell en les pujades fins arribar a una 5a posició, finalitzat el tram de corre de 5 quilòmetres mantenint la mateixa posició, la Mercè Tusell intractable entrava a meta com a  Campiona de Catalunya absoluta la intractable Mercè Tusell amb un temp 1:55:25, en segon lloc LA Teresa Pons  amb un temps de 2:02:44, tercer lloc Aina Picas amb un temps de 2:06:24 i la nostra borgettis entra a meta cinquena amb un temp de 2:07:45 i es proclama Sub- Campiona de Catalunya Triatlo de Muntanya veterana1.  

En Categoria Masculina Xavier Jove guanya la prova amb un temps de 1:31:26, en segon lloc Albert Soley Castell amb un temp de 1:32:08 i tercer lloc Ramón Salvans amb un temp 1:36:46.

Web:
http://www.balaguer.cat/portal/55/68/?ec=readarticle&articleid=995
Resultats:

. http://www.triatlo.org/competicions/resultats/?sexe=V&tipo=0&idcompeticio=150049