QUI SOM I QUÈ FEM...

Benvolguts companys, amics i simpatitzants, ens presentem com un equip de curses de muntanya , que va nèixer ara farà dos anys, amb tota la il.lusió i ganes de viure moltes i grans experiències fent activitat a la muntanya. Les nostres intencions són estar presents en la totalitat dels circuits de curses que es duen a terme des de la federació catalana i per tot Catalunya, a nivell nacional i internacional.



dijous, 21 d’abril del 2016

Mikel Besora i Ester Casajuana guanyen la cursa Un Tomb Pel Montsant, 3a prova del Circuit del Camp de Tarragona

Diumenge 17 d’abril es presentava com un dia ideal per dur a terme una cursa tal com la de Un Tomb Pel Montsant, amb sortida a la Morera de Montsant i atentament organitzada pel Trail Tarraco en el marc de la 3a cursa del Circuit del Camp de Tarragona.

S’oferia la possibilitat de realitzar dues modalitats de cursa, la llarga amb 23 km i 1450 md+ i una de curta amb 15 km i 780 md+. Els que llegiu aquestes línies i no hagueu fet mai el circuit us preguntareu, com pot ser tal desnivell amb tal distància? Doncs sí, els organitzadors del UTPM ho van aconseguir! Una cursa espectacular tant a nivell d’organització, com per recorregut i paisatgísticament parlant.

Tot seguit els nostres corredors relataran la seva pròpia cursa:

Ester Casajuana
Afrontava aquesta tercera cursa del circuit del Camp del Tarragona amb més ganes que mai, després de les males sensacions que havia tingut a la Portella, tenia ganes de demostrar-me a mi mateixa que estic fent un bon treball, i el que és més important que començo a confiar una miqueta més en mi. Era la primera cursa de la temporada que anava descansada per temes laborals, així que no hi havia excusa a fer una bona cursa o si més no a intentar-ho. 

Coneixia la primera part del recorregut, i sabia que era un terreny que m’hi sento còmode així que només donar el tret de sortida tot els nervis que tenia van marxar i em vaig concentrar a fer la meva cursa, els primers kilòmetres els vaig fer amb la Núria Gil, fet que em va anar molt bé per agafar un bon lloc ja que en els primers kilòmetres venien trams estrets i era important col·locar-te bé. Quan vam començar la primera pujada ja em vaig sentit molt còmode de cames així que vaig decidir anar pujant a un bon ritme però a l’hora reservant forces perquè sabia que la segona pujada era força dura. Vaig disfrutar molt en cada tram que feia, quan vam arribar a dalt a la Serra Major vaig agafar un bon ritme del cual em sentia molt còmode i a l’hora admirar les grans vistes del Montsant. 
La baixada cap al Pantà de Margalef la vaig disfrutar moltíssim, tot i que se’m va fer una mica llarga i al arribar abaix els quàdriceps estaven ressentits. Finalment a l’hora d’afrontar la última pujada i més dura de la cursa em sentia tant bé que allí va ser on vaig començar avançar varis corredors i vaig fer una pujada de menys a més. Allí crec que em vaig adonar realment del treball que porto fet fins ara i vaig pensar “aquí comença la cursa!”.  Així que la última baixada cap a la Morera la vaig fer amb una felicitat enorme de veure que ja arribava i que estava tant bé! 
La meva cara de felicitat de l’arribada a la meta ho diu tot, vaig guanyar però el més important de tot es que vaig disfrutar molt!

Núria Gil

La Núria ens explica que en els primers kms de cursa anava juntament amb la seva companya d’equip, l’Esther Casajuana, fins al començament de la pujada al grau de l’escletxa on  l’Esther va començar a agafar cada vegada més avantatge. La Núria, que anava en segona posició, es va quedar amb un grup de nois fins que, en el moment de començar la baixada que conduïa fins a Margalef, i ja sense notar bones sensacions a les plantes dels peus des d’un inici de cursa,  va notar com cada vegada més a nivell dels dos talons començaven a sortir-li ampolles. Abans d’arribar a Margalef, va ser adelantada per Mª Eugenia Munté. Un cop passat Margalef, els kms anaven fent-se cada vegada més durs, en cada recolzament notava sensació de cremor a nivell plantar. Així que solament quedava anar baixant de ritme fins arribar a la meta. Finalment, entrant tercera per darrera d’Esther Casajuana i Mª Eugenia Munté.

Mikel Besora

La sortida va ser molt ràpida i Mikel es va posicionar al grup capdavanter, seguint al primer corredor.
Al cap de 4km. el primer corredor es desgasta i Mikel agafa el lideratge, seguit a prop de Joaquín del club Spiridon.
Mikel que porta el lideratge, pujant l'escletxa dosificant i arribant a dalt de tot, al cim, en primera posició cedeix el lideratge a Joaquín que va com una moto. Mikel va a roda per tal de dosificar i 'pensar' una bona estratègia de contraatac.


Joaquín i Mikel arriben junts al pantà de Margalef, Mikel pujant es troba còmode i per moments vol augmentar el ritme però amb sang freda continua darrere vigilant el primer corredor.







Cap al km.16-17 pujant corrent tots dos, Mikel fa un canvi de ritme i agafa el lideratge, Joaquín reacciona i el seguirà uns metres fins que Mikel es distanciarà una mica mes fins deixar un marge de 50 metres. Una llarga i tècnica baixada fins al poble de Morera de Montsant arribant a meta Mikel Besora com a guanyador absolut en un temps de 2h.12' per completar 23km. amb 1500+.


Aleix Toda

L’Aleix tenia moltes ganes de fer aquesta cursa, ja que no coneixia el circuit i la zona l’atreia molt. A més el dia mig ennuvolat semblava que acompanyava a les bones sensacions del nostre corredor.
En la línia de sortida ja es podien veure nombrosos corredors de nivell, tret de sortida i un corredor seguit de Mikel Basora encapçalen el primer grup. El primer tram era perillós si es volia acabar la cursa en condicions, ja que els primers 3,7 km eren en baixada fins la Cartoixa d’Escaladei, fins on Aleix va mantenir una 3a posició tot intentant no perdre de vista al Mikel i al 1er corredor, que en alguns trams portaven un ritme per sota dels 3 min/km, l’Aleix ja veia que això li passaria factura més tard, però va decidir apostar fort i no despenjar-se.
Just en arribar a l’inici de la primera gran pujada del circuit de 550md+ en 5,5 km, Toda regula baixant el ritme i es sobrepassat per Joaquin Navarro i Javi Delgado, que es posen a perseguir a Basora, desapareixent tots tres de l’abast visual de Toda i el corredor que anava en 1a posició es posa a caminar i es queda enrere.
Mentrestant, Toda encapçala un grup junt amb Pol Vilà i Lluisma Mas, grupet que ja és típic en les curses que s’han celebrat en aquest circuit. La pujada va ser dura, amb l’al·licient del magnífic grau de l’escletxa. Arribada dalt de la Serra Major i baixada entre zigues-zagues per senderó cap al pantà de Margalef, on Pol Vilà va aprofitar per passar a Toda i posicionar-se en 4a posició absoluta.
Tot just començar la 2ona gran pujada, de 660md+ en 4 km (l’any vinent aquest tram serà una cursa de KV el dia abans del UTPM) l’Aleix atrapa i passa a Pol Vilà i es posa a roda de Javi Delgado. A mitja pujada, collons com pica això!! Però aquest senderó era guapíssim! Toda aprofita que s’ha pres un gel i les sensacions són bones i es posa davant de Delgado, que tenia molèsties. Vilà es despenja del grup i Toda i Lluisma es van intercanviant les posicions en un seguit de destralades durant tota la pujada, on finalment i traient forces de ves a saber on, Toda acaba coronant en primera posició la Serra Major i aprofita llavors els trams planers per guanyar alguns metres d’avantatge respecte a Lluisma.
Passada per l’idíl·lic clot del Cirerer, on hi havia el darrer avituallament i on Aleix va passar a l’Esther Tuset, del CE L’Areny que acabaria guanyant la cursa curta (aquesta noia apunta maneres!) i gràcies als ànims dels voluntaris de l’avituallament Toda agafa forces per enfrontar la baixada final, en la que el nostre corredor va gaudir de les impressionants vistes de l’entorn, arribant en 3a posició a meta amb un temps de 2h15’37’’, molt satisfet de les sensacions que anem agafant gràcies a Quim Royes i també gràcies a que la fisioterapeuta Núria Gil li havia arreglat els iliotibials.

Octavi Fossas

Pel que fa al Tavi, que aquest cop anava sense cap mena de preparació, doncs últimament no havia pogut fer cap entrenament específic, afrontava la prova amb certa por. Sabedor de la dificultat –tan tècnica com de desnivell- va sortir molt conservador. Carregat amb tres gels per si de cas i molt ben alimentat les hores prèvies a la cursa, la sortida cara avall va ajudar a no carregar tan les cames, de manera que quan van començar les fortes rampes i l’ascensió a través de l’escletxa, van fer uns quants quilometres amb el seu company d’equip Ronald tot observant el meravellós paisatge. 
Tot just abans d’acabar aquesta llarga i empinada pujada, la companya d’equip Ester, el va passar –com ja es habitual-, però com que després venia baixada, la va tornar a atrapar i la van fer plegats. És a dir, en el tram de pujada, anava acompanyat d’en Ronald i en el tram de baixada, de l’Ester. Això va ser un bon motivador, estar acompanyat dels teus sempre és positiu. Un cop va arribar a l’avituallament del pantà de Margalef, va haver de parar una estoneta llarga, doncs aquella baixada tan i tan llarga va sobrecarregar els quàdriceps d’en Tavi. A partir d’aquí tornava una altra pujada que semblava no tenir fi, i aquí ho va fer sol, però sort de dosificar els gels, que al final encara va tenir un raconet d’energia per avaçar algun que altre corredor.

I un cop al coll, on hi havia l’últim avituallament, la Judit, el va seguir tot oferint-li aigua i preguntant pel seu estat, cosa que va agrair moltíssim. Ja a partir d’allà, quedaven els cinc últims quilometres tots de baixada i arribada altre cop a la Morera, on arribava destartalat i exhaust. Sort que l’arribada l’esperaven les petites amb els braços oberts.

Això demostra que tot i no estar físicament entrenat, és important treballar la ment i aquí es nota la importància d’estar motivat, doncs en una cursa d’aquest nivell, on es pateix tant, si no es té el cap clar, és fàcil abandonar en qualsevol revolt. Si has preparat la ment, aquesta està preparada per combatre les dificultats i la duresa pròpia de la muntanya, i sobreposar-se al desgast i al cansament i traient energies d’allà on no en queden.

Així doncs, arribava a meta el 33è, gens satisfet amb les sensacions físiques obtingudes i amb el ferm convenciment de treballar molt de cara a les properes curses, ja no per fer bons resultats, si no per poder disfrutar dels meravellós entorn que tenim i de la companyia dels amics.

Ronald Fargas

Aquest passat diumenge, el Ronald Fargas(BorgesTrail), tornava a  trepitjar el terreny Trail després de la lesió. Una prova que va transcòrrer pel Parc Natural del Montsant. Una distància de 23km, prou exigent, amb descensos llargs i pujades que tampoc és quedaven enrere. Una sortida prou ràpida, ja que eren 5km de descens pel camí dels Cartoixans, fins al peu de l'ermita de la Pietat. Aquí s'iniciava la pujada de 6km fins al capdamunt del Montsant, a la Cogulla, passant primer pel grau de l'Escletxa.Amb les forces intactes, el Ronald juntament amb el seu company Octavi (BorgesTrail) es mantenien dels 20 primers.

Tot seguit, un descens de 5km, que portava als corredors fins al pantà de Margalef, en aquest tram el Ronald va disminuir el seu ritme, ja que el turmell i bessó que es va lesionar, de tant en tant, avisava....aixó va fer que perdés alguns llocs. Ara tocava el darrer ascens, pel sender de la cova de la Taberna que els portaria fins el Clot del Cirer, 4,5km d'un sender amb trams de riu sec, però molt humit. Ja desprès del clot del Cirer, i anant recuperant posicions, el Ronald iniciava un tram planer per la serra Major, i el següent descens pel grau de la Grallera, baixant-lo amb més rapidessa del que tocava pel turmell,  entrava a la arribada de la Morera en el lloc 40 i el 10e de la seva categoria. Molt content per tal com havia respòs el peu esquerre en alguns moments, ara toca ja posar poc a poc les coses al seu lloc...salut i kms!!!


Moltes gràcies a l’organització, en aquest cas al Trail Tarraco, per haver organitzat una cursa esplèndida amb un recorregut fantàstic!
Tota això no seria possible sense la col·laboració de Borges, Ph-quirogel, Eassun, Bussetus, Sport Gym Tarragona i Coreevo.

Per a més informació i resultats podeu consultar l’enllaç:


http://untombpelmontsant.com/


dimecres, 20 d’abril del 2016

Marta Batalla enceta amb una 3a posició la Copa de Resistència de la FEEC amb l'espectacular cursa "Pels camins dels Matxos"

Diumenge començava a Torelló (Osona) la Copa de Resistència organitzada per la FEEC amb l’espectacular cursa “Pels Camins dels Matxos”, de 63 km i 3650m de desnivell positiu.

A les 6:30 del matí a la Plaça de la Sardana es respirava un ambient especial. Molts corredors ja havien corregut Matxos en altres ocasions i repetien, la qual cosa volia dir que en efecte, és una cursa que no deixa indiferent ningú. El Centre Excursionista de la localitat realitza una tasca impressionant i tot funciona de meravella amb tot un poble abocat i entusiasta. El dia ni tan sols despuntava, era fosc i no portàvem frontal i per això, vaig decidir començar amb calma per evitar una mala trepitjada només sortir.
Els primers quilòmetres es planejava per un sender però aviat vaig topar amb el primer mur del dia, la dura pujada fins a Bellmunt de 800 m D+ en poc més de 4 quilòmetres (km 12). Les sensacions no eren les millors però de vegades els nervis també juguen el  seu paper. Per sort a Bellmunt m’esperava el Pep, amb la gran notícia que anava segona fèmina, cosa que em va donar ànims per afrontar la baixada alegrement.
Al km 15 arribava la segona pujada forta del dia dividida en dos trams, el segon amb molta inclinació fins el cim del Puigsacalm a 1514 metres. Aquest cim és el punt més alt de la Serralada Transversal, una muntanya emblemàtica i amb grans vistes. La pujada era plena de gent de totes les edats, fins i tot forces nens, que animaven els corredors. En aquests moments és quan et sents important i t’adones que aquesta és una cursa de les bones. A dalt, un bon avituallament per encarar la baixada amb garanties, una baixada on en alguns trams ens havíem d’ajudar amb cadenes i cordes. Ja eren 25 km a les cames i 1800m D+. Ens dirigíem cap a Cabrera passant per corriols tècnics coberts amb una catifa de fulles relliscoses i sota l’ombra dels faigs que ja verdejaven. La fresca del bosc s’agraïa ja que la calor començava a notar-se.


Durant la pujada a Cabrera, interminable i duríssima, ens vam anar intercanviant posicions la segona, tercera i quarta noia. Això volia dir que no s’hi valia a badar.  A la part final abans d’arribar al Santuari hi havia ni més ni menys que unes 70 i escaig escales de pedra que conduïen al punt més alt a 1312m. Des d’allí dalt valia la pena observar uns instants les espectaculars cingleres que envoltaven l’indret i agafar aire que encara estàvem al km 35, poc més de la meitat de la cursa. Vaig preferir perdre uns minuts i avituallar-me bé, tot i que em va suposar perdre la tercera posició.

Al Prat de la Vola (km 42) era un punt d’avituallament clau on també hi havia moltíssima gent animant. Vaig cometre el gran error de donar els bastons al Pep. Creia que em molestaven i més tard  me’n vaig penedir i moooolt! En aquest punt anava quarta a dos minuts de la tercera. En la pujada a la Creu de la Salgueda vaig aconseguir situar-me tercera i vaig mantenir un ritme fort fins al punt de control del km 55, on vaig atrapar la segona noia.

A partir d’aquí vaig intentar seguir-la però vaig pagar l’esforç dels els últims quilòmetres i la pujada al castell se’m va fer eterna. Amb les forces justes, l’únic que m’empeny fins la meta és mantenir la tercera posició. Havia acabat Matxos en 9 hores i 23 minuts. Quina satisfacció!!!!
   

#Borges, #Eassun, #PH-Quirogel, #Bussetus, #Coreevo, #Sportgymtarragona
Agraïments a tots els nostres patrocinadors, a la meva família pel seu suport en els avituallaments i per la seva comprensió, als companys d’equip i al míster Jordi Pàmies Carrión.
Felicitacions al Grup Excursionista Torelló per una organització de 10.
Propera parada Half Estels del Sud!!!!









dijous, 7 d’abril del 2016

Aleix Toda s'emporta la prova de 72 km (LTCD), Marta Batalla la de 46 (HTCD) i Eloi Borràs queda 3er en la de 21 km (TMCD21) en el marc de curses de la Costa Dorada del passat cap de setmana del 2-3 d'abril

El cap de setmana del 2-3 d’abril es va cel·lebrar tota una festa del trail running al municipi de Prades, on es disputarien la Ultra Trail de la Costa Dorada (UTCD), de 90 km 4500d+ i que era Campionat de Catalunya de proves d’Ultraresistència,  Long Trail de la Costa Dorada (LTCD), de 72 km i 3600d+, Half Trail de la Costa Dorada (HTCD), de 46 km i 2800d+, Trail Muntanyes de la Costa Dorada 21 km 868d+ (TMCD21) i per últim la Trail Muntanyes de la Costa Dorada 10 km 468d+ (TMCD10). 

Aquest esdeveniment estava organitzat per Naturetime, que havia desplegat avituallaments i voluntaris per tots els diferents recorreguts, oferint una cursa ecològica on el corredor ha de portar el seu propi sistema d'emmagatzematge d'aigua, ja que no hi han gots en els avituallaments i s'intenta respectar al màxim l'entorn.

Sortida de la UTCD i LTCD

Per part del Borges Trail prendrien sortida de la LTCD l’Aleix Toda, en la HTCD la Marta Batalla i en la TMCD21 l’Eloi Borràs. Tot seguit els nostres corredors ens expliquen les seves vivències en cursa:

Eloi Borràs

A les 9.30 del dematí es donava el tret de sortida a la Trail, i tocava començar a jugar al que seria la gestió de cursa. El fet de córrer a casa era una gran avantatge, es el meu jardí i em conec cada pam d´ell, per tant sé que hem recorregut i tot el que ens queda per davant a cada moment.
La cursa arranca molt ràpida, just al primer quilòmetre hi ha una pujada d´uns 500m bastant dura, que s´ha de gestionar be, allà el Sergi i el David ja agafen una distància, i la resta de corredors ens quedem enrere, aquesta distància es manté fins dalt del primer pic, (Pla de la guàrdia) on ja de cara avall deixant anar les cames aconsegueixo passar el David i arribo a agafar el Sergi.
A partir d´allà agafem un bon ritme i ens anem donant relleus amb el Sergi, passant junts per l'ermita de l’Abellera, on trobo el suport i ànims de la Carlota i dels meus pares que em donen aquell plus per segui i per lluitar en el segon tram de cursa.
Es al km12 de cursa on tot i trobar-me molt be físicament el bessó dret es clava i em deix tirat... segueixo trotant com puc durant uns metres però la cosa no millora. Paro a beure aigua i em prenc un gel, i es llavors quan em passa el David, que molt amable em pregunta si estic be i m´ofereix un dels seus gels.
A partir d´aquí em toca pujar al Tossal de la Baltasana, i dirigir-me cap al poble corrent el mes ràpid possible sense que el bessó s´alteri... tot resant perquè el 4rt corredor no vingués gaire fort, així poder pujar al tercer calaix del podi.

En resum, un bon dissabte de muntanya i bona companyia que em deix un bon regust de boca de cara a seguir millorant. La temporada es llarga.

Marta Batalla

El passat dissabte 12 d’abril participava en la Half Trail Muntanyes de la Costa Daurada, una cursa de 46 kms i 2800m de desnivell positiu que sortia de la localitat de Vilaplana per arribar a Prades. Era la prova definitiva per afinar de cara a la Copa de Resistència que comença el proper 17 d’abril. A Vilaplana em van venir a veure sortir amics del món del trail, la qual cosa em va fer sentir molt i molt bé. Vaig sortir decidida de bon començament, amb bones sensacions i vaig enfilar Campanilles amb força fins coronar la Mussara. A la baixada força tècnica vaig mantenir un ritme alegre i sense pràcticament adonar-me’n era a l’Albiol amb 13 kms a les cames i 1200 m+ ja fets. 



Allí m’esperava una part de la família per donar-me aquella empenta que sempre va tan bé. A la baixada fins Mas Forès em vaig animar, potser massa, ja que més endavant ho pagaria una mica. Tant és així que a la pista final abans d’Alcover, em vaig despistar amb una de les meves cançons preferides i vaig fer 500m de més que hauria de desfer. Era el km 18 i mig, 19 i mig per mi. Vaig decidir prendre un gel a l’avituallament ja que començava la dura pujada a Montral on m’esperava la família al complet.  A Montral era hora d’hidratar-se bé, refrescar-se la cara i menjar una mica de fruita a l’avituallament. Recordo una senyora que em va dir que anava entre els 20 primers corredors, una dosi extra de motivació. Abans de la següent parada a Capafonts vaig passar tres corredors. Només arribar a la població vaig distingir clarament el crit d’un company d’equip que deia “ja la tenim aquí”. Recordo pràcticament passar de llarg l’avituallament i només agafar un parell de bidons que em tenien preparats. Era el km 34 i me sentia encara amb forces. Aquí començava la darrera pujada de la cursa que portaria a l’Ermita Abellera i acabaria al Tossal Baltassana. 
Fins l’ermita les coses van anar bé. Em ve al cap el Biel dient-me que seny que això ja ho tenia a tocar,  però a partir d’allí vaig haver de treballar el cap i la pista que enfilava fins la Baltassana se’m va fer eterna. Tenia les cames buides i només pensava en arribar a meta en primera posició després d’haver-la pogut mantenir al llarg de més de 40 km. El meu marit m’esperava abans de la Baltasana i en veure’l vaig entendre que Prades era a tocar de veritat. Ja olorant la meta, vaig fer els darrers 3 km de baixada sense ni adonar-me’n i només tocar l’asfalt dels carrers de Prades ja vaig veure al final del carrer els meus fills que m’esperaven. Els últims metres per vorejar la plaça i meeeeta.
El meu objectiu era acabar la cursa en unes 7 hores i al final van ser 6 hores i 35 minuts. Em dono per satisfeta no només pel resultat sinó per les sensacions que vaig tenir.
Un agraïment especial al Pep, l’Arnau i la Júlia per la paciència de seguir-me d’avituallament a avituallament. Sense ells no seria el mateix. Al Biel pels crits d’ànim i la confiança en les meves possibilitats, a tots els espònsors que ens faciliten poder portar a terme els nostres somnis més fàcilment i a tota la gent que m’ajuda i m’aguanta dia rere dia com amics, companys d’equip i entrenador. Aquesta victòria va dedicada a tots ells.

Aleix Toda

Sortida de Vilaplana
Són les 9 menys algo i hem trobo a la Plaça de la Font de Prades, on enmig d’un rebombori de corredors amunt i avall, nervis en l’aire amb ganes de que comencin les dues curses de més llarga distància del conjunt que es celebraran avui, la Ultra Trail de la Costa Dorada i la Long Trail de la Costa Dorada, essent aquesta darrera la que jo participaré. Tinc molts dubtes, mai he superat els 46 km i aquesta vegada tocarà fer-ne 72 amb 3600m d+, no sé com reaccionarà el meu cos a partir de mitja cursa ni sé si les cames se’m quedaran clavades o si el que tinc pensat menjar serà massa o massa poc, la veritat, vaig força perdut però tinc moltes ganes de fer-la i m’ho plantejo com que si en algun moment no puc més, doncs a caminar fins a meta.

A les 9 en punt el campanar marca la sortida i ràpidament formem un grup de 4 corredors, 3 de la ultra (Kilian Garcia, Albert Viñau i Jose Ramón Santos) i jo de la long. Penso que anem molt ràpid, però no els vull perdre de vista perquè com que ells fan la ultra hauria de poder aguantar el seu ritme i així no cal anar sol. A la primera baixada Santos es queda enrere i ja no el tornem a veure més, mentre que els altres 3 seguim junts, ara a un ritme més baix i molt còmode. Passem per Albarca amb 1h5min, 3 minuts més ràpids del que estava previst pel primer corredor, això fa pensar que estem anant molt ràpid però jo hem sento bé i tot el grupet anem al mateix ritme anant intercanviant algunes paraules i gaudint del paisatge, fantàstic en aquest punt en que entrem al lateral de la serra major.

Fantàstica vista aeria al final de la 1a pujada just en sortir de Prades

Comença la baixada cap a Cornudella, hem deixo anar i deixo enrere als dos companys de viatge, passo pel control amb 1h33min de cursa, m’avituallo i cap a Siurana, on hem prenc amb calma la pujada i en arribar al poble (2h2min) hem perdo una mica i en Kilian m’atrapa. De conya! Ara ja no vaig sol! Baixem junts per l’altra banda de Siurana per un senderó increïble, on ens trobem diversos escaladors, travessem diversos gorgs, alguns d’ells gairebé secs i anem enfilant cap a Castillejos. Arribant a l’avituallament de Castillejos en Kilian baixa el ritme i me’n vaig sol, ara queden uns 8 km de baixades suaus cap a Vilaplana que es fan molt fàcil i passen ràpidament.

Avituallament a Vilaplana
Arribo a Vilaplana a les 12:47, un quart d’hora abans del que tenia previst, però de moment hem sento fresc, així que m’avituallo, agafo barretes i gels que tenia a la bossa de vida (fins aquesta cursa no sabia ni que era això d’una bossa de vida i la veritat es que va molt bé!), intercanvio 4 paraules amb l’amic Edgar Bonet (els seus ànims en aquest punt hem van ajudar molt) i som-hi amb la pujada que hauria de ser la més dura de la cursa, Vilaplana-la Mussara (600m d+ en dos km).

Aquesta pujada m’agrada i la gaudeixo, anant a un ritme còmode. Corono la Mussara (km 47) i enmig d’ànims d’un parell de voluntaris i alguns excursionistes segueixo cap al refugi on en Pablo hem diu que vaig molt bé i hem llanço muntanya avall per les tosques, direcció a l’Albiol per un senderó que per sort ofereix ombra i s’està fresc, m’encanta aquest tram. Llavors era quan es separava el recorregut de la Long Trail i de la Ultra, on jo tirava direcció cap a les antenes per una pujada que entre la forta pendent i el sol que feia en aquell moment es va fer molt llarga.

Sortint de Capafonts
A partir d’allí va ser quan durant uns quants km s’anava per pista ample, per aquella zona no hi havia ningú, el sol picava molt i els km començaven a costar de passar. I encara en quedaven uns 17 per arribar a meta!! Així que calia buscar motivacions, pensar en el que m’agradava estar allí, corrent per la muntanya, érem només la muntanya i jo, i a més estava descobrint un munt de paisatges i camins nous que de no ser perquè si parava ja no tornaria a arrancar m’hagués quedat una estona a contemplar-los.

De cop arribo a la roca foradada i aquí comença altre cop un senderó de baixada, com s’agraeix deixar la pista ample! Encara puc baixar força bé fins a Capafonts, on m’avituallo, els voluntaris, molt simpàtics m’arranquen un somriure i en tornar a arrancar noto que de cop les cames se m’han quedat clavades!! Fins ara no me n’havia adonat, però en parar m’ha vingut tot el dolor de cop! Així que costa d’arrancar però quan el motor torna a estar calent ja torno a poder córrer més o menys en condicions direcció a l’ermita de l’abellera. Un cop allí penso que ja no queda gaire pujada, però la pista que va pujant poc a poc fins al Tossal de la Baltassana s’està fent molt i molt llarga, vaig fent com puc, amb calma, ja gairebé estic a Prades i ara no puc decaure.

Arribo al Tossal de la Baltassana i ara sí que ja vaig fet caldo, tinc els tendons iliotibials d'ambdues cames inflamats i les cames no m’aguanten a la baixada que he de fer fins a Prades. Hem dic a mi mateix que ja casi esta! Queda molt poc! Així que baixo com puc i... per fi veig el poble!! Ja hi sóc!! Quantes emocions, en un instant hem passa pel cap tota l’experiència viscuda les darreres 7 hores i mitja, el resum de tot el que he vist, tot el que he sentit, tot el que he pensat... quina passada! I finalment entro a la plaça de la font de Prades en 7h34’54’’ en primera posició i amb una satisfacció que no hem cap dins del pit. Repte aconseguit, ara a pel pròxim! Seguirem lluitant cada dia per assolir els nostres somnis, que no sigui per falta de ganes!



I per acabar, cal remarcar tot l’esforç i implicació per part de l’organització, que es mereix un 10, ja que marcar tants km de cursa en diferents circuits i organitzar la logística de tot el que demanen les ultres amb bosses cap aquí, cap allà, nombrosos avituallaments, etc.

Enhorabona a tots i cadascun dels participants de totes les curses, ja que només el fet de plantar-se a la línia de sortida ja és un fet que si bé de vegades és temerari, també cal coratge per afrontar els propis reptes i superar-se constantment. Per aquest motiu, tant com si vàreu poder finalitzar la vostra prova com si no, esperem que tots n'hagueu tret profit, ja sigui com a satisfacció d'haver assolit el vostre repte, o com a motivació per aconseguir-lo la pròxima.


Tot això no seria possible sense els nostres col·laboradors Eassun, Ph-quirogel, Artesania agrícola megaplus, Sport Gym Tarragona, Bussetus. Moltes gràcies a tots!

Per a més informació:

http://www.naturetime.es/index.php?arxiu=fitxa_esdeveniment&id_esdeveniment=88

Resultats:

https://results.chronotrack.com/event/results/event/event-20621?&lc=ca



Podi masculí LTCD




dimecres, 6 d’abril del 2016

MiKel Besora s’emporta una victòria de prestigui a Serra de Fites i Salvador Martí guanya la cursa curta

El passat 3 d’abril es va celebrar a La Pobla de Massaluca la 9ena edició de la Cursa de Muntanya de Serra de Fites, organitzada per l’Associació Esportiva Massaluca, amb dos recorreguts, un llarg de 21km i 800m de desnivell positiu, puntuable pel Circuit de Curses de Muntanya de Terres de l’Ebre i un recorregut curt de 12km i 350m de desnivell positiu.
En el lloc de sortida, no hi podia faltar la representació del Borges Trail, Mikel Besora prendria sortida en la cursa llarga i Salvador Martí, després de sortir d’un estat gripal, optaria per fer la cursa curta.
A les 9.30 puntualment és va donar el tret de sortida a la cursa llarga, amb un cartell d’atletes de gran nivell, a més a més del nostre corredor també hi havia noms molt destacables com Agustí Roc, Mustapha Basiyd, Lluisma Mas, etc... La cursa va sortir a un ritme molt fort des de l’inici de la cursa, a on Mikel és va col·locar en un lloc més conservador seguint l’estela del gran Agustí Roc. Els dos atletes aviat van agafar el liderat de la cursa i és van anar intercanviant les dos primeres posicions, on en els últims quilòmetres de cursa, en Mikel Besora va fer un últim canvi de ritme que el va portar a fer una primera posició de prestigi amb un temps de 1h35’47sg.
La cursa curta va tenir sortida 15 minuts més tard que la llarga, la sortida també es va donar a un ritme força alt, on Salvador Martí és va col·locar en el grup davanter, però ja en el segon quilòmetre marxa seguint l’estela d’un corredor i es queden sols fins la primera pujada de la cursa, on el Salvador puja més bé i es queda sol, a partir d’aquí regula forces i aconsegueix la victòria de la cursa amb un temps de 58’07sg.

Classificació absoluta cursa llarga:

1-. Mikel Besora            Borges Trail       1h35’51sg
2-. Agustí Roc               Matxacuca        1h36’09sg
3-. Mustapha Basiyd     U.E.C Torto       1’38’54sg

Classificació absoluta cursa curta:

1-. Salvador Martí          Borges Trail       58’21sg
2-. J.Andreu Estarlich    BTT MontBike   1h03’21sg
3-. Ferran Godayol        Trail Tarraco      1h06’22sg

Seguidament els nostres atletes ens expliquen les seves sensacions en cursa.

Mikel Besora:

La sortida va ser molt ràpida, com de costum, però Agustí Roc i Mikel Besora una mica mes endarrere controlant anaven fent kms. a un ritme conservador.
En poc mes de 2km. ja estaven amb els dos primers, que aquets van ser adelantats en poca estona.
Agustí prenia el liderat i darrere a roda Mikel. Una mica endarrerit venia Mustapha Basiyd.
Cap al km.10 Agustí continuava tenint el control de la cursa, però Mikel estava ben a prop controlant i dosificant que encara quedava molta cursa.
km.14 una pujada ben matadora i Agustí en un canvi de ritme marxa uns metres, agafant uns 100m. de distància.
Mikel venia fort per darrere i lluny de rendir-se va pujar una marxa, per tal d'atraparlo.
Sense perdre'l de vista al km.18, en un tram pla, aconsegueix atrapar-lo i posar-se un altre cop darrere seu. Just després en una baixada tècnica i d'uns 3 minuts Mikel pren el liderat. Al final de la baixada continua a bon ritme i al cap d'uns minuts mira endarrere i porta una distancia prudencial pero Agustí ve amb ganes de donar guerra.
Una última pujada, Mikel sap que pujant Agustí el pot atrapar, pero augmenta el ritme i intenta mantenir els 25 metres que porta d'avantatge.
km.20. Una pujada suau i entren a asfalt. El ritme es mantingut i una distància vora el mig minut fins arribar a meta.
Finalment Mikel Besora creua la meta primer classificat, Agustí Roc segon classificat i Mustapha Basyid tercer classificat en una cursa de 21km. i 850+


Salvador Martí:


Després de passar la setmana anterior malalt amb amigdalitis i molta febre, vaig decidir renunciar a córrer el half de UTCD, ja que no hem veia capaç de fer una cursa tant dura i decideixo anar a córrer la Cursa Serra de Fites en el recorregut curt, ja que es una cursa de 11’5km i força ràpida. Des de un principi, i amb la incògnita de com hem trobaria, hem vaig posar en el grup capdavanter de la cursa, el ritme era alt però de moment en sentia còmode. Al segon quilòmetre, un corredor del BTT Montbike decideix escapar-se i incrementar el ritme, decideixo seguir-lo i anem junts fins a la primera pujada, on hem trobo amb més forces que el company de cursa i marxo en solitari, sent conscient que en la baixada hem pot atrapar amb facilitat, tot i així la distància que guanyo pujant hem serveix de garantia per arribar fins el punt més baix de la cursa en primera posició. A partir d’aquí, dosifico forces i faig la segona part de la cursa, on hi ha la majoria de desnivell positiu, a ritme constant, fet que hem dona un marge plou ampli per arribar primer meta.










BORGES TRAIL © 2008. Design by :Yanku Templates Sponsored by: Tutorial87 Commentcute