Aquest cap de setmana passat, a Vilanova i la Geltrú es va celebrar una nova edició del Campionat de Catalunya per Equips, aquest any tocava disputar-lo a la IX cursa de muntanya de La Talaia, la cursa consistia en un recorregut d’una mica més de 22 quilometres per un terreny variat, on teníem pista, corriols, senders pedregosos, etc. i amb un desnivell positiu de quasi be 800 mts. cosa que feia que fos una carrera ràpida, dins de les curses de muntanya, això va obligar a tots els atletes a donar-ho tot i més; a dos quarts de nou del matí es van congregar a la línia de sortida els millors atletes de muntanya de Catalunya, tots representants els seus respectius equips, aquest any es va assolir un rècord d’equips participants. Callús, Matxacuques, Borges Trail-AAEET, Runners Berguedà, Spiridions, Diedre’s, Uecanoies, Vic, entre altres....Felicitar per endavant a l’AE La Talaia per una organització perfecta.
Pel que fa al nostre equip, ens hi presentàvem amb baixes importants per lesió del Xavi Prim i Biel Secall. L’equip el formarien Gènia Miró, Bibiana Vico, Dolça Ollé, JM Pijuan, Eloi Borràs, Jordi Toda, Joan Vidal, Eloi Pallarès, Carles Martí, Tavi Fossas i Ramon Barceló. Agrair especialment a la Dolça i Eloi Pallarès la seva col·laboració a la cursa i també el sacrifici del Joan Vidal en tasques d’equip tenint en compte els problemes físics que patia.
Puntualment es va donar el tret de sortida a la cursa, els primers quilòmetres eren per una pista ràpida, un grup compacte va sortir molt endollat, ja marcant un fort ritme des del primer moment, no va ser fins al km 3.5, quan s’entrava a un sender en pujada, on el grup es va anar estirant i ja es va anar perfilant el grupet capdavanter, liderat per en Just Sociats (Callús), Gabriel Crosas (Diedre) i Josep Mª Pijuan (Borges Trail AAEET), aquest grup va aguantar el fort ritme del primer fins al km 7.5, allí en Just va continuar sol al capdavant, mentre darrera en Gabriel aconseguia un avantatge d’uns vint segons respecte a en Josep Mª Pijuan, distància que s’aniria mantenint durant bona part de la prova, després de la pujada al punt més alt de cursa al km 12, venia una baixada llarga i tècnica que obligava als corredors a donar-ho tot sense cap moment de treva, ja quasi bé al final del recorregut, al km 21, hi havia unes petites pujadetes curtes però que desprès del desgast sofert en una cursa tant ràpida, feia que els atletes patissin de veritat, va ser en aquests punts on Pijuan que venia per darrera sense donar res per perdut apretava una mica més i contactava amb en Crosas, superant-lo, i aconseguint així una molt bona segona posició a menys d’un minut del Just. En fèmines la cursa va estar dominada per la Núria Picas, seguida de la Laia Andreu i la Montse Martínez.
Pel que fa a l’Eloi Borràs i Jordi Toda, destacar la seva gran ambició sortint amb el grup dels 25 millors, l’Eloi va poder mantenir-se, anant una bona estona amb el nostre amic Jordi Pàmies, finalment va arribar el 29è a 12 minuts del Just. Pel que fa a Toda, sembla que la recuperació de la marató i passar a la muntanya està costant i les cames encara no estan adaptades a la muntanya. Després d’un bon inici, el final de cursa es va fer llarg i va entrar el 40è a 15 minuts. De totes maneres és un bon resultat tenint en compte el nivell existent.
Carles Martí, Tavi Fossas i Eloi Pallarès serien un tercer “grupet borgetti” que després d’una molt bona cursa entraren el 73è, 79è i 87è a 23, 26 i 29 minuts respectivament. Insistim en l’agraïment a l’amic Eloi i esperem repetir aventures junts. Molt bona aportació dels tres a l’equip.
Pel que fa al Joan Vidal, molt tocat de l’esquena des de fa dos mesos, va decidir prendre la sortida i aniria acompanyant a la Dolça Ollé. La Dolça es va mostrar molt forta en els primers metres. Tot feia pensar que els sortiria una cursa rodona ja que el tàndem semblava anar sobre rodes. Res més lluny de la realitat. La nostra companya, que ja patia de dolor al turmell, es va veure perjudicada per una rebrincada important en el seu turmell malmès, fet que va obligar a reduir al ritme que es portava. La força de voluntat de la Dolça va fer que aguantés heroicament uns quants quilòmetres més, però després de la primera pujada forta va veure que a la baixada el turmell no aguantava. Desolada la Dolça va renunciar a continuar. Difícil situació pel Joan que va decidir esperar uns minuts a veure si arribava la Bibiana. Al final arribava el 111è a 35 minuts, resultat prou positiu donades les circunstàncies personals i pels problemes amb els que es va trobar al llarg de tota la prova.
Pel que fa a la Gènia i la Bibiana, destacar la gran cursa constant que va fer la primera, juntament amb el Ramon Barceló, confirmant que aquest any va molt fina i estant entre les millors en tot moment, al final va entrar la 15ena a 21 minuts de la guanyadora Núria Picas. Pel que fa a la Bibiana, que s’està adaptant a la muntanya, la distància i els problemes musculars la van martiritzar. Tot i això cal destacar el gran esperit de sacrifici mostrat acabant una cursa molt dura per ella, la 51ena. El ramon entraria el 136è a 39 minuts.
Per equips van guanyar el CE Callús-Stadion, seguits de AE Mountain Runners del Berguedà i AE Matxacuca, a qui felicitem. També felicitar al nostre amic Just per una nova victòria individual. El nostre equip va quedar vuitè.
Una gran cursa, un gran recorregut, una gran organització, un gran ambient, una trobada amb les grans figures d’aquest esport del nostre país. Genial, felicitats a tots, especialment als guanyadors.
Classificacions: http://www.aetalaia.cat/seccio/curses/Classificacions/marcs2.htm