El passat dissabte 23 de juliol es va celebrar la clàssica caminada del Monestir de Poblet a Prades que des del 2011 també esdevé cursa, sent aquest any la sisena edició. La cursa uneix el Monestir de Poblet i Prades passant per punts emblemàtics com són la Font del Deport, la Mola dels Quatre Termes i el Tossal de la Baltassana.
La sortida es realitza a les 21h del vespre, amb els últims raig de sol, on dos representants del Borges Trail, Xavi Prim i Salva Martí, és situen a l’arc sortida junt a gairebé 300 participants més.
De bon principi els dos corredors es situen en les posicions davanteres tot i que prudents en el ritme, ja que tres corredors marxen en un grup davanter a un ritme força alt i agafant metres de distància respecta la resta de corredors, és sobre el tercer quilòmetre de cursa que Xavi Prim augmenta el ritme i es decideix anar a la caça del grup davanter el qual va atrapant a poc a poc, per fins i tot col·locar-se líder de la cursa, tot i així una torça de turmell li fa perdre ritme i finalitza en una meritòria segona posició i amb un temps de 1h 47’16 , davant d’ell entra Kai Langel, guanyador de la cursa amb 1h46’18, per la seva part, Salva Martí, també fa una cursa de menys a més, poden avançar corredors al llarg de cursa per jugar-se la tercera posició al sprint amb el corredor Jesus Sanchez, que esdevindrà finalment tercer amb 1h50’09sg, un segon menys que el corredor del Borges finalment quart.
En noies la victòria va ser per Cristina Fargas, amb un temps de 2h17’14sg, seguida per Edurne Zazpe i Neus Gil, segona i tercera respectivament amb un temps de 2h17’23sg i 2h18’11sg.
D’aquesta forma es va donar per finalitzada una bona nit de Trail i una altre edició d’aquesta clàssica cursa puntuable per circuit de Trail Series Costa Daurada.
Seguidament les sensacions dels nostres atletes:
Xavi Prim:
Vaig aprofitar el primer tram de pista per calentar cames i agafar el ritme còmode que em permetés regular forces de cara al que vindria més tard. Un cop entrats al senderó de pujada que ens duria al mirador de la Pena puc agafar al tercer classificat i sobrepassar-lo amb facilitat. Em trobo fort i segur , sempre veient als dos corredors que son cap de cursa uns cent metres pel davant meu. Puc anar sense encendre el frontal fins allà al quilòmetre 7 mes o menys, fet que facilita les coses. Al control de la taula dels quatre batlles sobre mitja cursa atrapo als dos corredors que em precedien. Pocs metres més enllà em doblego el turmell en una baixada havent de parar a caminar uns metres. Això sentenciaria les meves opcions ja que a partir d´aquí la meva inseguretat baixant era evident, tornant a doblegar-mel per dos cops més amb caiguda inclosa. Tot i així en els trams plans i a les pujades portava un ritme alt, fet que em va permetre recuperar metres i arribar al Tossal de la Baltassana juntament amb el Kai Langel. La meta era molt aprop, tant sols dos quilòmetres i mig, però el fet que fossin de baixada em va apartar del graó més alt del podi. Finalment creuava la meta un minut darrere del Kai, que va entrar com a guanyador amb un temps d´una hora i quarata-sis minuts.
Salvador Martí:
Em presentava a la sortida de la cursa amb força incertesa de com hem trobaria, la falta de entrenaments de les últimes setmanes i unes molèsties al genoll feien que la primera opció fos sortir cautelós i a veure-les venir. La sortida me la vaig agafar a mode d’escalfament, ritme controlat i provant sensacions amb el genoll, el qual molestava però no el suficient com per no intentar apretar una mica i arriscar. Així va ser, a mesura que passava la cursa m’anava trobant més comodé i podia fins i tot retallar distancies amb el corredors capdavanters, tal va ser així que a 5km de meta atrapo el 3er classificat i vaig amb ell fins l’ultima baixada tècnica, on perdo contacte i hem treu uns 50metres, tot i així, l’últim tram de cursa es molt corredor i retallo distancies atrapant el corredor en la recta d’arribada on després d’un esprint quedo en quarta posició per tant sols un segon de diferencia.