El passat diumenge dia 20 de març, es va celebrar a l’Hospitalet de
l’Infant la Cursa de Muntanya de la Portella, segona cursa del Circuit del Camp
de Tarragona. La cursa s’iniciava en el Complex esportiu d’Aster, a nivell del
Mar, pujant fins “el
Mollo Puntaire” de 727 metres d’alçada i
amb arribava al mateix Complex Esportiu, realitzant un recorregut total de 23,4
quilometres i un desnivell positiu de 1280 metres, amb un recorregut força
tècnic que després de la forta pluja de la nit el feien encara més dur.
A les 9h de matí en punt es va donar la
sortida a la cursa llarga amb un total de 300 participants, entre ells, cinc
representant del Borges Trail, (Mikel Besora, Ester Casajuana, Aleix Toda, Tavi
Fossas i Salva Martí), i d’altres corredors de renom d’arreu del territori
català (Lhoussain Abaghat, Javi Delgado, Javier Heras, Eugenia Munté...) que
donarien un nivell de participants molt alt.
Des de un bon inici, la cursa va sortir a
ritme alt i és va començar a allargar el grup capdavanter posant a cadascú en
la situació que li pertocava. Mikel Besora, després d’una disputa constant amb
l’atleta del UEC Tortosa Lhoussain Abaghat, es va endur la victòria per tant
sols 4segons, realitzant una espectacular temps de 2h11’11sg, per la seva part,
l’Ester Casajuana, que no estava en el terreny que mes li agrada, va quedar en
segona posició amb un temps de 2h50’29sg per darrera de l’atleta Eugenia Munté,
amb la qual va intercanviar-se la posició en diverses ocasions durant la cursa.
Per altra banda, Aleix Toda va realitzar
una excel·lent cursa, arribant a meta en 5é posició i amb molt bones sensacions
en cursa. Els altres dos components del Borges Trail, Salva Martí i Tavi
Fossas, van realitzar una cursa molt similar on a estones van compartir
recorregut i van arribar en 23ena i 26ena posició respectivament.
Classificació masculina:
1-
Mikel Besora - 2h.11'11'' - BORGES TRAIL
2-
Lhoussain Abaghad - 2h.11'15'' - UEC TORTOSA
3-
Javi Delgado - 2h.13'47'' - C.A. TAYMORY-SPIRIDON
4-
Javier Heras - 2h.15'04'' - C.E. SERRES DEL MESTRAL
5-
Aleix Toda - 2h.22'10'' - BORGES TRAIL
Classificació femenina:
1-
Eugenia Munté - 2h45’38’’ -
BLUE LINE EVASION
2-
Ester Casajuana - 2h50’29’’
- BORGES TRAIL
3-
Sandra Burgues - 2h53’08’’
- TRAIL ROQUETES
4-
Elena Calvillo - 2h59’02’’
- BEALAK-SELECCIÓ VASCA
5-
Giulia Portaluri -
3h05’43’’ - TRAIL TARRACO
Seguidament els nostres atletes ens
expliquen les seves vivències en cursa:
Mikel Besora:
Va sortir amb els primers corredors, durant els
primers km. anava darrere del primer fins al km.6 que en una pujada decideix
fer un canvi de ritme i marxar en solitari. Darrere, Javi Delgado a mig minut,
Javi Heras i Lhoussain. Mikel arriba al Molló Puntaire en 1h.05' amb una mica
mes de mig minut de Javi Delgado. Javi Heras i Lhoussain a uns 3 minuts.
A partir d'aquí 10 km de baixada. La
primera part: tècnica i dura on Lhoussain avança posicions i atrapa a Mikel que
amb un tu a tu; continuen per pista forestal junts. Mikel es posa a roda de
Lhoussain que agafarà el liderat fins que a una pujada Mikel pasarà davant i
controlarà la situació.
Baixant cap al poble, Mikel continua primer
absolut i Lhoussain a 50m. amb ganes de donar guerra.
Corrent per la platja que trenca el ritme la
sorra i Lhoussain continua a una distància prudencial.
A falta de 400m.per meta un canvi de ritme de
Mikel per donar tot el que li quedava de forces, Lhoussain s'apropa a uns 10m.
amb intenció d’atrapar-lo i ja no pot mes. Finalment, Mikel primer classificat
absolut i a només 4 segons Lhoussain.
Ester Casajuana:
Segona cursa
del circuit del Camp Tarragona que afrontava ja amb una mica de temor, ja
que els terrenys tant tècnics i pedregosos són els que encara els hi tinc
respecte i em costen d’afrontar, tot i així contenta de la segona posició però
no de les sensacions. A partir del km 6 les cames no anaven com sempre,
així que els trams tècnics de dalt i la baixada me’ls vaig prendre en
calma, fet que em va passar factura, ja que al km 12 em va passar la segona
classificada a una gran velocitat, vaig intentar seguir-la però tenia els
isquiotibials tant tensats i “agarrotats” que m’era impossible avançar ràpida.
Així que vaig decidir acabar com vaig poder tot i que se’m passés pel cap
retirar-me, ja que una part dels últims kilòmetres els vaig haver de fer
caminant. A continuar treballant i aprenent de cada cursa!
Aleix Toda:
L’Aleix
va sortir a ritme conservador, les sensacions no eren bones però per sort el
ritme encara era acceptable, així que als primers km de cursa va poder anar
junt amb el grup que encapçalava la cursa. La cosa va començar a canviar quan
la pendent es va començar a fer evident, d’aquesta manera l’Aleix perdia el
ritme i formava un segon grup de cursa junt amb en Pol Vilà i en Lluisma Mas.
En
passar per la zona de les vies ferrades, ja havia perdut de vista el primer
grup i mentrestant el Pol, en Lluisma i l’Aleix s’anaven intercanviant les
posicions, arribant en aquest ordre al Motlló Puntaire.
Llavors
començava la baixada tècnica i aquí va ser on el corredor del Borges va
aprofitar per avançar al Lluisma i mantenir un bon ritme per retallar distància
al Pol. En arribar al final de la baixada tècnica començava un llarg i
impressionant senderó que anava pel fons d’una vall, on al final d’aquest
l’Aleix va poder passar al Pol i continuar amb les forces que quedaven per
superar els turons de la platja del Torn fins arribar de nou a Hospitalet, on
el camí era pla resseguint el costat de la platja. Aquest tram es feia molt
llarg ja que les forces mancaven i costava mantenir el ritme. Arribats de nou a
l’asfalt, l’Aleix no veia ningú davant ni darrera i va poder entrar a meta en 5a
posició.
Salvador
Martí:
El
Salva es presentava a la cursa amb l’ incògnita de com es trobaria, ja que
recentment havia passat una grip molt forta i encara no es trobava en les
millors condicions. A l’inici de la cursa va seguir un ritme massa fort, col·locant-se
entre els 15 primers classificats, però ja en les primeres pujades va notar que
no anava gaire fi. Tot i així fa poder coronar el Motlló Puntaire amb un grup
de corredors que marcaven un bon ritme, però en les baixades, que eren molt
tècniques perdia contacte amb el grup i era atrapat per altres corredors. En
els últims quilòmetres, va anar intercanviant-se posicions amb diversos
corredors, entre ells el seu company d’equip Tavi, el qual patiria un rampa a
falta de 2km a meta que l¡obligaria a parar i perdre posicions en la part final
de la cursa. Al final, el Salvador va entrar en 23ena posició i amb un temps
final de 2h35’. Les sensacions no van ser gens bones, però la cursa li va
servir com un bon entrenament per afrontar les següents curses de la temporada.
Tavi Fossas:
Pel que fa a en Tavi,
que venia d’un bon entrenament, i realment no va fer una mala cursa, però tan
el nivell de participants que era altíssim com la dificultat i duresa de la
cursa, va provocar que les sensacions finals no fossin gaire bones.
Així doncs, tot i no sortir gaire
forts, en Tavi no va volguer apretar gens al principi, sabedor de tot el que
l’esperava més endavant i es va reservar les forces pel que vindria.
D’aquesta manera, mantenint el
ritme, tot i ser avançat constantment durant els primers kilòmetres (fins i tot
va haver de pendre’s un gel ja a les primeres pujades), ell anava trescant a
poc a poc muntanya amunt. Va ser a partir del km 8, quan ell va començar a
reeixir una miqueta i van canviar les tornes, i a partir d’allà va començar a
recuperar algunes posicions, fins que per sopresa, es va trobar amb en Salva.
Tocat com anava el seu company d’equip, aquest va deixar-lo passar a la
baixada, i així va aguantar, fins que, a poc de tocar la sorra de la platja, se
li va enrampar l’isquiotivial dret. Tot i haver recuperat una mica la condició
física, en Tavi es notava que anava passat i que aquest sobre-esforç que estava
portant, no el permetria aguantar gaire més.
Va ser a l’últim avituallament i a
la parada tècnica per estirar on va perdre entre 4 i 5 posicions, doncs tenia
un bon grupet corrent darrere els seus talons tot esperant que “caigués”.
Finalment, després d’una meta que
no arribava mai i que els últims kiòmetres contessin per dos, va arribar la
recta asfaltada que indicava que la cursa ja era a les acaballes, la condició
física de’n Tavi va dir prou i arribava a meta exhaust. Havia acabat amb totes
les forces i en aquest cas va fallar amb el subministrament de gels, doncs li
va faltar controlar-ho més, ja que quan es va pendre el segona, ja era tard i
el cos ja havia cremat més del que havia previst.
Podem dir doncs, que a l’haver
acabat tant cansat, les sensaions van ser dolentes, però mirat en general i
veient el nombrós grup de competidors, no podem estar tan decebuts.
Ànims i a per la propera, que
segur que serà tan o més dura que l’anterior.