Entrades
La cursa de la
Cameta Coixa de Miravet és coneguda com una de les referents de Catalunya i
voltants, aquest any ja anaven per la seva 8ª edició, moltes felicitats a tots
els organitzadors i voluntaris involucrats, ja que és un event que cada any va
a més en tots els sentits. A més a més, aquest any calia afegir l’al·licient de
que aquesta cursa era el Campionat de Catalunya per equips de Curses de
Muntanya de la FEEC, aplegant així encara més corredors d’arreu del territori
català. El Borges Trail es presentava a la cursa com a vigent Campió de Catalunya per equips i intentaria anar a per totes per tal de revalidar el títol.
En primer lloc, s’ha
de destacar l’entorn, on el recorregut llarg consta de ni més ni menys que de
21 km i 1300md+ amb un 96% de sender tot vorejant el riu Ebre. Endinsant-se per
senderons dins de pinars per de cop sortir en un cim pedregós i tècnic que
exigia una màxima concentració alhora de triar on fer la següent passa. Paral·lelament
també es hi havia la versió Junior, la Cadet i també no hi podia faltar una
marxa per als que volien gaudir amb més calma.
Tot pujant cap al
castell, on a les 9:30 es donaria el tret de sortida de la cursa, ja et trobes
amb voluntaris disfressats de templers, poc a poc et vas adonant de que es
tracta d’una cursa especial. Llavors entres al castell i et trobes amb tota la
multitud que espera impacient per la sortida, i per si fos poc, la sortida es
dona amb una petita representació i un tret de canó.
A primera fila hi
havien noms de reconeixement mundial tals com Zaid Ait Malek (vencedor de l’edició
anterior) o altres de caràcter nacional com Andreu Simon, Mario Bonavista i
també el nostre Mikel Besora Susaño, que tot i trobar-se al principi de
temporada estava disposat a donar guerra entre els millors.
Tot seguit, cada
integrant del Borges Trail explicarà la seva cursa, tots ells corrent en la modalitat de la cursa llarga, que era la que puntuava pel Campionat de Catalunya per equips:
Ester Casajuana
Amb moltes ganes,
diumenge participava al primer campionat de Catalunya per equips, i fins i tot
m’atreviria dir que era la primera cursa fora del Camp de Tarragona que corria
amb tant de nivell. La idea de competir amb noies amb tant de nom i amb tanta experiència com la que tenen em
motivava molt, i així va ser. A les 9.30 del matí es donava el tret de sortida
des de el Castell de Miravet amb un ambient increïble. Vaig sortir confiada de
que si corria amb una mica de cap ho podria fer bé, així que vaig sortir a un
ritme en el que em sentia còmoda. A les primeres pujades que eren bastant
corredores em vaig sentir molt bé, i vaig intentar portar el mateix ritme,
sentia que aquell dia les cames anaven bé, i pocs kilòmetres després de la
sortida em vaig col·locar tercera fèmina, però sempre tenint a la quarta i a la
cinquena molt aprop. Fins al kilòmetre 12’5
vam anar les tres molt juntes intercanviant-nos les posicions, però quan va
començar la cronoescalada, la Silvia Leal (tercera classificada) es va escapar
deixant-nos a mi i a la Paloma Lobera (quarta classificada) enrere.
En la cronoescalada vaig tenir moments en els que em van faltar forces,
però tot i així vaig decidir adelantar a la Paloma, però ella no es va quedar
enrere i fins a dalt va seguir força aprop meu.
Quan va començar la baixada, força tècnica, és on vaig començar a frenar
el ritme, i veure que no podia anar més ràpid del que volia, llavors va ser
aquí on la Paloma em va tornar a adelantar i jo vaig tirar la tovallola, fet
que més endavant em vaig arrepentir, ja que encara em quedaven forces, però bé
cada cursa és una experiència nova, i d’aquesta he après molt. Molt contenta de
competir la meva primera cursa com a equip en conjunt, i viure l’ambient tots
junts. No vam poder revalidar el títol de campions de Catalunya, però crec que
hi ha coses que no estan recompensades amb títols així com el companyerisme i
l’entrega de tot un equip, cadascú en les seves circumstàncies, tot i així
sub-campions de Catalunya crec que és tot un mèrit amb el nivell que hi havia.
Felicitar als meus companys que van fer tots una gran cursa, i als que no van
poder venir donar-los les gràcies pels ànims que ens van transmetre.
Lourdes Cayetano
La Lourdes Cayetano, no arribava al millor moment a aquest
repte, però tot i això va decidir que havia de donar un cop de mà al equip. Va
tenir que sortir amb més cap que mai, la tàctica seva era anar guardant forçes
fins a la meitat de cursa i després segons com es trobés de cames intentar
apretar a la segona part ja que era la part on s'acumulava més desnivell.
Quan al quilómetre 12 va començar la cronoescalada va veure
que l'únic que podia fer era anar
mantenint ritme i no apretar perquè les cames no portaven prou hores d'entreno
com per augmentar ritme. Va ser una cursa totalment diferent per ella i un
repte personal el haver de controlar-se i no anar al màxim però al arribar i
saber que havia pogut aportar el seu granet de sorra a l'equip la satisfacció
va ser enorme.
Mikel Besora
Em vaig situar a
primera línia de sortida, a prop de Zaid Ait, Andreu Simon i Mario Bonavista.
En poc mes de 2km. Zaida anava marxant i darrere el seguien Andreu i Mario. Un
servidor a roda. Mantenint la posició i amb un ritme constant i sense trencar
el ritme, em seguia Jonatan Cuesta per darrere.
A les pujades,
vaig notar una millora respecte l’any passat encara que Jonatan el tenia a
darrere. En canvi, al pla i baixades marxava i podia deixar a Jonatan durant la
estona que durava aquests trams. Tornava la pujada i seguia darrere els 2-3
primers, a un ritme alt, sense ser forçat pensant en el que quedava encara per
venir…
Cap al km.11 Zaid
passa en 53’, l’Andreu i Mario en 54’ i just darrere a 55’ paso jo, Jonatan a
56’ que tornaria a agafar-nos just arribar al començament de la crono.
A partir de la
crono (Jonatan agafa el pernil) i ja no ens segueix ningú.
Zaid canvia el ritme
i tira fort amunt, Andreu i Mario també intenten seguir els passos mes
endarrere, i jo començo a tenir llagues a les plantes dels peus, la qual cosa
no puc portar el ritme que m’agradaria però no em rendeixo. Continuo tirant de
cap i de cames amb tot el volum de desnivel i km.que porto damunt en els 2
mesos de preparació i pujo la crono fins al pic final que es marca el xip. A
partir d’aquí km.14 encara estic 4rt i veig a Mario a 1 minut.
Tota aquesta
baixada tècnica em rebenta la planta dels peus i em passa Ivan Camps, poc
després Diego Arroyo… intento seguir-los però els peus fan molt de mal Lkm.18 a la pujada de 150+ aconsegueixo veure’ls i poder retallar una mica però quan s’ha de baixar els peus pateixen mes i haig de córrer malament, sense cap tècnica i fent el que es pot. En 3km. em passen 2 corredors mes. Cap al km.21 entrem al poble i amb Roberto Sancho una esprintada fins a meta per sota 3’m./km.en baixada d’asfalt que aconsegueixo pasar davant i fitxar.
Finalment, 8º
general amb un temps de 1h.59’55’’.
Em llenço al
terra, em trec les sabates de córrer i estic ko…cap a l’ambulància.
Uns dies de bici
estàtica i gimnàs i recuperar bé les llagues…això passa per forçar d’aquesta
manera jeje
Aleix Toda
Gràcies al test
de la setmana anterior a la cursa dels 4 termes ja sabia com hem trobava de forma,
així que vaig intentar sortir entre els 25 primers per evitar els taps en els kilòmetres
inicials, que no va ser una tasca senzilla, ja que només sortir del castell els
corredors es van llançar pel primer tram d’asfalt avall com si d’una cursa de
10k es tractés. Un cop vam entrar al primer senderó vaig aprofitar per guanyar
algunes posicions per agafar un bon ritme de creuer i anar fent sobre
sensacions.
De moment aquesta
temporada hem trobo fluix a les pujades, caldrà treballar-les, així que quan
calia enfrontar alguna forta pendent mans als genolls i amunt, així que mentre
algú se m’anava escapant a les pujades, a les baixades i en pla anava guanyant
posicions. A mitja cursa, en el moment en que vorejaves l’Ebre, en Lluisma Mas
hem va atrapar i ens vam intercanviar diverses vegades les posicions, gràcies a
ell vaig poder regular millor l’esforç i tot i la falta d’alè ens intercanviàvem
algunes paraules per motivant-nos per pujar la cronoescalada de 300md+ en 2 km,
tot i que no feia gaire falta, teníem l’helicòpter gravant-nos just a sobre!
A continuació
tocava crestejar per un sender tècnic, la part més aèria de la cursa per baixar
a tot gas cap a l’últim avituallament, on vaig aprofitar que allí començava la
darrera pujada per pujar marxa i deixar en Lluisma, anant-me’n sol cap a meta
apretant per si agafava al Xavi Espinya, que hem diuen que el tinc a mig minut.
Finalment no
aconsegueixo atrapar al Xavi i arribo en 14ena posició, molt content del
resultat i amb ganes renovades per entrenar fort i millorar de cara a la
pròxima.
Eloi Borràs
L´Eloi Borràs per
la seva part, sortia afrontant una cursa amb cap.
Sabent que la
distància era llarga per l´entrenament que portava a les cames, i que sobretot
el que més pagaria era el desnivell, ja que no ha pogut entrenar gaire aquest
aspecte, va sortir afrontant uns 12 primers quilòmetres rapidets i conservadors
a la vegada, administrant forces per poder anar el mes ràpid possible guardant
el que creia convenient per poder afrontar la segona part de cursa.
Es va plantar al
quilòmetre 12 amb les cames "dins del que cap senceres" i un cop allà
va agafar un ritme que li permetia mantenir la posició, i ell mateix sorprès,
de poder arreplegar algun cadàver.
Va ser ja a l'
última rampa on va començar a patir rampes als quàdriceps, però sabent que ja
ho tenia tot fet, va arribar a l' últim pic per poder-se deixar caure cap a meta.
Arribant molt
content amb la cursa que havia fet, deixant-se totes les forces per poder
ajudar a l'equip, que es a lo que veníem!
Octavi Fossas
Veure's envoltat de
tota aquella pila de craks i corredors feia posar una mica nerviós, doncs la
pressió era força acusada. Però sentir-se acompanyat per tants i tants amics,
companys de curses i per quasi tot l'equip, donava un al·licient molt especial a
aquesta cursa tan magnífica.
Tot i així, en Tavi va
sortir a disfrutar i a donar tot el que li fos possible, ja que la cursa de la
setmana passada li va anar perfecte per mesurar les seves forces i saber en
quin estat de forma es trobava. D'aquesta manera, sabia que ja des del
principi, havia de sortir a donar-ho tot i no reservar-se res pel final, doncs
sabia que podria anar a tope fins al final.
I així va ser com, un
cop el canó de dins el castell va ressonar per el parets, va sortir en tromba
juntament amb els altres 300 participants.
Ja a les primeres
rampes, les dues noies capdavanters el van passar i en Tavi no va poder fer res
més que seguir els seus passos. Per sort no va defallir, doncs es va trobar
molt bé en tot el recorregut, i axí va anar avançant a poc a poc a corredors,
incloent en Marc B. del mateix equip. I què millor que compartir pujades amb
amics, baixades amb companys i plans amb gent de tota la província. Com que ja
se sabia en circuit i conexia perfectament el recorregut, també es va saber
administrar els gels en els moments oportuns, just per donar-li la força
necessària per encarar les pujades més dures i llargues del circuit. D'aquesta
manera, tan a les pujades com a les baixades, no defallia en ritme i s'acostava
a poc a poc a la Ragna, però no va ser fins a la última baixada tècnica abans
d'entrar al poble que la va passar.
En definitiva, una
cursa en la que va disfrutar-la i patir-la des de la sortida fins a l'arribada,
quedant-li molt bon regust de boca i amb ganes de més.
Tot es tradueix en el
temps aconseguit, rebaixant-lo ni més ni menys que en 5 minuts!
Sentint-se molt orgullós de formar part d'aquest equip!
Sergi Hidalgo
El Sergi no es trobava en les millors condicions per
afrontar una cursa de les caracteíistiques de La cameta coixa,ja que havien
passat pocs dies desde la seva participació en la mitja Marató de Barcelona, i
la manca de descans ja es feia notoria dies abans de la cita a Miravet.
Així va ser, que desde un bon inici va trobar-se fora de
lloc i després d’una caiguda , l’únic objectiu era finalitzar la cursa com fos,
tot arribant amb un temps de 2:22’00”.
Biel
Per la seva banda, el Biel feia la seva primera cursa de
muntanya del 2016. A falta de preparació, es mostrava satisfet de la seva 42ena
posició i un temps de 2h23’. Va fer una cursa de menys a més, conservant en els
12 primers kms fins arribar al riu. És en aquest punt que decideix donar-ho tot
a la pujada de la Talaia, recuperant a la baixada i afrontant amb garanties la
última pujada de la Covalta. La falta encara de rodatges llargs i intensos li
va repercutir en l’aparició de rampes al final de cursa. Molt satisfet del
resultat i les sensacions, amb el convenciment del marge de millora existent.
Marc Balanyà
Despres
de varies setmanes fent bona pretemporada, aquesta vaig descansar força, a
l’espera tot i no portar km ràpids a les cames, de poder fer un paper digne per
l’equip, anant de menys a mes com sempre…
La
sortida com sempre massa ràpida per mi, vaig anar mantenint un ritme fort sense
sobrepassar-me, esperant la segona part mes dura, per guanyar posicions,
deixant passar a l’Octavi, que baixa millor que jo i anava amb ganes…
Al
km8, a les pujades mes d’un ja començava a acusar el ritme fort i anaven
afluixant, jo esperençat en poder guanyar bastantes pòsicions a la segona part
i amb ganes de fer-ho be, no va poder ser…Al km12 una torta de peu baixant hem
va fer retirar de cursa, ja que cap sentit
tenía de seguir mig coix, a part els companys per puntuar ja eren davant meu i
en aquest sentit estava tranquil, ja que com equip anavem tots molt motivats
per a donar el màxim, sent finalment
2º millor Equip de Catalunya 2016 !!
Ara
toca parar de correr fins que el turmell, hem tornio deixar fer-ho, miraré de
no perdre la bona forma física que porto de pretemporada, fent bici i altres
esports alternatius sense impacte. TOCA SEGUIR !!
Finalment gràcies
a tots els corredors del Borges Trail i després d’un resultat ajustat, vam
aconseguir proclamar-nos Subcampions de Catalunya, acabant com a vencedors els
del Matxacuca, de Santa Cristina d’Aro i tancant el podi en 3era posició els
Runners del Berguedà, tal com indica el seu nom, de Berga. Hem pogut gaudir poc
del títol de Campions de Catalunya, ja que l’any passat el campionat de
Catalunya per equips va ser al setembre, però de nou hem demostrat que sempre
estem allí per deixar-nos la pell en aquest esport que tant ens agrada i que
junts formem una gran família.
També cal fer una
menció als companys Robert Tarragó, Carles Martí, Salvador Martí, Ronald
Fargas, Pilar Rus i Núria Gil, que per diversos motius no van poder ser allí
amb nosaltres, però que de ben segur que en la pròxima tornaran a estar allí i que
també formen part d’aquest equip que és el Borges Trail.
Moltes gràcies a
l’organització i voluntaris, quina passada de cursa. I sobretot, moltes gràcies
a tots els sponsors del Borges Trail, sense ells això no seria possible: Borges,
Eassun, PH-Quirogel, Artesania Agrícola Megaplus, Gimnàs Sport Gym Tarragona,
Bussetus, Coreevo.
Resultats masculins absoluts cursa llarga
|
Posició
|
Nom
|
Categoria
|
Temps
|
Diferència
|
||
|
1
|
Ait,
|
Zaid
|
HS
|
1:52:08
|
0:00
|
|
|
2
|
Simon
|
Aymerich,
|
Andreu
|
HS
|
1:55:29
|
+3:21
|
|
3
|
Bonavista,
|
Mario
|
HS
|
1:55:31
|
+3:23
|
|
|
8
|
Besora
|
Susaño,
|
Mikel
|
HS
|
2:00:17
|
+8:09
|
|
14
|
Toda
|
Mas,
|
Aleix
|
HS
|
2:05:27
|
+13:19
|
|
22
|
Borras
|
Fort,
|
Eloi
|
HS
|
2:11:47
|
+19:39
|
|
32
|
Fossas
|
Batlle,
|
Octavi
|
HS
|
2:19:08
|
+27:00
|
|
39
|
Hidalgo
|
Blade,
|
Sergi
|
HS
|
2:22:00
|
+29:52
|
|
42
|
Secall
|
Roca,
|
Gabriel
|
HV
|
2:23:24
|
+31:16
|
Resultats femenins absoluts cursa llarga
|
Posició
|
Nom
|
Categoria
|
Temps
|
Diferència
|
||
|
1
|
Molist
|
Codina,
|
Marta
|
DS
|
2:16:21
|
0:00
|
|
2
|
Debats,
|
Ragna
|
DS
|
2:19:49
|
+3:28
|
|
|
3
|
Leal
|
Augé,
|
Silvia
|
DS
|
2:24:05
|
+7:44
|
|
5
|
Casajuana
|
Reyes,
|
Ester
|
DS
|
2:28:51
|
+12:30
|
|
10
|
Cayetano
|
Puertas,
|
Lourdes
|
DS
|
2:41:59
|
+25:38
|
|
13
|
Batalla
|
Trilla,
|
Marta
|
DV
|
2:45:29
|
+29:08
|
