
A la baixada fins el Pas de La Mainera m’enganxo a ella. Porta un ritme alt però arribem juntes a l’avituallament i km 25 de cursa. Menjo un entrepà de pernil i m’enduc fruita per menjar durant els propers metres. També prenc el primer gel. Encarem la pujada a les Picardes i pica...pica molt!!. Són 600 metres positius en 4 kms que en condicions normals no serien gran cosa però es clar, ja en portem 2600. En aquest punt m’agafa una alegria interna perquè sé que després de la següent baixada m’espera el Pep a l’estació d’Espot. En aquesta baixada em passa el Gaizka, que fa l’Extrem, i m’anima a que apreti. Me diu que em veu rebé. S’agraeix.

De ben lluny ja veig el Pep que m’espera i correm plegats mig quilòmetre pista d’esquí per avall, a tota pastilla, o això crec jo. Recordo clarament que a partir d’aquest punt són dues pujades, o sigui, uns 700 metres més i s’ha acabat. Un altre entrepà, aquest cop de Nocilla, i a apretar tot el que pugui. Ja no val reservar-se. La següent pujada la recordo feixuga però arriba la baixada cap a Caregue i aquí xalo. Em sembla una baixada familiar, de les que m’agraden a mi, amb arrels que et fan saltar i divertida. Baixo amb un grupet de corredors enganxats darrera. Que no em demanin pas és bona senyal, senyal que vaig a bon ritme. La llarga distància té això, has de saber dosificar, però no et pots passar i ser massa precabuda. A l’últim “repetxon” fins a Surp fa moltíssima calor, fins i tot m’aturo a mullar-me el cap en un reg, al costat d’unes ovelles que em miren sorpreses jejeje.
En l’últim quilòmetre ens separem dels de l’Extrem i saludo la Neus i l’Anouk, dona i filla del Gaizka, que em xoquen la mà i m’animen efusivament. Vaig segona i em queda un quilòmetre. Ara si que no m’ho crec!!! ...veig un quad que m’espera i la sorpresa és meva quan m’escorta fins a meta tot pitant i aturant tot el trànsit de vehicles. Ai mare MEEEETA!!! 9 hores i 38 minuts!!! Em dono per satisfeta per les sensacions pel que he disfrutat i si a més acompanya un bon resultat, millor que millor.
A l’arribada un avituallament impressionant, música, una dessuadora de finisher, les felicitacions de tothom, una foto amb el pòdium femení, unes paraules d’agraïment a la organització i una merescuda dutxa amb aigua calenta!!! Això no es troba a tot arreu.
Gràcies Jose pels grans entrenaments per preparar aquesta cursa.
Gràcies Pep per venir-me a buscar a Rialp.
Gràcies organització per una cursa de p.. m...
Gràcies Borges, Coreevo, Eassun i PH-Quirogel.
Gràcies companys i amics pel seguiment i missatges de felicitació.