QUI SOM I QUÈ FEM...

Benvolguts companys, amics i simpatitzants, ens presentem com un equip de curses de muntanya , que va nèixer ara farà dos anys, amb tota la il.lusió i ganes de viure moltes i grans experiències fent activitat a la muntanya. Les nostres intencions són estar presents en la totalitat dels circuits de curses que es duen a terme des de la federació catalana i per tot Catalunya, a nivell nacional i internacional.



dimecres, 1 de juliol del 2015

Aleix Toda queda segon a la Marató dels Cims, darrere de Marc Pinsach

Dissabte 27 de juny va tenir lloc la Marató dels Cims a la població d'Ordino, a Andorra; prova paral·lela a la Ronda dels Cims. La Marató constava de 42,5 km amb 3000m d+, sortint de 1300 m d'alçada fins arribar al cim del Casamanya, punt més elevat de la cursa, a 2800m i tornar a baixar fins al poble d'Ordino.

L'ambient que es respirava des de divendres era espectacular, tot el poble estava a vessar de corredors, acompanyants i gent que passava per allí i va aprofitar per acostar-se a mirar de quin event es tractava. Divendres matí havien sortit els corredors de la Ronda dels Cims (170km) i divendres nit sortien els de la Mític i la Celestrail, de 112 i 83 km respectivament.

A les 8 del matí de dissabte es donava la sortida de la cursa en la que jo participava, la Marató, amb en Marc Pinsach i la Núria Picas com a convidats. En la sortida ens trobàvem 630 corredors, que per com anaven equipats i les pintes que tenien, hem semblava que quedaria força enrera, jo hem proposava quedar entre els 30 primers. Així que junt amb dos craks, en Jonatan Cuesta i en David Itarte de la Sènia, fem control de material i entrem dins el calaix de sortida

Per donar la sortida l'organització posa música clàssica i petards amb serpentines, tret de sortida i tots a córrer! Dec anar en la 70a posició, m'ho prenc amb calma però aprofitant que l'inici era planer i el ritme fàcil de mantenir vaig guanyant posicions. Passo a la Núria Picas, aquesta és la 4a setmana consecutiva que fa una marató, aquesta noia no té límits! Vaig tirant envant i hem col·loco just darrere del primer grup que s'havia format, amb en Marc Pinsach al capdavant.

Al km 2 la cosa comença a pujar més dreta i afluixo el ritme. Al davant porto uns 20 corredors i veig a en Jonatan que va entre els primers, aquest tio està molt fort! Els km van passant per senderons enmig d'un bosc frondós, tot humit i verd. Passant per la vora de rius i de vegades el mateix camí es convertia en un riu. Començava a fer calor però la major part del recorregut proporcionava una bona ombra.
Km 7,7: Portem una bona estona de pujada i hem passen 3 corredors, entre ells en Ramón Curto, un referent de les Terres de l'Ebre que està recuperant la forma després d'una lesió. Començo a dubtar, estic anant prou fort? Tot i així hem consciencio de que encara queda molta cursa per endavant i que no he de gastar cartutxos tan aviat. Fem una bona baixada enmig d'un prat d'herba i topem amb el primer avituallament (km 13), on un nombrós grup de gent ens anima i ens ofereix aigua, isotònic i tot d'aliments sòlids. Acaba la baixada i aquí atrapo i passo a dos corredors. I vinga som-hi a per la segona pujada de 1200m d+, això es faria llarg, però cada vegada hem trobo millor i vaig passant algun corredor.

Km 19: Fem el segon avituallament a Sorteny i tornem a tirar amunt. Ens trobem a 2000m d'alçada. Segueixo al mateix ritme que tota la pujada, però no s'hem fa pesat, sé que puc mantenir aquesta velocitat de creuer molta estona, i per la meva sorpresa vaig atrapant a corredors, entre ells en Ramón, ens donem ànims i segueixo endavant. Ara el paisatge canvia, ja no hi ha arbres i el terra és pedregós, les vistes no tenen preu, des d'aquesta alçada ja començes a tenir una bona perspectiva dels voltants. Al llarg de tot el camí voluntaris i excursionistes m'animen pel meu nom (el porto escrit al dorsal), quina passada, aquesta gent fa que realment et sentis com a casa!

Pujant cap al Casamanya, punt més alt de la cursa (2800m) encara passo a una colla més de corredors que anaven força junts. Arribo a l'avituallament del Coll d'Arenes, reposto líquid i ara sí que enfilem cap al cim del Casamanya (km 25). Quina pujada més guapa! Mig grimpant com hem permetien les forces arribo a dalt i hem trobo altre cop amb un mun de gent animant. Impressionant! A més hem diuen que vaig 3er! No m'ho puc creure! Davant tinc un corredor, que dedueixo que és en Jonatan Cuesta i en primer lloc hi deu seguir anant en Marc Pinsach. Hem diuen que el 2on hem porta 3' d'avantatge, així que ara comença l'adrenalina i toca baixar a full gas.

Baixo a tot drap per aquell paisatge tan típic pirinenc, amb un senderó de terra envoltat d'herba baixa, darrere ja no veig ningú. Hem sento lleuger i vessant de motivació per no deixar aquell ritme que crec que hem pot permetre atrapar el 2on. En arribar a l'avituallament del Coll d'Ordino hem diuen que el 2on hem porta només 2'. Anem en bon camí!

Entro en un senderó i segueixo a bon ritme, a les pujades les cames hem començen a dir que camini pero jo hem forço a còrre-les totes. Arribo a un creuament amb un camí més ample i hem trobo amb en Jonatan, no m'ho crec! Però mala notícia, no hi han cintes i no sabem si tirar camí amunt o avall. Sort d'un excursionista que ens diu que és amunt, i fent-li cas tornem a trobar rastre de cintes i tornem a agafar un ritme endiablat, tot planejant i baixant muntanya avall.

Quan arribem al km 35, segueixo al mateix ritme i veig que en Jonatan té problemes per seguir, hem prenc un gel i hem vaig allunyant camí avall tot travessant rius i entre boscos que oferien sombra. Quan en algun tram s'havia de pessar per un tram on tocava el sol de ple, les forces s'esfumaven i 200m es feien eterns, però ja quedava poc, s'havia de fer el possible per mantenir la posició.

Veig el poble d'Ordino una mica més avall, però la cosa encara no s'acaba, faig una pujada que hem deixa mort i segueixo avall, ara ja sí per acabar entrant a Ordino i enmig de més gent de la que mai havia vist en la meta d'una cursa arribo a meta eufòric, amb totes les forces exprimides, satisfet com mai abans de l'esforç que havia realitzat, amb el cap ple de tots els paisatges que havia vist només en aquelles 4h55' que havia tardat en arribar a meta. Tot de gent hem pregunta que com m'ha anat, hem felicita i m'indiquen on puc repostar líquid i sòlid. Jo no havia vist mai aquest ambient, això és una experiència incomparable, et fa sentir com si coneguessis a tothom. Encara no hem crec que he arribat, tot i que amb 20' de diferència, darrere del Marc Pinsach, un dels referents de les curses de Muntanya, a més de català igual que jo, d'una edat molt similar a la meva i que també és un crack com a persona.

M'agradaria donar les gràcies a l'organització per donar-me l'oportunitat de realitzar tal experiència per aquells paratges, i per haver tingut tanta cura en els detalls. De veritat que es nota que darrere d'aquest event hi ha moltíssima feina i sobretot ben feta!

Gràcies al meu entrenador Quim Royes, nutricionista Albert Martínez, a la meva família esportiva Borges Trail i a tots els col·laboradors: Ph-quirogel, Eassun Spain, Artesania Megaplus, Bussetus, Rendiment-race, Coorevo, Sport Gym Tarragona.


Podis masculí i femení:

1
04:35:12  Marc PINSACH RUBIROLA (ESP)
Dynafit Team

2
04:55:33  Aleix TODA MAS (ESP)
Borges Trail

3
04:56:36  Jonatan CUESTA SANTAMARIA (ESP)
Trail cer la senia

1
Núria PICAS (ESP)
Buff Pro Team05:23:05
2
Michèle LODGE DE FERRANTI (AND)
Club Pirinenc Andorrà05:34:11
3
Sabrina SOLANA PIGNOREL (AND)
05:59:08



BORGES TRAIL © 2008. Design by :Yanku Templates Sponsored by: Tutorial87 Commentcute