Després de la victòria de l’Ester a la Faiada va decidir a mitja setmana a anar a la que seria la segona cursa de la Copa Catalana a la Seu d’Urgell : Escanyabocs.
Divendres a la nit l’Ester tenia un compromís i sabia que no podria descansar lo suficient per la cursa, però finalment va pensar que era una de les quatre curses de la Copa més assequible per ella, pel desnivell i quilòmetres, així que ben d’hora aniria cap a la Seu d’Urgell a intentar-ho fer lo millor possible. Va ser una sortida molt ràpida i una cursa en general molt corredora, amb molts “pujes i baixes”.
Les poques hores de son i el cansament al km 14 li van començar passar factura i va haver de disminuir el ritme, inclús en algun moment va pensar en abandonar perquè entre la calor i el cansament li va començar a venir una “pàjara”, però va pensar que ja que havia anat fins allí i tal com estava anant la cursa havia d’acabar si o si!
Així que es va pendre un gel i va tirar endavant fins al final, patint però acabant en una primera posició amb un temps de hores 24 minuts , per davant de Sílvia Puigarnau amb un temps de 2 hores i 28 minuts, i Queralt Riba 2 hores i 29 minuts.