El passat 13 de setembre vaig anar a córrer la cursa per muntanya Canfranc-Canfranc, al poble Canfranc Estació, una carrera de 18'5km. i 2200 metres de desnivell acumulat. Em presentava en la setmana de baixada d'entrenament, encara que amb una mica de cansament per les setmanes anteriors de durs entrenaments, cal recordar que la setmana següent és la Mitja Marató de Sant Joan de les Abadesses i és Copa Catalana sub-23 i haig d'estar aquí en plena forma!
A les 9:30 del matí es donava la sortida de la carrera nomenada anteriorment, una sortida amb un ritme lleuger i, amb ganes que hi hagués una mica d'espurna decideixo posar-me a liderar la carrera. El primer km. és pel poble per estirar la carrera i el ritme és còmode a 3'40''/km.
Comença l'ascens, uns durs 8km. de pujada contínua amb 1100 metres de desnivell positiu fins a arribar a 2200 metres d'altitud. La pujada és constant i amb ziga-saga la qual cosa et permet córrer tota l'estona, continuo liderant la carrera i darrere vénen dos corredors coneixedors del terreny i de la zona, intento reservar alguna cosa per a la baixada encara que no m'ho permeten molt aquests dos grans atletes i haig d'estrènyer les dents fins a coronar la muntanya de 2200 metres on està el refugi Bonavista i, amb quines vistes!!! Bec aigua en l'avituallament, però poca, així no dol la panxa i es pot córrer amb millor comoditat encara que amb aquests dues figures que em segueixen no es pugui :/
A dalt, a mes de 2000 metres hi ha 1km. que va en pla i, trepitjant una mica d'herba que estava mullada rellisco i caic amb la qual cosa em dono un fort cop en la part externa del genoll dret... m'aixeco ràpidament i coixejant una mica continu corrent, per darrere em diuen si estic be i els dic que vaig bé i em passa un corredor, el que anava segon fins ara.
Em poso a roda seu, continu coixejant encara que en uns minuts es passa i en estar en calent se'm va passant... En un moment de la baixada fico l'última marxa que tinc i, mancant 8km. per meta li avanço i em poso a liderar la carrera de nou i com no a un ritme molt molt ràpid baixem els dos corrent cap al poble de Canfranc-estació.
El tercer ho tenim mes endarrere i si seguim així en principi no deuria atrapar-nos.
Ens endinsem en un bosc, amb passos molt tècnics fan que m'escapi de nou del meu perseguidor, però solament uns 100 metres... prou per controlar la situació i, com la baixada és en zig-zag també puc veure-li contínuament.
Cada vegada la cama està millor però jo vaig amb por de saber que haurà passat dins de la meva cama.
Arribem a una pista amb l'ultim avituallament, bec una mica d' aquarius i em poso a 3'25''/km. marcant una mica mes la diferència del segon classificat i portant un ritme alt i no tan còmode encara que per sort la meva cama dolenta ara segueix aquest ritme i no es queixa en absolut. Entrem al poble i el segon està a gairebé un minut per darrere amb la qual cosa ja visualitzo l'arribada a meta en primera posició general.
Finalment, arribo en primera posició i en 1h.33' per recórrer 18'5km. i 2200 metres de desnivell acumulat, molt content del temps i de com han respost les cames després de la caiguda. Em comuniquen en l'arribada, que he estat a 2' de batre el rècord de la prova que està en 1h.31', temps fet per un antic corredor que corria per a la selecció aragonesa.
En finalitzar la carrera, el metge que hi havia en meta em guareix la cama i em diu que es mes el susto que el que ha sigut! :)
Ara toca pensar en el diumenge 21 de setembre en la Copa Catalana.
Vull donar l'enhorabona a tots els participants de la carrera per la seva superació i la felicitat que han adquirit en la realització de la carrera, arribar a meta és un assoliment molt bonic i satisfactori.
També vull agrair el suport de col·laboradors i equip Borges Trail:
Ph-Quirogel, Bussetus Sport, Rendiment-Race, Aquum la Pineda, gimnàs Sport Gym TGN, Eassun Spain.
També vull agrair a la meva nutricionista Yhasmina que fa que pugui córrer millor amb les seves dietes esportives i molt bones.
A la meva fisio Magdala que em deixa les cames perfectament per rendir al màxim en les batalles!
A les 9:30 del matí es donava la sortida de la carrera nomenada anteriorment, una sortida amb un ritme lleuger i, amb ganes que hi hagués una mica d'espurna decideixo posar-me a liderar la carrera. El primer km. és pel poble per estirar la carrera i el ritme és còmode a 3'40''/km.
Comença l'ascens, uns durs 8km. de pujada contínua amb 1100 metres de desnivell positiu fins a arribar a 2200 metres d'altitud. La pujada és constant i amb ziga-saga la qual cosa et permet córrer tota l'estona, continuo liderant la carrera i darrere vénen dos corredors coneixedors del terreny i de la zona, intento reservar alguna cosa per a la baixada encara que no m'ho permeten molt aquests dos grans atletes i haig d'estrènyer les dents fins a coronar la muntanya de 2200 metres on està el refugi Bonavista i, amb quines vistes!!! Bec aigua en l'avituallament, però poca, així no dol la panxa i es pot córrer amb millor comoditat encara que amb aquests dues figures que em segueixen no es pugui :/
A dalt, a mes de 2000 metres hi ha 1km. que va en pla i, trepitjant una mica d'herba que estava mullada rellisco i caic amb la qual cosa em dono un fort cop en la part externa del genoll dret... m'aixeco ràpidament i coixejant una mica continu corrent, per darrere em diuen si estic be i els dic que vaig bé i em passa un corredor, el que anava segon fins ara.
Em poso a roda seu, continu coixejant encara que en uns minuts es passa i en estar en calent se'm va passant... En un moment de la baixada fico l'última marxa que tinc i, mancant 8km. per meta li avanço i em poso a liderar la carrera de nou i com no a un ritme molt molt ràpid baixem els dos corrent cap al poble de Canfranc-estació.
El tercer ho tenim mes endarrere i si seguim així en principi no deuria atrapar-nos.
Ens endinsem en un bosc, amb passos molt tècnics fan que m'escapi de nou del meu perseguidor, però solament uns 100 metres... prou per controlar la situació i, com la baixada és en zig-zag també puc veure-li contínuament.
Cada vegada la cama està millor però jo vaig amb por de saber que haurà passat dins de la meva cama.
Arribem a una pista amb l'ultim avituallament, bec una mica d' aquarius i em poso a 3'25''/km. marcant una mica mes la diferència del segon classificat i portant un ritme alt i no tan còmode encara que per sort la meva cama dolenta ara segueix aquest ritme i no es queixa en absolut. Entrem al poble i el segon està a gairebé un minut per darrere amb la qual cosa ja visualitzo l'arribada a meta en primera posició general.
Finalment, arribo en primera posició i en 1h.33' per recórrer 18'5km. i 2200 metres de desnivell acumulat, molt content del temps i de com han respost les cames després de la caiguda. Em comuniquen en l'arribada, que he estat a 2' de batre el rècord de la prova que està en 1h.31', temps fet per un antic corredor que corria per a la selecció aragonesa.
En finalitzar la carrera, el metge que hi havia en meta em guareix la cama i em diu que es mes el susto que el que ha sigut! :)
Ara toca pensar en el diumenge 21 de setembre en la Copa Catalana.
Vull donar l'enhorabona a tots els participants de la carrera per la seva superació i la felicitat que han adquirit en la realització de la carrera, arribar a meta és un assoliment molt bonic i satisfactori.
També vull agrair el suport de col·laboradors i equip Borges Trail:
Ph-Quirogel, Bussetus Sport, Rendiment-Race, Aquum la Pineda, gimnàs Sport Gym TGN, Eassun Spain.
També vull agrair a la meva nutricionista Yhasmina que fa que pugui córrer millor amb les seves dietes esportives i molt bones.
A la meva fisio Magdala que em deixa les cames perfectament per rendir al màxim en les batalles!