Entrades
Parlar de la Montserrat Nord, fins ahir, era parlar d'una cursa de muntanya “ràpida”, de 22 kms i uns 2.200 m de desnivell acumulat, amb sortida de Monistrol en direcció a Sta Cecília per enfilar la canal fins a St Jeroni, envoltar el Monestir per la Sta.Cova i baixar pel camí dels Tres Quarts, tot això en dues hores, res,”poca cosa”. Avui no podem dir el mateix. Les pluges dels últims dies han malmès molt la canal de St Jeroni i l'organització va suprimir aquest tram,.....però no l'ascensió a Sant Jeroni i la resta, pel que el recorregut final ha estat de gairebé 27 kms i un pelet més de desnivell acumulat. Pluja, una mica de boira, ambient fresquet, paratges de tardor i un grandíssim nivell els participants. Poriem dir que s'hi van concentrar els millors corredors del nostre país, és la última prova de la Copa Catalana amb els diferents podis per decidir i una cursa amb un atractiu especial per l'entorn.
Tots els millors equips hi eren presents, els Matxacuques, UE Vic, Diedre's, UEC Anoia, Mountain runners, Borges Trail-AAEET,.... Gairebé 400 participants formaven una graella de sortida que feia por. Per citar-ne alguns, Marc Caròs a defensar el seu liderat, Tristany, X Espinya, O Carrasco, Roberto Sancho, Dani Cazalla, Joan Freixa, Edu Solà, Jordi Sànchez, Uroz, Adan Casado, Francesc Pont, Jordi Barrancos, Pau Bartoló, Xavier Sànchez, Xevi Vidal, Judit Casas, Anna Comet, Rosa Valls,....uf, nivellàs del copon. Del Borges Trail-AAEET hi vam anar la Gènia Miró, que es troba en posició de podi en fèmines a la Copa, l'Eloi Borràs, líder en sub-23 que manté un duel amb l'Adan Casado, el Biel Secall, que opta a entrar al podi final en veterans i,......Jordi Toda, si, si, un pisteru i asfalteru que s'estrena a la muntanya de veritat, fins ara havia fet incursions a la mitja muntanya pel Baix Camp. Per tant ja tenim tots els ingredients per tal que la Montserrat Nord sigui una gran cursa i no va fallar.
El dia no només amenaçava pluja sino que ja a la sortida va començar a ploure. D'entrada es va formar un grup d'una cinquantena que marcaven ja una petita distància i pel darrere s'estirava. Els primeres espases de cada equip eren tots en aquest grup. En un plis plas ens trobàvem a Santa Cecília on Espiña, Freixa, Sancho, Sànchez, Caròs ja anaven més distanciats. En aquest punt els nostres tenien controlat el seu tema, anaven de menys a més, avançant posicions. L'Eloi tenia a l'Adan a vista i el Biel tenia als vetes “perillosos” a darrera. L'estratègia d'equip estava funcionant. La Gènia pujava fins aquest punt amb sensació de clavamenta i aprofita l'avituallament per a recuperar-se, cosa que aconsegueix amb el tram boscós que venia que permetria un rodatge més còmode per a ella. El trio format per l'Eloi-Jordi -Biel va continuar unit i va optar per fer la pujada en equip fins a Sant Jeroni, aquest cop evitant la canal però amb una alternativa de més de 4 kms pujant el barranc de Sta Maria que més tard passaria factura. Espiña passava primer pel punt més alt de la jornada presentant opcions sèries a victòria i Marc Caròs el seguia, defensant el liderat de la Copa. Les sensacions de càrdio dels tres borgettis eren molt bones però l'Eloi va sentir les primeres molèsties i va parar a posar-se spray a l'isquio, el nostres passaven pel cim entre els 30 primers. Començava la baixada i el Biel agafa certa distància i van recuperant més posicions, els bessons comencen a avisar i també opta a parar per reflex, l'Eloi perd opcions per culpa de les molèsties que van a més, però amb un excercici de força mental opta per continuar i acabar com sigui i puntuar dignament. El Biel i el Jordi es reagrupen al pla de les Taràntules i inicien un curt però pronunciat descens per una pista asfaltada que acaba de trinxar els bessons del Biel. La Gènia també pateix en aquest tram. En canvi el Jordi se sent com peix a l'aigua i baixa com una moto deixant el grupet del Biel, Pau Bartoló i companyia. Un cop tornen a trobar senderó, a quatre kms de l'arribada es reagrupen de nou i el Biel demana pas i agafa el ritme del grup amb el Jordi al cap fins que nota que els bessons estan al límit i ha de renunciar al ritme frenètic de descens, fins al punt d'haver de parar a estirar diverses vegades. El Jordi es distancia i aprofita uns cin-cents metres de pista per explotar les seves grans condicions rodadores. Per darrera, l'Eloi continuava amb el repte d'acabar oblidant-se del dolor.
Finalment la cursa va ser guanyada pel Xavi Espiña amb 2:15:51, seguit del Marc Caròs i Rafael Pars. En fèmines la cursa va ser dominada per la Judit Casas, que es va imposar amb 2:45:18, seguida d'Anna Comet i Mercè Arcos.
Els nostres a la general van entrar el 25è el Jordi Toda amb 2:29:37, el Biel el 32è amb 2:33:10 i l'Eloi el 40è amb 2:38:17. Per categories el Biel va fer podi en veterans en quedar tercer i l'Eloi quart sub-23. La gènia va entrar la 7ena fèmina amb 3:17:00, 6ena sènior.
Una gran cursa dels nostres corredors, sempre entre el grup dels millors, que no eren pocs. A la vegada uns grandíssims resultats a la classificació final de la Copa Catalana, cadascun a la seva categoria. Vam tornar cap a casa convençuts que ho haviem donat tot, no ho dubteu.
L'Eloi va presentar batalla amb un frec a frec amb l'Adan Casado per fer-se amb el campionat. La victòria final va ser per l'Adan a qui felicitem des del nostre blog, la preparació va ser l'adequada amb una planificació a consciència del míster, però el problema de l'isquiotibial ho va avortar tot, tot i això, amb una gran força mental, física i esperit de sacrifici va acabar com va poder. Però poca broma, ha acabat segon a la Copa Catalana al seu primer any, el futur és seu. Sense cap dubte tenim una perla a casa nostra. Felicitats.
El Biel, per la seva banda, havia comès dos errors. El primer, prioritzar la preparació pel Circuit del Baix Camp amb curses de mitja muntanya i voler rendir igual a la Copa Catalana, és com una falta de respecte per aquesta competició de gran nivell i ell ho sap. El segon, descartar les dues primeres proves i anar pressionat les altres quatre. A la Montserrat Nord ho va donar tot i l'adaptació de les últimes setmanes ha anat prou bé. Al final ha salvat els mobles i ha acabat la Copa tercer veterà, la màxima possibilitat matemàtica, és un bon resultat, si, però els resultats a cada cursa tant a la general com a la categoria són molt millorables. Només cal mirar un any enrere.
La Gènia, aquest any amb diferents problemes físics, afrontava la Montserrat Nord amb dubtes, alternant bons i mals moments durant la cursa. Calia acabar dignament per defensar el podi en fèmines i ho ha aconseguit.
El Jordi, impressionant. Ha fet curses de mitja muntanya i aquesta era la seva primera cursa de muntanya com Déu mana. Tela quina estrena, en podia haver triat una altra, algú l'haurà enredat. Però el seu paper a la Montserrat Nord ens mostra la seva gran capacitat d'adaptació a la muntanya en un recorregut molt exigent en tots els sentits. Ho va fer de primera, serà la samarra de Borges?, je,je,... Segur que la propera temporada ens farà escriure molt,...al temps, ja fa dies que ho vam advertir.
Un gran dia de cursa de muntanya amb una bona trinxada, uns bons resultats, bon ambient, molts cracks, bona companyia, bona gent, treball en equip i competència sana, molt sana. Corriols, boscos, pujades, baixades, bones vistes, roca, fang,.....ah, i uns animadors del nostre poble incondicionals: la família de l'Eloi al complert i també la Marga, el Sergi i l'Enric, va ser un bon detall. Destacar també la participació del nostre convilatà Nacho Boltà, el 126è amb 3:07:39.
Algunes fotos: https://picasaweb.google.com/102442808135295937472/MontserratNord2011#
Classificacions: http://www.montserratclimbing.com/index.asp?key=&m=22¬icia=63
