Cursa Vilabou: podi d'en Ronald i KO d'en Tavi

Aquest passat diumenge es disputava la quarta prova puntuable pel circuit de curses de muntanya del Baix Camp.

En aquesta ocasió es celebrava dins la fira de l'esport de muntanya, situada a Vilanova d'Escornalbou, i dins del munt d'activitats, hi havia la prova reina que era la cursa Vilabou, de 24,5km de distància i 1.200m d+. Una cursa dura i tècnica, doncs era un constant puja-baixa per la serralada, que posaria a prova als més agosarats. Paral·lelament també es disputava la cursa curta, d'uns 16 km de distància.

Cal dir que en aquesta ocasió, hi va haver un "cert" descontrol, doncs pràcticament la totalitat dels corredors es van perdre en un moment o altre de la cursa, començant pel moment més còmic, en que tot just arrencada la cursa, no es van fer 50 metres, que ja no sabien cap a on havien d'anar, trobant-se tots els carrers tancats. Després de la confusió inicial, tothom va poder reprendre el camí amb normalitat. Però aquesta seria la primera de les sorpreses en que es trobarien els corredors, doncs a mitja cursa es van començar a trobar cintes d'un altre color que pertanyien a una altra cursa i que en certs punts, es creuava amb la Vilabou. Això i el propi fet de que la cursa ja no estava gaire ben senyalitzada i amb molt pocs voluntaris, va originar caos i confusió en molts corredors, fet que va originar que algú es perdés en repetides ocasions.

Tot i així, a les 9:06 es donava el tret de sortida on s'hi trobaven dos corredors del BORGES TRAIL-AAEET Valls: en Ronald Fargas i l' Octavi Fossas. Entre ells, s'hi trobaven amics i coneguts, que donaven un cert nivell a l'esdeveniment com són en Toni Calderón, Ignasi Rullo, Juan Andreu, Marta Batalla, Jacob Salvadó, Jordi Callau...

En Tavi, sabia que patiria de valent doncs comptava amb les pitjors condicions físiques en les que s'ha trobat mai durant la temporada de curses, fruit de les lesions que va tenir als peus a la cursa de Prades. Tot i així es trobava a primera fila per donar-ho tot, però poc a poc es va anar evidenciant la poca forma física, sentint-se molt més cansat del normal i amb greus problemes musculars a les cames. Els sis primers km van transcórrer amb normalitat dintre de les 5 primeres places, però a partir d'aquí va cedir la plaça al seu company d'equip en Ronald, i va començar a afluixar el ritme progressivament. Però va ser a partir del km 15 on les rampes musculars es succeïen una darrera l'altra, i cada cop més fortes fins que al final el dolor era insuportable. D'aquesta manera i parant cada 300 m a fer-se fregues, va arribar a meta coixejant, i amb unes sensacions tan dolentes com no les havia tingut mai, impedint que disfrutés del recorregut, doncs tot i els petits problemes descrits, el circuit era espectacular. Finalment entrava 15 de la classificació general, i amb ganes de passar pàgina per poder afrontar tota la de reptes que li queden per davant. Amb Rendiment-Race i PH-Quirogel, espera aconseguir una bona i ràpida recuperació.

Pel que fa a en Ronald, us explica en primera persona les seves sensacions en una crònica molt trepidant, 

En un primer moment, marxen destacats tres corredors, i després som un grup de quatre, entre ells, l'Octavi i jo. Crec que pot ser encertat seguir a l'Octavi....si més no fins on aguanti....

El primer tram ens porta per senders, fins al capdamunt de l'Ermita de la Roca...bona pujada...al tram de descens els components del grup marxen, i a més em veig sobrepassat per més corredors. Tot seguit, s'inicia un tram d'uns tres quilòmetres d'ascens, combinant pista i sender, i començo a tenir molt bones sensacions.

Aquí torno a atrapar al grup que m'havia deixat a l'anterior descens i em quedo amb l'Octavi, em confirma que no està bé, però penso que quedant-me amb ell, potser podrà recuperar-se.

A partir d'ara, s'inicia l'ascens més llarg, que ens ha de portar fins al capdamunt del parc eòlic de la Serra Trucafort. A l'iniciar aquest tram l'Octavi em comenta que tiri, que em veu molt bé i que ell

ja anirà pujant.

Les meves sensacions son boníssimes, i començo a rumiar, que apreti el ritme, ja que el tram de descens del parc eòlic fins a l'Argentera els més experts en aquests trams em poden deixar enrere....o sigui que vaig apretant i recuperant posicions.

A l'arribar al capdamunt de la Serra Trucafort, i amb un vent espantós, dosifico una mica i em cruspeixo un gel, no m'aturo ni a l'avituallament.

Em diuen que vaig setè , tinc a la vista al sisè classificat, però inicio el descens, i no el puc agafar, a sobre m'atrapen dos corredors que em passen com dos cabretes...

Però confio plenament en el meu estat, i sobretot en el tram d'ascens, des de l'Argentera fins al capdamunt del Castell d'Escornalbou, una pujada llarga de sender.

Tot sortint de l'Argentera, atrapo als dos corredors que m`havien avançat en el descens anterior. Inicio l'ascens amb ells dos, però no m'Ho penso dos vegades i tiro amb força cap a dalt...amb poca distància feta, els perdo de vista.

Sé que ara és el moment, ja que en el descens, des del Castell fins l'arribada és un tram de descens...vull baixar tranquil.

No m'ha n'adono i ja sóc a dalt al Castell i els voluntaris de l'avituallament, que ja és el darrer, em diuen que el sisè el tinc a un minut encara no...decideixo anar baixant sense arriscar...sé que disposo de distància envers els corredors que baixen darrera meu.

Entrant ja a Vilanova tinc el sisè classificat a prop, el tinc a tocar, apreto el ritme aprofitant tram de pista i els carrers de Vilanova, però per uns segons no el puc atrapar. Finalment entro setè

i primer de la meva categoria...molt i molt content!!!

Cada dia aprenent més i més de la muntanya!!!

Així doncs, en Ronald, entra per la porta gran al circuit de curses de muntanya del Baix Camp i en Tavi espera retrobar-se amb les seves sensacions de sempre.

Web de l'organitzador, fotos i classificacions a: www.tretzesports.com

Inici de la Copa Catalana a la Marató de Muntanya de La Fageda: Pijuan i Besora piquen molt fort

La temporada del món del Trail-runner es comença afinar, després dels inicis del calendari d’ultra-trail i circuit català, aquest cap de setmana li tocava a la 13a Copa Catalana, i ho feia a les Terres de l’Ebre, concretament a La Sénia, la prova escollida era la V Marató de la Fageda, 43 km i quasi be 2900 mts de desnivell positiu, per un terreny pedregós i tècnic, i de gran bellesa. 

Aquest diumenge tocava matinar, la sortida era a les 7:30, el dia es presentava, a primera hora, una mica ennuvolat i ventós, amb una temperatura fresqueta, ideal per córrer.  

A la línia de sortida hi havia molt de nivell, cares conegudes vingudes de tot Catalunya i d’alguna comunitat veïna també. Gent de la talla mundial com en Miguel Caballero, Pere Aurell, Kiko Martí, Oscar Carrasco, Dani Cazalla, Roberto Prades, Houssain Abaghad, Ahmed El-Qayed, Ramon Curto, entre molts d’altres; per part del Borges Trail hi eren presents en Josep M Pijuan, el Biel Secall, en Mikel Besora també, ell faria la cursa de sub-23.

Amb pocs minuts de demora, i després de la reunió informativa, es donava el tret sortida, una sortida va ser tranquil·la als primers minuts i poc a poc la gent s’ha anava escalfant, i ja al km 3 es veia com el grup ja estirat es començava a definir, al capdavant sempre en Miguel Caballero apretat en els primers compassos de la cursa per l’Ahmed, darrera d’ells en Pijuan, i una mica mes despenjats en Carrasco i en Martí, a prop del km 9 en Pijuan decideix passar a l’Ahmed, que ha afluixat una mica i sempre veient al Caballero intenta seguir-lo, al km 15 després d’una baixada ràpida en Josep Mª Pijuan contacta amb en Miguel Caballero quedant-se darrera seu a pocs segons, aquest aprofitant les seves dots de bon escalador, ve de fer una bona temporada d’esquí de muntanya, per escapar-se a la primera pujada que ve, el corredor del Borges Trail reservar-se una mica, encara queda molta cursa, és atrapat per l’Ahmed, van mes o menys junts fins al km 26, que es on en Pijuan aprofita ara la pujada per deixar endarrera el corredor del UEC Tortosa. Quan en Pijuan passa per l’avituallament del km 30 l’informen de la diferència respecte al primer i motivat en veure que en la última pujada no li ha tret més temps, encara el tram final amb un extra d’energia, el que va fer que marqués els millors tres últims parcials, entrant al final 2n a menys de dos minuts, d’un intractable Miguel Caballero. Amb aquesta segona posició, i veient els temps dels seus perseguidors, es veu que Pijuan està pletòric i comença amb bon peu la Copa.

 

Per la seva banda, Biel Secall, que aquest any torna a la Copa Catalana prenia part a la sortida molt conservador, volia puntuar en veterans, però també es reservaria per a l’Extreme Man del proper 11 de maig. Es va situar des d’inici entre els cinquanta primers classificats, juntament amb el Nacho Boltà, que havien quedat de fer gran part de la cursa junts. Tot anava segons el previst, ritme còmode, no mirar la posició i fer la seva cursa individual. Fins i tot es mostrava conservador a les baixades. Però al km 31una fatídica i absurda ensopegada el deix fora de combat amb un gran cop al quàdriceps que el feia retirar-se de la cursa, una llàstima, ja que al km 33 començava la baixada fins a meta.

 

 

 

Classificació final.

-     Masculina

1 Miguel Caballero                       Sportiva Team                3h 44’ 18’’

2 Josep Mª Pijuan                Borges Trail-AAEET de Valls     3h 46’ 13’’

3 Ahmed El-Qayed                        UEC Tortosa                  3h 50’ 57’’

4 Pere Aurell                                 Vertic Runners               3h 54’ 17’’

5 Houssain Abaghad                     UEC Tortosa                  3h 57’ 58’’

 

-     Femenina

1 Marta Molist                                 AE Diedre                   4h 38’ 01’’

2 Beatriz Real                                                                    4h 40’ 58’’

3 Roser Español                                                                 4h 58’ 47’’

 

 

Per altra banda Mikel Besora del Borges-Trail va fer la cursa sub-23 amb un recorregut de gairebé 25km.i 1600 de desnivell positiu per un terreny força tècnic.

La sortida va ser conjunta amb els atletes júnior que feien un circuit mes curt i va ajudar en Mikel a seguir-los de prop com si fossen les llebres. Sempre reservant energies, la cursa es pot fer llarga si no es fa així, va darrere d’un sub-23 controlant la cursa. Cap al km.10 els junior marxen direcció meta, aquí ve el punt crucial: Mikel decideix pujar el ritme en una pujada tècnica per tal de marxar solitàriament i així succeeix. Mentre passen els km. li diuen que va segon, com? Segon... en Mikel pensa que no potser si a avançat el primer! Es veu que un sènior estava allà dins corrent la cursa dels sub-23, doncs en Mikel decideix anar a buscar-lo. A falta de 8km. el troba i va darrere seu controlant fins que en la última baixada de 4km. i molt tècnica canvia el ritme i marxa cap a l’entrada del poble i ja fins a meta en primera posició. Una gran victòria per part del nostre corredor que a la primera ja es posa líder de la Copa Catalana sub-23.

 

Classificació final sub-23

 

-     Masculina

1 Mikel Besora                      Borges Trail-AAEET de Valls   2h 18’ 47’’

2 Lluc Montull                       UEC Mataró                            2h 26’ 56’’

3 David Terns                       Sky Club Camprodon              2h 27’ 49’’

 

-     Femenina

1 Gemma Colomé                  Team Flowers – Lo corriol        2h 47’ 21’’

2 Julia Font                     ASS. ESP. MOUNTAIN RUNNERS DEL BERGUEDA   3h 01’ 12’’

 

Felicitar des d’aquí a la organització per la gran cursa que varen muntar, per la gran quantitat d’avituallaments, per l’enorme senyalització, pel magnífic recorregut aconseguit i per tota la pre/post-cursa. Un tractament de les classificacions i fotos a dojo que és envejable i d’agraïr. Enhorabona i gràcies. A les Terres de l’Ebre sempre ens tracteu de primera!!

 

Enllaç a classificacions i un munt de fotos: http://www.maratolafageda.cat/

PELS CAMINS DELS MATXOS 2014 ( lliga catalana de curses de resistència)

El passat diumenge dia 13 es disputa la marxa dels camins dels matxos, de 63 quilòmetres i amb un desnivell positiu de 3100 metres.

 Com a entrenament de properes maratons de muntanya, en Carles es va desplaçar a Torelló per tal de realitzar la marxa i així veure com anava la preparació per a les properes curses.

 Encara de nit, exactament a les 6:30 am,  600 corredors o marxadors sortiren de la plaça de la sardana de la població osonenca, i entre ells grans corredors com Arnau Julia, Josep Quadrat, Gerard Morales i una gran número més de corredors de gran renom a Catalunya.

 Amb una sortida molt rapida, com si fos una cursa de vint quilòmetres, en Carles va començar tranquil, ja que sabia que la cursa seria dura, i els quilòmetres acabarien passant factura a molts dels participants.

 Durant la primera pujada a Bellmunt  ( km 11), en Carles començar a imposar un ritme bo, ja que el sol encara apretava cosa que anava bé per superar ja els primers 500 metres de desnivell positiu, seguits i que serien la prèvia a les dos fortes pujades que encara faltaven al llarg del recorregut. Després d’una baixada molt tècnica i a la vegada enfangada a causa de les pluges dels dos dies abans, començava ja la que seria la pujada més llarga que culminaria amb el punt més alt de tot el recorregut, el Puigsacalm (1514 metres).

 Acabada la pujada més llarga i més dura del tota la marxa, tocava la baixada més llarga i tècnica on les cordes per poder baixar eren presents en la majoria de trams, ja que la pendent arribava en moments a 90 graus. Baixada que passava pel coll de bracons i seguidament portava cap al Prat de la Vola (km 32),  un fort avituallament ( per encarar la meitat de circuit que encara s’havia de fer) i una gran quantitat de públic esperava als corrredors. Arribat aquest punt , en Carles va voler pendres el seu temps, hidratan-se i menjant, ja que les quatre hores que ja feia que havia sortit començaven a passar factura. Passat uns minuts i ja amb energia recarregada, en Carles va començar la coneguda pujada al Santuari de Cabrera ( 1312 metres), que tot i no ser una pujada massa dura, el últim tram d’esgraons i portan, ja, més de 36kms, resultava llarga i interminable, però tot i això una pujada pletorica va fer avançar moltes posicions al corredor de Borges Trail. Arribats aquests punt, un altre cop els corredors es dirigien un altre cop cap a l’avituallament del Prat de la Vola, on un altre cop hidratar-se i menjar va ser fondamental per en Carles per afrontar els últims 22 quilòmetres que tot i no ser massa durs, després de portar a les cames més de 5 hores de cursa, qualsevol pujada resultava més pessant del que realment era. Última pujada llarga fina a Collsacabra i ja fins a meta un seguit de puja i baixa va  fer estralls a molts dels participants i on en Carles va poder, treure les últimes energies per poder arribar en menys de 9 hores ( 8h 42m), repte que s’havia proposat abans de sortir, però que no tenia clar si podria aconseguir.

 Felicitar a l’organització del club excurcionista Torelló per la grna tasca realitzada, amb uns avituallaments a rebotir de menjar, i amb uns voluntaris i espectadors animant durant tota la marxa. Felicitar també al corredor de la Seu d’Urgell i ex corredor del Mas Virgili ( ara al equip Diedre), Josep Quadrat guanyador amb un temps estratosfèric de 6h 25m.

Més informació:    http://www.centreexcursionistatorello.com/matxos_14/

XVI CURSA BOMBERS DE BARCELONA 2014

Aquest passat diumenge 13 d’abril, es va celebrar a la ciutat de Barcelona, la ja mítica Cursa de Bombers de Barcelona amb un recorregut de 10km que recorrien algunes de les principals vies de la ciutat comtal.

Aquest any, a més a més, es batia el record de participació amb més de 27.000 atletes, entre ells grans figures de l’atletisme nacional i internacional. Entre aquesta multitud de corredors hi havia representant l’atleta del Borges Trail Salvador Martí, que aprofitaria aquesta prova per realitzar un bon entrenament de qualitat.

Com es habitual en aquestes curses, l’inici de la mateixa es accidentant i dificultós, ja que el fet de córrer tanta gent fa que els primers quilòmetres sigui molt difícil agafar un ritme continu. Tot i així, l’atleta del Borges va saber regular molt bé les seves forces i va fer una cursa molt regular, anant de menys a més per fer una última meitat de cursa força més ràpida que la primera marcant un registre final de 35’20’’ que el col·locarien en la 106éna posició general i 55é de la seva categoria.

El guanyador de cursa va ser Angel Ronco amb un temps de 30’14’’, guanyant la cursa en l’esprint final per davant de Iaouad Omelial 30’18’’ i completant el podi va arribar Jose Luis Blanco amb un temps de 30’19’’.

Pel que la categoría femenina, la guanyadora amb superioritat va ser Lidia Rodriguez 34’23’’, el podi el van completar Natalia Rodriguez  i Elena Congost, segona i tercera respectivament amb un temps de 36’40 i 36’53.

                D’aquesta manera es finalitzava una gran matinal esportiva en la que es podria qualificar com una de les millors curses populars de l’actualitat, tant per ambient, organització i nivell de participació.

CURSA DEL VI DEL PRIORAT

Aquest passat diumenge, es va celebrar els 10km i mitja Marató de muntanya "Vi del Priorat" a Bellmunt del Priorat.

Hi van prendre part tres integrants de l'equip. El Robert Tarragó en la distància de 10Km i el Xavi Prim i el Ronald Fargas a la Mitja Marató.

A les 10:00 h es donava la sortida, un tram de 4km de descens , on es corria per trams diversos: un petit tram d'asfalt per sortir de Bellmunt , pista terra,senders....sortida molt ràpida!!!

En aquest tram, el Robert es va posar al grup capdavanter. El Xavi i el Ronald anaven col.locats darrera d'ells, però pensant que haurien de fer dos voltes al circuit establert.

Al arribar al km2,5 i fins el Km4 tram de sender i corriols, aqui, el Xavi i el Ronald s'afegeixen al grup del Robert.En aquest punt , i en un descens per un sender el Xavi , fa gala del seu saber estar en trams com aquest , i marxa en busca dels tres corredors capdavanters.

D'aquests tres corredors , hi ha un que realitza la Mitja marató i els altres dos la distància de 10Km , tot i així el Xavi atrapa al segon i tercer....

S'inicia un tram , del km4 al km6 , que transcòrrer per la llera del riu Montsant,un tram força pla. Aqui, el Xavi,el Ronald i el Robert ja fan cadasqú la seva cursa.

S'inicia el tram més complicat , 4km d'ascens per pista, corrent entre les vinyes que ja estan en el seu moment  d'explosió de les fulles, i amb el Montsant al fons com ha espectador.

Aquest tram , porta als corredors de nou a Bellmunt , uns per finalitzar,com és el cas del Robert,i d'altres, com el Xavi i el Ronald , iniciar la segona volta al recorregut.

En aquest tram d'ascens , el Xavi apreta les dents , i inicia una persecució envers el primer classificat , que el té a uns dos minuts. Mentrestant el Ronald darrere del Xavi a uns dos minuts d'aquest , en terra de ningú...ja que el grup següent el porta força endarrerit...i si el Xavi i el Ronals apretaven les dents pujant ,el Robert no es quedava enrerre , hi ho donava tot pujant , cosa que va fer que, aconseguís entrar quart , sent el primer Senior Masculí , amb un temps de 48'.

El Xavi i el Ronald, iniciaven la darrera volta, i tant un com l'altre, van mantenir el ritme , cosa que els va portar a l'arribada de Bellmunt , el Xavi entrant segon, amb un temps de 1h32' a un minut i mig del primer.

El Ronald entrava tercer , a dos minuts del Xavi , amb un temps de 1h 34'.
En fèmines, la guanyadora va ser la Nuria Benito amb un temps d 2h 19'.

Una altra jornada atlètica , on , en aquest cas a Bellmunt i envoltats de vinya , els tres integrants del BorgesTrail , han tornat a pujar al podi,i com sempre ben amunt!!!
Salut i kms!!!

Josep M Pijuan comença el Circuit Català amb victòria a la Talaia

Aquest passat cap de setmana es donava el tret de sortida al 12é Circuit Català de Cursa per Muntanya, la cita era a Vilanova i La Geltrú, capital del Garraf, tocava córrer la cursa de La Talaia, que constava de 25 km amb desnivell positiu d’una mica més de 900, per un terreny sec i pedregós, la qual cosa el feia ser una mica tècnic, tot acompanya per un sol implacable que es feia sentir de valent quan es sortia de la ombra del bosc.

Puntuals a les 9:30 es donava el tret de sortida a la cursa, una sortida que va ser molt ràpida ja que un jove corredor va sortir a marcar un ritme molt alt, així doncs el grup es va estirar ràpidament, però en començar ja les pujades més series aquest atleta començà ha defallir, fou llavors quan l’atleta del Borges Trail_AAEET de Valls, en Josep Mª Pijuan en quedaria ja sol al capdavant de la cursa, i marcant un ritme constant a les pujades i recuperant a les baixades aniria guanyant distància sobre els seus perseguidors.

Al final en Josep Mª Pijuan entraria en primera posició, amb un còmode avantatge sobre la resta.

 

Classificació Masculina.

1- Josep Mª Pijuan      Borges Trail_AAEET de Valls         01:52:27

2- José A. González             UECAnoia                           02:01:16

3- Xevi Guinovart                 Diedre.cat                          02:01:43

Classificació Femenina.

1- Sílvia Puigarnau         AE Matxacuca                           02:28:02

2- Regina Carne             Correm per La Terra                  02:30:20

3- Marta Batalla             FACVAC Muntanya                   02:33:31

http://aetalaia.cat/seccio/curses/Classificacions/2014/Talaia/GeneralCursa.html

Agrair des d’aquí a la organització la gran matinal viscuda aquest passat diumenge 14-04, i animar-los ha seguir endavant amb totes les curses que també es van disputar.  

Cursa Lo Pont 10k Deltebre

El passat diumenge 6 d’abril es disputava a Deltebre la V Cursa del Pont, segona prova que puntua al Circuit Running Series de Terres de l’Ebre, prop de 250 corredors es va donar cita i entre tots aquest atletes no hi podia faltar representació del Borges Trail; La Pilar Rus.

Després del gran resultat a la cursa de muntanya del passat diumenge a La Pobla de Masaluca la Pilar no les tenia totes si podia estar al 100% , iniciava la setmana amb entrenaments suaus de natació i bicicleta, i pocs quilometres de carrera a peu.
Tret de sortida a les 10.30h enguany nou traçat, el pont es passen per baix així que  un circuit totalment pla! una volta de 10k amb un mati molt calorós que no facilitaria als corredor a millorar marca al contrari es preveia una carrera dura.
La nostra atleta de Borges es situa al grup capdavant dominant la carrera, una sortida progressiva però al km3 la Pilar te p unxades als bessons que això li preocupa, la sobrecarrega de competir cada diumenge li pot perjudicar, ja passant pel km5 amb un temps de18’30” increïble estava volant acompanyada de dos corredors en Felip Fucho  i en Ferran Rosich  amb un ritme alt, la Pilar intentaria no despenjar-se, les punxades han desaparegut o simplement no vol pensar-hi, el calorós dia marcaria sentencia, per a tothom, els últims dos quilometres baixaria ritme traient últim esforç per arribar a meta i guanyant la prova amb un temp 39’45’’ la segona noia entraria 4 minuts mes tard la Neus Espinach amb un temps de 43’35’’ i la tercera Eva Roig amb un temps de 44’09’’

Els guanyadors masculins va destacar el corredor de Runners Tarragona Sergi Hidalgo guanyant la prova amb un temp de 34’40’’ segons en Yassime Ouhdady a 1’40’’ i tercer Marc Treso amb un temps de 36’08’’.
Un any mes la Cursa del Pont ha sigut un èxit, cal destacar també que enguany es var realitzar una nova modalitat, la marxa de 5km amb molt bon resultat cara als pròxims anys.


http://cursadelpont.blogspot.com.es/p/classificacions.html

UTMCD 2014, un gran Marc Balañà fa quart. La resta de curses tenen podis borgettis.

Aquest dissabte 5-4-2013 ha estat tota una festa esportiva del “Trail-Run” pel les nostres fantàstiques Muntanyes de Prades i de d’on s’han encetat varis Campionats de Curses de muntanya a nivell del Tarragonès i Catalunya, on varis components del BORGES TRAIL i participaven.

Les proves disputades han estat:

“1º prova del Campionat de curses d’Ultraresistencia per muntanya” on corria en Marc a la prova de 90Km i 4500d+ UTMCD.

“El Trail Series” una Lliga a Nivell del Tarragonès, en la que en aquesta primera edició han pres part 4 components de l’Equip, la Núria,  l’Eloi i l’Octavi fent la cursa de 20Km i uns 1000d+, i en Salvador la de 10Km amb 450d+. Que ens relaten la seva vivència: 

EN MARC ens relata:

PREÀMBUL

Arranca el primer objectiu d’aquesta temporada-2014, UTMCD,  després de passar-les una mica putes aquest hivern, degut a una lesió que hem vaig fer al setembre-2013 degut a una torta de turmell, agreujada per un (edema ossi), una lesió difícil ja que demana impacte zero, això vol dir res de córrer !! Es a dir, podia fer de tot menys córrer, complicat pel coco. Tot i així afrontava la pre-temporada amb moltes ganes, amb bons volums d’esquí, bici de carretera i natació….Pensant que a gener ja podria començar a trotar, però finalment no va ser fins al Març-2014 que la ressonància magnètica marcava que ja es podia començar a córrer….Bufff.

Tenia 1 mes per transformar volums cap al córrer i damunt incrementant poc a poc per no recaure en la lesió, ben planificat i amb ajuda de Quim Royes i la fisio Núria Gil ho vaig aconseguir !! 

 

LA CURSA

9:00 Pistoletassu a línia de sortida i 90Km amb 4500d+ per demostrar si s’han fet be les coses….Tot i no arribar en el millor moment de forma al haver hagut d’acumular forces km a peu en poques setmanes i no estar el prou descansat que un voldria, però confiant en el bon treball de desnivell fet aquest hivern.

Se surt com sempre a cremar-ho tot, jo tirant de freno de ma amb puntes al pulsòmetre de fins a 170p en les dues primeres hores, Vaig 25º.

Km20 Cornudella.

Avituallo rapid, porto a ma germana Anna d’assistència i l’aliment mel porto tot jo, perfectament planificat (vital per sobreviure en ultra, i tot un aprenentatge d’anys amb un mateix).

Seguim rodant cap afrontar la primera pujada uns (350d+) fins a Siurana, vaig amb en Marc Vilà Ruiz de 24anys i nascut a Berga, entrenat per Pau Bartoló (entrenador de Núria Picas) hem comenta, va fort, sobretot quan pica tècnic avall el deixo passar perquè es mes ràpid.

Coronem Siurana, baixem, creuem el riu Siurana amb aigua pel genoll i remuntem cap a Castillejos (600d+), passant uns tres corredors que comencen a madurar degut al ritme massa alt (3h de cursa), en Marc se m’escapa una mica i es despista en el tramp dels gorgs, on algu havia tret alguna cinta. Corono Castillejos hi hem diuen que Vaig 8º, resulta que un grup de 7 persones s’ha despistat força.

 

Descens cap a Vilaplana, m’atrapa de nou en Marc i un tal Joxelu Aibizuri (Vasc), hem passen els dos en el tramp mes tècnic de baixada, mentre hem vaig menjant el petit bocata de codonyat amb formatge de cabra que portava, jeje….

A la pista dels masos que pica lleugerament els vaig recuperant fins ajuntar-me i li dono una mica de conversa al MASTER Joxelu (ni mes ni menys que 25:30 a Ehunmillak 166km-11.000d+, paraules majors), respecte hi ha seguir rodant rapidet…..

Passem a un corredor que camina, passat de ritme a petat, de coix no te pas pinta, però aquests ritmes en un ulra, rebenten al mes fort !! Cal ser pacient i el mes important, no parar de menjar i beure !! Vaig 7º.

Vilaplana, arribem en 4:30, 30’ mes ràpid que fent aquest tramp entrenant !! I el cap de cursa ja fa 30’ que ha passat, deu ni do. Torno avituallar ràpid sense encantar-me gens i surto caminant, en Marc es retrassa una mica i en Joxelu hem recupera roda ràpidament….

Comencem a muntar Mussara (700d+) de caminar hi amb calor forta, li dic a Joxelu que la pujada es llarga i forta, me mira i se m’escapa, pareix uns bessons d’espanto !! Vaig 8º, jo aquí comento anar tou de el calor i del Canvi de ritme radical, de córrer a caminar, a mitja pujada hem prenc gel de cafeïna i ni el noto, el cos va saturadet i necessita baixar una marxa, la Baixo i segueixo pujant mentre hem trobo a un corredor assegut a una pedra, va cansat i descansa jeje, Vaig 7º de nou, buff.

Corono Mussara, avituallo aigua de organització i mi poso sals, cal hidratar a tope amb sals sempre, pero si fa calor encara mes. Vaig baixant zona tècnica ara sol, poc a poc inclús alguna zona humida caminant, vaig tou hi hem passen cosses terribles pel cap, comento a patir, penso que per patir plego i ja esta, miro rellotge i de temps vaig de PM, aixo hem consola i segueixo a ritme molt lent, hem passa en Ivan Artigas ke baixa molt suelto (fent la tipica pregunta estas be jeje) m’enfonso encara mes, Vaig 8º,  creuem el riu i entrem en sendera bruta de vegetació i amb sifonades de terreny tècnic, hem recuperen el que seia a la pujada de la mussara i en Marc de 24 anys de Berga, van igual de Tous que jo i fins i tot els deixo passar, van lents i puc seguir darrera seu sense cap il·lusió de res i patint en serio, Vaig 10º….bufff….Ells van xerrant de que van tocats i morts de calor i jo el fet de tenir uns peus per seguir es el que hem mantenen viu…Aprofitant que el pulsòmetre ja treballa entre 135-145p (el cor descansa) me trec un altre bocata de pernil salat que havia avituallat a Vilaplana i ruegó a ruegó i a base de tragos d’aigua mel menjo tot a la força….

En 20’ que dura aquell calvari de sender hem serveixen per refer-me i de quina manera, com per art de màgia, el bocata fa efecte, entrem en pista rodadora, en Marc fa molt mala cara me estat fixant i cap dels dos s’ha posat res a la boca durant aquells 30’ de sender….Li dono el consell que ha de menjar i de fet així ens ho va recordar en Pau Bartoló al Stage que va fer Núria Picas a Berga (min. 40g hidrats sòlits cada hora !!)….

Obro gas i marxo sol, vaig 8º jeje, rodant fort per pla i cara avall, fins remuntar una mica i entrar al Albiol atrapant a Ivan Artigas del “Haglöfs”, avituallo hidraxir preparat de organització, per aprofitar baixada per hidratar be i el deixo enrere, Vaig 7º.

 

Tiro avall a ritme fort, ara hem trobo be i se que si segueixo menjant aquesta bonansa pot durar fins a final de cursa i així o faig, hem menjo un tall de coc energètic que porto, hidrato a tope i aviat soc a Mas d’en Forés Km62, on torno carregar aigua al avituallament i hem poso sals meves. En Ivan Artigas baixant tampoc s’ha encantat i entra avituallant amb mi, sortim junts i aviat el deixo enrere, aplicant un ritme fort fins a Mont-ral (600d+) que es deixen fer…

Mont-Ral, avituallo rapid i marxo, aprofitant bones sensacions. Algu resulta que algú mes s’ha quedat sense banzina, perque hem diuen que Vaig 6º. Aixo m’acava de donar el plus que hem faltava i arranco derrapant.

Corono la foradada de Mont-ral, i passo uns 3km de sendera tècnica desagraïda de córrer però amb ganes arribar a la part final de la cursa, dura, però mes corredora.

Hem menjo mig entrepa de codonyat amb formatge de cabra i darrera un gel de cafeïna de postre, avans de fer baixada tècnica fins a Capafonts, pensant que en 20’ farà efecte la cafeïna per enfilar Tossal a gas.

Capafonts (el millor en un ultra es fer els ultims 10km amb gas a les cames), avuituallo hidraxir omplint els dos bidons amb gots de organització, ja que amb el que e menjat i aigua amb hidraxir mes un gel de compota que porto se que puc apretar fort fins al final. Hem dicen que Juan Joase Oliva fa 1’ que ha sortit i el Vasc Joxelu acava d’arrancar….M’imagino el que pot passar i arranco fent el cavallito (aixo no te preu) !!!

Començo a muntar capa a Tossal de la Baltasana (400+) i avans de creuar riu amb aigua fins genoll, passo en Joxelu, permetent-me el luxe d’aixecar el peu i saludar amablement, li dic que me revifat i de fet ja o nota jeje, qui riu últim riu millor dicen, I TAN !!

Surto com un llampec traient tot el que hem queda a dins (que noto es es bastant, surten les hores i metros d’esqui i bici i es nota), rodo content amunt, mentre el sol ja afluixa i la fresca ajuda a metabolitzar els hidrats a la perfecció.

Avans arrivar al sender mes dur, encara per la pista, tot adelantant a gent de la cursa “HALF” veig a Juan Jose Oliva, que recupero mantenint el ritme, me comenta que ja va cansat, i hem diu que no pateixi que el tercer el tinc a 45’, ja ho se, però vaig seguint fort amunt, ja que hem sento còmode així i no vull sorpreses en últim sector de baixada, o troto tot fins coronar i Baixo volant fins a meta, finalment 4º, amb sensacions personals de com si hagués guanyat la cursa.

Gracies a tots els que ho heu fet possible, Mar Alsina, Anna Balañá, Entrenador, fisio, amics i patrocinadors.

Ja pensant en la següent.

___________________________________________________________

Per altra banda el TRAIL SERIES, va anar de la següent forma:

LA NURIA ens relata:

Sortida amb el grup situantse en la primera posició i mantenint un ritme força ràpid ja que la cursa ho permetia. Aniria primera fins el qm. 8 on la Maria Irigoyen del C.C.M. MARMOTTRAIL la va adelantar. A partir d'aqui la va tenir sempre a vista fins que en un dels avituallaments la Nuri va parar força estona i la Maria va aprofitar per treure una mica d'avantatge que gestionaria molt b fins a meta.

A partir d'aleshores la Nuri veient que exposava massa si intentava incrementar el ritme, regulava per poguer defensar la posició fins el final i pensant en el global del circuit, donaba per més que bona una segona posició en la primera cursa d'aquest campionat.

L’ELOI ens relata:

Jo patia per un inici de cursa ràpid, ja que sortíem juntament amb la de 10km.

Però al final la sortida va ser bastant tranquil·la. Vam coronar al Pla de la Guardia amb el Salva i l´Albert Jose. 

A la primera baixada al coll del vidrier, vaig deixar anar cames avall, i a partir d´allà ja em vaig quedar sol.

Vaig seguir mantenint un ritme de cursa alt, ja que era el primer test de la temporada, i em volia apretar una mica per veure mes o menys on estava.

Em vaig trobar molt còmode durant tota la cursa, i vaig poder arribar a meta sense problemes amb un temps de 1h 37min 20seg, seguit de Albert Jose amb un temps de 1h 46min 09seg i Xavier Menendez amb 1h 47min 31seg.

L’OCTAVI ens relata:

Pel que fa en Tavi va ser molt constant durant tota la cursa mantenint-se en les primeres posicions des del quilòmetre zero fins al final de tot.

Ja des del principi de tot van anar alternant de la quarta a la sisena posició amb els contrincants més immediatas, fent la goma, doncs als trams més tècnics passava al davant, i als trams més rodadors i planers, passava a la cua d'aquest petit grup.

D'aquesta manera, tot baixant del Tossal, anava en 4a posició, però ja entrants a la vila de Prades, no va poder seguir el ritme imposat pels seus rivals i els va cedir la seva posició per arribar finalment el 6e, molt content i satisfet de les sensacions obtingudes durant aquesta cursa.

EN SALVADOR ens relata:

Per la seva banda el Salvador Martí participava en la cursa curta de 11'25km i un desnivell positiu de 450m que tenia sortida i arribada des de la plaça de 

Prades amb sortida conjunta amb els atletes de la cursa de 20km.



Des de l'inici la cursa va ser liderada per dos atletes dl recorregut de 20km, 

entre ells l'Eloi Borràs del Borges Trail que en fou el guanyador i per Martí. 

Arribat al 5é quilòmetre de la cursa els dos atletes del Borges Trail marxen en

solitari al cap davant de la cursa, on Martí segueix l'estela de l'Eloi fins arribaral punt on les dues curses es separaven. Arribat a aquest punt, Martí segueix en solitari al capdavant de la cursa amb un marge suficientment ampli com 

per arribar sense problemes en primera posició amb un temps de 57'50sg.