QUI SOM I QUÈ FEM...

Benvolguts companys, amics i simpatitzants, ens presentem com un equip de curses de muntanya , que va nèixer ara farà dos anys, amb tota la il.lusió i ganes de viure moltes i grans experiències fent activitat a la muntanya. Les nostres intencions són estar presents en la totalitat dels circuits de curses que es duen a terme des de la federació catalana i per tot Catalunya, a nivell nacional i internacional.



dimecres, 17 de juny de 2015

ULTRATRAIL VOLTA A LA CERDANYA. (130km, 5000d+)

PROVA PUNTUABLE PER:
-          LA COPA CATALANA D’ULTRES.
-          LA COPA D’ESPAÑA “SPAIN ULTRA CUP”, amb lo milloret de la disciplina.

En Marc Balañá, com a membre de l’equip de competició Borges Trail, ens explica de primera ma la seva vivència a 12-6-2015.

PREAMBUL:

Sis setmanes després de fer la Ultra Estels del Sud, acabant amb molt bones sensacions tot i les grans calorades suportades, ara tocava l’Ultra de la Cerdanya, una cursa que pel seu tipus de aerografía m’agrada i s’hem dona be a les meves condicions de correr, amb pujades llargues i moltes d’elles corredores, així com baixades poc tècniques i on pots agafar un bon ritme de creuer.
Aquesta prova la tenia apuntada com a segon objectiu clar de l’any i la veritat, havia entrenat dur i ben planificat sense parons de cap tipus, arribant en una bona punta de forma, hem notava fort i resistent...

ANEM AL GRA:

El cirquit original prometia i molt, els seus (120Km i quasi 7000+), amb una segona part mes dura que la primera, exigía fer una bona lectura de la cursa, no fàcil, mirant de mantenir un ritme viu durant la primera part de nit amb mes fresca (sortíem a les 12 de la nit de divendres), però tenint al cap que la segona part podien passar moltes coses....
Finalment per meteo complicada van retallar (1000d+) entre les dos últimes pujades i allargant (10km) per pistes amb tolls d’aigua, que garantien portar els peus mullats durant tota la cursa.

0:00h SORTIDA desde ALP:
Ja no hi ha pas enrrere, els deures fets i tot un parc natural per recorre i demostrar-ho !

Control de material estrticte, aquest cop l’equip de pantaló llarg impermeable, guants i tèrmica llarga, a part de lo que ja sempre es solicita d’entrada, ens feia anar lleugerament mes lastrats....Per altra banda, vaig decidir correr amb pals llargs d’un sol tram, al existir força desnivell i facilitat per utilitzar-los.

Arranquem uns 105 corredors, nomes arrancar cap amunt a les pistes d’esqui de la masella, sense pressa, pero sense pausa fins atrapar al capdamunt a l’apreciada Laia Diaz, que en tantes curses vam poder rodar junts al 2014, al portar ritme molt similar....Coronem fent un grup amb ella, l’Eloi Ortiz i en Jose Mª Cañadas, amb el que ja vaig coincidir en la primera part dels Estels. Tirem avall a ritme maco, sense perdre mai els papaers, vaig tirant jo, obrint gas on planeja i frenant als llocs mes drets, anem perdent a la Laia, que sap perfectament el ritme que ha de portar per triunfar, ella ja va la primera fèmina i guanyarà la prova, l’Eloi Ortiz que ja comença a sapiguer el que es sortir fort i patir la fatiga a partir de mitja cursa, es frena quedant-se amb la Laia.....Amb en Jose fem un bon tandem, tot i que ell va sense pals aguanta perfectament la roda pujant i pel plà inclús m’estira mentre jo hem freno per no pasar-me jeje....Es un gran atleta (2:38 en marató hem va dir, ja no cal fer mes preguntes).
Anem ràpid però còmodes, mentre parlem i comentem la jugada, tot arribant al km30 i 1500+ en tan sols 3h30’, mes o menys en la 15ª posició....Durant aquest trajecte varem estar de 1 a 2h de la matinada plovent fort, per la zona que coincideix amb Cavalls del Vent (Refu.Serrat de les Esposes).....Aquí el cap era vital per a seguir avançant, mai millor dit, com aquell que sent ploure....Portar sabatilles que no absorbissin molta aigua era important per no arrossegar mes pes del compte i els dos anàvem be en aquest sentit, ell amb les INOV i jo amb les NORTH FACE ULTRA, les dues amb bon tac i tèxtil poc absorvent.....Autèntiques minimalistes toterreny, per gaudir al màxim.

A partir d’aquí i fins el km67 (LLES DE CERDANYA), anem passant a unitats, probablement desfondats per haver apretat massa al principi....”OTRA LUCECITA”, va dient en Jose, i jo li ratifico, si Jose, “SIGAMOS PARA BINGO”....I el deixem enrrera amb facilitat. Exepte en Toni Casanoves (DE PUIGCERDÀ) que ens acompanya uns 20km fins que finalment també es despenja.
A LLES, avituallo ràpid i hem despedeixo d’en Jose, me notava be de forces i decideixo fer camí, hem sap greu feiem un bon duo, pero hem sembla que encara hem queda una marxa mes i l’he d’aprofitar. Aquí ja sortia el (7º) i coneixedor de la duresa que encara quedava, la idea era tota d’intentar avançar com mes posicions millor, tot i que el (6º), un Vasc, ja el tenia a 19’.

Segueixo sumant desnivell i km, ara ja sol i amb la música posada, procurant portar ritmes ràpids en plans i baixades, així com mes conservadors i de caminar ràpid en les pujades, amb els km hem van donant referències i vaig retallant....Hem noto físicament fort i els ritmes considero que son molt bons, tot i que moltes zones per on es correr son senders enfangats o tolls que has de posar el peu dins si o si....Tot i així els peus conserven compostura sense ni una sola llaga, no canvio mitjons ni bambes en tota la cursa, ja que penso no te sentit, al no passar 1km sencer sense tocar algo d’humitat.

Km98. MENANGES. Aquí es el primer punt que ja començo a notar la fatiga i he de canviar el chip...Passant de mode “anar atrapar gent” a mode “mirar de no perdre la posició”. Tot i així i fins a meta no camino cap pla ni cap baixada, penso que es la clau i un bon indicador de que s’ha gestionat be l’energia, per obtenir el millor resultat final possible....Tinc al (6º) a tan sols 4’ i tan sols que ell camini a un sol pla, el pillo segur !!!
Aquestes alçades ja es una lluita contra un mateix, només un sap l’entrenament que hi ha al darrera, i si a sobre hi ha una millor forma física que curses anteriors (com es el cas), tot i no poder estar al podi, una posició es or....Faig 2km i en una pista que cambia de carena i va pujant veig a un corredor que camina, es ell, es el vasc, ja l’he vist visualment hi ha de ser meu penso...Corro també en les pujades de poca pendent, fins que en uns 20’ l’atrapo i el passo, saludant amablement i amb un punt mes de ritme, impedint, no tan sols que hem segueixi, sinó que tampoc es vegi capacitat de poder-ho fer....
En el km115 tenim l’últim control, on hem menjo un parell de talls de pitza, junt amb unes olives arbequines, aquestes en quasi tots els controls en tenen i es un aliment perfecte per llargues distàncies, ja que aporta greixos bons, sals i tenen bon gust, canviant a tota la resta que s’acostuma a menjar gairebé sempre dolç....
Finalment en 16h54’ entro a la meta de Puigcerdà, molt satisfet del rendiment i sensacions que he tingut en tota la cursa i veient que el nivell del capdavant era molt alt, un resultat mes que meritori, on en temps i ritmes estic molt millor que al 2014 i aguanto molt millor els ritmes en aquest tipus de cursa....
Mirant referències dels corredors que hem varen vencer tenim per exemple al Valencià Josep Cebria (6º a Ultra Pirineus 2014) i que hem va treure tan sols 4’...Fent jo la segona meitat quasi 30’ mes ràpid....Del anàlisis també trec que vaig fer el 4art millor temps en la segona meitat de cursa, tot i anar tou en els últims 20km....

Resumint i amb el que vaig gaudir, gracies a la millor assistència del Mon, la meva dona Mar Alsina. No hem queda altra que descansar be i començar a preparar la següent prova, que tot i que encara no està fixada exactament quina serà, de ben segur que ho penso donar tot de nou, aquest 2015 està planificat així i així serà.

Donar gracies a tots els col·laboradors com:
ORGANIRZACIO DE CURSA
BORGES
EASSUN
NATURETIME EVENTOS
SPORT GIM TARRAGONA
PH-QUIROGEL
MEGAPLUS
RENDIMENT-RACE
BOSSETUS
SPORT-HG, ETC....

Així com el meu entrenador i conseller Quim Royes, fisios, massatgistes, etc...









0 comentaris:

BORGES TRAIL © 2008. Design by :Yanku Templates Sponsored by: Tutorial87 Commentcute