Aquesta
va ser la 5ª i última prova puntuable
pel Campionat de curses
d’ultrarresistència de Catalunya,
Que
es va portar a terme aquest passat 6-9-2014.
A
sis setmanes de la última competició de Ultrarresistència al Cadi, el corredor
de l’equip
BORGES TRAIL, ja es trobava de
nou a la línia de sortida d’aquesta 5ª prova, amb els deures ben fets i
disposat a donar-ho tot.
Tot
començava sortint del bell mig de loa població de Pont de Suert, on l’organització
de la cursa ho tenia tot perfectament preparat.
Arranquem a les 7am, per uns primers
20Km molt corredors anant remuntant pel costat del riu, tot pasant un turonet
de 400d+ que van anar posant la gent en fila…
En
aquesta cursa, un pel curta de corredors ja aquesta altura de la temporada,
només varem surtir 100 corredors, entre els quals no faltaven en Pau Capell
(actual líder de la copa) i en Juan Jose Oliva, (actualment tercer). Vaig
decidir a primera fila, ja que el primer tram corredor es dels que m’agrada i
així podria controlar be la posició desde un bon principi…Com sempre varem sortir
a ritme alegre, en Pau ja 10m per davant només sortir va marxar sol, tot seguit
ja anàvem un grupet de 10 comandat per Juan Jose Oliva i un servidor que ens
anavem rellevant com a bons maquinistes….Poc a poc varem anar perdent unitats
tot i rodar còmodes, quedant a km10 tan sols Oliva, 3 corredors mes i jo.
Tot
seguit Oliva i un altre corredor que es va acabar retirant al km40, van atrapar
en Pau, podent aguantar el seu ritme nomes la primera part de cursa, després en
Pau va imposar el seu ritme superior, marxant sol de nou.
Jo
hem vaig trobar còmode en tot moment i hem vaig aprofitar dels dos corredors
que venien amb mi posant-me a roda fins a Km33 on es rodava una mica per
terreny sinuós després de la segona baixada, on vaig observar que el ritme
s’anava reduint, vaig decidir posar-me a tirar per que no decaigués la marxeta,
hi a la que hem vaig donar compte anava sol al haver-los despenjat….Llavors
vaig incrementar momentàniament una mica el ritme perquè hem perdessin del tot
de vista i ja no els vaig veure mes.
A
continuació venia la pujada llarga de cursa (15km amb 1250+) on el bon ritme
pujant amb els pals hem va fer conservar la 3ª posició…
Després
d’una llarga baixada força còmode amb força herba i poca pedra, va començar a
fer calor de valent, no complint-se la previsió de pluja de partir de les 12h i
cremant el sol mes que mai…En les dos barrancades que varem fer amb uns (600d+)
cadascuna era infernal sense una gota d’aire, calia tenir un màster en
hidratació per a poder superar aquests dos sectors, que amb mes de 7h
d’activitat a les cames, el cap era el múscul mes important. Anant fent glopets
petits d’aigua i sovint de manera que no s’acumuli gran quantitat d’aigua que
et pugui generar problemes d’absorció, quedant-se a l’estómac.
En
curses de llarga distància, ja pots estar tot el fort i ben entrenat que
vulguis que si no fas una bona gestió en l’alimentació en cursa, a partir de
les 3-4h ets mort com un poll.
Jo
se que no tinc el motor mes gran de la parrilla, però la bona gestió i
veterania en l’alimentació en cursa hem fa ser regular durant tota la cursa,
tenint les mínimes pèrdues de ritme possible.
Si
aquesta gestió ja es complicada, en condicions de molta calor com va ser en
aquesta cursa, encara es complica mes.
En
aquesta cursa hem vaig alimentar amb: 6litres aigua, dels quals la meitat amb
carbohidrats solubles de diferent velocitat assimilatòria (0,5L = 250Kcal de maltodextrines...),
6 càpsules de sals, 2 platans, 7 dàtils turcs grans, 2 tallades síndria petits,
1 tros coca sucre, 6 tacs de formatge, 2 barretes (una muesti, altre
nutrisport), 3 gels, 2 gels cafeïna.
Molt
content de com va anar tot, amb una tercera posició final a tan sols 8’ de Oliva, hi ha 1h8’ del intractable
Pau Capell que en tan sols 24 anys corre en un altre lliga i se’n sentirà
parlar i molt.
Va
sortir tot el treball fet. En bici pel pirineu en un parell de caps de setmana,
amb una preparació per aquesta cursa diferent, apostant per mes km amb
desnivell en bici i menys a peu, ja que aquestes altures de la temporada,
premiava mes conservar senceres les articulacions i anar ben descansat.
Donar
gracies a tots els espònsors i amics que feu costat, el sacrifici mereix la
pena de veritat !!
Ara,
acabada la Copa d’Ultres amb segona
posició darrera d’en Pau, i amb un 3º lloc per Oliva, toca replantejar l’últim sector de la
temporada, on pel mes d’octubre tinc al punt de mira la Mitja o Marató del
Priorat que es fa per pistes amb desnivell, i si m’animo l’Ultra del Montsant,
encara però, tot per decidir !!!
Entrades
