QUI SOM I QUÈ FEM...

Benvolguts companys, amics i simpatitzants, ens presentem com un equip de curses de muntanya , que va nèixer ara farà dos anys, amb tota la il.lusió i ganes de viure moltes i grans experiències fent activitat a la muntanya. Les nostres intencions són estar presents en la totalitat dels circuits de curses que es duen a terme des de la federació catalana i per tot Catalunya, a nivell nacional i internacional.



dimecres, 27 de maig del 2015

GRANS VICTÒRIES ALS 10.000 DEL PERELLÓ

El passat dissabte 23 de maig es disputava La Cursa dels 10.000 al Perelló , quarta 

prova per puntuar al Circuit Running Series de Terres de l’Ebre.

A la mateixa es van aplegar com no, membres del nostre Equip als que hem de 

felicitar primer que tot per guanyar la prova tant en categoria masculina i femenina i 

alhora dels seus bons resultats; En Sergi Hidalgo i la Pilar Rus i en Robert Tarragó. 

A les 18:00h davant del pavelló Poliesportiu Municipal, prenien la sortida prop de 150 

corredors i aquest any a part de la prova dels 10k circuit de dues voltes també 

tindríem els 5k d’una volta al circuit, traçat dur, trencacames agreujant pel vent que 

feia notòria la seva presència en diferents punts del recorregut.


L’equip ens expliquen les seves sensacions i vivències:


En Sergi Hidalgo:



Després d’uns primers metres en ascensió, els atletes Xavi Queral, Yassine Ouhdadi, i 

Sergi Hidalgo es van anant distanciant de la resta tot aprofitant el vent d’esquena i la 

lleugera baixada que s’allargava fins al km 3 aproximadament, a partir d’aquest punt 

el Sergi va augmentar el ritme quedant-se junt amb Xavi al capdavant de la cursa 

durant 3,5 km més, just en el punt que s’havia realizat l’última pujada dura, i ja en 

el seu descens, el Sergi va poder afegir uns metres entremig d’ell i de Xavi Queral, 

no canviant les posicions fins l’arribada. Yassine Ouhdadi completava una vegada més 

el podi. 



La Pilar Rus:


Dissabte tarda i direcció al Perello carrera de 10Q, mai m’ha agradat les curses  a la 

tarda per que tens tot el mati per pensar si descanses lo suficient si lo que menges es 

convenient..etc. arribo al pavelló esportiu a recollir dorsals,ambientasuu saludant 

amics, companys i gent del poble que feia anys que no els veia i hem va fer molta 

il.lusió tornar-vos a veure. Un circuit exigent, la calor i el vent ho faria encara molt 

més, donen tret de sortida i el primer quilòmetres una forta pujada això fa que el 

grup cap davant no surti tant fort com sempre,a les pujades últimament hem trobo 

molt be així que aprofito per estirar i anar lo mes davant possible amb un grup de 

cinc corredors, al Qm3 avituallament,fantàstic! Un deu als organitzadors 

previsors,calor i vent, no va faltar a cap moment l’aigua o fruita o els senyors amb la 

mànega d’aigua jijiji, molt agraïda. trams dels circuit que podia anar a ritme alts i 

altres que semblava que m’arrossegava, finalitzo la primera volta, vaig primera de 

noies, intento no despenjar-me d’un grup de tres corredors i evitar que el vent hem 

castigui tota sola, però a la pujada van mes forts que jo així prefereixo afluixar i 

esperar a la baixada a veure si els puc atrapar, els torno agafar a ritme agònic, 

arribem la part plana i ells pujant el ritme, deumeu! casi no els puc seguir, així que 

hem queda últims quilòmetres en solitari les cames piquen i encara queda dues 

pujades més no hem vull cremar així que intento acabar amb les millors sensacions 

amb un temps de 38’59 min., contenta pel resultat.  

    

En Robert Tarragó:


Pel que fa a mi, segueixo sumant, buscant trobar el ritme i la xispa necessària per 

aguantar bé la distancia de 10km., vaig decidir un cop més córrer sense rellotge, 

només disfrutar i escoltar el cos. La sortida a les 18h puntual i comensant en una 

forta pujada, em preocupava ...... no sabia com estaba i molt menys pujant, encara 

em falta aquesta força per pujar, vaig poder aguantar amb el grup capdavanter la 

primera pujada. Va ser a la segona pujada quan el Sergi Hidalgo i el Xavi  Queralt 

comencen la cursa i estiren força, allí ja em quedo, ells juguen a una altra lliga, 

están els dos fortíssims. 


l darrera ens quedem un grupet i amb ells segueix el Yassine, un altre fenómeno i el 

futur. Un cop arribat dalt de la segona pujada, arribo bé i puc seguir respirant i 

baixant cómode, aquí ja m'agrupo amb el Jesús Caparrós,que està molt ràpid anem 

junts fins al km6 aprox, allí és a on trobem la pujada més forta, es despenja una 

mica i m'agafa un gran Carlos Redó, que està fent una gran temporada i l'Agustí de 

Fondistes Rapitencs que puja com una fletxa. Ja a la baixada intento anar a pel 6è i 

7è però ara vaig sol i es fa difícil. S'acaba la baixada i falta un parell de km, un tram 

pla i un últim km en una lleugera pujada, és a falta d'uns 500m d'arribada que em 

passa l'Agustí, intento aguantar ritme pujant però encara no em van les cames per 

pujar ràpid. Al final 9è i 3er categoria de 128 participants. 

.

Classificacions Absolut masculi

1ª Sergi Hilado Blade 

Borges trail:  temps 33’50’’

2ª Xavi Queral Forcadell 

Fondistes Amposta: temps 33’18’’

3ª Ouhdadi Yassine

Team Flowers: temps 34’26’’ 

Classificacions Absolut femeni

1ª Pilar Rus Garcia 

Borges trail:  temps 38’56’’

2ª Eva Pons Juan 

Independent: temps 42’05’’

3ª Judit Francin Daimiel 

Trail Tarraco: temps 42’49’’ 

Enhorabona a l’organització del Perelló, exel.lent, als avituallament durant la cursa, 

regals, premis, ambient, col.laboradors, i sobretot al voluntaris un DEU.

web:

http://www.elperello.cat/niv2.php?id=236

resultants:

http://www.elperello.cat/niv4.php?id=69

divendres, 22 de maig del 2015

“La Faiada”, 3a prova de Copa Catalana a Pont de Suert

Aquest passat diumenge, 17 de maig del 2015, va tenir lloc la tercera prova de Copa Catalana a Pont de Suert, “La Faiada”. La prova tenia recorregut curt i recorregut llarg de 21km, al llarg van participar-hi els nostres dos corredors en Mikel Besora i la Lourdes Cayetano.

La cursa de Mikel va ser estratègica sortint de menys a mes, ja que sabia que el seu estat de forma de les últimes setmanes no era l'òptim i es disposava a provar-se poc a poc mentre pasaven els km.

Des del principi el ritme es fort i es situa entre els cinc primers i a mesura que s'anava acumulant el desnivell l'adelanten uns corredors i vorejant la posició 10 acaba la cursa amb 2h.05 minuts per a completar un gran circuit de 21km.i 1200m.de desnivell positiu, amb males sensacions físiques pel desgast dels últims mesos.
Ara toca recuperar la forma i a continuar entrenant poc a poc per arribar a un estat físic òptim per a les properes competicions.

La Lourdes com que en la última cursa de Copa Catalana va tenir la mala experiència de sortir massa ràpida i pagar-ho als últims kms en aquesta no volia repetir-ho. Només sortir hi havia un tram de pujades-baixades suaus on es va situar primera però molt a prop de les altres noies i a partir del km 3’5 que començava la pujada llarga de 6 km va poder anar mantenint distància alhora que conservava una mica les forces. A la pujada es va sentir còmoda i excepte els últims dos km a la resta va poder anar quasi tot trotant. Llavors començava la baixada llarga on portava ben a prop a la segona classificada  i  al km 17 on tornava a haver un tram dur de repetxons va haver d’apretar per treure més distància i mantenir així la primera posició fins al final . Va arribar amb un temps de 2h 25min seguida per la Silvia Puigarnau 2h28min i Cristina Fargas 2h32min.
Volem agraïr el suport de la organització i els nostres col'laboradors: Borges, Ph-Quirogel, Bussetus, Rendiment-race, Eassun Spain, Megaplus.




dijous, 21 de maig del 2015

ZEGAMA-AIZKORRI 2015






Per fí després de tant de temps, de tants dies entrenant sota el sol tòrrid, de fer sèries durant hores, de treball molt dur....per fí, tot aquest esforç, es veuria recompensat en poder participar a la marató de les maratons. I fins que no es fa, no es pot parlar per boca d’altres, doncs l’experiència de poder córrer pels prats verds, de trescar fins a caure extenuat per l’Aizkorri, de trepitjar fang durant kilòmetres i kilòmetres, de caure dotzenes de vegades, de sentir el teu nom milers  de vegades en boca dels altres, on un nombre ingent de públic t’alçava amb la seva cridòria per damunt de les pedres i et feia volar quan les forces ja escassejaven, de plorar fins a perdre la visió sota un mar de llàgrimes, d’experimentar la duresa de la muntanya més salvatge, de disfrutar més que mai, practicant el teu hoby preferit....en fí, “d’experimentar“ més que mai, no es pot dir que hagis fet ZEGAMA.


És una d’aquelles proves que fins que no has començat, no estàs mai segur d’haver fet els deures, d’haver entrenat prou, d’haver esmorzat bé, de portar tot el que necessites, on et revises les butxaques una i mil vegades, que un cop passats, 5, 10, 20 kilòmetres, encara estàs pendent dels teus muscles i sensacions, de si aguantaran, de no apurar-los molt per intentar acabar costi el que costi.... i així, amb aquestes pors, que poc a poc s’anaven dissipant donaven pas al sentiment d’eufòria tot observant els magnífics paratges que envoltaven als corredors, on la natura esclatava en la seva màxima intensitat i verdor.



Pel que fa a la cursa en sí, en Tavi se la va prendre més com a experiència que no pas una prova competitiva, doncs el nivell que hi havia (uns quants craks mundials....poca broma, eh?), li feia descartar sortir a pimera línia com havia fet en tantes altres curses.



Una cosa important, és que en Tavi només portava dos gels Megaplus d’inhibliak , ja que s’havia estudiat el perfil i s’havia programat els llocs exactes on prendre els gels, les barretes, les sals, l’aigua, etc..., doncs comptava amb el gran assortiment que hi havia a cada avituallament, que per sort, n’hi havia moltíssims (un cada 3-4 kms, fins i tot menys!) i això li permetia emprendre les primeres rampes amb confiança.



Primer de tot, es feia un tomb pel poble, per tot seguit, iniciar una pujada molt forta de 2 km on es començava a estirar el grup. Per acabar d’adobar el que es preveia una cursa dura, ja a partir del km.2 el fang feia acte de presència fen-te patinar com si es tractés d’una pista de gel en alguns cassos, i on els peus s’enganxaven com si es portessin ventoses en d’altres.
Es pot dir que la cursa –excepte algunes baixadetes- pujava fins al km 16,5 ininterrompudament, però els paratges per els que es passava feien que els km no es notessin tant.



I què dir de l’ambient! Es pot dir que al llarg de la prova et trobaves amb milers de persones i totes elles et cridaven pel nom i t’animaven com si els anés la vida.
Hi havia punts estratègics, on la pujada era més forta i pronunciada i allí s’ajuntaven centenars de persones i cada rampa es convertia en una festa.






Llocs com per exemple, la pujada des de Otzaurte, els prats de Ultzama, la forta pujada passant per Atabarreta i Allarte fins arribar al primer cim: Aratz amb fred, vent i boira espessa.



Després d’aquí venia una baixada per prats d’alta muntanya amb una herba verda i molla que també dificultaven la baixada continuant per camins empedrats relliscosos a més no poder, endinsant-nos dins de coves naturals amb ermites a dins, i planejant fins a trobar l’altre fortíssima pujada que arrencava a Sancti Spiritu que passava per l’ Aizkorri, punt més emblemàtic i fotogènic de la cursa i la interminable pujada acabava al cim més alt del País Vasc: l’Aitxuri, no sense abans fer una perillosa i esquerpada cresta.





A partir d’aquí s’iniciava una baixada que més que baixada es podria considerar un barranc amb gespa, provocant una desena de caigudes de cul al Tavi i als seus competidors d’aquell moment. Això sobrecarregava les cames i feia perillar la continuïtat de la cursa. Després,  s’arribava als plans alpins d’Arbelar i Urbia molt agradables de córrer, per encarar una altra pujada molt forta fins al coll d’Andraitz.
Per festa, altre cop el fang: en Tavi no n’havia vist mai tant, ni tan espès, ni tan profund ni tan continuat al llarg de tants i tants kilòmetres. Segons els seus càlculs, tot aquest fangar, tot i ser baixada, el va fer perdre uns 15 minuts, doncs la marxa es feia més lenta i complicada. I des d’aquí, planejant per camins i senderons, ja només quedava restar els kilòmetres fins al final.

Pel que fa al desenvolupament de la cursa, és com si haguessin posat les parts més dures i alhora espectaculars de totes les curses que en Tavi ha fet fins al moment, doncs les pujades tècniques interminables donaven pas a unes baixades perilloses i esquerpades com cap altre, però tot junt i concentrat.



Excepte els corredors èlits, que sí competien, donava la sensació que la resta, anava senzillament a acabar-la i a gaudir del recorregut.



D’aquesta manera en Tavi, trobant-se amb corredors de diferents nacionalitats, veient-se avançat per dotzenes de catalans, bascos, espanyols, europeus diversos....avançava com podia i com li permetien les cames, però per sobre de tot això, era poder estar allà i córrer, saltar, relliscar, grimpar, derrapar i disfrutar!
Val a dir, que tot seguint els consells i entrenaments d’en Jordi Pàmies en Tavi s’assegurava una bona cursa, ja que sense ell, no creiem que hagués pogut acabar.
Això sí, els últims kms tot passant per fagedes increïbles, en Tavi ja li escassejaven les forces, però gràcies altre cop a l’alè del nombrós públic, arribava a meta corrent amb molt bon ritme que gràcies a la seva dona MªCarme, va esclatar en una gran emoció tot fonent-se en una gran abraçada.
El temps final va ser de 5h41m, i la posició la 239 de 475 participants, però el que de debò s’emporta en Tavi són les emocions viscudes. Les sensacions al cim de l’Aikorri i l’arribada, on per dues vegades, en Tavi va perdre el control i va acabar plorant com si d’un nen petit es tractés, doncs l’emoció que se sentia a la pell era inigualable. S’hi ha d’estar.

En dues paraules: IM-PRESSIONANT!
Aquí teniu un enllaç a un vídeo que s’aproxima bastant a les sensacions viscudes durant la cursa: https://vimeo.com/128298319

Donar les gràcies per descomptat a la MªCarme, la seva dona pel recolzament incondicional, al Markus, la Nuria i en Xavi per les fotos i l’ànim a peu de cursa, a l’entrenador Jordi Pàmies i als espònsors de l’equip BORGES TRAIL, com són Megaplus, Eassun, Busssetus, PH-Quirogel, Borges.






dimecres, 13 de maig del 2015

CORREDORS DEL BORGES TRAIL A LA CURSA 10K D’Horta

El passat diumenge 10 de maig es disputava a Horta de Sant Joan la IV Cursa d’Orta,

tercera prova per puntuar al Circuit Running Series de Terres de l’Ebre.

En aquesta cita no hi podia faltar representació del Borges Trail; En Sergi Hidalgo i la

Pilar Rus guanyadors de la prova i en Robert Tarragó iniciant el camí de la temporada

cada dia mes fort i amb les millors sensacions.

A les 9:30h prenien la sortida prop de 150 corredors que van haver de suportar la

forta calor que va afegir més duresa al ja de per si exigent , però sense deixar de

banda el lloc on celebrava, un lloc de paisatges encantadors i vistes espectaculars,

però això sí, amb un perfil que a més d’un li va trencar les esquemes, les cames i el

crono.

L’equip ens expliquen les seves sensacions i vivències a la cursa d’Horta de St Joan:

En Sergi Hidalgo ens relata la seva vivencia a la carrera:

Tornava a la competició desprès d´unes setmanes de descans obligat , encara que el

perfil d´aquest circuit no era el més idoni per fer-ho , la suma de punts era

important per optar al circuit de les Running series de Terres de l´Ebre. A les 09:30

es va donar la sortida i des de el primer instant l´atleta ampostí Xavi Queralt va

imposar un ritme molt ràpid, seguit de Yassine Ouhdadi i a varis metres es situava el

corredor del Borges Trail Sergi Hidalgo, el qual va anant reduint la distancia amb els

seus companys de cursa al llarg del primer quilometre, tot i això , Xavi Queralt va

continuar amb ritmes per sota de 3 minuts el km, aprofitant el descens de la primera

volta de carrera. Al km 4 i en un terreny molt més pla, el Sergi va rellebar a Xavi al

capdavant del grup, alhora que el jove Yassine lluitava per mantenirse amb ells. A

partir del km 4,5 va començar l´ascensió a la població d´Horta,i posteriorment a

l´edifici més alt de la mateixa,  desnivell que va aprofitar el Sergi per tal de

distanciar-se de Xavi i Yassine, aconseguint una renda suficient per mantindre

controlada la segona volta del circuit (4,5km), així com la cursa. El pòdium el va

completar un gran Xavi Queralt , el qual feia 7 dies havia corregut la marató de

Ginebra, i la promesa Yassine Ouhdadi com a tercer.

La Pilar Rus ens relata la seva vivencia a la carrera:

Arribava diumenge amb poc entreno de la setmana per motius de feina, que millor

manera de descansar pensant en la recuperació després del volum de entreno del cap

de setmana anterior.

A les 9:30h donarien el tret de sortida amb un pronòstic de forca calor una sortida

rapida i els tres primers quilòmetres de baixada, decideixo iniciar un ritme alt

aprofitant la baixada, passem pel tram de la via verda i la foscor del túnel, estic a la

km 5 vaig primera i amb bones sensacions, ja arriba la primera pujada llarga i m´ho

prenc amb calma però amb ritme alegre els quàdríceps fan pupa però aguanten la

pujada, això funciona i supero perfectament el tram mes dur de la primera volta,

passem pel km 6 i comença una bona baixada, i toca allarga cames, pujar ritme, els

quinze primer corredors van estira molt el grup quedant despenjada amb dos nois

mes, la segona corredora la tinc a mes de 3 minuts, continuem els dos últims

quilometres a bon ritme sense molèsties i això em dona mes força per afrontar

l’ultima pujada i arribant a meta guanyant la prova amb un temps de 44’33’’, segona

Eva Pons Juan, independent amb un temps de 47’06’’i Tercera Judit Francin del Trail

Tarraco amb un temps 49’08’’.

Un circuit increïble i una organització extraordinari.

En Robert Tarragó ens relata la seva vivencia a la carrera:

Ahir diumenge vaig córrer novament la cursa d'Horta de Sant Joan, una cursa d'asfalt

de 10km ben diferent a les que acostumo a fer, possiblement la més dura de

Catalunya en aquesta distancia i tipus de cursa d'asfalt. En aquesta cursa no pots

buscar marca, no has de tenir en compte el temps. els quasi 400mD+ no fan que sigui

possible l'anomenat "marcón".

Inici controlat degut a l'al.lergia que no sabia si em deixaria acabar la cursa. Els

primers km a ritme cómode em situo entre els 10 primers a un tercer grup. ja al km 5

a la última pujada, em costa i al tram final he de caminar el que em fa perdre alguna

posició. La última volta la faig sol controlant darrera i a un ritme constant on només

a la última pujada perdo uns segons mes, finalment entrant a meta 13è.









Classificacions Absolut masculi

1ª Sergi Hilado Blade

Borges trail:  temps 37’21’’

2ª Xavi Queral Forcadell

Fondistes Amposta: temps 37’52’’

3ª Ouhdadi Yassine

Team Flowers: temps 38’05’’

Classificacions Absolut femeni

1ª Pilar Rus Garcia

Borges trail:  temps 44’41’’

2ª Eva Pons Juan

Independent: temps 47’06’’

3ª Judit Francin Daimiel

Trail Tarraco: temps 49’08’’

Enhorabona a l’organització AE Cara Nord, exel.lent, donant la talla i demostrant

experiència en aquest tipus de events.

web i resultats :

http://www.aecaranord.com/

dimarts, 5 de maig del 2015

Pilar Rus del BORGES TRAIL guanya la “II Cursa de les Cigonyes” a FLIX

El passat dissabte 2 de maig va tenir lloc a la Reserva Natural de Sebes, la  II edició de La Cursa de les Cigonyes a la localitat de Flix, marcada amb una excel-lent temperatura, i més de 140 corredors inscrits entre la prova de 5k i la de 10k disposats a gaudir dins l’entorn de la fauna salvatge de Sebes.
La prova va ser organitzada pel Grup Natura Freixe i la Reserva Natura de Sebes.
Com es habitual la Cursa dels 10km i el 5 km va començar a les 10h, davant Al Mas Del Director, entre tots aquest atletes es trobava representant del Borges Trail AAEET  la Pilar Rus, també es destacaven grans corredors com Àlex Méndez, En Miquel Bellart  i en noies la xeca Angelica Damoc.

La Pilar Rus convidada especial i portant el dorsal numero 1 va sortir amb el grup capdavanter, sortida amb un circuit dur, trenca-cames, i aixì mateix ràpid, el primer quilòmetre amb una forta pujada, la Angelica va fer un intent de escapada en solitari, més forta que el grup davant i la nostra borgettis, abans de coronar la pujada la Pilar la va atrapar per afrontar uns parells de quilòmetres planejant on va aprofitar per augmentar ritme per treure més distancia a la segona corredora, la forta calor, mes de 30 graus, part inesperada pels corredors, infernal per la cursa del 10km, fins que arribar al km5 on trobarien l’avituallament per desprès pujar l’ultima paret forta  i recuperar l’últim alè als tres quilòmetres finals de planell i baixada dominant la carrera en fèmines la Pilar i que mantindria fins arribar a meta guanyadora de la prova.


Cursa de 5 km i  guanyadors de  masculi i femeni absoluts, respectivament:


1er. Mateu Navarro, 2on Dani Pañart i 3er. David Bertom
1a.Doua Saoui, 2a.Ada Gasca i 3a. Neus Ferrus

Cursa de 10 km i  guanyadors de  masculi i femeni absoluts, respectivament:


1er.Àlex Méndez, 2on.Miquel Bellart i 3er.Gerard Corbella
1a.Pilar Rus, 2a.Angelica Damoc i 3ª. Júlia Roca.

Enllaç web:
http://www.reservanaturalsebes.org/joomla/index.php/esdeveniments/51-cursa-de-les-cigonyes- 2-de-maig-de-2015

Enllaç resultats:

http://www.runedia.com/cursa/201515696/cursa-cigonyes-flix-5-km-i-10-km/2015/





1ª ULTRA TRAIL ESTELS DEL SUD. “Parc Natural dels Ports” (108km, 4636d+)

En Marc Balañá, com a membre de l’equip de competició Borges Trail, ens explica de primera ma la seva vivència a 2-5-2015.

PREAMBUL:

Durant els entrenos d’aquest hibern, m’ha passat pel cap escriure un llibre que mes o menmys es diría, mitja vida fent ultres, explicant millors i pijors vivències, així com a entrenaments, etc....Segur que hem faltarien pàgines.
Si algo puc dir del cert que te l’Ultra Trail que no tenen les altres curses de run, es la planificació a llarg plaç que tenen els entrenaments...Igual que les curses...les vivències i la satisfació si el resultat final es l’esperat...Tot s’engrandeix de forma exponencial i potser es per això que atrapa tant a la gent que o prova. Acabar un ultra es clarament un somni fet realitat i si a sobre quedes dels primers ja t’hi pots cagar !!!
Has tastat la pitjor droga del mon !!! Et va canviant la personalitat i passes a ser d’una altre pasta, veient la vida rutinaria de la societat desde una altre sintonía i t’ajuda molt al dia a dia.

ANEM AL GRA:

Aquest 2015, després d’un periode d’esqui de muntanya amb competicions i tot amb l’experimentat i amic Jacob Salvadó m’ha anat molt be per a posar-me en solfa i sembla ser que l’adaptació al run està sent bona....Donar gracies al Jacob per la part que li toca (portant-me acollat a les curses jeje).
Passat aquest període (desembre-març) dubto si seguir amb ultres o fer màxim marató, els entrenaments no tenen res a veure, l’ultra demana moltes mes hores i mes curt menys hores i mes intensitat...Finalment decideixo seguir encara amb ultra, disposo de temps i salut, dos conceptes que per desgràcia, son bens massa preuats per a desaprofitar.

6:30 Gallus i Gallines cap dins el corralito de sortida:
Ja no hi ha pas enrrere, els deures fets i tot un parc natural per recorre i demostrar-ho !

Control de material estrticte per a la seguretat dels corredors com cal hi ha 7:00 arranquem desde sota del cim del Caro, 170 corredors, alguns acabarán al km67, els altres tancarem tot el cercle al Parc natural amb arribada al lloc de sortida.

FINS Km21 PAÜLS. Una trampa mortal.
Temperatura bona per correr (15º), pujades màxim de 200d+, baixades llargues, les ganes a tope i les cames fresques. Una trampa mortal pel que no tingui clarissim d’on be hi ha on va....Se surt massa ràpid com sempre, jo amb fre de ma posat, mentalment fins a Paüls meu prenc com un calentament, com si aquesta part no existis, arribo a Paüls i penso que començo a correr. Vaig el 15 hem sembla.



FINS Km33 ROQUES DE SANT BENET, km45 ARNES. Son les 9:30 i fa una calor de la hostia.
Ja veig que el terreno i els km no serán el principal problema, aquest serà la calor i la humitat per les cotes vbaixes i barrancades, on sobreviure a un ritme decent segur ens posiciona en bon lloc.
Sortim de Paüls de la ma amb en Jordi Pamies, gran atleta i bon entrenador, de la meteixa edat que jo, i amb el que ja hem coincidit varies curses i ens coneixem perfectament, ell be de fer la ultra de Montseny i ben segur que ja està finet del tot, almenys molta grassa al cos no li veig, jeje.
En Pamies es un bon amic, pero també mes competitiu que cap altre si se li penja un dorsal al pit, jeje. Com entrenador te fama de maxacón o sigui que ell per regla de 3 es matxaca el doble i per últim i així ho demostren els resultats a altres curses (sobretot en distàncies mes curtes) es un “CLASE-A” (això vol dir que genèticament ja es bo). Jo hem considero una “CLASE-B” (genèticament parlant) tot i que en ultra on el tema metabòlic de l’alimentació hem consideraria “CLASE-A”.
Tot aquest rotllo el foto perque, voldría venir a dir, que si a ell no el falla el tema gasolina o tinc pelut !!! Avegades li ha fallat i l’he vençut, com a molts altres “CLASE-A”.
Seguint el fil de la peli pel desert dels Ports amb rius, jeje, dir que en tota la baixada fins a Paúls l’amic o no, jaja, Pamies, tot i baixar suau no m’ha passat pas.
Sortint del poble enfilem una forta sendera tècnica de (650d+), on deixo marxar en Pamies, li gastaré el nom ja ho se, pero es que aquesta cursa es com si l’haguessim fet sols fins a 18km de meta, que hem tingut convidat....Jo regulo, se que he de pujar còmode i tranquil, la calor apreta, es pujada de pals i guanyar nomes 5’ a dalt de tot pot fer-te fora de cursa, perdent un ritme de creuer bo. El temps s’ha de retallar en zones fàcils, corrent ràpid.
Començo la baixada per sender tècnic i les cames no hem van, baixo molt lent, fins i tot paro a fer un riu i deixo passar a 3 corredors, poc a poc hem vaig adaptant muscularment a la baixada i els recupero, m’havia espantat i tot, i es que avegades aixo passa, jo crec que son com a auto alarmes que te el cos de seguretat, dissipant fatiga per a que no et facis mal, als 10’ ja estava be...Adelanto aquests 3 i segueixo, mes endavant adelanto un parell de corredors mes, un d’ells, un altre amic l’Eloi Ortiz, que havía baixat una mica el ritme i finalment va fer una meritoria 10º posició, junt amb Eloi Pallares, del que dono gracies a la seva senyora per la magnifica assistència que hem va fer, aquestes dones ja tenen el cel assdegurat, segur, jeje.
Acabada la baixada tècnica amb mes pendent, seguim sendera travessant rius amb pujades i baixades curtes que et van fent madurar fins que entrem plenament a la vall del riu, amb sendera planera i neta que va picant avall, on imposo ritme viu a la caça del que hi hagi per devant, pel cami m’anima el Germà Guash que estava d’espectador pasejant, gracies !
Segueixo apretant el peu, aqui amb la musiketa posada, a 3km del poble d’Arnes, entrem en pista plana hi ha nivell segueixo a ritme i atrapo en Pamies, anem junts fins el poble.
Al avituallar algú altre passem ja, devem anar el 10 ja, 3’ justets per omplir aigua i agafar avituallament i arranco, Pamies m’acompanya jeje...
Aqui el lider de cursa Alex Izquierdo ens diuen que ens porta 35’ d’aventatge.

FINS Km67 BESEIT. No surten ni les serps, i els arbres no creixen del pedregall i calor.
Prenc el Pamies a roda fins al toll de vidre, allí si no recordo malament pren ell iniciativa i tira tota la pujada de pals i jo darrera a remolc. Al coronar adelantem al gran atleta Ivan Tiscar, de la Sènia, també de la nostra edat i (4º classificat 39’ darrera meu). En curses mes curtes me fa la pell 2 vegades i li sobra temps. Salut Ivan !!!
Comencem el descens cap a beseit, pero primer fem tota una sendera plana d’uns 3km, on aprofito per menjar una mica de sòlid, coc fet de casa, anant disolent amb aigua, estem en un desert. A la sendera tiro jo, un cop ingerit el coc a ritme bastant alegre, Ivan es despenja, a en Pamies li va de PM jeje.....Baixada per sendera pedregosa i plena de toms laaaargaaaaa, (400d-) bastant verticals, un cop baix be un repetxo de (100d+) on en Pamies marxa i hem despenjo, arriba a Beseit 1’ avans que jo i surt també 1’ avans, jo en tot moment faig la meva gestió de cursa, se que es de la forma que li puc treure mes partit.
Avans d’arribar a Beseit passem en Jaume Folguera, gran atleta de fons i amb el que vaig compartir un any la Selecció Cat. Ultres, un bon amic, de la nostra edat i que fa tans anys com jo que practica la disciplina ultra (casi 20 anys !!!), te moltes rampes i l’obliguen a caminar.

FINS Km88 FONT FERRERA. Aquí comença el ultra.
Surto amb 8h58’ a les cames, son les (16h) i el sol encara es viu !!! Alex Izquierdo lidera la cursa amb 17’ davant nostre, li hem retallat algo.
A partir aquí vaig sol, el ritme el mantinc, no hem noto defallit pero se el que falta i vaig regulant, en Pamies sembla que ha volgut posar una marxa mes i quan pica fort amunt sembla que te mes força (li fot al ferro del gim, Y LO SE, hi jo ultimament, e optat per fer mes km i menys gim, aixo es nota). Jeje.
Passem pujades molt dretes en tot el que es la zona preciosa del Parrissal i coronant el Corral del Quinto (Km80), a partir aquí ja només m’entra la fruita i tiro molt de poma i platan als avituallaments, intercalant algun gel per sobreviure, se que no es el millor per l’estomac, però el tinc be...Baixo del Corral del Quinto i pujo cap al refu.Font Ferrera força ràpid, es sendera neta que puja suau i després pista, ho faig tot corrents hi ha bon ritme, son les (20h), i ja no fa tanta calor, me noto be i apreto durant uns 5km, arribant al refu, veig a en Pamies que camina i hem frego les mans, penso que va tou....Avituallo ràpid, queden 20km per meta, els primers 14 ràpids i els 6 últims de unes 7 sifonades tècniques (100d+100d-).
Ell s’asseu un moment i penso ke va tocat, hem creixo....Ens diuen que Alex a sortit fa 2’ i seia a una cadira algo marejat i que va mig caminant.....BUFFF, HEM PASSA PEL CAP QUE PUC GUANYAR LA CURSA...

FINS a META CARO (108km). Me kedao acollonido !!!

Arranco amb rabia pista amunt i en Pamies m’esperona assegut, APRETA K EL PILLES SEGUR !!!.....BUFFF, penso, si hem diu això es que ell no pot i m’anima a mi....BUFFF.
Tiro a gas mentre menjo algo de formatge i pavo sense pa, el cos hem demana grassa i proteïna, me noto amb força pero se que es vital....En 1km transcorregut, me giro i tinc en Pamies tan sols a 100m, i jo vaig rapid...Sembla que per guanyar serà mes ell el problema que no en Alex....Passo a gent a peu i hem diuen que el primer està alli mateix, que l’han vist caminant i que ha ensopegat i tot....BUFFF....En Pamies m’atrapa i desseguit atrapem Alex que va caminant.
Sorprenentment s’enganxa darrera en Pamies, jo inclús incremento el ritme, digne de una cursa de 20-30km, rapid en serio, rapid....Per desenganxar l’Alex almenys....Si anava caminant ensopègant, el mes normal del mon es que el deixessim...Passen 2km i tot igual....BUFFF. Ja no veig victoria clara.
Alex ensopega,,,després torna ensopegar i sentim una forta caiguda (anem per pista ample casi sense pedres). Anavem els 3 enfilats rodan per pista, en Pamies i jo parem de cop ens girem, recollim els pals i ajudem aixecar l’Alex de terra, amb una mica de ferida al genoll, diu que está marejat, que ja fa rato no menja res....BUFFF.....Quan está de peu, torno a obrir gas de nou, rápid, i els tres enfilats de nou per la pista....JODER, NO HAVIA VIST MAI RES IGUAL I FA TEMPS QUE CORRO.....En un repetxo encara per pista faig últim intent apretant mes el ritme tot i que fan la goma...Aguanten be....Queden 14km per meta i soc jo el que decideix regular, els últims 6km son durs i si algú arriba mort alli l’enterren !!! Pos mira com canvia la peli, marxa en Pamies i Alex darrera anant fent la goma i jo tot i portant ritme maco hem quedo enrrera TOMA YA !!! No ric perque no hem fa gracia. Gens ni mica, mes aviat impotencia.
Finalment en Pamies guanya merescudament la cursa amb (14h25’), en Alex entra segon en (14h36’) i servidor tercer en (14h38’), amb una cursa amb meteo de calor duríssima, en la que no he patit gaire hi he sapigut gestionar prou be. MOLT FELIÇ DEL TREBALL-RESULTAT OBTINGUT.

Gracies a totes les felicitacions i ànims rebuts per telèfon, xarxes socials, així com l’ajuda dels esponsors principals com:
BORGES
EASSUN
RENDIMENT RACE
NATURETIME EVENTS
PH-QUIROGEL
MEGAPLUS
BUSSETUS ESPORT
ESPORT GIM TARRAGONA
 
ORGANITZACIO TRAIL ROQUETES UN 10 !!!
ETC...

Següent parada ULTRA VOLTA LA CERDANYA 120Km 6000d+,  13 juny....
Sortim a les 12 de la nit !!!








BORGES TRAIL © 2008. Design by :Yanku Templates Sponsored by: Tutorial87 Commentcute