La Riera de Gaià

El diumenge dia 21 de desembre es va celebrar la cursa de muntanya a la Riera de Gaià ,es podia participar amb dos recorreguts, 7 i 21 km , i els nostres atletes Ronald Fargas i Lourdes Cayetano ho van fer en la distància d 21 km.

El nostre company Ronald Fargas després d'haver participat, fa dues setmanes, a la marató de Castelló , va decidir participar-hi,i comprovar el seu estat.
Després de participar a Castelló,el Ronald va decidir deixar l'asfalt,i traslladar els entrenaments i proves a l'àmbit de la muntanya...i el resultat del entrenaments de la marató, es van veure reflexats a la cursa de muntanya de La Riera.

Amb uns primers tres quilòmetres molt ràpids , el Ronald va anar dins del grup capdavanter, amb una quinzena de corredors. A partir del km6, el grup comença a perdre unitats. Tres corredors marxen del grup , i la resta , ja cadasqú al seu ritme , el Ronald , a les baixades va aguantant el ritme , però a les pujades recupera posicions que havia perdut a les baixades.

A partir del km 11 , el Ronald es queda sol , i mirant el bon ritme que porta (4'15''-4'25''), decideix que als trams de pista i de pujada, donar-ho tot , muscularment es troba molt bé. Manté el ritme constant fins a l'arribada de la Riera de Gaià , entrant en 10e lloc i 4t de la cat. de Veterans.
El que tenia que haver estat un entrenament de qualitat postmarató , va suposar un retrobament molt positu de sensacions en cursa. 

Pel que fa a la part femenina la Lourdes es va atrevir en el recorregut de 21 km, un recorregut amb no molt desnivell però més dur del que aprentment la gràfica mostrava. Es va situar a partir del km 2 en primera posició i la va poder mantenir fins al final. Ens comenta que se li va fer pesada perque era una cursa ràpida i molt trencacames però per sort va poder agafar distància al inici i arribar primera amb un temps de 1h47'.

Caurem 5 vegades i ens n'aixecarem 6! En Ronald a la Marató de Castelló.

El passat diumenge 7 de desembre , en Ronald Fargas , va participar a la marató de Castelló de la Plana , amb el repte de millorar la seva marca actual en aquesta distància , que és de 2h54'.

A les 09:00h, es dóna la sortida, matí fred i ventós , i uns 3000 participants inicien aquesta prova.

El Ronald , amb el repte d'assolir 2h50-52' , marca al pas pel km10 40'12" , trobant-se molt còmode , rodant amb un grup d'uns deu corredors. Al següent pas per la mitja , marca 1h25' , molt animat per aquests parcials, segueix amb el grup, ara li toca apretar les dents, ja que és un tram ascendent i amb el vent de cara.

Al arribar aprox al km30, i amb un parcial de 2h04' tot se'n va a norris....una sobrecàrrega als cuadriceps i als isquios , fa que poc a poc hagi de baixar el ritme....però lluny de desanimar-se i abandonar , juntament amb el treball físic per aguantar , es mentalitza per arribar fins el final... aquesta gran prova té això!! 

El Ronald,entra finalment amb un temps de 3h14', lluny de l'objectiu inicial, però a vegades , i sobretot a la Marató , el resultat , ve donat per la suma de molts factors...Segurament que prèn nota del que va passar , i encararà amb més motivació els propers reptes , endavant i sempre endavant!!! Tot suma 

Cursa dels Cingles: La festa de la muntanya a Vilaplana

El diumenge passat es disputava la ja mítica cursa organitzada per Obrint Traça: “La Cigles”, en tres modalitats: la extrem de 33km, la trail de18 km amb uns 1.000mD+ i la caminada, en la que hi participaven dos corredors del BORGES TRAIL: en Tavi Fossas, i la Nuria Gil que debutava amb l’equip degut a la llarga parada per lesió.

Emmarcada en mig d’un temporal de pluja i vent, la cursa es preveia dura i complicada, però això no va arronsar als quasi 600 inscrits que estaven delosos de xafar fang pels voltants de les antenes i del poble abandonat de la Mussara.

Així doncs, a les 9h es donava el tret de sortida a la cursa Trail, just en el moment que començava a ploure. L’únic corredor del Borges Trail, en aquest cas era en Tavi Fossas, que no s’hi presentava gaire convençut, doncs havia patit una caiguda la setmana anterior i encara arrossegava un fort encostipat. Tot i així, les ganes de disfrutar de la muntanya van ser més fortes que el cansament i la por de recaure, i ben puntual sortia com un coet darrere de’n Xavi Ayala, Javi Sánchez, Piol Vilà,

Toni Calderón, etc.... Ja des del principi es van trobar amb un vell amic, en Xavi Espelta, amb el qual farien la pujada cronometrada fins a les antenes junts. Cal dir que la muntanya estava espectacular: aigua a dojo, fang en la justa mesura, verdor i una bona temperatura. L’únic problema, és que un cop s’arribava a dalt i es començava a baixar pel senderó, els corredors es trovaben que el sender s’havia convertit literalment en un riu, i no hi havia més que sucar els peus contínuament, cosa que alentia el ritme.

Ja en aquesta primera baixada tècnica, en Xavi va pendre la iniciativa i va anar obrint pas i donant-li confiança a en Tavi, doncs degut al genoll tocat, baixava amb una certa por. Un cop es tornava a remuntar i  a pujar en direcció al refugi i després al poble, aquí va ser quan en Tavi, tot i anar per sota de les seves possibilitats, va decidir deixar el ritme còmode que portava i va decidir apretar una mica més, ja que aquesta era la última cursa del circuit i no volia cedir gaires posicions a la classificació. D’aquesta manera, tot intentant accelerar una mica en l’últim tram empedrat de pujada, a la baixada des del poble fins a meta, va fer al contrari, baixar ritme i anar segur sense arriscar, però tot i i axí, fer-la en uns 22 minuts.

Això sí, tan en compte com havia anat pel camí, i al posar el primer peu al formigó, en Tavi va relliscar i va acabar rodolant com una croqueta. Però això no va ser suficient per parar-lo, ans al contrari, es va aixecar i quan va veure que el corredor de darrere amb qui havien compartit pujada, l’havia quasi atrapat, en Tavi va posar la directa i no només no el va atrapar, si no que es va distanciar pràcticament un minut, arribant en dotzena posició de la classificació.

I en mig d’un ambient –tot i la pluja- quasi festiu, i després de dues hores de gaudir de la natura, l’arribada i el retrobament amb els companys i amics, un bon caldo calent i un tall de llonganissa, i el millor dels massatges amb PH-Quirogel a mans de la Nuria, finalitzava un dia de cursa genial i molt, però que molt ben organitzat. Bravo pels organitzadors!

Aquí teniu el relat en primera persona de la Núria:

Tot hi haver estat parada un mes per lesió  i no portar un entrenament com hagués volgut, les ganes de gaudir de la cursa dels Cingles hi eren i aquest va ser l’objectiu; disfrutar i poder recórrer el total dels 18km de recorregut sense molèsties. Ja coneixent les limitacions des d’un principi que, a més a més, es sumaven les inclemències del temps, el ritme de cursa que vaig agafar va ser lent des del començament i amb total atenció sobretot a les baixades, evitant que el turmell pogués tornar a ressentir-se per un petit mal gest, acabant finalment en 11a posició.

Satisfeta d’ haver pogut estar en aquesta cursa i d’acabar-la amb l’objectiu aconseguit!

Ara només queda esperar les classificacions finals del Circuit del Baix Camp organitzat per Tretzesports, i continuar treballant dur per assolir tots el reptes que els nostres corredors es proposin.

Per veure resultats i fotografies: http://www.cursadelscingles.com/resultats.html

Els borgettis també en tres dels quatre podis de la Mitja Marató de Tarragona 2014

Res els intimida, sempre donen la talla, sigui on sigui. Amb respecte, però també gran entrega.

                Avui tocava posar rumb a la Mitja de Tarragona, un event de molta volada al Camp de Tarragona i on el nostre equip sempre hi participa. També comptava amb una cursa de 10k i entre les dues modalitats hi havia uns 3.000 inscrits. El temporal de pluja i vent del cap de setmana ha endurit molt la prova, i les aspiracions de grans marques s’esvairien per complet i per a tothom.

                Entre ells hi havia cinc borgettis. La Pilar Rus, el Robert Tarragó i el Biel Secall farien la Mitja i la Lourdes Cayetano i l’Eloi Borràs el 10K. Les apostes eren arriscades per cadascun d’ells per diversos motius, dos nivells a l’asfalt, un retorn post lesió, una tornada de vacances i descans,...

La Pilar, ve de fer una gran temporada el 2014 i ha estat descansant i no venia massa preparada. Podem dir que comença la pre-temporada, però el seu compromís i l’esperit competitiu que la caracteritza la va convèncer a participar-hi. Comptaria amb la companyia del Robert, que després d’una lesió en la preparació de la cursa quedava obligat a anar a altres ritmes. Durant gran part de la cursa ha tingut opcions de fer segona i ha anat alternant posicions, ha estat un frec a frec molt intens al final per disputar de la segona a la quarta posició. Finalment ha fet quarta amb 1h27'33'', a només deu segons de la tercera i a quaranta de la segona, una gran cursa i un podi de prestigi més per a ella. Ha estat un resultat molt participat i celebrat també pel Robert que amb 1h27'30'' ha fet una gran labor de pacer, donant-ho tot fins al final. La guanyadora en dones seria la Maria Vasco (Runner's) amb 1h24'29''.

 

Seguint amb la Mitja, tenim el Biel Secall. Després de la lesió del passat abril a la Copa Catalana de Curses de Muntanya, que el mantindria apartat de la competició, desistint de moment de la muntanya, els últims dos mesos ha començat a rodar de ple i es motivava per posar-se un dorsal de nou. Les seves aspiracions eren les de fer un temps per sota 1h24’. Ha sortit a tope i així ha anat tota la cursa, finalment ha fet el 60è de la general amb un temps real de 1h22’33’’. El millor de tot és la seva recuperació total, ara toca treballar de valent si vol tornar a donar guerra. El guanyador de la prova absolut seria Otmane Btaimi (Bikila) amb 1h10'20''.

 

Pel que fa al la Lourdes, una novella de l’asfalt i que aquest any s’ha iniciat en el running, però per muntanya i ha guanyat a tot arreu on ha participat, també s’hi atreviria. Li feia molt de respecte l’asfalt, aquests ritmes alts i constants. La veritat és que és sorprenent com s’ha adaptat al running de muntanya, però provar un 10K com el de Tarragona i fer la quarta amb 41'50'' demostra de quina pasta està feta. Una crack. Un podi més. La guanyadora seria la Marta Camps (Altafulla) amb 39'56''.

 

Finalment, l’Eloi. Tot un bala a la muntanya i al·lèrgic confés a l’asfalt,....al final ha caigut. Aquest any es planteja fer la cursa dels Nassos, competitiu com és, no hi vol anar de qualsevol manera i què millor que fer un 10K per “provar sensacions”. Les sensacions li han permès d’anar amb els millors i entrar cinquè amb un temps de 34’34'', que li permet sortir en un bon calaix als Nassos. Veurem com allà també la farà grossa, doncs té ganes i li queda un mes per millorar. en homes guanyaria Naoufal Erraoni (Bikila) amb 32'55''.

 

En definitiva, dels cinc borgettis, tres han pujat als podis top5 de tota una Mitja Marató de Tarragona 2014. Això només està a l’abast de grans equips, formats de grans atletes.

Trail les Ermites 2014

Diumenge passat es va celebrar a Ulldemolins la última prova puntuable del circuit Trail Series Costa Daurada, La Trail les Ermites. Una prova que contava amb dos distàncies, una cursa de 10km i una altra de 22,5km i 913m de desnivell positiu.

Més de 220 atletes prenien sortida repartits en els dos recorreguts, en la cursa llarga es on hi havia aquest cop tota la representació del Borges Trail.

L'Eloi Borràs per la seva part, venia a Ulldemolins a tancar el circuit, ja que els altres 3 guanyadors ( Mikel Besora i Lourdes Cayetano al circuit curt 10km, i Nuri Fortuny al circuit llarg 20km) ja estaven definits. L'Eloi sortia a fer una cursa regulada, ja que el proper cap de setmana té una prova de 10km asfalt que ja porta preparant un més, i no volia desgastar molt el cos. Va aprofitar el tipus de circuit per anar ràpid als tramps plans i no gastar pujant ni patir lesions baixant. El fet de que el circuit fos bastant rodador va afavorir a l´Eloi, ja que va poder mantenir la 2^a posició que va agafar des dels primers quilòmetres fins al final, fins i tot a mitja cursa va poder atrapar al primer classificat (Victor Agreda), que posteriorment se'n tornaria a anar fins a guanyar la cursa.

Amb aquest resultat l´Eloi es proclamava com a campió del Circuit TrailSeries Costa Daurada, en el circuit llarg, i tancava així el 4rt podi aconseguit pels seus companys d'equip!

La Lourdes Cayetano, com que a la penúltima prova del circuit a Cornudella ja havia complert amb l'objectiu de proclamar-se campiona en el circuit curt de les Trailseries; en aquesta última prova podia permetre's el plaer d'anar a disfrutar de la cursa llarga d'Ulldemolins de 22km.

Per problemes gàstrics va decidir sortir amb molt de seny ja que el seu cos es trobava debilitat. No sabia si podria acabar-la o hauria de plegar al km 11 quan passaven a mig recorregut per meta, però per sort les coses van anar molt millor de l'esperat. La sortida va ser molt controlada i en la primera pujada forta va intentar guardar les màximes forces possibles, tot i això es va situar en primera posició, fins que al km 12 va ser agafada per la segona classificada, fet que va fer que hagués d'esmerar-se més en el segon tram del circuit. El segon tram va tenir bones sensacions a excepció del 2 últims km on les cames ja començaven a passar factura i el terreny tornava a picar cap amunt, tot i així va arribar a meta en primera posició amb un temps de 2h20'. 

Per acabar ens comenta que el circuit li va semblar molt molt bonic i que es sent molt satisfeta amb els resultats obtinguts durant tot el circuit ( no se'ls esperava) i en general amb el seu rendiment en el primer any de runner.

 Amb la feina feta i el circuit ja sentenciat,la Nuri sortia aquest cop amb ganes de disfrutar de la cursa i acabar una temporada que s'ha fet un pel llarga.
Ja de bon inici es posicionaria bé amb el grupet de les primeres agafant un ritme prou ràpid però alhora còmode per assegurar arribar als últims quilòmetres amb prou forces. Sempre trobant-se més a gust en els trams de pujada  on anava mantenint la posició i recuperava els metres que perdia en les baixades respecte a les seves contrincants.
Així doncs van anar passant els quilòmetres fins a l'última baixada del circuit on perdia la quarta posició en favor de Laia Duaigües. Ja no va canviar res fins a la linea de meta i la Nuri entrava cinquena  de la general molt  contenta de la temporada i com a guanyadora del circuit.

En Tavi va decidir sortir molt ràpid per intentar-se col·locar en les posicions capdavanteres, i així intentar mantenir la posició i el ritme, doncs al final, segur que algun velocista l’atraparia en alguna pista planera.

El circuit, que començava amb 4 km de pista amb pujades i baixades curtes que tot i no semblar-ho, però carregaven d’allò més, en Tabi es va veure superat per un parell de corredors, els quals va intentar seguir l’estela i no els va perdre de vista.

A partir d’aquí, s’iniciava l’únic tram tècnic de tot el circuit, començant amb 1,5km de forta pujada on va poder recuperar una posició. La pujada, que s’havia de fer ajudat de les mans a les cames, culminava amb l’arribada a la segona ermita.

Després de crestejar per dalt, venia la baixada per senderó, a on en Tavi va atrapar al corredor que anava per davant seu. Com que es tornava a passar per la sortida i venien uns quants km de pista planera, aquest corredor va tornar a agafar distància i en Tavi va tornar a quedar-se sol. A partir d’aquí, s’entrava a un senderó que encara que fos molt bonic, trobar-te als corredors de cara en trams molt estrets no era gaire agradable, doncs n’hi havia algun que semblava que corrés sol.

I així, apretant al màxim el ritme per no acabar caminant, a la última pujada asfaltada, en Tavi entrava 10è a meta molt cansat de cames, però orgullós del ritme i les sensacions.

Veurem el recompte final de punts, i quina serà la posició final d’en Tavi dins el circuit TrailSeries. En breu es desvelaràn les classificacions finals.

La classificació final va ser:

Maculina:

1er- Victor Agreda 1h 49' 50''

2on- Eloi Borràs 1h 52' 53''

3er- Kai Langel 1h 54' 58''

10^è- Octavi Fossas 2h 08' 25''

Femenina:

1^a- Lourdes Cayetano 2h 20' 29''

2^a- Maider Fraile 2h 24' 22''

3^a- Sandra Gabarró 2h 30' 36''

5^a- Nuri Fortuny 2h 35' 19''

El Borges Trail participa en la última prova de les Skyrunner National Sèries en la modalitat de skyrace i km vertical

El passat 9 de novembre es va celebrar al Parc Natural del Montseny la última prova de les Skyrunner National Sèries, en les modalitats Skyrace i km vertical. Aquest circuit, que agrupa alguns dels millors atletes nacionals d'elit i inclús algun d'internacional, comptava amb la participació de dos dels integrants del Borges Trail, el Marc Balanyà, que participaria en la marató i el Carles Martí, que ho faria en la modalitat del km vertical.

Per una banda, en Marc Balanyà...

En Marc Balañá, amb una temporada 2014, amb tots els objectius assolits, pel que fa llarga distància, va decidir participar en aquesta reconeguda prova d’una forma diferent.

La idea era fer la prova d’una manera diferent, amb dos amics, en Xavi i en Joe, vista des de posicions mes endarrerides del que acostuma anar, podent gaudir del fantàstic entorn del Montseny, els avituallaments i la gent en general, ja que pel darrera sempre vas acompanyat !!

Va ser una cursa impressionant, tant pel que fa un dels millors paratges de muntanya de Catalunya, pujant al Matagalls i el Turó de l’Home, així com per una fantàstica organització.

A la vegada, que vaig poder ajudar a en Joe a finalitzar aquesta dura Marató de muntanya en unes meritòries 7h.

També hem va sobtar molt la gent, que amb tants anys posat a les curses de muntanya, et coneix i saluda, preguntant si estàs be?, que fas tan enrere? Etc….I penso que fer una cursa a l’any tranquil, hauria de ser obligat per a tothom, ja que observes i et dones compte de moltes coses que corrent davant son impossible de veure, així com la quantitat de gent que està arrossegant aquest esport, i que impressiona cada cop mes.

Meravellat pel paisatge i entorn del Montseny, he decidit que al 2015 faré la ultra que i realitzen al mes d’abril.

Donar gracies a tots els espònsors i col·laboradors.

Mentre que per l'altre, en Carles Martí...

 La cursa amb el nom de sitja del llop, surt del petit poble del Montseny ( 520 metres) i s’enfila fins al cim del Turó de l’home ( 1705 metres), recorrent 6’6 quilòmetres i amb un desnivell positiu de 1185 metres. Una cursa molt ràpida, amb uns primers dos quilòmetres d’asfalt que ja et fan pujar les pulsacions de bon principi. Després de patir l’asfalt segueix pujant sense grans rampes però aparti de la meitat del recorregut la cosa és comença a ficar més costaruda i estreta, tot i això les rampes no són molt exagerades i això fa que sigui una de les verticals més corribles del territori.

 En Carles del Borges Trail, va voler finalitzar la temporada, en mig d’aquesta gran festa, compartint-la amb gran s amics “verticalerus” que també finalitzaren la temporada al Montseny.

 Més de 160 corredors a les 09 del matí i amb un temps bastant agradable, van sortir de3 la plaça Major del Montseny, amb un ritme ja de bon principi bastant fort. En Carles tot i patir en aquests 2 primers quilòmetres va agafar un bon ritme, que va poder conservar en tota la cursa, fins i tot en el tram final on la pendent es feia una mica més pronunciada. Al final una 21ª posició, amb l’objectiu principal complert ( baixar de l’hora) amb un temps de 58’51”. En categoria masculina, lluita aferissada de bon principi entre el corredor de blue Motors Manel Rullan i el jove corredor de l’equip junior de Salomon Marc Trassera, que al fina és decanta pel costat del primer. En categoria femenina s’imposa Àngels Llobera del equip mon aventura, seguida a més de 5 minuts de Núria Laucó i només a tres segons Laura Balet.

 Pel que fa al resultat final de les vertical series , l’Andorrà Xavi Teixidor va imposar-se per davant del seu germà Ferran i de el corredor de spiridon Enric Pruna. Núria Laucó s’imposà en categoria femenina davant de Alba Xandri, que al no participar en aquesta última prova tenia poques possibilitats d’endur-se la victoria.

Més informació:  http://www.skyrunnerseries.es/

http://maratomontseny.com/

Crònica de la Cursa de Muntanya de Riudecanyes, 2-11-2014

Cursa puntuable pel “Cirquit de Curses de Muntanya del Baix Camp”.

Aquest passat cap de setmana s’ha celebrat a Riudecanyes la ja consolidada cursa de muntanya d’aquest poble, dins el marc de les seves boniques muntanyes, creuant els pobles de Duesaigües i l’Argentera, replet de pistes i senders ben diferenciats.

Concretament s’han disputat dues curses i una caminada, a la cursa curta de 10km amb uns 600d+ i la cursa llarga de 23km amb 1000d+, on en Octavi Fosses i en Marc Balañá, van ser els corredors que representaven a BORGES TRAIL.

Inicialment a les 8:45 del matí, ha arrancat la CURSA LLARGA.

 En Octavi Fossas ens relata:

La sortida tot i no ser molt ràpida, com que es feien 2km planers pel voltant del pantà, poc a poc va anar augmentant el ritme, el grup es va anar estirant, formant-se diferents grupets que s’anirien alternant al llarg de la cursa.

En Tavi al no ser el seu terreny, no va poder seguir el cap de cursa, quedant en una inicial 20ª posició, anant recuperant posicions en els tramps més tècnics.

En les primeres pujades junt amb en Josep (Conca Senglars) i en Celes (d’Obrint Traça), ja van començar a recuperar posicions, fins colocar-se en 10ª posició, procurant mantenir la posició, tot i observar que hi havia gent que retallava en alguns sectors, com en la tartera que baixava cap a Argentera.

Va ser en la pujada del castell on en Josep cedía una mica, mentre que en Celes i Tavi o aprofitaven guanyant una posició mes.

El final es va fer molt llarg, ja que dels 21Km inicials, finalment van resultar ser 23Km, mes la gran butllofa que se li va fer al taló. Tot i així no va afluixar el ritme, podent entrar a meta junt amb en Celes, al qui agraeix el suport i bon rotllo que i va haver durant tota la cursa.

Finalment en Tavi passava la meta en 10ª posició, molt satisfet per la cursa realitzada i motivat de cara la recta final de la temporada.

En Marc Balañá ens relata:

Tal com argumenta el company d’equip Tavi, la cursa era variada, amb forces tramps per correr ràpid com a mi m’agrada....Avui anava amb ganes, ja que en últim ultratrail que vaig participar vaig haver de plegar per temes digestius, portava energia acumulada, fent ja 3º a la “CRONO-VERTICAL” de la setmana anterior, a la Selva del Camp, que mes un bon entreno fet aquest mateix dijous amb Javi Heras, pujant 3 cops la Mola, hem porta afrontar la última recta de la temporada en un bon estat de forma i molt bones sensacions.

Arrencant sense una frescura total de cames, del tute del dijous, vaig decidir afrontar el primer sector de cursa una mica a veureles venir....Tot i així en els 2 primers km ja es rodava per sota de 4’/km, tot i així el cap de cursa format per 3 unitats (Calderon, Heras i Ayala) en aquest ordre, veia com anaven marxant fins que els vaig perdre de vista. Seguidament (Harrison amb 2 companys del deu equip Patxangerus Alforja), on en veien adelantats per (Prieto de l’Aleixar), seguidament hi ha km2, anava JO, en 8ª posicio doncs, portant el (Rutllo) a roda.

Així deixem pista esfaltada voladora entrant a pista puja-baixa d’arena, on poc a poc en Rutllo es va despenjant. Aviat entrem a la població de Duesaigües on afrontem una pujada llarga de 6km iniciada per pista i acavada per un sender que puja fort i cal grapejar i tot....A mitja pujada guanyo dues posicions pujant a ritme viu (dos Patxangerus Alforja)....Fins anar recuperant també a Harrison, passant-lo en la zona mes dreta i sense perdre ritme anant-lo despenjant poc a poc.

Coronem planejant per un sender tècnic de dalt el “Parc Eòlic del Collet dels Feixos” on a uns 200m ja veig en Ayala, que hem serveix de referència per anar seguint el sender no massa ven marcat i algo de voira...Km10, vaig 5ª....Aviat trenquem per sender tècnic cap bai a Argentera i per dalt la serra veig com vaig retallant terreny a Ayala, això mes les bones sensacions m’esperona encara mes i baixo fort, fins arribar a Argentera.

Comencem a pujar la segona pujada llarga de la cursa (3km) on al control del seu inici m’enganxo darrera Ayala pujant a trote tota la pujada el passo, anant marxant poc a poc, vaig 4º....Trobo en Esio (amic Obrint Traça que fa la curta) hem diu que tinc un altre corredor força aprop...BUFF....NO AFLUIXO, estic gaudint de punta de forma hi ho aprofito....

Coronem el Castell d’Escornalbou, i ens deixem caure 300m carretera avall, on a 200m veig en Prieto i hem llanço a per ell, entrem en pista i tramps de sender de baixada forta i ràpida, no afluixo gents, nomes queden 3km de cursa i se que puc anar amb tot el gas fins a meta, estic sencer, MOMENT ÚNIC jeje....Aixo de les LAB-SENSE-3, es gasta com la mantequilla....Pero i com es xala, baixant i pujant amb els 200g !!!

A 2km de meta, hi ha alguna rampa de formigó curta però que pica fort i fa mal....Veig en Prieto que camina una mica i el recupero, hem poso en paral·lel i poc a poc marxo, i ell s’enganxa a 10m...Ja vaig 3º....A 1km de meta, hem giro i no s’acava de despenjar...Afluixo pel pla i apreto en els repetxons, per acavar de desgastar al rival, per a poder arrivar tranquil sol a meta.

Finalment 2º a meta, amb 1:59:38 per a fer 23km 100d+,  ja que resulta que en Heras, que anava 1º, va tenir un descuit en zona amb poques cintes i es va perdre....Llàstima.

La festa es va acabar amb entrega de trofeus i pa amb tomàquet i llangonissa calenta per tothom !!!

Felicitats per l’organització, ho varem passar genial, celebrant el dia del meu 38 cumpleanys !!!

PILAR RUS 2º ABSOLUTA A LA CURSA CX 10K MANRESA

El passat  diumenge 26 d’Octubre va tenir lloc 11ª edició del CX 10km Urbans de Manresa, que s’ha marcat per una excel-lent temperatura. Amb inscripcions finals de 836 corredors en la cursa Absoluta i de 92 en la cursa Urbana de promoció, s’ha pogut reunir a mes de 900 atletes disposats a correr pels carrers de la ciutat.
Com es habitual la prova comença al Passeig Pere III , a l’alçada de la Ben plantada, i finalitza davant de l’església de Cris de Rei 
Els més de  vuit sents corredors a la Cursa dels 10km va començar a les 10’30h,  entre tots aquest atletes es trobava representant del Borges Trail AAEET  la Pilar Rus, també es destacaven grans corredors com David Martinez, Fouzi Mansoui (JAB Berga)  i en noies la gran alteta Meritxell Calduch (CA Montornès).
La Pilar va sortir amb el grup capdavanter dels 30 atletes élite, a primera línea de sortida amb un circuit dur amb fortes pujades, fals planells i baixades al voltant dels carrers de la ciutat,  la nostra borgettis ficant-se cap davant aguantant la estelada amb dues noies més que marcaven un fortíssim ritme, va veure que tocava patir de valent, del km2 fins al km6 un gran mur escalador faria infernal la cursa, la Pilar que amb les pujades es on millor es trobava, ràpid es va col.locar en 2on lloc deixant darrere a la tercera noia i es disposava a no despenjar-se de la Meritxell Carduch que dominava la carrera amb un ritme brutal, passant ja el km7 comença la baixada de 1’5km i  la Pilar va veu marxar a la Txell amb un ritme intractable, i entrant al Passeig Pere III,  l’última pujada mortal al km9 amb un segon lloc que la Pilar mantindria fins arribar a meta.
El guanyadors de  masculi i femeni, respectivament:
1er  David Martinez     temps31’37’’              
2on Fouzi Mansouriz  temps32’23’’               
3er Sancho Ayala        temps32’55’’              
1er  Meritxell Calduch temps37’53’’              
2on Pilar Rus                temps39’28’’                       
3er Anna Vilaró          temps40’03’’

Enllaç web:
http://cx10kmanresa.org/
Enllaç resultats:

http://resultats.championchip.cat/resultats/10qm-urbans-de-manresa-2014

El Mikel i l'Aleix a la Cursa de Tivissa, la última prova de la Copa Catalana 2014

Per part del Mikel Besora, la cursa va anar de la següent manera:

El passat 12 d'octubre, el nostre atleta del Borges Trail, Mikel Besora, es va presentar a Tivissa a la última prova de la copa catalana. Es presentaba com a sub-23 i també volia donar guerra a la general ja que aquesta vegada estaven barrejats els absoluts amb els sub-23.

A les 9 del matí es donava el tret de sortida i en Mikel sortia amb els primers absoluts, al costat del gran Xavi Espiña corredor de la selecció catalana.

Anava estudiant als seus rivals i al costat d'en Xavi, en una pujada cap al km.6 en Mikel decideix adelantar-lo anant en la posició 4º absoluta.

En una pujada prop del km.9 en Xavi l'adelanta i continua un frec a frec tots dos corredors.

Cap al km.15 en Xavi Espiña s'allunya d'en Mikel fins que al km.18 li diuen al Mikel que en Xavi s'ha retirat degut a una lesió; el terreny a part de ser molt tècnic estava mullat per les pluges dels dies anteriors... i llavors pasa a ser un altre cop 4º absolut i primer sub-23 que anava liderant desde bon principi i arribant a meta amb 14 minuts de diferència amb el segon classificat sub-23.

Amb aquesta última competició en Mikel Besora es proclama campió per segon any consecutiu de la copa catalana sub-23 de la Feec i a mes a mes haguent guanyat amb autoritat en totes les 3 proves que ha disputat per proclamar-se campió.

Per part de l'Aleix Toda, la cursa va anar de la següent manera:

I per fi ha arribat el dia en que es celebra la última prova de la Copa Catalana 2014. La Cursa de Tivissa es caracteritza per tenir un desnivell considerable de 1400m d+ en només 23 km, però el tret més propi d’aquest recorregut és la tecnicitat d’aquest, molt exigent en diversos trams en els que es cresteja, grimpa i es baixa per parets de roca amb l’ajut de cordes. A més aquest any hi havia un afegit que afegiria un plus de dificultat, i és que la nit del dia anterior no va parar de ploure a bots i a barrals i el circuit estava ben mullat.

Només el repte d’acabar la cursa sencer ja prometia, i és que a més els 3 corredors que van al capdavant de la classificació en la Copa Catalana no estaven apuntats a la cursa, cosa que donava més opcions als que quedem al seu darrere per aprofitar-ho i treure’n tots els punts possibles. Com que jo no havia pogut participar a la primera prova de la Copa Catalana, la marató de la Sénia, m’havia d’espavilar per puntuar bé en aquesta per aconseguir una bona plaça a la classificació. Tot plegat feia que aquell dia anés molt motivat i un pèl massa nerviós.

En arribar al poble de Tivissa, escalfo amb en Gerard Jové, un crack que ha vingut des de Ponts per gaudir d’una zona de muntanya desconeguda per ell, i hem poso a la sortida. Avui hem proposo un repte força diferent a l’habitual, si normalment prefereixo sortir sense patir i apretar progressivament avui he decidit que faré el possible perquè el grup capdavanter no hem deixi enrere ni que surtin a tot gas. A la cursa del Taga tothom va sortir a fondo i després d’un km hem vaig trobar un tap en un senderó que hem va fer perdre força temps i no volia que hem tornés a succeir de nou. A més avui he decidit deixar el pulsòmetre al cotxe i córrer per sensacions.

A les 9 es dona la sortida i surto amb els primers, anem un grup força nombrós, entre els quals també es troba el Mikel Basora. El primer quilòmetre va per pista i el grup es va estirant, jo vaig a un ritme que hem sembla còmode i hem poso trepitjant els talons dels dos primers, avui no penso perdre’ls de vista. Comencem una mica de puja-baixa per senderons amb algun punt que obliga a anar en compte d’on es posen els peus i tornem a la pista, on els dos primers agafen una velocitat difícil de seguir, de cop noto que m’estic passant i que és una bojeria intentar seguir-los, no estic tan bé com pensava. Però ja és massa tard, en anar baixant el ritme veig que fins ara he anat massa ràpid i que les cames no hem tiren, noto una certa sensació de desorientació i faig el que puc per no posar-me a caminar. Acabo d’agafar un globo dels bons!

En el següents metres es grimpava per una paret tot pujant a una cresta que es va resseguint durant un km aprox, durant aquell tram no van parar de passar-me corredors, i els meus ànims se n’anaven pel terra, tantes expectatives i mira com he acabat! Amb prou feines puc córrer, i aquest tram de cresta que tant m’agrada m’està fent la guitza, hem desequilibro i patino pel terra un parell de vegades.

És dur, estic patint i els del davant m’estan agafant distància, ja gairebé no veig en Mikel, però no hem dono per vençut i segueixo tirant al meu ritme. Vaig anar amb aquestes sensacions fins que cap al km 9 es tornava a passar per dins del poble de Tivissa. Allí m’esperaven els meus pares i la Laia, la meva xicota, que tots preocupats en veure la meva cara blanca com la llet i les rascades en una cama hem pregunten que si estic bé. Els faig un gest com dient que no però segueixo. Aquí va ser on tot va canviar, de cop al meu cap va començar a funcionar millor, hem prenc un gel, les cames milloren i només hem venen pensaments que això encara no s’ha acabat, que encara queda mitja cursa pel davant.

I així va ser com vaig començar a remuntar la següent pujada a tot drap, amb la ment i cames renovades. Al final de la pujada hi ha molta gent animant, gràcies a ells encara vaig poder seguir a bon ritme per la cresta i la baixada que venia a continuació. I allí tenia la segona pujada forta de la cursa, jo sabia que havia d’aprofitar i no vaig parar de córrer fins que per fi! Vaig atrapar a dos corredors! En Mikel i en Gerard Jové, que caminaven per la forta pendent. Última estirada i m’acoplo a ells, adaptant el seu ritme durant una estona. Veig que puc apretar una mica més i aprofito per passar al davant. En Mikel ve amb mi i ens anem distanciant d’en Gerard.

En Mikel ja ho tenia guanyat, ell li portava un avantatge brutal al segon sub23, i a més m’anima a anar a agafar el corredor del davant. Jo, que tornava a notar la fatiga a les cames li dic que no puc anar més ràpid i anem una bona estona junts fins que en arribar la última pujada ell s’avança uns 100m. La última baixada cap al poble era un compromís entre lliscar per la roca mullada i anar ràpid, així que vaig intentar la segona opció fins que vaig fer un parell de bones aterrissades de cul pel terra, arribant a meta a 20 segons darrera d’en Mikel i per la meva sorpresa 5é de l’absoluta. Es veu que pel camí dos dels corredors que anaven al nostre davant, entre ells en Xavier Espinya, un veterà corredor de la Selecció Catalana que sempre està al capdavant de totes les curses, va abandonar.

D’aquesta manera aquesta carrera ha significat molt per mi. He après que encara que les sensacions t’ho indiquin, pot ser que no sigui el teu dia, també que començar a un ritme massa fort pot fer esvair l’objectiu que t’hagis marcat ràpidament; però no tot va ser negatiu! Sinó que també vaig aprendre que gràcies als ànims de les persones que estimes es pot aconseguir l’impossible i que gràcies a poder compartir part de la cursa amb l’amic Mikel hem vaig poder donar guerra fins a l’últim metre de cursa.

Finalment, aquesta 5ena posició de l’absoluta hem deixa en una 6ena posició en la classificació de la Copa Catalana per aquest 2014. Molt content d’haver arribat fins aquí, ja que a principis d’any no ho hagués dit pas. Moltes gràcies a tots els que m’heu fet costat, els que heu cregut en mi i m’heu animat, al meu entrenador Quim Royes, que és el responsable de tot el que aconseguim, ell posa a les meves mans tot el treball invisible que en realitat és el que compta, la guia per arribar a l’objectiu de cadascú, als companys del Borges Trail, que m’obliguen a superar-me dia a dia gràcies a la motivació i passió que transmeten per aquest gran esport; a la fisio i ara també companya d’equip Núria Gil, que hem prepara les cames pel que faci falta. També agrair als patrocinadors Borges, PH-Quirogel, Eassun Spain, Bussetus i Restart.

Gran paper dels nostres a la TRAIL SERIES COSTA DAURADA

El passat 18 d' octubre es realitzava la cursa de muntanya al poble Cornudella del Montsant on els nostres atletes van anar a córrer cadascú el seu circuit: Lourdes Cayetano i Mikel Besora al circuit curt de 10'5km. aquest cop, Nuri Fortuny i Eloi Borràs al circuit de 26km. y Aleix Toda al circuit de 44km. on debutava com a llarga distancia ultra.

En primer lloc, en Mikel Besora que corria els 10km. amb 360+ de desnivell no va deixar opció als seus rivals i cap al km.1 pujant direcció Albarca va marxar en solitari, cap al km.5 va afluixar una mica quan continuava pujant i no va ser a la baixada desde Sant Joan del Codolar on va acabar de gastar les últimes forçes fins arribar a meta guardant un marge d'uns dos minuts, en total va fer 47 minuts, seguit d'en Kilian García amb 49' i d'en David Lago en tercera posició amb 52'.

Lourdes Cayetano que corria 10km. amb 360+ de desnivell igual que el seu company Mikel, va anar de menys a mes on no va deixar opcions a les seves rivals i va ser la única noia en baixar d'una hora.

En segon lloc, a la cursa de 26km. 1000+ de desnivell pel que fa la Nuri Fortuny va sortir conservadora conscient de la forta calor que patirien i els quilòmetres que tenien per davant.

Va veure que als primers compassos de la cursa marxaven pel davant Mònica  Boquera i una altre corredora. Cap al quilòmetre deu va poguer avançar a aquesta darrera. Poc a poc va anar retallant distància amb la cap de cursa fins a tenirla a vista sobre el quilòmetre vint però ja no va poguer atraparla i arribaria a meta amb un minut i deu segons de diferència amb la guanyadora.

L' Eloi Borràs per la seva part, sortia a buscar un bon resultat. Només sortir ja es va situar en posicions capdavanteres, i vora el quilòmetre 3 va marcar un ritme que va desfer el grup capdavanter fins quedar en un grupet amb David Vidal, (que corria sense dorsal) i amb Samuel Pulido.

En coronar la Roca Corbatera, es en Samuel qui estira el grup i despenja a David Vidal. Tot crestejant el Montsant amb unes vistes impressionants fins arribar al grau que portava els corredors cara avall fins la Morera del Montsant.

Al començament de la baixada l'Eloi es va posar en primera posició i no va ser fins al quilòmetre 18 on va poder agafar distància a Samuel Pulido. A partir d'allà li va tocar patir de valent per aguantar ritme fins a meta, la qual va creuar en 1º posició amb un temps de 2h.08'50'', seguit de Roger Valls amb 2h18', i en tercera posició entrava Samuel Pulido amb un temps de 2h19'

Per la part de l'Aleix Toda, que va córrer la ultra de 44km. i 2000+ de desnivell, va sortir en posicions capdavanteres tot i no ser la seva distància, ja que era la seva primera prova de ultra. 

Cap al km.3 es queda en solitari i amb un bon ritme el manté fins i tot arribant a un marge de diferència sobre el segon classificat de mes de 5 minuts.

Al pas per Morera de Montsant pasat els 30km. l'Aleix a causa de la calor forta del dia, (s'ha de pensar que sortien a les 12h. del migdia), va haber de beure molta aigua i rendiment-race per recuperar-se de la fatiga muscular.

A partir d'aquí, va fer mes gran el marge de diferència sobre el segon arribant a meta en primera posició en 4h.22' seguit d'en Joan Salamanya en 4h.29'

Desde Borges Trail volem agraïr el suport dels nostres col·laboradors: Borges, Ph-Quirogel, Rendiment-Race, Bussetus Sport, gimnàs Sport gym TGN, Eassun Spain

El Borges Trail al TAGA EVO 2040

La cursa segons Basora...

El passat 21 de setembre em vaig desplaçar a Sant Joan de les Abadesses per disputar la Copa Catalana Taga Evo 2040.
La meva carrera (sub-23) consistia en una mitja marató (21km.) amb 1400 metres positius.

En aquesta carrera, com en moltes unes altres, sent copa catalana hi ha un nivell considerable de corredors que vénen de molts llocs a competir-la, corredors integrants de la selecció catalana i fins i tot hi ha vegades que vénen d'altres seleccions.
Sabent el nivell el qual hi hauria entre altres corredors cal destacar a Carles Artigues corredor sub-23 igual que jo i que sabent que donaria guerra decideixo anar controlant la carrera des de mes enrere amb sang freda reservant forces per a la baixada, que en ser molt tècnica i en el bon estat de forma en el qual arribada a la cita sabia que m'aniria bé aquesta estratègia.

Anant al gra:
A les 9 del matí després d'un previ escalfament sortida molt ràpida conjuntament amb els sènior i júnior que ells recorrien 26km. i 14km. respectivament dels 21km. que havíem de recórrer els sub-23.
Com he dit en línies anteriors, surto mes enrere, col·locat prop de Carles Artigas qui tira de la carrera.
Arribant al km.5 hi ha un avituallamient i passem de llarg els dos (Carles i jo), en el qual seguim ascendint i passant quilòmetres arribem al km.8 on bec aigua i agafo un plàtan. Carles segueix de llarg i es va uns metres.
I pinso per a mi: tranquil si no s'hidrata i menja plàtan per prevenir enrampades possiblement li passarà factura i, així va ser... més endavant es veurà el perquè va anar així.
Arribem a la pujada de 800 metres positius i 2-3km. de distància en el qual segueixo a uns metres de Carles.

Durant la pujada em trobo el meu company d'equip Aleix Toda que anem junts fins a dalt de tot, ell continuará la seva cursa llarga sénior, a sigut un gran moment de felicitat compartir amb ell aquell tram de cursa.

Continuant guardant bales per als últims km. (queden mes de 10!) arribo al avituallamiento del km. 12 i bec dos gots de aquarius a xarrups perquè no dolgui la panxa i agafo un plàtan encara que sense ganes de menjar-ho ho engoleixo per prevenir enrampades.

Aquí canvia totalment la carrera, km. 13 Carles li veig a 100 metres de distància que va flaquejant i se'm va anant i, per rareses del cos humà jo vaig a mes i em trobo cada vegada millor.
Continuo amb Aleix Tota pujant al Puig Estela i em diu anem Mikel que enxampes a Carles; jo li dic: queden 8km. i ho tinc a 1 minut confia en mi que ho enxamparé, es que no s'ha hidratat ni *avituallado i es com està!
Seguidament, en la baixada tècnica vaig retallant segons però encara no els suficients fins que mancant 4km. li veig que flaqueja i veig que serà possible agafar-ho, és mes ve l'últim avituallamient i com un raig passo de llarg a la recerca del primer sub-23 en aquest moment que era en Carles.
Mancant 3km. després d'anar gastant bales quen estic darrere seu, li pregunto com està i resulta ser que està ple d'enrampades i amb dolors en la planta del peu tal com jo pensava... total que li avanço i em poso en primera posició fins a arribar a meta en 2h.14minuts amb 3minuts d'avantatge sobre el segon classificat.
Una cursa molt dura i tècnica amb les seves 22km. i 1400 metres de desnivell positiu.

La cursa segons Toda...

Just fa un any que hem vaig apuntar a aquesta cursa que hem semblava màgica, fins i tot havia fet el recorregut unes setmanes abans, i llavors per la meva mala sort una lesió hem va impedir córrer-la. És per aquest motiu que portava un any sencer esperant aquest dia amb molta il·lusió i aquest diumenge 21 de setembre hem vaig poder situar a la línia de sortida junt amb dos grans corredors i amics, en Mikel Besora i en J.Mª Pijuan.

El cel es presentava ennuvolat, ens trobàvem a uns 16º i jo no podia controlar les ganes de començar, així que amb els nervis a flor de pell un tret en l’aire dona inici a tota una massa de corredors atapeïda que surten disparats per sobre el pont romànic de Sant Joan de les Abadesses. En un primer tram d’asfalt per sobre la ruta del Ferro, trobo que hi ha un gran nombre de corredors que van a un ritme molt elevat que hem fa por seguir amb vista als 1270 m de desnivell positiu que haurem de superar els primers 11,36 km.

Poc després comença la pujada i entrem en un senderó molt humit, allí hem vaig adonar del meu error, ja que una bona part dels corredors que tant gambaven al principi ara ja deixaven enrere el seu ritme, alguns inclús es posaven a caminar, i a mi entre corredors i fang hem costava molt trobar forats per poder guanyar posicions.

Arribant a Can Camps comença el camp d’herba obert on m’esperen els meus pares i la meva xicota, allí és on vaig aprofitar els ànims que hem van transmetre, que es van convertir en força per pujar marxa i agafar un ritme que hem va permetre començar a passar gent tot enfilant la pujada cap al Puig Estela, una pujada que en alguns punts era tan inclinada que fins i tot era millor anar a quatre potes. En arribar a la part alta de la cursa vaig atrapar al Mikel. No havia pogut compartir mai cap cursa amb ell d’aquesta manera i poder anar junt amb ell per un bon tram de la carena de la serra Cavallera fins que el seu recorregut (sub 23) es desviava cap avall va ser una experiència impressionant, compartint la part de la cursa amb millors vistes, animant-nos un a l’altre.

Llavors vaig seguir cap al Taga, punt culminant de la cursa on ens esperava un bon grup de gent entre voluntaris i altres que venien a animar.  Tomb per darrera la creu del cim i cap avall fins al Coma d’Olla. Allí començava la baixada, i en aquell moment hem va envair una sensació molt difícil d’explicar, hem sentia a gust, el paisatge i les olors recarregaven les forces i el terreny tou i humit hem demanava que baixés aquella muntanya tan ràpid com les cames hem permetessin, així que des d’aquell punt fins a Can Camps vaig baixar amb l’accelerador pitjat fins al fons, gaudint com mai he gaudit en cap altre cursa, una baixada per recordar. Durant la baixada vaig poder passar un parell de corredors.

En arribar a Can Camps la meva novia i els pares hem van tornar a carregar de forces amb els seus ànims. Sembla estrany com pot ajudar a nivell psicològic que els teus hagin vingut fins l’altre punta de Catalunya perquè saben que per tu és important, i allò m’obligava a donar-ho tot fins al final. Vaig córrer sense poder atrapar a ningú més de la cursa llarga fins que en arribar al poble vaig poder veure a un corredor, però ja no vaig poder atrapar-lo, acabant en desena posició, molt satisfet.

En acabar, ràpidament vaig saber que aquella havia estat la cursa en la que m’ho havia passat millor de la meva vida esportiva, una experiència inoblidable, una passada. Moltes gràcies a l’organització per celebrar aquest event any rere any amb tantes ganes i dedicació.

Moltes felicitats als Borgetis JMª Pijuan per la seva tercera posició en la cursa, sempre demostrant que és un fora de sèrie, i al Mikel Besora per acabar en primera posició de la cursa sub 23, a aquest noi no hi ha qui el pari, sempre aconsegueix tot el que es proposa i a més ningú li ha regalat mai res, sinó que és un símbol d’esforç, constància i creure en un mateix.

La cursa segons en Pijuan...

Per altra banda, en J.Mª Pijuan va començar davant de la cursa, pujant com una bala i arribant al cim del Taga en segon lloc, darrera d'Eric Moya. En la baixada, tot i anar a tot drap es va veure superat per un imparable Pere Aurell, que acabaria guanyant la cursa mentre que Pijuan arribaria en 3er lloc, assegurant-se la segona posició de la Copa Catalana per aquest any 2014.