El passat diumenge 22 de febrer els corredors Borges Trail es van
plantar a Miravet per córrer la primera cursa de la copa catalana de curses per
muntanya. La cursa, amb el nom de La Cameta Coixa, presentava un recorregut de
21km i 1400 metres de desnivell positiu.
A més de que la cursa ja té un renom important dins el món de les curses
de muntanya a nivell nacional, aquest event presenta cada any més al·licients
per animar tot corredor amb ganes de gaudir d’un gran dia a que es presenti de
bon matí al castell de Miravet, enfilat a sobre d’un penya-segat sobre el riu
Ebre, lloc on es donaria la sortida de la cursa. Entre els assistents hi havia
noms com Zaid ait, Cristobal adell, Kiko, Aurell, David Coma, germans el
Qayed…i molts altres atletes de nivell que es volien disputar les primeres
posicions, entre els 340 participants de la cursa llarga. A més a més la sortida es va donar amb el tret d’un canó de l’edat
medieval, disfresses, obsequis, gent animant arreu del recorregut, etc. I un no
parar de fets que fan que l’organització es mereixi un 10 rotund.
Pel que
fa a la part femenina, la nostra corredora Lourdes Cayetano va voler prendre part en Copa Catalana per primer cop en la seva vida.
Tenia clar que volia anar guardant forçes des de la sortida perque la distància
es superior a les que acostuma a participar i a més no arribava a Miravet en
condicions físiques óptimes, però les ganes que tenia a participar-hi van poder
fer possible una sortida i arribada amb bastant bon sabor de boca.
La sortida va ser molt original des de dins
del castell de Miravet i des de aquell moment va tocar disfrutar d'un bonic
paissatge tot per senders i terreny trencacames. Va decidir
mantenir desde la sortida un ritme prudent i constant, sense patir gaire
però amb alegria, anant guanyant algunes posicions en les pujades i també
perdent una mica en les baixades tècniques. Als pocs kilómetres de sortir ja es
va situar en 6a posició i va mantenir-la fins que a la última pujada dura i tècnica
va poder adelantar a una fèmina, arribant així a meta amb una 5a posició
general, 2a posició de categoria senior i a molts pocs segons de la 3a i 4a
posició; amb ganes de disfrutar més copes catalanes perque li va semblar molt
bon ambient, nivell i organització.
Pel que fa a en Mikel Besora: Vaig sortir controlant els ritmes ja que va ser una cursa amb molt de
nivell. Jo vaig anar al meu ritme, fent la meva cursa i alguns atletes anaven
petant per no dosificar-se llàstima que a les pujades no pogués seguir el ritme
d’alguns corredors forts i vaig tenir que donar-li gas al pla i a les baixades
per tal de recuperar del temps perdut pujant.
Finalment, després d’una cursa molt i molt dura i tècnica sobretot,
acabo en la posició 11º absoluta i un temps de 2h.05 minuts a només 11 minuts
del podi per recórrer els 21km. tècnics amb un fort desnivell.
L’Aleix Toda,
que venia una mica tocat dels bessons, va intentar no sortir massa fort, amb l’objectiu
d’anar provant sensacions i anar incrementant el ritme al llarg de la cursa.
Així que a un ritme cautelós va arribar fins al primer avituallament, en el
qual va cometre l’error de prendre un gel que li va causar problemes
estomacals.
No va ser fins a mitja cursa, cap al km 10,5 on va poder deixar enrere
les males sensacions, tot centrant-se en acabar la cursa el més dignament possible,
així que va imposar un bon ritme fins a meta. El fet d’anar passant corredors li
va anar donant forces, finalment arribant a l’sprint en 21ena posició, amb un
temps de 2h10’ força més enrere del que tenia pensat, però com sovint es diu en
aquest món, tot suma, de tot se n’aprèn i sempre resta marge de millora. Així
que a la pròxima més i millor.
En Tavi, que sortia amb molt poques ganes i atemorit no només pel nivell que
hi havia la voltant, si no que també havia passat una molt mala nit, afrontava
aquesta cursa amb més pors que una altra cosa.
Un cop van donar la sortida, va adonar-se que
les seves sensacions matineres s’esvaïen de cop per donar pas a un sentiment
d’energia i bon feeling del que podia ser la cursa.
Així doncs, ja sortint del castell en Tavi va
començar a avançar gent intentant col·locar-se dins el 60 primers. I aquesta va
ser la tònica general de la seva cursa: avançant sempre: a poc a poc, però a
pas ferm: a cada pujada, a cada baixada, sempre avançava a algun corredor. I
sense deixar d’avituallar-se en tot moment, va poder acabar molt satisfet de
com podia haver anat tot plegat i amb ànim per continuar l’inici de temporada.