QUI SOM I QUÈ FEM...

Benvolguts companys, amics i simpatitzants, ens presentem com un equip de curses de muntanya , que va nèixer ara farà dos anys, amb tota la il.lusió i ganes de viure moltes i grans experiències fent activitat a la muntanya. Les nostres intencions són estar presents en la totalitat dels circuits de curses que es duen a terme des de la federació catalana i per tot Catalunya, a nivell nacional i internacional.



Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Trail Series Costa Daurada. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Trail Series Costa Daurada. Mostrar tots els missatges

dijous, 7 d’abril del 2016

Aleix Toda s'emporta la prova de 72 km (LTCD), Marta Batalla la de 46 (HTCD) i Eloi Borràs queda 3er en la de 21 km (TMCD21) en el marc de curses de la Costa Dorada del passat cap de setmana del 2-3 d'abril

El cap de setmana del 2-3 d’abril es va cel·lebrar tota una festa del trail running al municipi de Prades, on es disputarien la Ultra Trail de la Costa Dorada (UTCD), de 90 km 4500d+ i que era Campionat de Catalunya de proves d’Ultraresistència,  Long Trail de la Costa Dorada (LTCD), de 72 km i 3600d+, Half Trail de la Costa Dorada (HTCD), de 46 km i 2800d+, Trail Muntanyes de la Costa Dorada 21 km 868d+ (TMCD21) i per últim la Trail Muntanyes de la Costa Dorada 10 km 468d+ (TMCD10). 

Aquest esdeveniment estava organitzat per Naturetime, que havia desplegat avituallaments i voluntaris per tots els diferents recorreguts, oferint una cursa ecològica on el corredor ha de portar el seu propi sistema d'emmagatzematge d'aigua, ja que no hi han gots en els avituallaments i s'intenta respectar al màxim l'entorn.

Sortida de la UTCD i LTCD

Per part del Borges Trail prendrien sortida de la LTCD l’Aleix Toda, en la HTCD la Marta Batalla i en la TMCD21 l’Eloi Borràs. Tot seguit els nostres corredors ens expliquen les seves vivències en cursa:

Eloi Borràs

A les 9.30 del dematí es donava el tret de sortida a la Trail, i tocava començar a jugar al que seria la gestió de cursa. El fet de córrer a casa era una gran avantatge, es el meu jardí i em conec cada pam d´ell, per tant sé que hem recorregut i tot el que ens queda per davant a cada moment.
La cursa arranca molt ràpida, just al primer quilòmetre hi ha una pujada d´uns 500m bastant dura, que s´ha de gestionar be, allà el Sergi i el David ja agafen una distància, i la resta de corredors ens quedem enrere, aquesta distància es manté fins dalt del primer pic, (Pla de la guàrdia) on ja de cara avall deixant anar les cames aconsegueixo passar el David i arribo a agafar el Sergi.
A partir d´allà agafem un bon ritme i ens anem donant relleus amb el Sergi, passant junts per l'ermita de l’Abellera, on trobo el suport i ànims de la Carlota i dels meus pares que em donen aquell plus per segui i per lluitar en el segon tram de cursa.
Es al km12 de cursa on tot i trobar-me molt be físicament el bessó dret es clava i em deix tirat... segueixo trotant com puc durant uns metres però la cosa no millora. Paro a beure aigua i em prenc un gel, i es llavors quan em passa el David, que molt amable em pregunta si estic be i m´ofereix un dels seus gels.
A partir d´aquí em toca pujar al Tossal de la Baltasana, i dirigir-me cap al poble corrent el mes ràpid possible sense que el bessó s´alteri... tot resant perquè el 4rt corredor no vingués gaire fort, així poder pujar al tercer calaix del podi.

En resum, un bon dissabte de muntanya i bona companyia que em deix un bon regust de boca de cara a seguir millorant. La temporada es llarga.

Marta Batalla

El passat dissabte 12 d’abril participava en la Half Trail Muntanyes de la Costa Daurada, una cursa de 46 kms i 2800m de desnivell positiu que sortia de la localitat de Vilaplana per arribar a Prades. Era la prova definitiva per afinar de cara a la Copa de Resistència que comença el proper 17 d’abril. A Vilaplana em van venir a veure sortir amics del món del trail, la qual cosa em va fer sentir molt i molt bé. Vaig sortir decidida de bon començament, amb bones sensacions i vaig enfilar Campanilles amb força fins coronar la Mussara. A la baixada força tècnica vaig mantenir un ritme alegre i sense pràcticament adonar-me’n era a l’Albiol amb 13 kms a les cames i 1200 m+ ja fets. 



Allí m’esperava una part de la família per donar-me aquella empenta que sempre va tan bé. A la baixada fins Mas Forès em vaig animar, potser massa, ja que més endavant ho pagaria una mica. Tant és així que a la pista final abans d’Alcover, em vaig despistar amb una de les meves cançons preferides i vaig fer 500m de més que hauria de desfer. Era el km 18 i mig, 19 i mig per mi. Vaig decidir prendre un gel a l’avituallament ja que començava la dura pujada a Montral on m’esperava la família al complet.  A Montral era hora d’hidratar-se bé, refrescar-se la cara i menjar una mica de fruita a l’avituallament. Recordo una senyora que em va dir que anava entre els 20 primers corredors, una dosi extra de motivació. Abans de la següent parada a Capafonts vaig passar tres corredors. Només arribar a la població vaig distingir clarament el crit d’un company d’equip que deia “ja la tenim aquí”. Recordo pràcticament passar de llarg l’avituallament i només agafar un parell de bidons que em tenien preparats. Era el km 34 i me sentia encara amb forces. Aquí començava la darrera pujada de la cursa que portaria a l’Ermita Abellera i acabaria al Tossal Baltassana. 
Fins l’ermita les coses van anar bé. Em ve al cap el Biel dient-me que seny que això ja ho tenia a tocar,  però a partir d’allí vaig haver de treballar el cap i la pista que enfilava fins la Baltassana se’m va fer eterna. Tenia les cames buides i només pensava en arribar a meta en primera posició després d’haver-la pogut mantenir al llarg de més de 40 km. El meu marit m’esperava abans de la Baltasana i en veure’l vaig entendre que Prades era a tocar de veritat. Ja olorant la meta, vaig fer els darrers 3 km de baixada sense ni adonar-me’n i només tocar l’asfalt dels carrers de Prades ja vaig veure al final del carrer els meus fills que m’esperaven. Els últims metres per vorejar la plaça i meeeeta.
El meu objectiu era acabar la cursa en unes 7 hores i al final van ser 6 hores i 35 minuts. Em dono per satisfeta no només pel resultat sinó per les sensacions que vaig tenir.
Un agraïment especial al Pep, l’Arnau i la Júlia per la paciència de seguir-me d’avituallament a avituallament. Sense ells no seria el mateix. Al Biel pels crits d’ànim i la confiança en les meves possibilitats, a tots els espònsors que ens faciliten poder portar a terme els nostres somnis més fàcilment i a tota la gent que m’ajuda i m’aguanta dia rere dia com amics, companys d’equip i entrenador. Aquesta victòria va dedicada a tots ells.

Aleix Toda

Sortida de Vilaplana
Són les 9 menys algo i hem trobo a la Plaça de la Font de Prades, on enmig d’un rebombori de corredors amunt i avall, nervis en l’aire amb ganes de que comencin les dues curses de més llarga distància del conjunt que es celebraran avui, la Ultra Trail de la Costa Dorada i la Long Trail de la Costa Dorada, essent aquesta darrera la que jo participaré. Tinc molts dubtes, mai he superat els 46 km i aquesta vegada tocarà fer-ne 72 amb 3600m d+, no sé com reaccionarà el meu cos a partir de mitja cursa ni sé si les cames se’m quedaran clavades o si el que tinc pensat menjar serà massa o massa poc, la veritat, vaig força perdut però tinc moltes ganes de fer-la i m’ho plantejo com que si en algun moment no puc més, doncs a caminar fins a meta.

A les 9 en punt el campanar marca la sortida i ràpidament formem un grup de 4 corredors, 3 de la ultra (Kilian Garcia, Albert Viñau i Jose Ramón Santos) i jo de la long. Penso que anem molt ràpid, però no els vull perdre de vista perquè com que ells fan la ultra hauria de poder aguantar el seu ritme i així no cal anar sol. A la primera baixada Santos es queda enrere i ja no el tornem a veure més, mentre que els altres 3 seguim junts, ara a un ritme més baix i molt còmode. Passem per Albarca amb 1h5min, 3 minuts més ràpids del que estava previst pel primer corredor, això fa pensar que estem anant molt ràpid però jo hem sento bé i tot el grupet anem al mateix ritme anant intercanviant algunes paraules i gaudint del paisatge, fantàstic en aquest punt en que entrem al lateral de la serra major.

Fantàstica vista aeria al final de la 1a pujada just en sortir de Prades

Comença la baixada cap a Cornudella, hem deixo anar i deixo enrere als dos companys de viatge, passo pel control amb 1h33min de cursa, m’avituallo i cap a Siurana, on hem prenc amb calma la pujada i en arribar al poble (2h2min) hem perdo una mica i en Kilian m’atrapa. De conya! Ara ja no vaig sol! Baixem junts per l’altra banda de Siurana per un senderó increïble, on ens trobem diversos escaladors, travessem diversos gorgs, alguns d’ells gairebé secs i anem enfilant cap a Castillejos. Arribant a l’avituallament de Castillejos en Kilian baixa el ritme i me’n vaig sol, ara queden uns 8 km de baixades suaus cap a Vilaplana que es fan molt fàcil i passen ràpidament.

Avituallament a Vilaplana
Arribo a Vilaplana a les 12:47, un quart d’hora abans del que tenia previst, però de moment hem sento fresc, així que m’avituallo, agafo barretes i gels que tenia a la bossa de vida (fins aquesta cursa no sabia ni que era això d’una bossa de vida i la veritat es que va molt bé!), intercanvio 4 paraules amb l’amic Edgar Bonet (els seus ànims en aquest punt hem van ajudar molt) i som-hi amb la pujada que hauria de ser la més dura de la cursa, Vilaplana-la Mussara (600m d+ en dos km).

Aquesta pujada m’agrada i la gaudeixo, anant a un ritme còmode. Corono la Mussara (km 47) i enmig d’ànims d’un parell de voluntaris i alguns excursionistes segueixo cap al refugi on en Pablo hem diu que vaig molt bé i hem llanço muntanya avall per les tosques, direcció a l’Albiol per un senderó que per sort ofereix ombra i s’està fresc, m’encanta aquest tram. Llavors era quan es separava el recorregut de la Long Trail i de la Ultra, on jo tirava direcció cap a les antenes per una pujada que entre la forta pendent i el sol que feia en aquell moment es va fer molt llarga.

Sortint de Capafonts
A partir d’allí va ser quan durant uns quants km s’anava per pista ample, per aquella zona no hi havia ningú, el sol picava molt i els km començaven a costar de passar. I encara en quedaven uns 17 per arribar a meta!! Així que calia buscar motivacions, pensar en el que m’agradava estar allí, corrent per la muntanya, érem només la muntanya i jo, i a més estava descobrint un munt de paisatges i camins nous que de no ser perquè si parava ja no tornaria a arrancar m’hagués quedat una estona a contemplar-los.

De cop arribo a la roca foradada i aquí comença altre cop un senderó de baixada, com s’agraeix deixar la pista ample! Encara puc baixar força bé fins a Capafonts, on m’avituallo, els voluntaris, molt simpàtics m’arranquen un somriure i en tornar a arrancar noto que de cop les cames se m’han quedat clavades!! Fins ara no me n’havia adonat, però en parar m’ha vingut tot el dolor de cop! Així que costa d’arrancar però quan el motor torna a estar calent ja torno a poder córrer més o menys en condicions direcció a l’ermita de l’abellera. Un cop allí penso que ja no queda gaire pujada, però la pista que va pujant poc a poc fins al Tossal de la Baltassana s’està fent molt i molt llarga, vaig fent com puc, amb calma, ja gairebé estic a Prades i ara no puc decaure.

Arribo al Tossal de la Baltassana i ara sí que ja vaig fet caldo, tinc els tendons iliotibials d'ambdues cames inflamats i les cames no m’aguanten a la baixada que he de fer fins a Prades. Hem dic a mi mateix que ja casi esta! Queda molt poc! Així que baixo com puc i... per fi veig el poble!! Ja hi sóc!! Quantes emocions, en un instant hem passa pel cap tota l’experiència viscuda les darreres 7 hores i mitja, el resum de tot el que he vist, tot el que he sentit, tot el que he pensat... quina passada! I finalment entro a la plaça de la font de Prades en 7h34’54’’ en primera posició i amb una satisfacció que no hem cap dins del pit. Repte aconseguit, ara a pel pròxim! Seguirem lluitant cada dia per assolir els nostres somnis, que no sigui per falta de ganes!



I per acabar, cal remarcar tot l’esforç i implicació per part de l’organització, que es mereix un 10, ja que marcar tants km de cursa en diferents circuits i organitzar la logística de tot el que demanen les ultres amb bosses cap aquí, cap allà, nombrosos avituallaments, etc.

Enhorabona a tots i cadascun dels participants de totes les curses, ja que només el fet de plantar-se a la línia de sortida ja és un fet que si bé de vegades és temerari, també cal coratge per afrontar els propis reptes i superar-se constantment. Per aquest motiu, tant com si vàreu poder finalitzar la vostra prova com si no, esperem que tots n'hagueu tret profit, ja sigui com a satisfacció d'haver assolit el vostre repte, o com a motivació per aconseguir-lo la pròxima.


Tot això no seria possible sense els nostres col·laboradors Eassun, Ph-quirogel, Artesania agrícola megaplus, Sport Gym Tarragona, Bussetus. Moltes gràcies a tots!

Per a més informació:

http://www.naturetime.es/index.php?arxiu=fitxa_esdeveniment&id_esdeveniment=88

Resultats:

https://results.chronotrack.com/event/results/event/event-20621?&lc=ca



Podi masculí LTCD




dilluns, 27 d’abril del 2015

Lourdes Cayetano guanya la Trail Tarraco i lidera lesTrail series

Aquest diumenge es disputava la segona prova de les Trail Series Costa Daurada, la Trail Tarraco. A la cursa de 21kms  i +480 m hi havia de participar l'Eloi Borràs i la Lourdes Cayetano. A la de 10kms no hi teniem reprsentants ja que la Núria Gil és a la Titan i el Míkel esora disputava el Campionat d'Espanya de Curses de Muntanya a Màlaga.
L'Eloi no es presentava a la sortida ja que patia problemes físics i qui sí s'animav a última hor era Biel Secall.



Així doncs, amb la Lourdes orientada a fer una cursa competitiva per buscar la victòria, i el Biel amb necessitat de fer un rodatge més llarguet que la setmana passada i amb més ritmet, opten per fer la cursa junts. La cursa de les fèmines començava amb molta igualtat entre la Lourdes i l'Ester Casajuana, alternant el lideratge fins el km 10, fins aquí, les dues es mostraven insegures de les seves possibilitats. En aquest punt, la nostra corredora opta per fer una estirada i la corredora de Reus no li aguanta el ritme i es queda. Per darrera venia mab força la Cris Fargas i calia no confiar-se massa. En aquest moment, el Biel es posa a tirar amb la Lourdes per tal de cosolidar el lideratge de la cursa i no especular. Es tractava d'una cursa sense gaire desnivell i la Lourdes li costen més aquests ritmes, tot i això, després d'una gran cursa, es va emportar la victòria amb 1h51'02'', segona seria la Cris Fargas (FACVAC) amb 1h55'01'' i tercera l'Ester Casajuana (Alliberadrenalina) amb 1h57'29''.




En homes guanyava el Kílian Garcia (Alliberadrenalina) amb 1h34'31, seguit de Xavier López amb 1h39'21'' i tercer el nostre amic del Trail Tarraco Manel Omaña, amb 1h41'15''.
Pel que fa a la cursa d'11kms, en homes guanyava el gran Arturo Nériz amb 48'36, segon el David Arjona (Atmosfera Trail) amb 49'03'' , que estreu l'espina de Vilabou i tecer l'Àlvaro Díez (El Comprador) amb 49'16''. En dones guanyava la Judit Francin (Trail Tarraco) amb 1h00'33'', seguida de la Laia Gil amb 1h01'19'' i tercera la gran Nuri Fortuny amb el mteix temps.
Una cursa de muntanya molt ràpida, però divertida, molt bona organització per part de Naturetime.
Després d'aquesta cursa la Lourdes es consolida al liderat de les de 21kms i Biel Secall va agafant ritme.
web de la cursa http://naturetime.es/index.php?arxiu=fitxa_esdeveniment&id_esdeveniment=77

divendres, 21 de novembre del 2014

Trail les Ermites 2014

Diumenge passat es va celebrar a Ulldemolins la última prova puntuable del circuit Trail Series Costa Daurada, La Trail les Ermites. Una prova que contava amb dos distàncies, una cursa de 10km i una altra de 22,5km i 913m de desnivell positiu.

Més de 220 atletes prenien sortida repartits en els dos recorreguts, en la cursa llarga es on hi havia aquest cop tota la representació del Borges Trail.

L'Eloi Borràs per la seva part, venia a Ulldemolins a tancar el circuit, ja que els altres 3 guanyadors ( Mikel Besora i Lourdes Cayetano al circuit curt 10km, i Nuri Fortuny al circuit llarg 20km) ja estaven definits. L'Eloi sortia a fer una cursa regulada, ja que el proper cap de setmana té una prova de 10km asfalt que ja porta preparant un més, i no volia desgastar molt el cos. Va aprofitar el tipus de circuit per anar ràpid als tramps plans i no gastar pujant ni patir lesions baixant. El fet de que el circuit fos bastant rodador va afavorir a l´Eloi, ja que va poder mantenir la 2a posició que va agafar des dels primers quilòmetres fins al final, fins i tot a mitja cursa va poder atrapar al primer classificat (Victor Agreda), que posteriorment se'n tornaria a anar fins a guanyar la cursa.
Amb aquest resultat l´Eloi es proclamava com a campió del Circuit TrailSeries Costa Daurada, en el circuit llarg, i tancava així el 4rt podi aconseguit pels seus companys d'equip!

La Lourdes Cayetano, com que a la penúltima prova del circuit a Cornudella ja havia complert amb l'objectiu de proclamar-se campiona en el circuit curt de les Trailseries; en aquesta última prova podia permetre's el plaer d'anar a disfrutar de la cursa llarga d'Ulldemolins de 22km.
Per problemes gàstrics va decidir sortir amb molt de seny ja que el seu cos es trobava debilitat. No sabia si podria acabar-la o hauria de plegar al km 11 quan passaven a mig recorregut per meta, però per sort les coses van anar molt millor de l'esperat. La sortida va ser molt controlada i en la primera pujada forta va intentar guardar les màximes forces possibles, tot i això es va situar en primera posició, fins que al km 12 va ser agafada per la segona classificada, fet que va fer que hagués d'esmerar-se més en el segon tram del circuit. El segon tram va tenir bones sensacions a excepció del 2 últims km on les cames ja començaven a passar factura i el terreny tornava a picar cap amunt, tot i així va arribar a meta en primera posició amb un temps de 2h20'. 
Per acabar ens comenta que el circuit li va semblar molt molt bonic i que es sent molt satisfeta amb els resultats obtinguts durant tot el circuit ( no se'ls esperava) i en general amb el seu rendiment en el primer any de runner.

 Amb la feina feta i el circuit ja sentenciat,la Nuri sortia aquest cop amb ganes de disfrutar de la cursa i acabar una temporada que s'ha fet un pel llarga.
Ja de bon inici es posicionaria bé amb el grupet de les primeres agafant un ritme prou ràpid però alhora còmode per assegurar arribar als últims quilòmetres amb prou forces. Sempre trobant-se més a gust en els trams de pujada  on anava mantenint la posició i recuperava els metres que perdia en les baixades respecte a les seves contrincants.
Així doncs van anar passant els quilòmetres fins a l'última baixada del circuit on perdia la quarta posició en favor de Laia Duaigües. Ja no va canviar res fins a la linea de meta i la Nuri entrava cinquena  de la general molt  contenta de la temporada i com a guanyadora del circuit.

En Tavi va decidir sortir molt ràpid per intentar-se col·locar en les posicions capdavanteres, i així intentar mantenir la posició i el ritme, doncs al final, segur que algun velocista l’atraparia en alguna pista planera.
El circuit, que començava amb 4 km de pista amb pujades i baixades curtes que tot i no semblar-ho, però carregaven d’allò més, en Tabi es va veure superat per un parell de corredors, els quals va intentar seguir l’estela i no els va perdre de vista.
A partir d’aquí, s’iniciava l’únic tram tècnic de tot el circuit, començant amb 1,5km de forta pujada on va poder recuperar una posició. La pujada, que s’havia de fer ajudat de les mans a les cames, culminava amb l’arribada a la segona ermita.
Després de crestejar per dalt, venia la baixada per senderó, a on en Tavi va atrapar al corredor que anava per davant seu. Com que es tornava a passar per la sortida i venien uns quants km de pista planera, aquest corredor va tornar a agafar distància i en Tavi va tornar a quedar-se sol. A partir d’aquí, s’entrava a un senderó que encara que fos molt bonic, trobar-te als corredors de cara en trams molt estrets no era gaire agradable, doncs n’hi havia algun que semblava que corrés sol.
I així, apretant al màxim el ritme per no acabar caminant, a la última pujada asfaltada, en Tavi entrava 10è a meta molt cansat de cames, però orgullós del ritme i les sensacions.
Veurem el recompte final de punts, i quina serà la posició final d’en Tavi dins el circuit TrailSeries. En breu es desvelaràn les classificacions finals.


La classificació final va ser:

Maculina:
1er- Victor Agreda 1h 49' 50''
2on- Eloi Borràs 1h 52' 53''
3er- Kai Langel 1h 54' 58''
10è- Octavi Fossas 2h 08' 25''

Femenina:
1a- Lourdes Cayetano 2h 20' 29''
2a- Maider Fraile 2h 24' 22''
3a- Sandra Gabarró 2h 30' 36''

5a- Nuri Fortuny 2h 35' 19''











dissabte, 16 d’agost del 2014

Josep Maria Pijuan i Lourdes Cayetano s’imposen en la Nocturna Poblet-Prades

El passat dissabte 9 d’agost en va celebrar la IV Cursa de Muntanya Nocturna Poblet-Prades, amb un recorregut de 20km i 1150 metres de desnivell positiu, sent la sisena prova puntuable del Circuit de Curses Muntanya Trail Series Costa Daurada 2014.
            En l’arc de sortida prop més de 200 corredors es prepararien per disputar aquesta prova, entre ells, sis corredors de Borges Trail; Josep Maria Pijuan, Mikel Besora, Lourdes Cayetano, Nuri Fortuny, Salvador Martí i Tavi Fossas que afrontarien la prova amb la intenció d’ aconseguir els màxims punts possibles per la classificació final del Circuit.



            La sortida de la cursa es donava a les 21h, amb els últims raig de sol. De bon inici, tres corredors, entre ells Pijuan i Besora, marxen en solitari imposant un fort ritme que la resta de corredors no decideixen seguir. Per darrera, Fossas i Martí, amb un ritme mes conservador es situen en el segon grup de la cursa.
            Per altre banda, Cayetano i Fortuny, surten en les primeres posicions en categoria femenina, on Cayetano marxa en solitari des de l’inici de la cursa i Fortuny va a bon ritme seguint la segona classificada.
            Al final Pijuan imposa la seva qualitat i després de fer més de mitja cursa en solitari guanya amb gran superioritat la cursa amb un temps de 1h38’20sg, seguit de Besora i Kilian Garcia amb 1h41’30sg i 1h43’45sg respectivament. Martí acaba cinqué amb un temps de 1h49’28sg i Tavi 14e amb 1h57’52sg.
            En categoria femenina, Lourdes Cayetano s’imposa amb gran superioritat i marcant un nou record de la prova amb un temps de 2h06’40sg, seguida de Cristina Fargas i Ada Anglés a més de 12minuts de l’atleta del Borges Trail. Nuri Fortuny, tot i anar en segona posició fins el quilòmetre 16 de la cursa, va patir una indisposició estomacal que va fer perdre molt temps i posicions.


            Seguidament, els nostres atletes ens relaten les seves vivències:

Mikel Besora:

El passat dia 9 d'agost es va celebrar la ja mítica cursa nocturna poblet-prades puntuable pel circuit trail series costa daurada.
Una sortida ràpida amb Pijuan al capdavant, em situava darrere seu preparat per veure si podia anar darrere seu el major temps posible tot i a un ritme mig conservador ja que son 20k i 1150+
Encara i així anava passat de voltes donat que les cames no van com jo vull fa unes setmanes i decideixo baixar la marxa per anar visualitzant la cursa desde mes endarrere.
Pijuan cap al km. 6 em porta uns 30segons. A partir d'aquí començo a veure que les cames van millor i segueixo a aquesta distancia. Cap al km.11 Pijuan em porta uns 3 minuts i decideixo apretar per a veure si el puc atrapar, se que serà difícil però per superació meva penso a veure si consegueixo el temps de l'any passat això independentment de anar a pel meu company Pijuan ja que al cap i a la fi ens superem a nosaltres mateixos.
Cap a la pujada al Tossal de la Baltasana en Pijuan em porta 5min. i apreto mes encara ja que ell a apretat força... m'emociono alla al Tossal hi havien unes 30 persones mínim! :)
Baixada tècnica i encarant els últims metres cap a meta en segona posició general i primer sub-23 a 3min. d'en Piju, temps final de 1h.41min.



Nuria Fortuny:

La Nuri, coneixedora del circuit i amb l'entrenament ben fet, sortia a bon ritme i amb la capacitat de poguer regular forces. Tota la primera pujada fins els plans de Sant Joan anirien ella i la Cristina Fargas juntes en segona posició ja que la Lourdes havia marxat pel davant. La Nuri seguia regulant i trobant-se d'allò més bé cosa que la permetia anar per sota dels ritmes previstos. Als voltants de mitja cursa decidia pendres un gel per assegurar no defallir en les forces i mantenir-se en segona posició i això va canviar els seus plans. No va tardar ni uns minuts en adonar-se que alguna cosa anava malament i el seu estómac no reaccionava bé al menjar ni a la beguda, tenint que disminuir molt el ritme fins a haver de parar repetidament amb vòmits. Lluitadora fins al final i després d'estar aturada força estona a falta de tres quilòmetres decideix no abandonar i arribar a meta pel seu propi peu.
Ara ja pensa en la propera cita del calendari per seguir sumant més que mai al circuit Trailseries.

Tavi Fossas:

En Tavi que venia molt li.lusionat pels grans resultats de la setmana anterior i les bones sensacions obtingudes durant la setmana, va sortir amb moltes ganes de donar-ho tot alhora que disfrutar de la cursa nocturna, doncs era la primera vegada que feia una cursa verdaderament nocturna.
Tot just sortir per l'arc costa amunt, van fer uns 700 metres, per entrar al "sender Natura", allà on començaven les primeres rampes, el nostre corredor es va adonar que avui no estava en la mateixa forma que la setmana anterior, doncs l'eufòria l'havia portat a sobre-entrenar-se, i ara en patiria les conseqüències. Així doncs, es va haver de resignar i adaptar el ritme al que els quàdriceps cansats el permetessin.

Com que havia sortit ben bé al davant, va ser un constant de gent que el van anar passant al llarg de la pujada "matarrucs", però lluny de desanimar-se es va enganxar a un grupet que portaven el ritme perfecte per en Tavi i evidentment un bon frontal per no ensopegar.
Així doncs el sender que anava de la Mola fins als Cogullons, van ser cinc persones que s'anaven li.luminant els uns als altres, fins que un cop entraven al camí de pujada cap a la taula dels 4 batlles, allà es van despenjar dos d'aquests, i en Tavi era un d'ells. D'aquesta manera, agafava un bon ritme de creuer i tot i la pèssima llum que feia el seu frontal, va poder avançar algunes posicions un cop estava dins el bosc de les fades, tot pujant i baixant pels senders tècnics. Tot aquest recorregut, inclosa la pujada al Tossal de la Baltasana, la va fer acompanyat de'n Kilian Rius, que al final, tot i perdre's uns metres, van acabar fent un bon sprint per l'asfalt.
Un cop arribats a meta, la valoració va ser força positiva, doncs a l'haver de baixar el ritme i no poder apretar gaire, en Tavi va arribar sense cap molèstia muscular, i bastant fresc tot i haver fet 20 km. Així doncs, entrava en 14a posició amb 1h57'.




Lourdes Cayetano:
Pel que fa a la part femenina, l'atleta Lourdes Cayetano, que no li va quedar altre remei que estrenar-se en distància de 20km ja que no hi havia la posibilitat de 10 km, va arribar en primera posició amb un temps de 2h06'. Va sortir amb molta més prudència que altres vegades ja que no sabia com acabaria amb aquesta distància però tot i això es va situar en primera posició des de la sortida i mantenint-la fins al final. "Va ser una experiència molt divertida el fet de correr per la nit, encara que amb molta tensió i prudència a les baixades"



Salvador Martí:

            Després de la sortida i veient que el ritme del grup davanter era massa exigent per les seves capacitats, l’atleta del Borges va decidir fer una primera part de la cursa més aviat conservadora, intentant seguir el segon grup de cursa i esperar que tal anaven les sensacions durant la cursa. Sobre el quilòmetre 6 de cursa, un corredor del grup decideix marxar i Martí el segueix ja que les sensacions eren bones, tot i així en una de les baixades, el Martí es posa per davant i en pocs metres perd contacte amb el corredor que es queda per darrera, es des de aquest moment que Martí fa la resta de la cursa en solitari, intentant regular al màxim les forces, ja que era molt difícil atrapar cap corredor que anés davant seu i intentar mantindre distancies amb els seus perseguidors. Així doncs, Martí aconsegueix acabar en una cinquena posició que li permet a seguir tenint opcions al podi final del Circuit Trail Series.

Més informació:


dimecres, 23 de juliol del 2014

Trail Series Colldejou (semi-nocturna 2014)

El passat dissabte 19 de juliol, es va realitzar la segona edició de la Trail Series Colldejou, cinquena prova puntuable del circuit Trail Series Costa Daurada que organitza naturtime events, amb dues distàncies a escollir, 10 i 21km que recorrent la Serra de Llaberia i passa per espais mítics com la Mola de Colldejou, Coll de Guix i vistes sobre la Costa Daurada i la Serra del Montsant.

            Representant l'equip Borges Trail, trobariem a Nuri Fortuny, Aleix Toda, Tavi Fossas i Eloi Borràs que farien la cursa llarga de 21km i 1400metres de desnivell positiu, i també a Lourdes Cayetano i Salvador Martí que disputarien la cursa curta de 10km i 600 metres de desnivell positiu.

            La sortida de la cursa es va donar a les 19h de la tarda, amb un ambient molt calorós que donaria un plus més de dificultat a la prova. De bon inici, Raúl Gomez, es posa a tirar del grup i aquest es posa en fila des de el primers metres de la prova marcant un fort ritme des de l’inici de la mateixa. L’Eloi Borràs, també es situa al capdavant de la cursa, i més endarrere els segueix l’Aleix Toda que retorna en competició en muntanya després d’una llarga lesió. Per darrera, la resta d’atletes del borges intenten col·locar-se en bones posicions per afrontar la dura pujada a La Mola.
            Tot i no ser el seu terreny, Raul Gomez (Evasion), s’emporta amb gran autoritat la prova curta, marcant un bon registre de 55minuts i record de la prova, seguit per Edu Gutierrez 56’34’’ i Victor Del Aguila 57’46’’. Lourdes Cayetano, que fa una espectacular pujada a La Mola, s’emporta la victòria en categoria femenina, marcant un registre de 1h05’11’’, i rebaixant el record de la prova en més de 10 minuts. Completant el podi femeni, Edurne Zazpe i Berta Estagues, arribant a més de 7minuts de la corredora del Borges Trail.
            Per altra banda, en el circuit llarg, la victòria se la va endur un gran Sergi Rodriguez amb un temps de 2h03’11’’, seguit de Josep Benaiges i Ramon Curto respectivament, malauradament, l’Eloi Borràs va abandonar la cursa en el quilòmetre 7 per una torçada de turmell i posteriors males sensacions. L’Aleix, faria una cursa molt intel·ligent acabant en una més que meritòria quinta posició i retrobant bones sensacions en cursa. En Tavi, que no va tindre el seu millor dia, entraria en 19ena posició seguint sumant punts per la general del circuit. En categoria femenina, la Nuri Fortuny, va fer una molt bona cursa i va acabar en segona posició amb un temps de 2h54’44’’, per darrera de la corredora Nuria Gil, del CN Ploms, completant el podi femení en tercera posició, Monica Boquera, del Running Peace World.
Classificacions:
http://naturetime.es/index.php?arxiu=fitxa_esdeveniment&id_esdeveniment=54

Els nostres atletes ens explican les seves sensacions:

Nuri Fortuny:
Pel que fa a la Nuri sortida amb el grup de  les primeres ficant-se de seguida en segona posició. La Nuria Gil del Reus Ploms es posaria al capdavant ja en les primeres rampes de la pujada a la Mola mentre darrera d'ella la nostra  corredora i la Cristina Fargas del Facvac la seguien de ben aprop.
Al pas pel quilòmetre cinc de cursa la Cristina es retiraria degut a una forta torçada de tormell que no li va permetre seguir. Anirien passant els quilòmetres i la situació de cursa no variaria ja que es mantenien les distàncies entre les dos primeres. Pel darrere si que hi havia algun canvi ja que la Mónica Boquera s'aproximaria  a la Nuri fins a adelantarla en la última baixada tècina del circuit per allà al quilòmetre setze. En sortir a la pista que ja aproximava els corredors a Colldejou la Nuri va poguer fer un últim canvi de ritme assolin un altre cop la segona posició i deixant enrrere a la Mónica per entrar a meta segona classificada amb un crono de 2.54 . La Nuria Gil ho feia un minut abans guanyan la cursa i finalment la Mónica defensava la tercera posició entrant a meta amb 2.56.

Lourdes Cayetano:
La Lourdes Cayetano va participar en la cursa curta de 10 km i 670+. Quan es va donar el tret de sortida es va intentar col·locar el més endavant possible per no trobar tap al iniciar-se el senderó. Va situar-se en primera posició només començar la pujada més important de la prova, la "mola", intentant guanyar el màxim temps possible en l'ascens per així tenir més marge durant la baixada, ja que era una baixada tècnica i complicada i la Lourdes no domina encara gaire aquest àmbit. 
Durant la baixada va caure (sense fer-se res, per sort!!) i li va agafar flato, però va anar marxant al baixar el ritme i va poder arribar a la meta en primera posició amb un temps rècord de 1h 05'!!!



Salvador Martí:
Arribo a la cursa amb no gaires bones sensacions, el fet de haver treballat la nit anterior i no haver pogut descansar fa que hem noti més cansat del normal. Tot i així hi ha ganes de córrer i més al veure tantes cares conegudes en la sortida de la cursa. La sortida es un pel massa ràpida per mi, però decideixo intentar portar un ritme viu, ja que una vegada feta la pujada a La Mola la resta de cursa es força fàcil. En el segon quilòmetre, i en plena pujada, començo a notar la fatiga i decideixo afluixar el ritme per dosificar i apretar al final de la cursa. Faig una baixada prudent i en arribar a la zona de pista forestal incremento el ritme, deixant endarrere dos corredors que m’havien atrapat baixant i poden adelantar a un altre a falta de dos quilòmetres per meta. A final entro en 6ena posició, amb no gaires bones sensacions en cursa però content de poder haver corregut per aquesta zona de muntanya tan exigent.


Tavi Fossas:
Tot i no haver disposat de temps per entrenar, en Tavi es va presentar a la cursa per tal d'esgarrapar els màxims punts possibles i de compartir una tarda amb els companys d'equip. La cursa va ser molt dura, i el patiment va estar allí, però en Tavi no estava disposat a abandonar de cap de les maneres, aconseguint arribar a meta amb un bon temps tot i que la cursa era una de les més dures del circuit. S'ha de dir que l'entorn de la serra de Llaveria i la Mola són magnífics i que en mirar al voltant et donaven forçes per seguir endavant.

Aleix Toda:
Aquesta cursa era molt important per mi, la setmana anterior havia fet la Marató per relleus de Santes Creus amb tot l’equip i no va anar tan bé com esperava, així que la Trailsèries Colldejou passaria a ser una segona oportunitat que hem concedia a mi mateix, l’estreno de nou a les curses de muntanya després d’haver passat un temps a l’ombra degut a una lesió.
En arribar al poble es respirava un gran ambient, ple de gent coneguda de les curses, del meu poble, del meu equip, tot de gent que tenia ganes de donar guerra.
A la sortida hem vaig col·locar a segona fila, no volia que hem passés com l’any passat, que vaig sortir com si m’empaités una fera per patir problemes estomacals a mitja cursa. A les 19:00 es va donar el tret de sortida i tots a fer la volta al poble, amb el company del Borges Trail i amic Eloi Borràs tirant del cap de cursa. Abans d’acabar el primer km, ja perdia de vista al grupet capdavanter amb l'Eloi entre ells i jo hem quedava en 8ena posició de la cursa llarga, ja que al capdavant també hi havia algun dels corredors de la cursa curta, que també havien sortit junt amb nosaltres.
En la primera forta pujada a la Mola, m’enganxo darrere d’en Toni Calderón, que s’estava recuperant d’una lesió i va venir a gaudir de la cursa sense forçar massa. Anem a un ritme constant que crec que hem permetrà anar de menys a més, o com a mínim això espero.
Arribem al cim, jo en 5ena posició de la llarga, rebo els ànims del amics Marc i  Pilar, companys d’equip, que m’ajuden molt psicològicament i tot seguit ufff, com m’agrada aquesta baixada des del cim de la Mola fins al Coll del Guix, no me’n cansaria mai! Podria haver avançat però no hem serveix de res si a la següent pujada m’han de tornar a passar tots. Llavors veig a l’Eloi que hem diu que abandona per una molèstia, quin greu em sap, el tiu portava un ritme impressionant.
Després d’un tram de pista comença la pujada pel Cavall Bernat cap a Llaveria, en la que torno a adoptar la mateixa estratègia anterior, sense pressa però sense pausa,  amb el Toni Calderón al davant, que hem va agafant distància mica a mica. Arribem al final de la pujada i hem passen dos corredors que a la pujada se m’havien enganxat als talons. De cop comença un puja i baixa de senderons pedregosos, aquí es respira aire fresc de veritat!, fet que hem carrega d’energia, passo als dos corredors que m’havien avançat i vaig llançat a buscar en Toni, que també augmenta el ritme uns metres per davant meu.
A partir d’aquí vaig anar gaudint dels senderons i paisatges fins que vaig arribar al poble, on tots els nens i nenes que hi fan estada de colònies ens esperen tot animant a crits, moltes gràcies a tots! Sortint del poble s’agafava senderó i cap als revolts (km 15), on les cames ja començaven a pesar. De sobte sento passes darrera, hem giro i veig en Ramón Curto, líder del Circuit de les Terres de l’Ebre que m’empaita ràpidament i hem passa volant tot donant-me ànims. Els següents 3 km els vaig fer pràcticament en solitari fins que a la distància vaig veure en Gerard Anton, del Trail Tarraco. Se’l veu tocat i a falta de menys de 3 km per la meta començo a apretar progressivament, no tinc clar que pugui atrapar-lo però faré tot el possible. Quan quedava un km per meta apreto les dents i passo al Gerard. Sé que si no segueixo amb aquest ritme hem tornarà a passar! Però finalment ho aconsegueixo i arribo 5é de la general de la cursa de 21km, amb un temps de 2h 7' molt satisfet d’haver-me retrobat amb les bones sensacions i d’haver deixat enrere la lesió.
M’agradaria agrair a tots els que han col·laborat a que aquesta cursa hagi estat possible, ja que el recorregut és immillorable (aquest any inclús més que l’anterior).







dimarts, 24 de juny del 2014

Trail Series Alcover 2014

El passat dissabte 21 de juny, es va realitzar la Trail Series Alcover, amb sortida i arribada al Mas de  Forés i recorrent els indrets espectaculars que formen la Vall del Glorieta. La cursa es realitzava a les 18h en dos formats, un circuit llarg de 20km i gairebé 1100m de desnivell positiu, on hi participaven 3 representants del Borges Trail, Eloi Borràs, Núria Fortuny i Tavi Fossas, i un circuit curt de 10km i 570m de desnivell positiu, on també hi participaven altres 3 representant del Borges Trail, Mikel Besora, Lourdes Cayetano i Salvador Martí.
            Així doncs, en la zona del Mas de Forés, sobre les 6 de tarda i amb un cel mig ennuvolat,  es va donar sortida a la 4rta prova puntuable del circuit Trail Series que organitza naturtime, amb la representació amplia de 6 corredors del Borges Trail- AAEET Valls amb ganes de omplir el podis de les dues curses.

       Des de bon inici de la cursa és va formar un grupet de 5 corredors que encapçalaven Mikel Besora i Eloi Borràs, seguint el fort ritme inicial que imposava Sergi Hidalgo (C.E Trail Tarraco), a poc metres els seguia Salvador Martí, mantenint un ritme més conservador i per darrera en Tavi Fossas que faria una cursa de menys a més, i Lourdes Cayetano i Nuri Fortuny que dominarien ja de bon inici tant la cursa de 10km com la de 20km respectivament.
           Finalment, tant l’Eloi Borràs, com Mikel Besora van imposar el seu ritme i és van  fer amb la victòria tant de la cursa llarga com de la curta, igualment ho van fer, i amb gran superioritat, la Lourdes Cayetano i Nuri Fortuny, també guanyat les dues curses en categoria femenina. I completant la gran tarda de l’equip Borges Trail, un Tavi Fossas retrovant sensacions i finalitzant 8é de la llarga i Salvador Martí completant la tercera posició en el circuit curt van fer tenyir de vermell els podis de la Trail Series Alcover 2014.

Seguidament, els nostres atletes ens relaten les seves vivències:

Mikel Besora:

Per la meva part havia de fer la cursa curta ja que estic fent la lliga curta per tal de veure sensacions de curses mes importants.
Em situo a la sortida i sortida ràpida Sergi Hidalgo es posa davant de tot tirant la cursa estic darrere seu, còmode i esperant el moment per poder passar davant però, de moment tant l'Eloi com jo seguim darrere seu. En la pujada forta l'Eloi  decideix marxar en solitari cap endavant i jo em quedo darrere fent la meva cursa.
Vaig primer i ara queda baixada! vaig baixant amb un ritme ràpid que em permeti gaudir i anar a tope a la vegada, arribo als últims quilòmetres de cursa i agafo un ritme de 3'15'' en pla fins al final de cursa que arribo a meta en temps record (uns 3minuts) a diferència de l'any passat. 49 minuts per completar la cursa curta amb un desnivell de 500 metres positius.

Eloi Borràs:

L'Eloi arribava a Alcover amb uns molt bons entrenaments a les cames, va sortir valent al davant, amb el company Mikel,  en Sergi Hidalgo i Alex Izquierdo. Va ser al km 3-4, on va decidir augmentar el ritme i marxar en solitari. A partir d'allà una cursa regulant forces i vigilant a les baixades, ja que encara està recuperant d’una lesió en el turmell.           

Núria Fortuny:

Ja de sortida ben posicionada a ritme de les primeres de la curta i afrontant la primera pujada fins l'Aixaviga  amb bones sensacions però concentrada en regular. La forta calor i el perfil de la cursa no permetrien a ningú tirar coets abans d'hora així doncs el saber dosificar les forces era primordial.
Ja en el control de l'Aixaviga la Nuri encapçalava la cursa conjuntament amb l'atleta del Trail Mollet Maribel Martos. Anirien passant els quilòmetres fins arribar a l'Albiol on les dues seguien juntes però després del pas pel poble en un tram de baixada la Nuri marxaria en solitari aguantant un bon ritme mentre la Maribel perdia posicions. En aquesta mateixa baixada la Marta Parés del Bikila que venia remuntant posicions es posava per uns moments a l'alçada de la nostra corredora però en la última pujada fins Les Virtuts la Nuri feia un atac definitiu per marxar ara sí determinada a guanyar la cursa. Finalment entrava  a meta amb dues hores i trenta tres minuts , la Marta ho faria dos minuts mes tard i omplia el podi la Mònica Boquera amb dues hores i trenta set minuts.

Lourdes Cayetano:

La Lourdes va disputar la cursa de 10 km situant-se al capdavant des de la sortida. Va anar guanyant posicions fins que va acabar la pujada i al últim tram de baixada pronunciada va ser adelantada per tres atletes masculins. Tot i això, una satisfactòria 1a posició en la categoria femenina amb 1:01' i 13a posició de la general.

Tavi Fossas:

Pel que fa al Tavi, que no arribava gaire preparat, va decidir canviar l'estratègia de la cursa instat pel seu company en Salva Martí: fer la cursa de menys a més. Així doncs, va decidir sortir amb el grupet de darrere i amb un ritme que li permetés aguantar tota la cursa, doncs l'havien advertit que no era gens fàcil. I gràcies als consells d'en Salva, la cursa va sortir rodona. Com que els primers kilòmetres van ser -tot i la forta pujada cap al niu de l'Àliga- a un ritme més tranquil de l'habitual, això li va permetre reservar-se les forces pels kilòmetres que encara quedaven per davant, així, tot dosificant, va anar avançant posicions durant tota la cursa. I aquesta motivació extra, va ser fonamental per poder arribar prou bé, donat que els últims kilòmetres, tornaven a tenir una forta i llarga pujada. Finalment, i després d'una forta lluita contra sí mateix, arribava en una meritòria 8a posició, molt content per la seva resposta física i per haver pogut disfrutar d'un recorregut espectacular.

Salvador Martí:

El Salva va decidir fer una cursa mes a aviat conservadora sense deixar-se emportar pels ritmes alts de cap de cursa i així evitar patir les males sensacions de les últimes curses. En els primers quilòmetres és manté dins les posicions de podi de la cursa de 10km, compartint els primers quilòmetres amb Alex Izquierdo, corredor de la llarga que faria un final de cursa espectacular, al desviament de la cursa curta, es atrapat per un corredor del C.N Mataró amb el qual comparteixen gran part de cursa a un ritme força viu i sostingut. És en la baixada on Salva perd contacte amb el jove corredor del C.N Mataró que baixa força més ràpid que ell.
Al final, arribada a meta en poc més de 53’, en tercera posició de la general curta i retrobant bones sensacions perdudes en cursa per muntanya. 

Classificacions:

Cursa Llarga 20km 1100d+

1-. Eloi Borras Fort                 Borges Trail AAEET-Valls     1h50’51’’
2-. Alex Izquierdo Acon         Independent                           1h52’19’’
3-. Sergi Hidalgo Blade          C.E Trail Tarraco                   1h55’39’’

1-. Nuria Fortuny Palau         Borges Trail AAEET Valls      2h33’52’’
2-. Marta Parés Corbella       Athletic Track Mountain         2h36’14’’
3-. Monica Boquera Mestres Running Peace World            2h37’13’’

Cursa Curta 10km 570d+

1-. Mikel Besora Susaño       Borges Trail AAEET-Valls     49’24’’
2-. Albert Ruz Quadrada        CN Mataró                             53’12’’
3-. Salvador Martí Perelló      Borges Trail AAEET-Valls     53’56’’

1-. Lourdes Cayetano Puertas Borges Trail AAEET-Valls   1h01’57’’
2-. Edurne Zazpe Perez         Madteam                                1h04’58’’

3-. Flo Plumier                       UE Ripollet                             1h11’52’’










BORGES TRAIL © 2008. Design by :Yanku Templates Sponsored by: Tutorial87 Commentcute