Marta Batalla enceta amb una 3a posició la Copa de Resistència de la FEEC amb l'espectacular cursa "Pels camins dels Matxos"

Diumenge començava a Torelló (Osona) la Copa de Resistència organitzada per la FEEC amb l’espectacular cursa “Pels Camins dels Matxos”, de 63 km i 3650m de desnivell positiu.

A les 6:30 del matí a la Plaça de la Sardana es respirava un ambient especial. Molts corredors ja havien corregut Matxos en altres ocasions i repetien, la qual cosa volia dir que en efecte, és una cursa que no deixa indiferent ningú. El Centre Excursionista de la localitat realitza una tasca impressionant i tot funciona de meravella amb tot un poble abocat i entusiasta. El dia ni tan sols despuntava, era fosc i no portàvem frontal i per això, vaig decidir començar amb calma per evitar una mala trepitjada només sortir.

Els primers quilòmetres es planejava per un sender però aviat vaig topar amb el primer mur del dia, la dura pujada fins a Bellmunt de 800 m D+ en poc més de 4 quilòmetres (km 12). Les sensacions no eren les millors però de vegades els nervis també juguen el  seu paper. Per sort a Bellmunt m’esperava el Pep, amb la gran notícia que anava segona fèmina, cosa que em va donar ànims per afrontar la baixada alegrement.

Al km 15 arribava la segona pujada forta del dia dividida en dos trams, el segon amb molta inclinació fins el cim del Puigsacalm a 1514 metres. Aquest cim és el punt més alt de la Serralada Transversal, una muntanya emblemàtica i amb grans vistes. La pujada era plena de gent de totes les edats, fins i tot forces nens, que animaven els corredors. En aquests moments és quan et sents important i t’adones que aquesta és una cursa de les bones. A dalt, un bon avituallament per encarar la baixada amb garanties, una baixada on en alguns trams ens havíem d’ajudar amb cadenes i cordes. Ja eren 25 km a les cames i 1800m D+. Ens dirigíem cap a Cabrera passant per corriols tècnics coberts amb una catifa de fulles relliscoses i sota l’ombra dels faigs que ja verdejaven. La fresca del bosc s’agraïa ja que la calor començava a notar-se.

Durant la pujada a Cabrera, interminable i duríssima, ens vam anar intercanviant posicions la segona, tercera i quarta noia. Això volia dir que no s’hi valia a badar.  A la part final abans d’arribar al Santuari hi havia ni més ni menys que unes 70 i escaig escales de pedra que conduïen al punt més alt a 1312m. Des d’allí dalt valia la pena observar uns instants les espectaculars cingleres que envoltaven l’indret i agafar aire que encara estàvem al km 35, poc més de la meitat de la cursa. Vaig preferir perdre uns minuts i avituallar-me bé, tot i que em va suposar perdre la tercera posició.

Al Prat de la Vola (km 42) era un punt d’avituallament clau on també hi havia moltíssima gent animant. Vaig cometre el gran error de donar els bastons al Pep. Creia que em molestaven i més tard  me’n vaig penedir i moooolt! En aquest punt anava quarta a dos minuts de la tercera. En la pujada a la Creu de la Salgueda vaig aconseguir situar-me tercera i vaig mantenir un ritme fort fins al punt de control del km 55, on vaig atrapar la segona noia.

A partir d’aquí vaig intentar seguir-la però vaig pagar l’esforç dels els últims quilòmetres i la pujada al castell se’m va fer eterna. Amb les forces justes, l’únic que m’empeny fins la meta és mantenir la tercera posició. Havia acabat Matxos en 9 hores i 23 minuts. Quina satisfacció!!!!

   

#Borges, #Eassun, #PH-Quirogel, #Bussetus, #Coreevo, #Sportgymtarragona

Agraïments a tots els nostres patrocinadors, a la meva família pel seu suport en els avituallaments i per la seva comprensió, als companys d’equip i al míster Jordi Pàmies Carrión.

Felicitacions al Grup Excursionista Torelló per una organització de 10.

Propera parada Half Estels del Sud!!!!

Aleix Toda s'emporta la prova de 72 km (LTCD), Marta Batalla la de 46 (HTCD) i Eloi Borràs queda 3er en la de 21 km (TMCD21) en el marc de curses de la Costa Dorada del passat cap de setmana del 2-3 d'abril

El cap de setmana del 2-3 d’abril es va cel·lebrar tota una festa del trail running al municipi de Prades, on es disputarien la Ultra Trail de la Costa Dorada (UTCD), de 90 km 4500d+ i que era Campionat de Catalunya de proves d’Ultraresistència,  Long Trail de la Costa Dorada (LTCD), de 72 km i 3600d+, Half Trail de la Costa Dorada (HTCD), de 46 km i 2800d+, Trail Muntanyes de la Costa Dorada 21 km 868d+ (TMCD21) i per últim la Trail Muntanyes de la Costa Dorada 10 km 468d+ (TMCD10). 

Aquest esdeveniment estava organitzat per Naturetime, que havia desplegat avituallaments i voluntaris per tots els diferents recorreguts, oferint una cursa ecològica on el corredor ha de portar el seu propi sistema d'emmagatzematge d'aigua, ja que no hi han gots en els avituallaments i s'intenta respectar al màxim l'entorn.

Sortida de la UTCD i LTCD

Per part del Borges Trail prendrien sortida de la LTCD l’Aleix Toda, en la HTCD la Marta Batalla i en la TMCD21 l’Eloi Borràs. Tot seguit els nostres corredors ens expliquen les seves vivències en cursa:

Eloi Borràs

A les 9.30 del dematí es donava el tret de sortida a la Trail, i tocava començar a jugar al que seria la gestió de cursa. El fet de córrer a casa era una gran avantatge, es el meu jardí i em conec cada pam d´ell, per tant sé que hem recorregut i tot el que ens queda per davant a cada moment.

La cursa arranca molt ràpida, just al primer quilòmetre hi ha una pujada d´uns 500m bastant dura, que s´ha de gestionar be, allà el Sergi i el David ja agafen una distància, i la resta de corredors ens quedem enrere, aquesta distància es manté fins dalt del primer pic, (Pla de la guàrdia) on ja de cara avall deixant anar les cames aconsegueixo passar el David i arribo a agafar el Sergi.

A partir d´allà agafem un bon ritme i ens anem donant relleus amb el Sergi, passant junts per l'ermita de l’Abellera, on trobo el suport i ànims de la Carlota i dels meus pares que em donen aquell plus per segui i per lluitar en el segon tram de cursa.

Es al km12 de cursa on tot i trobar-me molt be físicament el bessó dret es clava i em deix tirat... segueixo trotant com puc durant uns metres però la cosa no millora. Paro a beure aigua i em prenc un gel, i es llavors quan em passa el David, que molt amable em pregunta si estic be i m´ofereix un dels seus gels.

A partir d´aquí em toca pujar al Tossal de la Baltasana, i dirigir-me cap al poble corrent el mes ràpid possible sense que el bessó s´alteri... tot resant perquè el 4rt corredor no vingués gaire fort, així poder pujar al tercer calaix del podi.

En resum, un bon dissabte de muntanya i bona companyia que em deix un bon regust de boca de cara a seguir millorant. La temporada es llarga.

Marta Batalla

El passat dissabte 12 d’abril participava en la Half Trail Muntanyes de la Costa Daurada, una cursa de 46 kms i 2800m de desnivell positiu que sortia de la localitat de Vilaplana per arribar a Prades. Era la prova definitiva per afinar de cara a la Copa de Resistència que comença el proper 17 d’abril. A Vilaplana em van venir a veure sortir amics del món del trail, la qual cosa em va fer sentir molt i molt bé. Vaig sortir decidida de bon començament, amb bones sensacions i vaig enfilar Campanilles amb força fins coronar la Mussara. A la baixada força tècnica vaig mantenir un ritme alegre i sense pràcticament adonar-me’n era a l’Albiol amb 13 kms a les cames i 1200 m+ ja fets. 

Allí m’esperava una part de la família per donar-me aquella empenta que sempre va tan bé. A la baixada fins Mas Forès em vaig animar, potser massa, ja que més endavant ho pagaria una mica. Tant és així que a la pista final abans d’Alcover, em vaig despistar amb una de les meves cançons preferides i vaig fer 500m de més que hauria de desfer. Era el km 18 i mig, 19 i mig per mi. Vaig decidir prendre un gel a l’avituallament ja que començava la dura pujada a Montral on m’esperava la família al complet.  A Montral era hora d’hidratar-se bé, refrescar-se la cara i menjar una mica de fruita a l’avituallament. Recordo una senyora que em va dir que anava entre els 20 primers corredors, una dosi extra de motivació. Abans de la següent parada a Capafonts vaig passar tres corredors. Només arribar a la població vaig distingir clarament el crit d’un company d’equip que deia “ja la tenim aquí”. Recordo pràcticament passar de llarg l’avituallament i només agafar un parell de bidons que em tenien preparats. Era el km 34 i me sentia encara amb forces. Aquí començava la darrera pujada de la cursa que portaria a l’Ermita Abellera i acabaria al Tossal Baltassana. 

Fins l’ermita les coses van anar bé. Em ve al cap el Biel dient-me que seny que això ja ho tenia a tocar,  però a partir d’allí vaig haver de treballar el cap i la pista que enfilava fins la Baltassana se’m va fer eterna. Tenia les cames buides i només pensava en arribar a meta en primera posició després d’haver-la pogut mantenir al llarg de més de 40 km. El meu marit m’esperava abans de la Baltasana i en veure’l vaig entendre que Prades era a tocar de veritat. Ja olorant la meta, vaig fer els darrers 3 km de baixada sense ni adonar-me’n i només tocar l’asfalt dels carrers de Prades ja vaig veure al final del carrer els meus fills que m’esperaven. Els últims metres per vorejar la plaça i meeeeta.

El meu objectiu era acabar la cursa en unes 7 hores i al final van ser 6 hores i 35 minuts. Em dono per satisfeta no només pel resultat sinó per les sensacions que vaig tenir.

Un agraïment especial al Pep, l’Arnau i la Júlia per la paciència de seguir-me d’avituallament a avituallament. Sense ells no seria el mateix. Al Biel pels crits d’ànim i la confiança en les meves possibilitats, a tots els espònsors que ens faciliten poder portar a terme els nostres somnis més fàcilment i a tota la gent que m’ajuda i m’aguanta dia rere dia com amics, companys d’equip i entrenador. Aquesta victòria va dedicada a tots ells.

Aleix Toda

Sortida de Vilaplana

Són les 9 menys algo i hem trobo a la Plaça de la Font de Prades, on enmig d’un rebombori de corredors amunt i avall, nervis en l’aire amb ganes de que comencin les dues curses de més llarga distància del conjunt que es celebraran avui, la Ultra Trail de la Costa Dorada i la Long Trail de la Costa Dorada, essent aquesta darrera la que jo participaré. Tinc molts dubtes, mai he superat els 46 km i aquesta vegada tocarà fer-ne 72 amb 3600m d+, no sé com reaccionarà el meu cos a partir de mitja cursa ni sé si les cames se’m quedaran clavades o si el que tinc pensat menjar serà massa o massa poc, la veritat, vaig força perdut però tinc moltes ganes de fer-la i m’ho plantejo com que si en algun moment no puc més, doncs a caminar fins a meta.

A les 9 en punt el campanar marca la sortida i ràpidament formem un grup de 4 corredors, 3 de la ultra (Kilian Garcia, Albert Viñau i Jose Ramón Santos) i jo de la long. Penso que anem molt ràpid, però no els vull perdre de vista perquè com que ells fan la ultra hauria de poder aguantar el seu ritme i així no cal anar sol. A la primera baixada Santos es queda enrere i ja no el tornem a veure més, mentre que els altres 3 seguim junts, ara a un ritme més baix i molt còmode. Passem per Albarca amb 1h5min, 3 minuts més ràpids del que estava previst pel primer corredor, això fa pensar que estem anant molt ràpid però jo hem sento bé i tot el grupet anem al mateix ritme anant intercanviant algunes paraules i gaudint del paisatge, fantàstic en aquest punt en que entrem al lateral de la serra major.

Fantàstica vista aeria al final de la 1a pujada just en sortir de Prades

Comença la baixada cap a Cornudella, hem deixo anar i deixo enrere als dos companys de viatge, passo pel control amb 1h33min de cursa, m’avituallo i cap a Siurana, on hem prenc amb calma la pujada i en arribar al poble (2h2min) hem perdo una mica i en Kilian m’atrapa. De conya! Ara ja no vaig sol! Baixem junts per l’altra banda de Siurana per un senderó increïble, on ens trobem diversos escaladors, travessem diversos gorgs, alguns d’ells gairebé secs i anem enfilant cap a Castillejos. Arribant a l’avituallament de Castillejos en Kilian baixa el ritme i me’n vaig sol, ara queden uns 8 km de baixades suaus cap a Vilaplana que es fan molt fàcil i passen ràpidament.

Avituallament a Vilaplana

Arribo a Vilaplana a les 12:47, un quart d’hora abans del que tenia previst, però de moment hem sento fresc, així que m’avituallo, agafo barretes i gels que tenia a la bossa de vida (fins aquesta cursa no sabia ni que era això d’una bossa de vida i la veritat es que va molt bé!), intercanvio 4 paraules amb l’amic Edgar Bonet (els seus ànims en aquest punt hem van ajudar molt) i som-hi amb la pujada que hauria de ser la més dura de la cursa, Vilaplana-la Mussara (600m d+ en dos km).

Aquesta pujada m’agrada i la gaudeixo, anant a un ritme còmode. Corono la Mussara (km 47) i enmig d’ànims d’un parell de voluntaris i alguns excursionistes segueixo cap al refugi on en Pablo hem diu que vaig molt bé i hem llanço muntanya avall per les tosques, direcció a l’Albiol per un senderó que per sort ofereix ombra i s’està fresc, m’encanta aquest tram. Llavors era quan es separava el recorregut de la Long Trail i de la Ultra, on jo tirava direcció cap a les antenes per una pujada que entre la forta pendent i el sol que feia en aquell moment es va fer molt llarga.

Sortint de Capafonts

A partir d’allí va ser quan durant uns quants km s’anava per pista ample, per aquella zona no hi havia ningú, el sol picava molt i els km començaven a costar de passar. I encara en quedaven uns 17 per arribar a meta!! Així que calia buscar motivacions, pensar en el que m’agradava estar allí, corrent per la muntanya, érem només la muntanya i jo, i a més estava descobrint un munt de paisatges i camins nous que de no ser perquè si parava ja no tornaria a arrancar m’hagués quedat una estona a contemplar-los.

De cop arribo a la roca foradada i aquí comença altre cop un senderó de baixada, com s’agraeix deixar la pista ample! Encara puc baixar força bé fins a Capafonts, on m’avituallo, els voluntaris, molt simpàtics m’arranquen un somriure i en tornar a arrancar noto que de cop les cames se m’han quedat clavades!! Fins ara no me n’havia adonat, però en parar m’ha vingut tot el dolor de cop! Així que costa d’arrancar però quan el motor torna a estar calent ja torno a poder córrer més o menys en condicions direcció a l’ermita de l’abellera. Un cop allí penso que ja no queda gaire pujada, però la pista que va pujant poc a poc fins al Tossal de la Baltassana s’està fent molt i molt llarga, vaig fent com puc, amb calma, ja gairebé estic a Prades i ara no puc decaure.

Arribo al Tossal de la Baltassana i ara sí que ja vaig fet caldo, tinc els tendons iliotibials d'ambdues cames inflamats i les cames no m’aguanten a la baixada que he de fer fins a Prades. Hem dic a mi mateix que ja casi esta! Queda molt poc! Així que baixo com puc i... per fi veig el poble!! Ja hi sóc!! Quantes emocions, en un instant hem passa pel cap tota l’experiència viscuda les darreres 7 hores i mitja, el resum de tot el que he vist, tot el que he sentit, tot el que he pensat... quina passada! I finalment entro a la plaça de la font de Prades en 7h34’54’’ en primera posició i amb una satisfacció que no hem cap dins del pit. Repte aconseguit, ara a pel pròxim! Seguirem lluitant cada dia per assolir els nostres somnis, que no sigui per falta de ganes!

I per acabar, cal remarcar tot l’esforç i implicació per part de l’organització, que es mereix un 10, ja que marcar tants km de cursa en diferents circuits i organitzar la logística de tot el que demanen les ultres amb bosses cap aquí, cap allà, nombrosos avituallaments, etc.

Enhorabona a tots i cadascun dels participants de totes les curses, ja que només el fet de plantar-se a la línia de sortida ja és un fet que si bé de vegades és temerari, també cal coratge per afrontar els propis reptes i superar-se constantment. Per aquest motiu, tant com si vàreu poder finalitzar la vostra prova com si no, esperem que tots n'hagueu tret profit, ja sigui com a satisfacció d'haver assolit el vostre repte, o com a motivació per aconseguir-lo la pròxima.

Tot això no seria possible sense els nostres col·laboradors Eassun, Ph-quirogel, Artesania agrícola megaplus, Sport Gym Tarragona, Bussetus. Moltes gràcies a tots!

Per a més informació:

http://www.naturetime.es/index.php?arxiu=fitxa_esdeveniment&id_esdeveniment=88

Resultats:

https://results.chronotrack.com/event/results/event/event-20621?&lc=ca

Podi masculí LTCD

MiKel Besora s’emporta una victòria de prestigui a Serra de Fites i Salvador Martí guanya la cursa curta

El passat 3 d’abril es va celebrar a La Pobla de Massaluca la 9ena edició de la Cursa de Muntanya de Serra de Fites, organitzada per l’Associació Esportiva Massaluca, amb dos recorreguts, un llarg de 21km i 800m de desnivell positiu, puntuable pel Circuit de Curses de Muntanya de Terres de l’Ebre i un recorregut curt de 12km i 350m de desnivell positiu.

En el lloc de sortida, no hi podia faltar la representació del Borges Trail, Mikel Besora prendria sortida en la cursa llarga i Salvador Martí, després de sortir d’un estat gripal, optaria per fer la cursa curta.

A les 9.30 puntualment és va donar el tret de sortida a la cursa llarga, amb un cartell d’atletes de gran nivell, a més a més del nostre corredor també hi havia noms molt destacables com Agustí Roc, Mustapha Basiyd, Lluisma Mas, etc... La cursa va sortir a un ritme molt fort des de l’inici de la cursa, a on Mikel és va col·locar en un lloc més conservador seguint l’estela del gran Agustí Roc. Els dos atletes aviat van agafar el liderat de la cursa i és van anar intercanviant les dos primeres posicions, on en els últims quilòmetres de cursa, en Mikel Besora va fer un últim canvi de ritme que el va portar a fer una primera posició de prestigi amb un temps de 1h35’47sg.

La cursa curta va tenir sortida 15 minuts més tard que la llarga, la sortida també es va donar a un ritme força alt, on Salvador Martí és va col·locar en el grup davanter, però ja en el segon quilòmetre marxa seguint l’estela d’un corredor i es queden sols fins la primera pujada de la cursa, on el Salvador puja més bé i es queda sol, a partir d’aquí regula forces i aconsegueix la victòria de la cursa amb un temps de 58’07sg.

Classificació absoluta cursa llarga:

1-. Mikel Besora            Borges Trail       1h35’51sg

2-. Agustí Roc               Matxacuca        1h36’09sg

3-. Mustapha Basiyd     U.E.C Torto       1’38’54sg

Classificació absoluta cursa curta:

1-. Salvador Martí          Borges Trail       58’21sg

2-. J.Andreu Estarlich    BTT MontBike   1h03’21sg

3-. Ferran Godayol        Trail Tarraco      1h06’22sg

Seguidament els nostres atletes ens expliquen les seves sensacions en cursa.

Mikel Besora:

La sortida va ser molt ràpida, com de costum, però Agustí Roc i Mikel Besora una mica mes endarrere controlant anaven fent kms. a un ritme conservador.

En poc mes de 2km. ja estaven amb els dos primers, que aquets van ser adelantats en poca estona.

Agustí prenia el liderat i darrere a roda Mikel. Una mica endarrerit venia Mustapha Basiyd.

Cap al km.10 Agustí continuava tenint el control de la cursa, però Mikel estava ben a prop controlant i dosificant que encara quedava molta cursa.

km.14 una pujada ben matadora i Agustí en un canvi de ritme marxa uns metres, agafant uns 100m. de distància.

Mikel venia fort per darrere i lluny de rendir-se va pujar una marxa, per tal d'atraparlo.

Sense perdre'l de vista al km.18, en un tram pla, aconsegueix atrapar-lo i posar-se un altre cop darrere seu. Just després en una baixada tècnica i d'uns 3 minuts Mikel pren el liderat. Al final de la baixada continua a bon ritme i al cap d'uns minuts mira endarrere i porta una distancia prudencial pero Agustí ve amb ganes de donar guerra.

Una última pujada, Mikel sap que pujant Agustí el pot atrapar, pero augmenta el ritme i intenta mantenir els 25 metres que porta d'avantatge.

km.20. Una pujada suau i entren a asfalt. El ritme es mantingut i una distància vora el mig minut fins arribar a meta.

Finalment Mikel Besora creua la meta primer classificat, Agustí Roc segon classificat i Mustapha Basyid tercer classificat en una cursa de 21km. i 850+

Salvador Martí:

Després de passar la setmana anterior malalt amb amigdalitis i molta febre, vaig decidir renunciar a córrer el half de UTCD, ja que no hem veia capaç de fer una cursa tant dura i decideixo anar a córrer la Cursa Serra de Fites en el recorregut curt, ja que es una cursa de 11’5km i força ràpida. Des de un principi, i amb la incògnita de com hem trobaria, hem vaig posar en el grup capdavanter de la cursa, el ritme era alt però de moment en sentia còmode. Al segon quilòmetre, un corredor del BTT Montbike decideix escapar-se i incrementar el ritme, decideixo seguir-lo i anem junts fins a la primera pujada, on hem trobo amb més forces que el company de cursa i marxo en solitari, sent conscient que en la baixada hem pot atrapar amb facilitat, tot i així la distància que guanyo pujant hem serveix de garantia per arribar fins el punt més baix de la cursa en primera posició. A partir d’aquí, dosifico forces i faig la segona part de la cursa, on hi ha la majoria de desnivell positiu, a ritme constant, fet que hem dona un marge plou ampli per arribar primer meta.

El Borges Trail tenyeix de vermell el podi de La Portella. Mikel Besora guanya amb autoritat i Ester Casajuana realitza una meritòria segona posició

El passat diumenge dia 20 de març, es va celebrar a l’Hospitalet de l’Infant la Cursa de Muntanya de la Portella, segona cursa del Circuit del Camp de Tarragona. La cursa s’iniciava en el Complex esportiu d’Aster, a nivell del Mar,  pujant fins “el Mollo Puntaire” de 727 metres d’alçada i amb arribava al mateix Complex Esportiu, realitzant un recorregut total de 23,4 quilometres i un desnivell positiu de 1280 metres, amb un recorregut força tècnic que després de la forta pluja de la nit el feien encara més dur.

A les 9h de matí en punt es va donar la sortida a la cursa llarga amb un total de 300 participants, entre ells, cinc representant del Borges Trail, (Mikel Besora, Ester Casajuana, Aleix Toda, Tavi Fossas i Salva Martí), i d’altres corredors de renom d’arreu del territori català (Lhoussain Abaghat, Javi Delgado, Javier Heras, Eugenia Munté...) que donarien un nivell de participants molt alt.

Des de un bon inici, la cursa va sortir a ritme alt i és va començar a allargar el grup capdavanter posant a cadascú en la situació que li pertocava. Mikel Besora, després d’una disputa constant amb l’atleta del UEC Tortosa Lhoussain Abaghat, es va endur la victòria per tant sols 4segons, realitzant una espectacular temps de 2h11’11sg, per la seva part, l’Ester Casajuana, que no estava en el terreny que mes li agrada, va quedar en segona posició amb un temps de 2h50’29sg per darrera de l’atleta Eugenia Munté, amb la qual va intercanviar-se la posició en diverses ocasions durant la cursa.

Per altra banda, Aleix Toda va realitzar una excel·lent cursa, arribant a meta en 5é posició i amb molt bones sensacions en cursa. Els altres dos components del Borges Trail, Salva Martí i Tavi Fossas, van realitzar una cursa molt similar on a estones van compartir recorregut i van arribar en 23ena i 26ena posició respectivament.

Classificació masculina:

1-       Mikel Besora - 2h.11'11'' - BORGES TRAIL

2-       Lhoussain Abaghad - 2h.11'15'' - UEC TORTOSA

3-       Javi Delgado - 2h.13'47'' - C.A. TAYMORY-SPIRIDON

4-       Javier Heras - 2h.15'04'' - C.E. SERRES DEL MESTRAL

5-       Aleix Toda - 2h.22'10'' - BORGES TRAIL

Classificació femenina:

1-       Eugenia Munté -  2h45’38’’ - BLUE LINE EVASION

2-       Ester Casajuana -  2h50’29’’ - BORGES TRAIL

3-       Sandra Burgues -  2h53’08’’ -  TRAIL ROQUETES

4-       Elena Calvillo -  2h59’02’’ - BEALAK-SELECCIÓ VASCA

5-       Giulia Portaluri -  3h05’43’’ - TRAIL TARRACO

Seguidament els nostres atletes ens expliquen les seves vivències en cursa:

Mikel Besora:

Va sortir amb els primers corredors, durant els primers km. anava darrere del primer fins al km.6 que en una pujada decideix fer un canvi de ritme i marxar en solitari. Darrere, Javi Delgado a mig minut, Javi Heras i Lhoussain. Mikel arriba al Molló Puntaire en 1h.05' amb una mica mes de mig minut de Javi Delgado. Javi Heras i Lhoussain a uns 3 minuts.

A partir d'aquí 10 km de baixada. La primera part: tècnica i dura on Lhoussain avança posicions i atrapa a Mikel que amb un tu a tu; continuen per pista forestal junts. Mikel es posa a roda de Lhoussain que agafarà el liderat fins que a una pujada Mikel pasarà davant i controlarà la situació.

Baixant cap al poble, Mikel continua primer absolut i Lhoussain a 50m. amb ganes de donar guerra.

Corrent per la platja que trenca el ritme la sorra i Lhoussain continua a una distància prudencial.

A falta de 400m.per meta un canvi de ritme de Mikel per donar tot el que li quedava de forces, Lhoussain s'apropa a uns 10m. amb intenció d’atrapar-lo i ja no pot mes. Finalment, Mikel primer classificat absolut i a només 4 segons Lhoussain.

Ester Casajuana:

 

Segona cursa del circuit del Camp Tarragona que afrontava ja amb una mica de temor,  ja que els terrenys tant tècnics i pedregosos són els que encara els hi tinc respecte i em costen d’afrontar, tot i així contenta de la segona posició però no de les sensacions. A partir del km 6  les cames no anaven com sempre, així que els trams tècnics de dalt i la baixada me’ls  vaig prendre en calma, fet que em va passar factura, ja que al km 12 em va passar la segona classificada a una gran velocitat,  vaig intentar seguir-la però tenia els isquiotibials tant tensats i “agarrotats” que m’era impossible avançar ràpida. Així que vaig decidir acabar com vaig poder tot i que se’m passés pel cap retirar-me, ja que una part dels últims kilòmetres els vaig haver de fer caminant. A continuar treballant i aprenent de cada cursa! 

Aleix Toda:

L’Aleix va sortir a ritme conservador, les sensacions no eren bones però per sort el ritme encara era acceptable, així que als primers km de cursa va poder anar junt amb el grup que encapçalava la cursa. La cosa va començar a canviar quan la pendent es va començar a fer evident, d’aquesta manera l’Aleix perdia el ritme i formava un segon grup de cursa junt amb en Pol Vilà i en Lluisma Mas.

En passar per la zona de les vies ferrades, ja havia perdut de vista el primer grup i mentrestant el Pol, en Lluisma i l’Aleix s’anaven intercanviant les posicions, arribant en aquest ordre al Motlló Puntaire.

Llavors començava la baixada tècnica i aquí va ser on el corredor del Borges va aprofitar per avançar al Lluisma i mantenir un bon ritme per retallar distància al Pol. En arribar al final de la baixada tècnica començava un llarg i impressionant senderó que anava pel fons d’una vall, on al final d’aquest l’Aleix va poder passar al Pol i continuar amb les forces que quedaven per superar els turons de la platja del Torn fins arribar de nou a Hospitalet, on el camí era pla resseguint el costat de la platja. Aquest tram es feia molt llarg ja que les forces mancaven i costava mantenir el ritme. Arribats de nou a l’asfalt, l’Aleix no veia ningú davant ni darrera i va poder entrar a meta en 5a posició.

Salvador Martí:

El Salva es presentava a la cursa amb l’ incògnita de com es trobaria, ja que recentment havia passat una grip molt forta i encara no es trobava en les millors condicions. A l’inici de la cursa va seguir un ritme massa fort, col·locant-se entre els 15 primers classificats, però ja en les primeres pujades va notar que no anava gaire fi. Tot i així fa poder coronar el Motlló Puntaire amb un grup de corredors que marcaven un bon ritme, però en les baixades, que eren molt tècniques perdia contacte amb el grup i era atrapat per altres corredors. En els últims quilòmetres, va anar intercanviant-se posicions amb diversos corredors, entre ells el seu company d’equip Tavi, el qual patiria un rampa a falta de 2km a meta que l¡obligaria a parar i perdre posicions en la part final de la cursa. Al final, el Salvador va entrar en 23ena posició i amb un temps final de 2h35’. Les sensacions no van ser gens bones, però la cursa li va servir com un bon entrenament per afrontar les següents curses de la temporada.

Tavi Fossas:

Pel que fa a en Tavi, que venia d’un bon entrenament, i realment no va fer una mala cursa, però tan el nivell de participants que era altíssim com la dificultat i duresa de la cursa, va provocar que les sensacions finals no fossin gaire bones.

Així doncs, tot i no sortir gaire forts, en Tavi no va volguer apretar gens al principi, sabedor de tot el que l’esperava més endavant i es va reservar les forces pel que vindria.

D’aquesta manera, mantenint el ritme, tot i ser avançat constantment durant els primers kilòmetres (fins i tot va haver de pendre’s un gel ja a les primeres pujades), ell anava trescant a poc a poc muntanya amunt. Va ser a partir del km 8, quan ell va començar a reeixir una miqueta i van canviar les tornes, i a partir d’allà va començar a recuperar algunes posicions, fins que per sopresa, es va trobar amb en Salva. Tocat com anava el seu company d’equip, aquest va deixar-lo passar a la baixada, i així va aguantar, fins que, a poc de tocar la sorra de la platja, se li va enrampar l’isquiotivial dret. Tot i haver recuperat una mica la condició física, en Tavi es notava que anava passat i que aquest sobre-esforç que estava portant, no el permetria aguantar gaire més.

Va ser a l’últim avituallament i a la parada tècnica per estirar on va perdre entre 4 i 5 posicions, doncs tenia un bon grupet corrent darrere els seus talons tot esperant que “caigués”.

Finalment, després d’una meta que no arribava mai i que els últims kiòmetres contessin per dos, va arribar la recta asfaltada que indicava que la cursa ja era a les acaballes, la condició física de’n Tavi va dir prou i arribava a meta exhaust. Havia acabat amb totes les forces i en aquest cas va fallar amb el subministrament de gels, doncs li va faltar controlar-ho més, ja que quan es va pendre el segona, ja era tard i el cos ja havia cremat més del que havia previst.

Podem dir doncs, que a l’haver acabat tant cansat, les sensaions van ser dolentes, però mirat en general i veient el nombrós grup de competidors, no podem estar tan decebuts.

Ànims i a per la propera, que segur que serà tan o més dura que l’anterior.

Pilar Rus Top 10 al Campionat d’Espanya Duatló Llarga Distància

Orihuela, el passat 13 de març va rebre el Campionat d'Espanya de Duatló de Llarga Distància. Una edició que arriba plena de novetats, amb uns circuits renovats que s'endinsaven pel casc antic d'una ciutat carregada d'història.

L'emblemàtica Porta de l'Olma serà nucli referencial d'una jornada que començarà amb les sortides elit masculina i femenina a partir de les 9:00 hi 9:05 h respectivament, donant pas al Paratriatló i a continuació els Grups d'Edat i finalment, la prova Open.

La Pilar representant del nostre equip Borges Trail, en l’apartat individual, va competir a la prova com a Elit.

Es unes de les proves més dures d’aquesta modalitat a l’estat espanyol, amb un primer segment de 16 km dividides en dues voltes de 6 km al costat de mitja volta de 4 km que discorreran pel casc antic de la localitat alacantina, envoltant algunes de les icones històrics de la ciutat.

El circuit ciclista constarà d'una única volta de 65 km. Un exigent tram que es desenvoluparà asfalt, amb un desnivell positiu / negatiu acumulat al voltant de 897 m que en aquesta ocasió inclourà la pujada al port de Rebate.

Finalment, restarà mitja volta de 2 km de cursa a peu i una volta més completa de 6 km fins a arribar a un total de 8 km.

La Pilar durant la prova va estar cap davant amb les sis primeres noies fins la meitat del sector bici quan va notar punxades al bessó dret on l’impedia pedalar amb seguretat, al baixar de la bici i afrontar el últims 8 quilòmetres de cursa a peu va ser conservadora intentar que les punxades del bessó no arribes a mes i pogués corre i entrar dintre de les deu millors duatletes d’Espanya, i així va ser, la Pilar va finalitzar amb una 9a posició de la general absoluta Elit.

http://triatlon.org/triweb/



http://triatlon.org/triweb/index.php/competiciones/resultados-2016/