Marta Batalla enceta amb una 3a posició la Copa de Resistència de la FEEC amb l'espectacular cursa "Pels camins dels Matxos"

Diumenge començava a Torelló (Osona) la Copa de Resistència organitzada per la FEEC amb l’espectacular cursa “Pels Camins dels Matxos”, de 63 km i 3650m de desnivell positiu.

A les 6:30 del matí a la Plaça de la Sardana es respirava un ambient especial. Molts corredors ja havien corregut Matxos en altres ocasions i repetien, la qual cosa volia dir que en efecte, és una cursa que no deixa indiferent ningú. El Centre Excursionista de la localitat realitza una tasca impressionant i tot funciona de meravella amb tot un poble abocat i entusiasta. El dia ni tan sols despuntava, era fosc i no portàvem frontal i per això, vaig decidir començar amb calma per evitar una mala trepitjada només sortir.

Els primers quilòmetres es planejava per un sender però aviat vaig topar amb el primer mur del dia, la dura pujada fins a Bellmunt de 800 m D+ en poc més de 4 quilòmetres (km 12). Les sensacions no eren les millors però de vegades els nervis també juguen el  seu paper. Per sort a Bellmunt m’esperava el Pep, amb la gran notícia que anava segona fèmina, cosa que em va donar ànims per afrontar la baixada alegrement.

Al km 15 arribava la segona pujada forta del dia dividida en dos trams, el segon amb molta inclinació fins el cim del Puigsacalm a 1514 metres. Aquest cim és el punt més alt de la Serralada Transversal, una muntanya emblemàtica i amb grans vistes. La pujada era plena de gent de totes les edats, fins i tot forces nens, que animaven els corredors. En aquests moments és quan et sents important i t’adones que aquesta és una cursa de les bones. A dalt, un bon avituallament per encarar la baixada amb garanties, una baixada on en alguns trams ens havíem d’ajudar amb cadenes i cordes. Ja eren 25 km a les cames i 1800m D+. Ens dirigíem cap a Cabrera passant per corriols tècnics coberts amb una catifa de fulles relliscoses i sota l’ombra dels faigs que ja verdejaven. La fresca del bosc s’agraïa ja que la calor començava a notar-se.

Durant la pujada a Cabrera, interminable i duríssima, ens vam anar intercanviant posicions la segona, tercera i quarta noia. Això volia dir que no s’hi valia a badar.  A la part final abans d’arribar al Santuari hi havia ni més ni menys que unes 70 i escaig escales de pedra que conduïen al punt més alt a 1312m. Des d’allí dalt valia la pena observar uns instants les espectaculars cingleres que envoltaven l’indret i agafar aire que encara estàvem al km 35, poc més de la meitat de la cursa. Vaig preferir perdre uns minuts i avituallar-me bé, tot i que em va suposar perdre la tercera posició.

Al Prat de la Vola (km 42) era un punt d’avituallament clau on també hi havia moltíssima gent animant. Vaig cometre el gran error de donar els bastons al Pep. Creia que em molestaven i més tard  me’n vaig penedir i moooolt! En aquest punt anava quarta a dos minuts de la tercera. En la pujada a la Creu de la Salgueda vaig aconseguir situar-me tercera i vaig mantenir un ritme fort fins al punt de control del km 55, on vaig atrapar la segona noia.

A partir d’aquí vaig intentar seguir-la però vaig pagar l’esforç dels els últims quilòmetres i la pujada al castell se’m va fer eterna. Amb les forces justes, l’únic que m’empeny fins la meta és mantenir la tercera posició. Havia acabat Matxos en 9 hores i 23 minuts. Quina satisfacció!!!!

   

#Borges, #Eassun, #PH-Quirogel, #Bussetus, #Coreevo, #Sportgymtarragona

Agraïments a tots els nostres patrocinadors, a la meva família pel seu suport en els avituallaments i per la seva comprensió, als companys d’equip i al míster Jordi Pàmies Carrión.

Felicitacions al Grup Excursionista Torelló per una organització de 10.

Propera parada Half Estels del Sud!!!!