El Borges Trail tenyeix de vermell el podi de La Portella. Mikel Besora guanya amb autoritat i Ester Casajuana realitza una meritòria segona posició

El passat diumenge dia 20 de març, es va celebrar a l’Hospitalet de l’Infant la Cursa de Muntanya de la Portella, segona cursa del Circuit del Camp de Tarragona. La cursa s’iniciava en el Complex esportiu d’Aster, a nivell del Mar,  pujant fins “el Mollo Puntaire” de 727 metres d’alçada i amb arribava al mateix Complex Esportiu, realitzant un recorregut total de 23,4 quilometres i un desnivell positiu de 1280 metres, amb un recorregut força tècnic que després de la forta pluja de la nit el feien encara més dur.

A les 9h de matí en punt es va donar la sortida a la cursa llarga amb un total de 300 participants, entre ells, cinc representant del Borges Trail, (Mikel Besora, Ester Casajuana, Aleix Toda, Tavi Fossas i Salva Martí), i d’altres corredors de renom d’arreu del territori català (Lhoussain Abaghat, Javi Delgado, Javier Heras, Eugenia Munté...) que donarien un nivell de participants molt alt.

Des de un bon inici, la cursa va sortir a ritme alt i és va començar a allargar el grup capdavanter posant a cadascú en la situació que li pertocava. Mikel Besora, després d’una disputa constant amb l’atleta del UEC Tortosa Lhoussain Abaghat, es va endur la victòria per tant sols 4segons, realitzant una espectacular temps de 2h11’11sg, per la seva part, l’Ester Casajuana, que no estava en el terreny que mes li agrada, va quedar en segona posició amb un temps de 2h50’29sg per darrera de l’atleta Eugenia Munté, amb la qual va intercanviar-se la posició en diverses ocasions durant la cursa.

Per altra banda, Aleix Toda va realitzar una excel·lent cursa, arribant a meta en 5é posició i amb molt bones sensacions en cursa. Els altres dos components del Borges Trail, Salva Martí i Tavi Fossas, van realitzar una cursa molt similar on a estones van compartir recorregut i van arribar en 23ena i 26ena posició respectivament.

Classificació masculina:

1-       Mikel Besora - 2h.11'11'' - BORGES TRAIL

2-       Lhoussain Abaghad - 2h.11'15'' - UEC TORTOSA

3-       Javi Delgado - 2h.13'47'' - C.A. TAYMORY-SPIRIDON

4-       Javier Heras - 2h.15'04'' - C.E. SERRES DEL MESTRAL

5-       Aleix Toda - 2h.22'10'' - BORGES TRAIL

Classificació femenina:

1-       Eugenia Munté -  2h45’38’’ - BLUE LINE EVASION

2-       Ester Casajuana -  2h50’29’’ - BORGES TRAIL

3-       Sandra Burgues -  2h53’08’’ -  TRAIL ROQUETES

4-       Elena Calvillo -  2h59’02’’ - BEALAK-SELECCIÓ VASCA

5-       Giulia Portaluri -  3h05’43’’ - TRAIL TARRACO

Seguidament els nostres atletes ens expliquen les seves vivències en cursa:

Mikel Besora:

Va sortir amb els primers corredors, durant els primers km. anava darrere del primer fins al km.6 que en una pujada decideix fer un canvi de ritme i marxar en solitari. Darrere, Javi Delgado a mig minut, Javi Heras i Lhoussain. Mikel arriba al Molló Puntaire en 1h.05' amb una mica mes de mig minut de Javi Delgado. Javi Heras i Lhoussain a uns 3 minuts.

A partir d'aquí 10 km de baixada. La primera part: tècnica i dura on Lhoussain avança posicions i atrapa a Mikel que amb un tu a tu; continuen per pista forestal junts. Mikel es posa a roda de Lhoussain que agafarà el liderat fins que a una pujada Mikel pasarà davant i controlarà la situació.

Baixant cap al poble, Mikel continua primer absolut i Lhoussain a 50m. amb ganes de donar guerra.

Corrent per la platja que trenca el ritme la sorra i Lhoussain continua a una distància prudencial.

A falta de 400m.per meta un canvi de ritme de Mikel per donar tot el que li quedava de forces, Lhoussain s'apropa a uns 10m. amb intenció d’atrapar-lo i ja no pot mes. Finalment, Mikel primer classificat absolut i a només 4 segons Lhoussain.

Ester Casajuana:

 

Segona cursa del circuit del Camp Tarragona que afrontava ja amb una mica de temor,  ja que els terrenys tant tècnics i pedregosos són els que encara els hi tinc respecte i em costen d’afrontar, tot i així contenta de la segona posició però no de les sensacions. A partir del km 6  les cames no anaven com sempre, així que els trams tècnics de dalt i la baixada me’ls  vaig prendre en calma, fet que em va passar factura, ja que al km 12 em va passar la segona classificada a una gran velocitat,  vaig intentar seguir-la però tenia els isquiotibials tant tensats i “agarrotats” que m’era impossible avançar ràpida. Així que vaig decidir acabar com vaig poder tot i que se’m passés pel cap retirar-me, ja que una part dels últims kilòmetres els vaig haver de fer caminant. A continuar treballant i aprenent de cada cursa! 

Aleix Toda:

L’Aleix va sortir a ritme conservador, les sensacions no eren bones però per sort el ritme encara era acceptable, així que als primers km de cursa va poder anar junt amb el grup que encapçalava la cursa. La cosa va començar a canviar quan la pendent es va començar a fer evident, d’aquesta manera l’Aleix perdia el ritme i formava un segon grup de cursa junt amb en Pol Vilà i en Lluisma Mas.

En passar per la zona de les vies ferrades, ja havia perdut de vista el primer grup i mentrestant el Pol, en Lluisma i l’Aleix s’anaven intercanviant les posicions, arribant en aquest ordre al Motlló Puntaire.

Llavors començava la baixada tècnica i aquí va ser on el corredor del Borges va aprofitar per avançar al Lluisma i mantenir un bon ritme per retallar distància al Pol. En arribar al final de la baixada tècnica començava un llarg i impressionant senderó que anava pel fons d’una vall, on al final d’aquest l’Aleix va poder passar al Pol i continuar amb les forces que quedaven per superar els turons de la platja del Torn fins arribar de nou a Hospitalet, on el camí era pla resseguint el costat de la platja. Aquest tram es feia molt llarg ja que les forces mancaven i costava mantenir el ritme. Arribats de nou a l’asfalt, l’Aleix no veia ningú davant ni darrera i va poder entrar a meta en 5a posició.

Salvador Martí:

El Salva es presentava a la cursa amb l’ incògnita de com es trobaria, ja que recentment havia passat una grip molt forta i encara no es trobava en les millors condicions. A l’inici de la cursa va seguir un ritme massa fort, col·locant-se entre els 15 primers classificats, però ja en les primeres pujades va notar que no anava gaire fi. Tot i així fa poder coronar el Motlló Puntaire amb un grup de corredors que marcaven un bon ritme, però en les baixades, que eren molt tècniques perdia contacte amb el grup i era atrapat per altres corredors. En els últims quilòmetres, va anar intercanviant-se posicions amb diversos corredors, entre ells el seu company d’equip Tavi, el qual patiria un rampa a falta de 2km a meta que l¡obligaria a parar i perdre posicions en la part final de la cursa. Al final, el Salvador va entrar en 23ena posició i amb un temps final de 2h35’. Les sensacions no van ser gens bones, però la cursa li va servir com un bon entrenament per afrontar les següents curses de la temporada.

Tavi Fossas:

Pel que fa a en Tavi, que venia d’un bon entrenament, i realment no va fer una mala cursa, però tan el nivell de participants que era altíssim com la dificultat i duresa de la cursa, va provocar que les sensacions finals no fossin gaire bones.

Així doncs, tot i no sortir gaire forts, en Tavi no va volguer apretar gens al principi, sabedor de tot el que l’esperava més endavant i es va reservar les forces pel que vindria.

D’aquesta manera, mantenint el ritme, tot i ser avançat constantment durant els primers kilòmetres (fins i tot va haver de pendre’s un gel ja a les primeres pujades), ell anava trescant a poc a poc muntanya amunt. Va ser a partir del km 8, quan ell va començar a reeixir una miqueta i van canviar les tornes, i a partir d’allà va començar a recuperar algunes posicions, fins que per sopresa, es va trobar amb en Salva. Tocat com anava el seu company d’equip, aquest va deixar-lo passar a la baixada, i així va aguantar, fins que, a poc de tocar la sorra de la platja, se li va enrampar l’isquiotivial dret. Tot i haver recuperat una mica la condició física, en Tavi es notava que anava passat i que aquest sobre-esforç que estava portant, no el permetria aguantar gaire més.

Va ser a l’últim avituallament i a la parada tècnica per estirar on va perdre entre 4 i 5 posicions, doncs tenia un bon grupet corrent darrere els seus talons tot esperant que “caigués”.

Finalment, després d’una meta que no arribava mai i que els últims kiòmetres contessin per dos, va arribar la recta asfaltada que indicava que la cursa ja era a les acaballes, la condició física de’n Tavi va dir prou i arribava a meta exhaust. Havia acabat amb totes les forces i en aquest cas va fallar amb el subministrament de gels, doncs li va faltar controlar-ho més, ja que quan es va pendre el segona, ja era tard i el cos ja havia cremat més del que havia previst.

Podem dir doncs, que a l’haver acabat tant cansat, les sensaions van ser dolentes, però mirat en general i veient el nombrós grup de competidors, no podem estar tan decebuts.

Ànims i a per la propera, que segur que serà tan o més dura que l’anterior.