Entrades
Aquest passat cap de setmana, 15-16 de setembre s’ha
celebrat a les muntanyes de Prades la 4ª i última prova de la 1ª Copa Catalana
de Curses d’Ultraresistència de la FEEC.
La cursa de 90Km i quasi 10.000m de desnivell acumulat i
van prendre part 120 corredors, d’entre els quals, Marc Balañà Prats recentment
incorporat a l’equip de competició BORGES TRAIL-AAEET de Valls.
La prova circular, arrancava puntualment des de Prades,
un cop verificat el material obligatori a portar en aquest tipus de curses
semi-autosuficients, com (reserves alimentaries, 1 litre d’aigua, paravent
amb caputxa, frontal, manta tèrmica, etc...)
Els 90Km amb 5000d+ pel davant prometien una cursa molt
dura, on la gestió de ritmes, hidratació-alimentació son vitals per subsistir,
mes encara si els ritmes son ràpids.
Un cop en marxa, ben aviat s’estira el tema, de la
següent manera:
Adolf Aguió, de UEC-ALCANAR marxa solet escapat,
intractable, arribant a treure quasi una hora al segon corredor a Km45.
Darrera el seguim un grup de 6 unitats on hi tenim en
Josep Oliva, del TEAM LAFUMA, en Jordi Pàmies del DIEDRE, en Guillem Sancho, en
Harrison i Jo mateix.
Portem un ritme bonic, per anar a fer 90Km no plans, però
es que el primer sector pistero es ràpid i fa de bon aprofitar per a pujar algo
la mitja...
De Prades fem cap a Albarca i pel camí en Josep Oliva ja
fà de les seves i també marxa escapat, quedant 4 en el grupet perseguidor.
Junt amb en Pàmies fem un mano-mano, passant Albarca i
tirant fins a Cornudella, en Guillem i en Harrison, algo mes forçats,
aprofitaven el tren.
A Cornudella teníem el primer punt on es podia rebre
assistència externa, jo portava a ma germana i ma cunyat amb instruccions
clares del que em feia falta en cada punt, em prenc un batut hipercalòric,
carrego isotònic i un plàtan a la mà. Sortim els 4 cap dalt a Siurana, aquí
tota l’estona davant tirant del burro.
Coronem i paro 2 segons a orinar, en Pàmies no afluixa ni
per casualitat, va marxant tot baixant per trialera cap al pantà, apreto i
recupero a en Guillem i en Harrison, però en Pàmies ho ha vist i ha aprofitat
per a deixar-nos, ens quedem els 3 i l’anem veient de lluny, sense perdre del
tot l’estela.
Em menjo el plàtan, agafem aigua del riu, son les 11h i fa
calor, tornem a remuntar pels gorgs fins dalt a Castillejos, on baixem per
garrigots fins a Vilaplana, on hem quedo sol ja que en Guillem i en Harrison es
despengen.
Km45 les 13:45 (4h45’ de carrera) prenc un altre batut i
prenc a la mà un tall de coc energètic, en Pàmies és dins al control, jo ni
entro i tiro Campanilles amunt tot caminant mentre omplo l’estómac d’aliment
sòlid, no corre ni una gota d’aire i fa calor de 15 d’agost, en Pàmies surt amb
pals i ràpidament em recupera i em passa, jo pujo molt suau, anem súper bé de
temps i la calor endureix la pujada de forma seriosa.
Corono Musara, “vaig KO” he de parar 10minuts en el
control que tenien muntat els amics de EVASIÓN RUNNING, que obren botiga a Reus
i em diuen que en Pàmies ja em porta 15 minuts, prenc una miraculosa cola
fresca, aquesta calor et deixa fulminat. Poc a poc arranco, buscant sensacions,
que el cos autoreguli temperatura i torni a trobar bones sensacions per a
seguir avançant a bon ritme, per un sector psicològicament dur, de sendera molt
bruta, fins arribar a L’ALBIOL, on ja hem trobo millor. Baixo fins a Mas d’en
Forès, just damunt d’Alcover, força animat i amb esperança que algun dels 3
corredors del davant tingui defalliment i el pugui anar recuperant, ara em
torno a trobar bé, tinc confiança, se m’ha obert la gana i tot baixant he carregar
dipòsits, arribo al control, en Pamies a 10’ buf, anem al mateix ritme però per
lliure...
Em connecto l’Ipod i tot trotant enfilo la pujada fins a
MONT-RAL, tibant ritme, em canten en Pàmies de DIEDRE a 10’ i en Oliva de LAFUMA a 18’ anem clavats i tranquil,
tranquil, doncs la veritat, no he pujat... Avui el tema podi està car, però arbres
més grans han caigut, en ultra, jo ja he vist de tot.
Estic bé, MONT-RAL es el 3º i últim control on podem
rebre assistència externa, prenc últim batut, un altre plàtan i carrego uns
gels per acabar el que encara queda de festa.
Milles cap a la foradada, seguim pujant, vaig
visualitzant cap a l’horitzó a veure si veig alguna referència d’en Pàmies,
però son tot senderes tortuoses i no et permet tenir referències (a meta em diu
que ell m’ha vist a la foradada i es que estàvem allí)...
Descens ràpid i trialerenc fins a Capafonts, on em trobo una
bona colla d’amics que havien pujat a animar-me, ja son les 19h30’ i la
fresqueta ja va apareixent, em trobo bé, estic gaudint ara, tot i que aquí en
Pàmies és a 14’ ,
també va tibant el gat vell !!
Enxufo gel de cafeïna i pujo tot trotant fins a l’ermita
de l’Abellera i seguidament pista fins al Tossal de la Baltassana, veient una
magnífica posta de sol des de el cim del Baix Camp i baixant amb llum de
frontal fins a la meta de Prades, IMPAGABLE AMB DINERS AQUESTA EXCURSSIÓ,
acabant 4º a 12’
del tercer i uns 20’
del segon, content i satisfet de la feina feta, a l’abast de molt poquets. Gracies
pels ànims.
By Marc
