QUI SOM I QUÈ FEM...

Benvolguts companys, amics i simpatitzants, ens presentem com un equip de curses de muntanya , que va nèixer ara farà dos anys, amb tota la il.lusió i ganes de viure moltes i grans experiències fent activitat a la muntanya. Les nostres intencions són estar presents en la totalitat dels circuits de curses que es duen a terme des de la federació catalana i per tot Catalunya, a nivell nacional i internacional.



diumenge, 16 de setembre del 2012

UTMCD: Marc Balañà debuta amb el BorgesTrail-AAEET de Valls amb una gran quarta posició


Aquest passat cap de setmana, 15-16 de setembre s’ha celebrat a les muntanyes de Prades la 4ª i última prova de la 1ª Copa Catalana de Curses d’Ultraresistència de la FEEC.

La cursa de 90Km i quasi 10.000m de desnivell acumulat i van prendre part 120 corredors, d’entre els quals, Marc Balañà Prats recentment incorporat a l’equip de competició BORGES TRAIL-AAEET de Valls.

La prova circular, arrancava puntualment des de Prades, un cop verificat el material obligatori a portar en aquest tipus de curses semi-autosuficients, com (reserves alimentaries, 1 litre d’aigua, paravent amb caputxa, frontal, manta tèrmica, etc...)



Els 90Km amb 5000d+ pel davant prometien una cursa molt dura, on la gestió de ritmes, hidratació-alimentació son vitals per subsistir, mes encara si els ritmes son ràpids.

Un cop en marxa, ben aviat s’estira el tema, de la següent manera:

Adolf Aguió, de UEC-ALCANAR marxa solet escapat, intractable, arribant a treure quasi una hora al segon corredor a Km45.

Darrera el seguim un grup de 6 unitats on hi tenim en Josep Oliva, del TEAM LAFUMA, en Jordi Pàmies del DIEDRE, en Guillem Sancho, en Harrison i Jo mateix.

Portem un ritme bonic, per anar a fer 90Km no plans, però es que el primer sector pistero es ràpid i fa de bon aprofitar per a pujar algo la mitja...

De Prades fem cap a Albarca i pel camí en Josep Oliva ja fà de les seves i també marxa escapat, quedant 4 en el grupet perseguidor.

Junt amb en Pàmies fem un mano-mano, passant Albarca i tirant fins a Cornudella, en Guillem i en Harrison, algo mes forçats, aprofitaven el tren.


A Cornudella teníem el primer punt on es podia rebre assistència externa, jo portava a ma germana i ma cunyat amb instruccions clares del que em feia falta en cada punt, em prenc un batut hipercalòric, carrego isotònic i un plàtan a la mà. Sortim els 4 cap dalt a Siurana, aquí tota l’estona davant tirant del burro.

Coronem i paro 2 segons a orinar, en Pàmies no afluixa ni per casualitat, va marxant tot baixant per trialera cap al pantà, apreto i recupero a en Guillem i en Harrison, però en Pàmies ho ha vist i ha aprofitat per a deixar-nos, ens quedem els 3 i l’anem veient de lluny, sense perdre del tot l’estela.

Em menjo el plàtan, agafem aigua del riu, son les 11h i fa calor, tornem a remuntar pels gorgs fins dalt a Castillejos, on baixem per garrigots fins a Vilaplana, on hem quedo sol ja que en Guillem i en Harrison es despengen.

Km45 les 13:45 (4h45’ de carrera) prenc un altre batut i prenc a la mà un tall de coc energètic, en Pàmies és dins al control, jo ni entro i tiro Campanilles amunt tot caminant mentre omplo l’estómac d’aliment sòlid, no corre ni una gota d’aire i fa calor de 15 d’agost, en Pàmies surt amb pals i ràpidament em recupera i em passa, jo pujo molt suau, anem súper bé de temps i la calor endureix la pujada de forma seriosa.


Corono Musara, “vaig KO” he de parar 10minuts en el control que tenien muntat els amics de EVASIÓN RUNNING, que obren botiga a Reus i em diuen que en Pàmies ja em porta 15 minuts, prenc una miraculosa cola fresca, aquesta calor et deixa fulminat. Poc a poc arranco, buscant sensacions, que el cos autoreguli temperatura i torni a trobar bones sensacions per a seguir avançant a bon ritme, per un sector psicològicament dur, de sendera molt bruta, fins arribar a L’ALBIOL, on ja hem trobo millor. Baixo fins a Mas d’en Forès, just damunt d’Alcover, força animat i amb esperança que algun dels 3 corredors del davant tingui defalliment i el pugui anar recuperant, ara em torno a trobar bé, tinc confiança, se m’ha obert la gana i tot baixant he carregar dipòsits, arribo al control, en Pamies a 10’ buf, anem al mateix ritme però per lliure...




Em connecto l’Ipod i tot trotant enfilo la pujada fins a MONT-RAL, tibant ritme, em canten en Pàmies de DIEDRE a 10’ i en Oliva de LAFUMA a 18’ anem clavats i tranquil, tranquil, doncs la veritat, no he pujat... Avui el tema podi està car, però arbres més grans han caigut, en ultra, jo ja he vist de tot.

Estic bé, MONT-RAL es el 3º i últim control on podem rebre assistència externa, prenc últim batut, un altre plàtan i carrego uns gels per acabar el que encara queda de festa.

Milles cap a la foradada, seguim pujant, vaig visualitzant cap a l’horitzó a veure si veig alguna referència d’en Pàmies, però son tot senderes tortuoses i no et permet tenir referències (a meta em diu que ell m’ha vist a la foradada i es que estàvem allí)...

Descens ràpid i  trialerenc fins a Capafonts, on em trobo una bona colla d’amics que havien pujat a animar-me, ja son les 19h30’ i la fresqueta ja va apareixent, em trobo bé, estic gaudint ara, tot i que aquí en Pàmies és a 14’, també va tibant el gat vell !!

Enxufo gel de cafeïna i pujo tot trotant fins a l’ermita de l’Abellera i seguidament pista fins al Tossal de la Baltassana, veient una magnífica posta de sol des de el cim del Baix Camp i baixant amb llum de frontal fins a la meta de Prades, IMPAGABLE AMB DINERS AQUESTA EXCURSSIÓ, acabant 4º a 12’ del tercer i uns 20’ del segon, content i satisfet de la feina feta, a l’abast de molt poquets. Gracies pels ànims.
By Marc
 
 
 
BORGES TRAIL © 2008. Design by :Yanku Templates Sponsored by: Tutorial87 Commentcute