Entrades
El passat dissabte
va ser un dia especial. A la tarda es va celebrar a Vilallonga del Camp el III
Duatló Els Termes. L’edició d’aquest any va ser un tribut al tant estimat Josep
M Salvat que ens ha deixat recentment. El poble de Vilallonga es va abocar a
recolzar la iniciativa i els va sortir senzillament perfecte. Un recorregut
perfectament marcat, amb molts controls i una ambientàs a les zones de
transició del poble que esborronaven. No volíem començar aquesta crònica sense
felicitar a l’organització que, amb pocs recursos vam muntar un sidral del
quinze. Felicitats!!
Pel que fa a
nosaltres, el Borges Trail-AAEET de Valls hi hauria participació un tant
especial en la modalitat individual. La Nuri Fortuny, que aquest any es mostra
intractable després d’assegurar-se el Circuit del Baix Camp de Curses de
Muntanya, la Bibiana Vico, que després de poca competició es mostrava indecisa
i el Biel Secall que reapareixia després de dues lesions seguides que l’han
apartat dels entrenaments durant sis mesos.
La prova constava d’un
sector inicial de 6km run, seguit de 19 BTT i uns 3 kms run per acabar.
El Biel es
presentava més per homenatge que per competir, porta pocs dies rodant i no està
per masses trotes però ja se sap, quan es porta un dorsal... total, als inicis
ja va veure que no hi havia xispa i va optar per mantenir, tot i això va treure
el millor del seu esperit competitiu i fent palesa la seva polivalència tant en
run com BTT va acabar en una molt bona quarta posició en individual masculina
amb 1h21’39’’. El guanyador va ser el Lluís Gurí (Valls Atmosfera Trail) amb
1h20’19’’, seguit de Marc Alcàntara (CTriatló Cambrils) amb 1h20’23’’ i tercer
el Jordi Besora (Valls Atmosfera Trail) amb 1h21’05’’. Per damunt del resultat
la millor notícia és la recuperació del Biel.
En fèmines la Nuri, tot i quedar-se en posicions una mica
endarrerides en el moment de la sortida, volia fer un bon sector a peu ja que
és la disciplina que domina millor i així va ser ja que de seguida agafaria un bon ritme que li permetria avançar llocs i arribar amb
prou marge a la primera transició. Així doncs seria la primera de les fèmines
en agafar la btt i faria tota la secció aguantant un ritme constant i regulant
per si en l´últim tram de cursa fes falta apretar les dents. No li caldria ja
que tot i no ser el seu fort la btt ,
encara va poder incrementar la distància arribant a la segona transició amb un
marge que li va permetre córrer els últims tres quilòmetres a peu amb certa
tranquil·litat. Finalment entraria com a
guanyadora amb 1h34’15’’ seguida de la Bibiana que va realitzar la cursa
individualment tot i els continus intents de convèncer a algú per formar equip, d' una manera o altra volia
gaudir de l' esdeveniment, va pensar que li serviria per posar a prova el seu
estat físic. Després de molt de temps sense córrer cap cursa, però sense perdre
el fil per molt finet que fos, no sabia el que es podria trobar. Amb el nervis
habituals ( o més ), va sortir a pels primers 6km de cursa a peu. No acostumada
a fer circuits curts i ràpids i comptant amb un 98% aprox. de participants de
categoria masculina, en cap moment se li va passar pel cap la possibilitat de
disputar...però va canviar d' opinió de seguida. Va ser sortir del poble i ser
conscient de que les cames li anaven com feia molt que no ho feien. Sense
perdre posició arriba a la primera pujada d' asfalt on aconsegueix avançar dos
posicions i no les torna a perdre. Sorpresa, no sap si aprofitar i pujar un
puntet el ritme o no, per si un cas es manté com està. No deixa de tindre en
compte que la transició última de la bici a peu pot ser dura, aquest canvis de
modalitat mai se sap com els assimilarà el cos.
Arriba la primera
transició en molt bones condicions, agafa la bici, plat gran i a fondo ! La
sensació és de descans, la bici li dona " vidilla " i
cardiovascularment li permet recupera-se. El recorregut al ser tan planer, permet avançar relativament ràpid. No vol
perdre posicions, però veu com alguns companys la van passant. Més exactament
per el tram de la riera, no és el seu fort.
No ho té en compte i al arribar al poble, sabatilles i a córrer. Les
cames no van patir el canvi, no va haver-hi impacte muscular. Una mica de
molèstia al bessó dret que a l' hora de pedalar li va fer bastant la punyeta.
Amb els últims 3km de cursa a peu finalitzaria el Duatló, i és aleshores on
inesperadament va avançar 5 posicions de la classificació general. Amb una
motivació que no li cap enlloc i sense saber els temps, marxaria cap a casa
molt contenta i pensant si potser no li ha arribat ja l' hora de poder gaudir
com a ella li agrada de tot plegat : esport,
companyerisme, competitivitat, emocions personals...ah !! i amb un
microones cortesia del personal de la organització, sou el millors i els més
guapos !!!
Pel que fa per
equips la victòria va ser pels amics de Trops sporT mab la parella Xavi Garcia
i Llibert Sendrós amb 1h10’04’’.
Classificacions i
fotos a http://duatloelstermes.blogspot.com.es/
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada