Cursa de Muntanya Ermita de Barrulles. Eloi Borràs hi torna.

Aquest passat diumenge es va disputar la 5a cursa de muntanya de l´ermita de Barrulles, a Capafonts. Res millor com l'explicació de la cursa de la mà d'un dels grans protas, l'Eloi, que va fer segon.

Havien canviat la data i tot i això encara va pujar prou gent...


El circuit ja conegut, on hi he fet la gran majoria dels meus entrenaments és ràpid, cosa que no m´afavoria gens pel poc ritme que tinc ara...
A les 9:30 es donava el tret de sortida, i Sergi Casas ja es posava al capdavant imposant ritme, a 3:05 el 1er km.... En agafar el sender, va voler seguir tirant, i jo no pensava hipotecar-me la cursa.
Em vaig col·locar en 2a posició, i vaig anar fent al meu ritme, seguit d´aprop per Dani Garcia que estava fent una molt bona cursa. Al km 4 on es comença a pujar ja anava bastant crispat i com m´havia passat en els anteriors entrenaments, les cames estaven buides. Podia mantenir el ritme, però només que hagués de canviar cap a més em quedava allà. Baixant vaig disfrutar com sempre, i sobretot la part nova de sender, que et portava fins les fous on agafaves la pista fins al poble. Allà t´esperava l´ultima clatellada, pujades de les que fan mal a les cames, però ja estàs a meta.

Dedicar el 2on lloc a la Sonia, i espero poder dedicar-li mes podis a aquesta cursa i algun dia la victòria!
1er: Sergi Casas
2n: Eloi Borràs
3er: Dani Garcia
4rt: Linus Ollé
5è: David Harrison
Felicitar al CE Muntanya Capafonts, que han fet una molt bona feina perquè es pogués realitzar la fenia.
I després de la cursa res millor que un bon dinar amb família, entrenador i companys d´entreno!!
Les sensacions dolentes, però son les que toquen a la planificació ( això diu el mister jejej) i si la feina es fa be, allà on toca estar a tope podrem donar guerra :D

Classificacions: http://www.tretzesports.com/barrulles11/resultats%20ermita%20barrulles%202011.pdf

by Eloi

LES RUNNING SERIES A L'AMETLLA!

Aquest passat diumenge es disputava una nova proba del circuit running series de les Terres de l'Ebre, en aquesta ocasió tocava anar a l'Ametlla de Mar.
Despres de que el dissabte eren festes a La Pobla de Massaluca, havent dormit menys hores de les que calia dormir, en total 4h, em despertava i a les 9h ja estava a l'Ametlla de Mar.
Allí puc saludar a alguns companys, un breu calentament ja que quedava poc temps per la sortida. Uff i molt de nivell a la línia de sortida, jo segons els entrenos que porto fins ara, que sols es d'una setmana i molt tranquils, havia de sortir en mode conservador total, acabant en bones sensacions, aquelles que et queden quan acabes i dius, "hagues fet 3 0 4km mes" i no aquelles sensacions que" menos mal que s'ha acabat".
Així que l'inici tot i ser un inici rapidissim, smbla ser que no tenim remei, aquestes curses s'estan acostumant a trencar la cursa des del primer metre. Solament vaig fer un inici una mica mes ràpid per tal de posicionar-me en cursa i no perdre cap posició al circuit. Un cop posicionat a intentar aguantar el ritme, un ritme no massa ràpid però que realment tampoc era fàcil degut a l'exigent circuit amb moltes pujades i molt molt trenca-cames, així que el que havia de fer ho estava fent, aguantar la posició i el ritme fins al km 8 aprox, on allí vaig notar que vaig molt molt curt de tot i molt faltat de km i sobretot de ritme però aquest últim ja arribara.  Del km 8,5 al 10 semblava la muntanya russa, amb un continu puja-baixa, on les pujades exigents i la forta calor feien perdre varies posicions a l'últim tram, fins a 4 posicions.
Així que al final i amb bones sensacions, ja que ara estic a la primera setmana de la pretemporada  ban ser molt bones i entrant amb una 10ena posició, ara és el que em toca.

Al finalitzar la cursa juntament amb el David i tal com ja ens haviem parlat, després d'acabar mes o menys dignament a l'Ametlla, una bona dutxa i vam reflexionar si anavem a la cursa de Festes Majors de Gandesa, no ho vam dubtar ni un moment i ens vam dirigir cap a Gandesa, ja que a les 13h començava el "pollo" a Gandesa. El recorregut un total de 25 voltes a un circuit de 400m i a una temperatura de 31 graus, una autèntica locura després que feia jus 2h que haviem fet un altre 10000.
Alli vam disputar la cursa de 10km en la que el David va fer 2n classificat i jo 7è perdent tres posicions més per falta de tot, en les que a les últimes voltes em feia mal tot, alguns sprints força llargs, d'uns 200m cadascun em van deixar grogui, arribant a un punt que em feia mal tot, braços, les cames no anaven, m'ho estava passant bé, bon ambient, una cursa a casa, molta gent m'animava, molts em coneixien i aquesta era la part bona, però és que quan la benzina es va acabar les cames anaven al seu "rollo".
La veritat és que si algú ho vol probar, es pot fer, però no ho recomano!!

UTMB (2)

crònica d'en Carles

Amb una de les frases que ens va marcar des de bon principi “aquesta nit dormirem al infern”,dos dels components del equip del BORGES TRAIL, en Ramon i en Carles,acompanyats d’un bon amic, el Jordi Pàmies,els tres corredors és van plantar a la línia de sortida del UTMB,(carrera ultra amb una distància de 170kms i un desnivell positiu de 9700 metres),junt a 2300 corredors, vinguts de tot arreu del món. Sota una intensa pluja a les 23:30 és va donar el tret de sortida, sota l’atenta mirada de tot el poble de Chamonix.

Després d’anar fins al poble de les Houches, primera pujada i tot i que no massa dura, l’intensa pluja fa fer que ja aquí es veiés que la cursa no seria un camí de roses. Passada la primera pujada i començant a clarejar la segona pujada al Croix du bonhomme, semblava que hauria de ser més tranquil.la (metereològicament parlant), però per sorpresa nostra com més anàvem pujant més grans és feien les volves de neu, acompanyades d’un fort vent. Tot i això al cap d’una estona, el que tots els corredors esperàvem (el sol) va començar a sortir, i aparti d’allí la cara ens va canviar, com si els deus ens haguessin fet un regal, després d’haver passat una de les nostres pitjors nits de running. Al cap d’una estona i després d’haver pujat el Col de la Seigne, la vessant Italiana ens esperava, amb les vistes més espectaculars de tot el recorregut.

Arribats a Coumayeur,(km 78), una bossa amb roba per canviar-nos i un bon avituallament, van servir per recarregar piles, i deixar la roba que havia patit les inclemències del temps, de la primera meitat de cursa. Seguidament pujada al refugi Bertone i al cap d’una estona el Refugi Bonatti, on vàrem aprofitar per fer un bon avituallament abans d’afrontar el sostre de la cursa el Gran Col Ferret (2537metres). A continuació baixada fins a la Flouly, on la nit ja tornava a caure, i per si no és poc una intensa boira feia acte de presencia. La Flouly va ser un dels punts claus de la cursa ja que tant en Jordi (per culpa d’una antiga lesió), i en Carles (per culpa del cansament i la son), és van plantejar seriosament la retirada però després d’una estona de reflexió i els ànims de les nostres fans incondicionals(L’Anna,La Eugènia i la Laia), vàrem decidir seguir fins al pròxim avituallament a Champex-Lac (km 123), i on sense parar massa estona per no tornar a pensar amb la retirada ja encaràvem els últims 50kms, tot i això en els moments crítics ens anàvem animant mútuament i en cap moment deixàvem que cap dels tres es quedes endarrerit. Arribada a Trient(km 139) on un altre cop les nostres fans estaven allí per animar-nos i donar-nos avituallament. Últims quilòmetres i tot just un parell de quilòmetres abans d’arribar a Chamonix una sorpresa inesperada, dos dels nostres amics de Montblanc (el Christian i el Xixonenc) ens van acompanyar i animar fins a la línia d’arribada, amb una energia que va portar-nos en vol andes fins al moment més emotiu de tota la cursa. El poble de Chamonix animant des de l’entrada fins la meta, nosaltres agraint a tothom els seus ànims, i com no amb unes estelades i unes barretines, fent saber a tot el món que el nostre país CATALUNYA,també estava allí, tal com havia fet el guanyador del UTMB, en Kilian Jornet, vint hores abans que nosaltres.

 Agrair a tots els que heu estat pendents del ordinador durant dia i nit, i animar-nos en tot moment, per fer el nostre somni, realitat.

PD. Un any per preparar, tota una vida per recordar

FINISHERS A L'UTMB

crònica d'en Ramon.

Aquest cap de setmana passat va disputar-se a Chamonix (France) la UTMB, la prova reina de les curses d’ultra fons. Allí, uns 2300 corredors de totes les parts del món es donarien cita a la capital de l’Alta Savoia per fer realitat un somni, finalitzar aquesta prestigiosa cursa.

            El nostre equip integrat pel Carles Martí i en Ramon Barceló, juntament amb en Jordi Pàmies (CA Espluguí), també hi estaríem presents per afrontar el nostre gran repte, cobrir els 170 km de distància i 9700m de desnivell positius.

La sortida estava prevista el divendres 26, a les 18:30h. de la tarda, però a causa de les males previsions meteorològiques, fou ajornada fins les 23:30h. del mateix dia.

A partir d’aquest moment començàrem a prendre consciència de la duresa de la cursa, que es veuria incrementada pel mal temps, i on la pluja ens acompanyaria fins les 3h. de la matinada del primer dia, a l’alçada, més o menys, de l’avituallament de St. Gervais (km 21). A partir d’aquell moment el nostre enemic seria el fred, a causa de la mullada que portàvem,  i com no, tots esperàvem la claror del nou dia per escalfar-nos, però ves per on, amb l’arribada d’aquest, un altre enemic ens donaria la benvinguda, amb un tres i no res comença a ennuvolar-se de nou i pujant cap al Coll de la Siegne (km 60), la neu fa acte de presència. Sort que aviat emprenguérem el descens fins a Courmayeur, ja a la vessant italiana (km 78), allí ens esperava la bossa amb la roba de recanvi i un bon plat de pasta que ens feu reviscolar una mica.

A partir d’aquest moment vèiem que el que estàvem fent era anar d’avituallament en avituallament de la millor manera possible i en aquests, recuperar-nos bé, fins i tot en algun massa i tot per així, poder reeprendre el camí de nou. No és el que teníem planejat en un principi, però en aquestes alçades el que volíem era finalitzar la cursa i aquesta tàctica, ens podria ser bona i la seguiríem fins al final.

La segona nit ens agafà tot pujant el Gran coll du Ferret (Suïssa), punt culminant de la cursa, de 2537m (km 99). Allí ens esperava una llarga i vertiginosa baixada enmig d’una espessa boira que ens duria fins La Fouly. En aquest punt hi arribaríem una mica tocats, sort que la nostra assistència ens estaria esperant per fer-nos costat i donar-nos el suport necessari per seguir continuant.

            Sortint d’aquí tindríem el tram que més dur se’ns va fer, la segona nit sense dormir causava estralls, ens va costar penes i treballs arribar a Champex Lac (km 124), però sabíem que, una vegada aquí, només uns “50km” ens separaven de la meta i ja ho tindríem, no ens podíem fer marxa enrera. Al sortir d’aquest avituallament trobaríem els canvis que l’organització ens tenia reservats, no pujàvem la Bovine, ni la Tete aux Vents, com estava previst. Però per contra baixàvem fins a Martigny, i d’aquí pujàvem fins al coll de sobre de Trient, total, que segons “lo Pussa”, de Roquetes, ens van sortir uns  178 km. A aquestes alçades només ens calia això!

Una vegada a Trient (km 140), ens tornàrem a trobar amb la nostra assistència,  l’Anna, la Laia i la Gènia, elles ens havien preparat una sopeta de pasta fantàstica, que va anar perfecta per afrontar l’última pujada a Catogne (km 144). Ara tan sols ens  quedaria baixar fins a Vallorcine (km 149), i anar planejant fins a Chamonix. Una grata sorpresa abans de l’arribada fou l’encontre que vam tenir amb en David i en Cristian, de Montblanc, que van fer els darrers kms amb nosaltres. Amb ells i les nostres assistents vàrem creuar la meta, després de 42:46:29 h., No sense abans,  fer el passeig triomfal pels carrers de Chamonix, acompanyats de senyeres i barretines, com si, de veritat, fóssim uns autèntics herois.    

  

AQUI TENIU EL VIDEO EDITAT AL CANAL EUROSPORT DE L'UTMB!

Cursa de Muntanya d'Alforja 2011. Ara sí que és de muntanya.

Casas domina, l'Eloi Borràs es confirma, al Xavi Prim el recuperem i Biel Secall té feina.

El passat diumenge es va disputar a Alforja una nova prova puntuable pel Circuit del Baix Camp. Aquest any presentava novetats en el recorregut i la veritat és que l'han encertada. Si abans era la típica cursa rodadora al cent per cent on els asfalteros et feien la ratlla al mig, amb el nou recorregut la cosa canvia. La variació ha incorporat més desnivell acumulat, més vistositat del paisatge i entorn i molta més tècnica i duresa. Ja era hora que es tregui profit dels caminets, senderons i trialeres de les nostres terres i compartir-les en aquestes curses. Aquest fet, els corredors de muntanya el van agrair.Es va passar per la Creu del Formatge, l'Ermita de Puigcerver, la Miranda,.... En total uns 160 corredors havien de fer uns 15 kms i acumular un total de més de 1.000 m. Encara queda marge de millora del recorregut, substituint el tram final de rodar que es fa molt monòton, sembla ser que ja tenen la solució per l'any vinent.


A la cita hi havia els habituals del Circuit i algun estiuejant que “passava per allí” però que corren que no vegis i van complicar la vida a més d'un. Del Borges Trail-AAEET Valls hi havia l'Eloi Borràs que està afinant la màquina pel Taga, el Xavi Prim que ja està del tot recuperat i va a tope i el Biel Secall que després del KO tècnic del Vandekames li falta fato.

Pel que fa a la cursa de sortida, Sergi Casas (CA Montblanc), per variar, ja imprimeix un ritme de desgast i només el segueixen dos “turistes”, que no sabien com les gastava. Ara ja ho saben. Es tractava de l'Adrià Bosch de BCN i el Jorge Estévez d'Oviedo. La broma els va durar un telediari fins a caure fulminats. Darrera seu un grupet amb l'Eloi, el Dani García (RunSpeed Tarraco), Biel, Xavi, Gerard Gil (UEC Anoia), Sergi Bel (RW-Tgna),....entre d'altres. El primer a passar per caixa és el Biel, que massa pretenciós surt amb el grup a tope i ho paga car i es veu obligat a fer un pas enrera per agafar un altre ritme, juntament amb el Dani. Els dos acompanyants del Sergi també són atrapats finalment per l'Eloi, que va com un tiro i se sent còmode. El Xavi Prim, que va de menys a més va remuntant fins a la quarta posició i atrapa l'asturià. Per darrera ve un David Harrison, a ritme constant que sembla un tractoret però fa una feinada de por i es consolida a la sisena posició, lloc que no perderà. També una gran cursa del Sergi Bel segueix el tractoret. Dani Garcia i el Biel es recuperen, pugen a un tàndem i agafen bon ritme i acaben atrapant en plena pujada al Gerard Gil i Sergi Bel.

La tornada a Alforja, el tram final és per una pista i es fa massa monòton i rodador. Això ho aprofiten els més atletes. Sergi Casas, al seu aire i en solitari es mostra intractable i guanya amb 1h:03'30'', sentencia el Circuit i li treu quatre minuts a un gran Eloi Borrà sque fa segon i constata que està molt fi i va córrer amb molt de cap i en el tram final es va defensar molt bé. Darrera seu entrà l'Adrià Bosch amb 1h08'51''. Xavi Prim fa cinquè amb 1h10'39'' manté un duel fins al final amb Jorge Estévez que s'emporta l'asturià per pocs segons. Darrera seu el tractoret Harrison amb 1h10'59'' fa sisè. Biel Secall, que recupera fins a la setena posició i ho manté en els trams tècnics, és atrapat pel Dani i el Sergi en el tram rodador final i li fan la ratlla al mig. Finalment va entrar el novè amb 1h12'35''.

En fèmines la guanyadora va ser la Nuri Casas (Xafatolls Molerussa) amb 1h28'41'', seguida de Paula Hritiuc (FC Barcelona) amb 1h34'02'' i Paquita Giménez amb 1h34'19''.

En general els resultats de l'equip han estat molt bons. L'Eloi ja no és cap sorpresa, corre amb veterania i autosuficiència i se'l veu bé i encara estarà millor amb els entrenaments propers. El Xavi ha deixat enrera els problemes físics i la feina feta ja dóna els seus fruits, va fer una cursa amb molt de cap i es va trobar molt bé. Gran paper, que esperem continuï i millori encara més. Pel que fa al Biel, va pecar a l'inici de cursa i va pagar el “baixón” de setmanes anteriors però es va recuperar. Tot i això queda feina per fer per arribar a tope al Taga (Copa Catalana).

A nivell de la cursa, en general molt bé. El Circuit del Baix Camp està canviant i nosaltres opinem que cap a millor. Tot fa pensar que s'estan sentant les bases per tenir un autèntic circuit de muntanya a casa nostra, tenim molt bona matèria prima (corredors i terreny).

                                          Vellanes per un tub

Classificacions: http://www.tretzesports.com/alforja2011/linked/resultatsalforja2011.pdf

Fotos organització: https://picasaweb.google.com/Tretzesports/Alforja2011#