QUI SOM I QUÈ FEM...

Benvolguts companys, amics i simpatitzants, ens presentem com un equip de curses de muntanya , que va nèixer ara farà dos anys, amb tota la il.lusió i ganes de viure moltes i grans experiències fent activitat a la muntanya. Les nostres intencions són estar presents en la totalitat dels circuits de curses que es duen a terme des de la federació catalana i per tot Catalunya, a nivell nacional i internacional.



divendres, 2 de setembre de 2011

FINISHERS A L'UTMB

crònica d'en Ramon.

Aquest cap de setmana passat va disputar-se a Chamonix (France) la UTMB, la prova reina de les curses d’ultra fons. Allí, uns 2300 corredors de totes les parts del món es donarien cita a la capital de l’Alta Savoia per fer realitat un somni, finalitzar aquesta prestigiosa cursa.

            El nostre equip integrat pel Carles Martí i en Ramon Barceló, juntament amb en Jordi Pàmies (CA Espluguí), també hi estaríem presents per afrontar el nostre gran repte, cobrir els 170 km de distància i 9700m de desnivell positius.



La sortida estava prevista el divendres 26, a les 18:30h. de la tarda, però a causa de les males previsions meteorològiques, fou ajornada fins les 23:30h. del mateix dia.

A partir d’aquest moment començàrem a prendre consciència de la duresa de la cursa, que es veuria incrementada pel mal temps, i on la pluja ens acompanyaria fins les 3h. de la matinada del primer dia, a l’alçada, més o menys, de l’avituallament de St. Gervais (km 21). A partir d’aquell moment el nostre enemic seria el fred, a causa de la mullada que portàvem,  i com no, tots esperàvem la claror del nou dia per escalfar-nos, però ves per on, amb l’arribada d’aquest, un altre enemic ens donaria la benvinguda, amb un tres i no res comença a ennuvolar-se de nou i pujant cap al Coll de la Siegne (km 60), la neu fa acte de presència. Sort que aviat emprenguérem el descens fins a Courmayeur, ja a la vessant italiana (km 78), allí ens esperava la bossa amb la roba de recanvi i un bon plat de pasta que ens feu reviscolar una mica.




A partir d’aquest moment vèiem que el que estàvem fent era anar d’avituallament en avituallament de la millor manera possible i en aquests, recuperar-nos bé, fins i tot en algun massa i tot per així, poder reeprendre el camí de nou. No és el que teníem planejat en un principi, però en aquestes alçades el que volíem era finalitzar la cursa i aquesta tàctica, ens podria ser bona i la seguiríem fins al final.

La segona nit ens agafà tot pujant el Gran coll du Ferret (Suïssa), punt culminant de la cursa, de 2537m (km 99). Allí ens esperava una llarga i vertiginosa baixada enmig d’una espessa boira que ens duria fins La Fouly. En aquest punt hi arribaríem una mica tocats, sort que la nostra assistència ens estaria esperant per fer-nos costat i donar-nos el suport necessari per seguir continuant.

            Sortint d’aquí tindríem el tram que més dur se’ns va fer, la segona nit sense dormir causava estralls, ens va costar penes i treballs arribar a Champex Lac (km 124), però sabíem que, una vegada aquí, només uns “50km” ens separaven de la meta i ja ho tindríem, no ens podíem fer marxa enrera. Al sortir d’aquest avituallament trobaríem els canvis que l’organització ens tenia reservats, no pujàvem la Bovine, ni la Tete aux Vents, com estava previst. Però per contra baixàvem fins a Martigny, i d’aquí pujàvem fins al coll de sobre de Trient, total, que segons “lo Pussa”, de Roquetes, ens van sortir uns  178 km. A aquestes alçades només ens calia això!

Una vegada a Trient (km 140), ens tornàrem a trobar amb la nostra assistència,  l’Anna, la Laia i la Gènia, elles ens havien preparat una sopeta de pasta fantàstica, que va anar perfecta per afrontar l’última pujada a Catogne (km 144). Ara tan sols ens  quedaria baixar fins a Vallorcine (km 149), i anar planejant fins a Chamonix. Una grata sorpresa abans de l’arribada fou l’encontre que vam tenir amb en David i en Cristian, de Montblanc, que van fer els darrers kms amb nosaltres. Amb ells i les nostres assistents vàrem creuar la meta, després de 42:46:29 h., No sense abans,  fer el passeig triomfal pels carrers de Chamonix, acompanyats de senyeres i barretines, com si, de veritat, fóssim uns autèntics herois.    
  






AQUI TENIU EL VIDEO EDITAT AL CANAL EUROSPORT DE L'UTMB!





3 comentaris:

pijuan ha dit...

Felicitats a tos tres, als tres finishers, i a les tres ajudantes, ha de ser brutal fer una cursa d'aquestes, sou molt grans tius.
Enhorabona i fins aviat

Biel ha dit...

Espectacular......

robert tarragó ha dit...

bravissimo!!!!sou uns campions!!!

BORGES TRAIL © 2008. Design by :Yanku Templates Sponsored by: Tutorial87 Commentcute