UTMB (2)

crònica d'en Carles

Amb una de les frases que ens va marcar des de bon principi “aquesta nit dormirem al infern”,dos dels components del equip del BORGES TRAIL, en Ramon i en Carles,acompanyats d’un bon amic, el Jordi Pàmies,els tres corredors és van plantar a la línia de sortida del UTMB,(carrera ultra amb una distància de 170kms i un desnivell positiu de 9700 metres),junt a 2300 corredors, vinguts de tot arreu del món. Sota una intensa pluja a les 23:30 és va donar el tret de sortida, sota l’atenta mirada de tot el poble de Chamonix.

Després d’anar fins al poble de les Houches, primera pujada i tot i que no massa dura, l’intensa pluja fa fer que ja aquí es veiés que la cursa no seria un camí de roses. Passada la primera pujada i començant a clarejar la segona pujada al Croix du bonhomme, semblava que hauria de ser més tranquil.la (metereològicament parlant), però per sorpresa nostra com més anàvem pujant més grans és feien les volves de neu, acompanyades d’un fort vent. Tot i això al cap d’una estona, el que tots els corredors esperàvem (el sol) va començar a sortir, i aparti d’allí la cara ens va canviar, com si els deus ens haguessin fet un regal, després d’haver passat una de les nostres pitjors nits de running. Al cap d’una estona i després d’haver pujat el Col de la Seigne, la vessant Italiana ens esperava, amb les vistes més espectaculars de tot el recorregut.

Arribats a Coumayeur,(km 78), una bossa amb roba per canviar-nos i un bon avituallament, van servir per recarregar piles, i deixar la roba que havia patit les inclemències del temps, de la primera meitat de cursa. Seguidament pujada al refugi Bertone i al cap d’una estona el Refugi Bonatti, on vàrem aprofitar per fer un bon avituallament abans d’afrontar el sostre de la cursa el Gran Col Ferret (2537metres). A continuació baixada fins a la Flouly, on la nit ja tornava a caure, i per si no és poc una intensa boira feia acte de presencia. La Flouly va ser un dels punts claus de la cursa ja que tant en Jordi (per culpa d’una antiga lesió), i en Carles (per culpa del cansament i la son), és van plantejar seriosament la retirada però després d’una estona de reflexió i els ànims de les nostres fans incondicionals(L’Anna,La Eugènia i la Laia), vàrem decidir seguir fins al pròxim avituallament a Champex-Lac (km 123), i on sense parar massa estona per no tornar a pensar amb la retirada ja encaràvem els últims 50kms, tot i això en els moments crítics ens anàvem animant mútuament i en cap moment deixàvem que cap dels tres es quedes endarrerit. Arribada a Trient(km 139) on un altre cop les nostres fans estaven allí per animar-nos i donar-nos avituallament. Últims quilòmetres i tot just un parell de quilòmetres abans d’arribar a Chamonix una sorpresa inesperada, dos dels nostres amics de Montblanc (el Christian i el Xixonenc) ens van acompanyar i animar fins a la línia d’arribada, amb una energia que va portar-nos en vol andes fins al moment més emotiu de tota la cursa. El poble de Chamonix animant des de l’entrada fins la meta, nosaltres agraint a tothom els seus ànims, i com no amb unes estelades i unes barretines, fent saber a tot el món que el nostre país CATALUNYA,també estava allí, tal com havia fet el guanyador del UTMB, en Kilian Jornet, vint hores abans que nosaltres.

 Agrair a tots els que heu estat pendents del ordinador durant dia i nit, i animar-nos en tot moment, per fer el nostre somni, realitat.

PD. Un any per preparar, tota una vida per recordar