Entrades
Aquest passat cap de setmana
s’ha celebrat a Alcanar el Campionat de Catalunya per Equips de Curses de
Muntanya 2015. Un dur recorregut de gairebé 30 kms i uns 1400 m de desnivell.
Tots els equips hi poden presentar un número indeterminat de corredors i
corredores, però per determinar l’equip guanyador el guanyador es té en compte
les seves dues millors dones i els seus quatre millors homes en la
classificació individual de la cursa.
Durant
l’any els nostres corredors tenen diversos objectius, que es van aconseguint
amb bons resultats. Com a equip també en teníem dos d’importats, el primer va
ser la Marató Ekiden de Santes creus, que vam guanyar i com a segon i principal
objectiu en equip teníem el Campionat de Catalunya. La veritat és que teníem
moltes ganes d’arribar-hi a tope, però per diversos motius, algun dels nostres
corredors especialistes no hi van poder participar i algun altre ho va fer
tocat. Però era el nostre repte, el repte borgetti, i calia sobreposar-se,
pensar i treballar en equip i donar-ho tot.
La
cursa es va iniciar a les sis de la tarda de dissabte, pel que es va convertir
en una semi-nocturna. La forta xafogor de dissabte va causar molts problemes
als corredors i va endurir encara més la competició.
Amb
les baixes del Xavi Prim, Eloi Borràs, Carles Martí i Robert Tarragó,
presentàvem les tres dones, Pili Rus, Lourdes Cayetano i Núria gil, en homes a
Mikel Besora, Aleix Toda, Marc Balañà, Biel Secall, Josep M Pijuan, Ronald
Fargas, Sergi Hidalgo, Salva Martí i Tavi Fossas. El treball dels dies previs i
l’estratègia de l’equip ens va portar a liderar la cursa durant bona part. La
competició va estar molt igualada amb l’equip UE Matxacuca, de Santa Cristina
d’Aro, això va fer que es mantingués l’emoció fins al final. Un gran final de
cursa dels nostres corredors ens va fer avançar posicions i va decantar la
balança cap a l’equip “borgetti”. Al final de la cursa, l’equip que va fer
entrar més corredors en les posicions capdavanteres va ser el BorgesTrail-AAEET
i ens proclamàvem Campions de Catalunya 2015. Molt destacable la victòria del
nostre jove corredor, Mikel Besora, la tercera posició d’Aleix Toda en homes i
la tercera i quarta posició de Lourdes Cayetano i Núria Gil, respectivament en
dones.
Així,
la classificació final per equips del campionat va quedar amb victòria del BorgesTrail, seguits del UE
Matxacuca i completava el podi la UEC Tortosa.
Aquest
gran resultat és la cirereta i la culminació d’una gran temporada plena d’èxits
de tots els nostres corredors. Les adversitats de les últimes setmanes ens van
fer unir encara més i vam fer una cursa en equip.
Pel
que fa a la classificació de la cursa pròpiament, la victòria va ser per Mikel
Besora (BorgesTrail) amb 2h36’12’’, seguit de Javier Heras amb 2h45’31 i
tancava el podi Aleix Toda (BorgesTrail) a 6 segons. En dones, la victòria va
ser per Paloma Lobera (Matxacuca), seguida de Marta Molist (Matxacuca), tancava
el podi la Lourdes Cayetano (BorgesTrail).
Felicitar a l’organització per
la gran cursa, ja fa molts anys que s’hi dediquen i es nota. Felicitar també
als matxacuques, que van fer una gran cursa.
Cursa Lourdes
La idea era sortir
les tres noies juntes amb tres nois acompanyant-les i així va ser; van sortir
bastant ràpid gràcies a la Pilar Rus en
comparació a com acostuma a sortir la Lourdes, però així havia de ser si volien agafar un bon lloc abans d'entrar
als senderons. Des de la sortida ja es van situar en 4a,5a i 6a posició junt
amb una altra noia, deixant pel davant 3 components del equip Matxacuca, i van
anar mantenint el ritme per no perdre distància fins que va arribar la pujada
on la Pilar es va quedar una mica endarrerida i van haver de continuar al seu
ritme la Lourdes i la Nuria. Durant la pujada ja van poder adelantar a la 3a
noia posicionant-se 3a i 4a i sabent que aquest era el resultat que havien de
mantenir fins al final si volien guanyar el campionat.
Durant la pujada la
Lourdes va marcar un ritme constant i alegre que va anar fent ampliar
distàncies amb la resta de noies del darrere, i durant la pista de baixada la
Nuria Gil va marcar un ritme impressionant. Després va venir la nit on als
trams tècnics van haver d'assegurar una mica per no fer-se mal i apretar on
podien tot i que els km ja començaven a passar factura perquè la distància
marxava una mica del que estaven acostumades a fer. Els quatre components del
Borges, Nuria,Lourdes, Tavi i Salva van mantenir-se junts quasi tots els km
fent un molt bon treball d'equip i aconseguint arribar a meta junts, entrant la
Lourdes en 3a posició i la Núria en 4a posició.
La Lourdes ens
comenta que va ser una cursa trencacames i llarga, amb el handicap que
implicava anar la meitat de nit, però que la va gaudir al màxim al poder anar
acompanyada pels seus companys d'equip i per les bones sensacions que va tenir
a partir del kilòmetre 6 (ja que els 6 primers no es va trobar gaire
fina). Va aconseguir l'objectiu que
esperava, ja que les dues noies primeres no estaven al seu abast, i molt molt
molt contenta per haver aconseguit proclamar-se "campions de Catalunya per
equips".
Cursa Nuria
Per la seva part la núria, tot i no estar acostumada a
aquestes distàncies, es va trobar còmode durant tota la cursa excepte en els
darrers kms on degut al cansament acumulat i rampes als bessons va patir de
valent. No obstant, es mostrà contenta i satisfeta pel resultat aconseguit.
Cursa Pilar
La Pilar havia tingut males sensacions durant la darrera
setmana, la temporada s’ha fet llarga, però les ganes van fer que no es perdés
aquesta cita tant important per l’equip, el repte de fer 30 quilòmetres de
muntanya amb mes de 1700m desnivell positiu, la posava molt nerviosa ja que
aquest any el seu terreny de competició de carrera a peu amb els triatlons de
muntanya i les curses d’asfalt no han superat ni molt mes els 600 de desnivell
positius, aixì doncs amb més incerteses que una altra cosa, però amb el poderío
competitiu, va sortir disposada a donar-ho tot, anava a experimentar les
sensacions d’una cursa de llarga distància amb força desnivell, la Pilar va
sortir molt ràpida fins al km10, va picar d’inexperiència, abans d’arribar la
cresta a falta de 3 quilòmetres per coronar va veure que les cames no anaven,
tot així va decidir marcar un ritme còmode i molt de cap, conjuntament amb el
Ronald que l’ajudes als llocs tècnics i a les baixades, ficant mes barreres per
la Pilar, la nit i la foscor va ser el lloc on va patir mes per falta de
visibilitat i manca de llum al frontal, va ser on es va marcar amb l’objectiu
d’ acabar amb les millor sensacions i gaudir al màxim, amb un resultat d’un top
10.
Especialment vull
felicitar a la Lurdes i La Núria que van fer un extraordinari paper i
demostrant el gran nivell on es troben ara mateix.
Cursa Biel
El
Biel ha portat una temporada de curses planes, duatlons i triatlons. Però amb
el seu compromís envers l’equip va fer el pas a la muntanya amb poc temps de
preparació. Tres curses dures en un mes (Marrana, Taga, Alcanar) és massa per a
ell i ho va pagar. D’inici es va mantenir en un bon grup entre els 25/30
primers, fins a coronar la Torreta o les sensacions no havien estat dolentes.
Però allà, a les primeres baixades, va aparèixer la fatiga muscular i les
primeres rampes. Quedaven molts quilòmetres per meta i va optar per anar a
ralentí, mode finisher.
Cursa Miquel
La cursa va ser molt rodadora, com a mi m'agrada i ja des del principi vaig
estar amb els dos primers liderant la cursa (ambdos corredors del Matxacuca).
Cap al km.5 (bec aigua + tros de platàn)... en una pista de terra molt ràpida
veig que vaig bé amb prou forçes pero decideixo continuar on soc. Mes endavant,
en pocs minuts comença a pujar una mica i aquí veient que anava be decideixo
marxar en solitari i a partir d'aquí agafant distància al segon corredor. A
l'arribar al cim de la Torreta (aigua + gel megaplus), punt culminant de la
prova...1h.15'de cursa, ja portava un marge de 5 minuts respecte el segon
clasificat la qual cosa no em va servir per baixar el ritme si mes no volia
superar-me a mi mateix i fer el millor temps posible, corrent contra mi mateix.
Cap al km.21 prenc aigua i platàn.
Els trams de pista corredora gaudia d'alló mes, per que m'agrada molt córrer i
mes si es en terreny de muntanya tan maco com el Montsià i amb unes vistes impresionants.
Km.23 engego frontal, ja practicament es feia fosc i quedàven 6km.en puja
baixa.
Hem trobava bé i cap al km.24 agafo platàn + aigua+ gel cafeína megaplus a un
cim que havíem de pujar-baixar.
Finalment, després d'un tram trencacames visualitzo el poble 'Alcanar'
m'imagino la entrada a meta com a campió absolut de la prova 'pujada al
montsià'.
Km.28, últim km.i meta...la motivació i la pell de gallina es màxima, tota la
gent del poble animant i companys d'equip també on m'esperàven a meta després
de 29'5km.amb 1700+ en un temps de 2h.36' 12'' com a primer clasificat absolut.
Ara calia esperar quina posició teníem com a equip Borges Trail!! La feina ja
estava feta!! :D en poc temps vam saber la posició final d'equips: CAMPIONS DE
CATALUNYA BORGES TRAIL!!
Cursa Aleix
L'Aleix va sortir al capdavant, darrere del seu company Mikel Besora, aprofitant els primers metres de cursa que transcorrien per dins el poble per agafar una bona posició i no trobar-se embussaments més endavant. A mesura que anaven passant els quilòmetres, l'Aleix s'adonava de que les sensacions no eren les millors, mentre que en la pujada diversos corredors l'anaven avançant entre ells 3 corredors del Matzacuca, cosa que implicaria oblidar-se de la primera posició en el campionat d'equips.
Però encara quedava molta cursa i l'Aleix va anar fent al seu ritme fins passar al Raúl Estévez del Matxacuca gairebé en arribar a la torreta, el punt més alt de la cursa. A partir d'allí dolors estomacals li van fer baixar el ritme en la baixada però aprofitant tots els trams de pla on aquest dolor disminuia per donar-ho tot. El fet de que la cursa no fos gaire tècnica va jugar a favor i va poder anar guanyant posicions a mesura que els corredors s'acostaven al poble.
Aproximadament al km 20 va caure la nit i va tocar encendre el frontal, fent el camí un joc de llums entre els caminants i corredors de les diverses curses, encara ho feia més emocionant perquè no podies veure si estaves atrapant a algú de la cursa absoluta. Quan l'Aleix va tornar a passar per l'ermita que hi havia abans del poble, la panxa va afluixar el dolor i aquí va ser on la cosa va canviar, el corredor del Borges va pujar marxa, va passar els dos corredors del Matxacuca que tenia per davant i es va quedar sol fins arribar al poble, on un espectador li va cridar: Vinga, que tens el segon just aquí davant! Va que l'atrapes!
Va ser llavors quan l'Aleix va apretar a l'esprint i en fer la darrera cantonada va poder veure a Javi Heras, del Serres del Mestral i aquest, en sentir que la gent cridava animant a un altre corredor al seu darrere, també va apretar a l'esprint. Una recta a un ritme embogit va assegurar un final de cursa espectacular on Heras va guanyar la batalla i va entrar amb 6 segons d'avantatge.
Com a experiència cal remarcar que tota l'organització es va volcar al 110% en la cursa i que van aconseguir que tots i cadascun dels corredors marxessin a casa més que satisfets.
Cursa
Sergi
Després d´una sortida en bloc, el Sergi va aprofitar els primers quilòmetres en pujada per
anar agafant posicions progessivament fins arribar a col.locar-se a la cua del
grup devanter, grup que va començar a estirar-se a l´inici d´un senderó estret
i trenca cames, on després d´un lleuger descans en forma de pista ample i
plana, es va inciar l´ascenció al cim
del Montsià.
L´opció del Sergi va ser afrontar la mateixa de forma molt conservadora per
tal de no arribar apurat a la segona part de la cursa, ja que aquesta es
tractava d´un recorregut massa llarg per les caracterítiques del corredor del
Borges Trail, encara que, intentant sempre estar entre els deu primers
classificats. Un cop arribat a l´alt del Montsant, va començar l´agonia del
Sergi, ja que per problemes estomacals , va fer que baixés el ritme
considerablemente per tal de poder arribar al final, tot arribant a meta en 3
hores i 9 minuts.
Cursa
Marc
Hem va sortir una cursa rápida, per les
meves condicions mes diesel, la ocasió seu mereixía i calía donar-ho tot per a
poder fer un bon resultat d’equip.
Es va sortir rapid com sempre i savía
que la forta xafogor passaría factura a mes d’un durant els 30km de cursa.
Vaig corre amb el pulsometre, de cames
hem vaig notar amb força fins al final, assolint una mitja de (169p), que amb
3h de carrera considero que no está gens malament…
Gracies a una bona gestió de cursa, tot
i amb un ritme alt vaig poder controlar be les sensacions, hidratant sovint,
sals, 2 gels i una barreta, passant el 22º al km15, acabant finalment el 12º en
2h58’ a meta, felicitant organitzacio per la bona tasca, tan en marcatge, com
atenció al corredor impecable.
Hem quedo amb les bones sensacions i
gran jornada d’equip, que hem motiva per acabar de rematar aquesta temporada
2015, que tot i que no competir massa, n’he tret bons resultats.
Cursa
Piju i Octavi
En Piju ens comenta que no va tenir bones sensacions, tot i acabar dins el
top-20 i ajudant molt al equip. Aixi com en Octavi, despres de pasar una forta
lesió va fer molt bon paper, ajudant a les noies a la primera part de cursa i
apretant a la segona part guanyant forces posicions.
En
Ronald i en Salva
No estaven en el seu millor moment per competir i van fer un molt bon treball
d’equip, estirant a les noies i ajudant-les en les zones tècniques de nit, que
ens va portar a ser CAMPIONS DE CATALUNYA.
