El BORGES TRAIL-AAEET Campió de Catalunya de Curses per muntanya 2015

Aquest passat cap de setmana s’ha celebrat a Alcanar el Campionat de Catalunya per Equips de Curses de Muntanya 2015. Un dur recorregut de gairebé 30 kms i uns 1400 m de desnivell. Tots els equips hi poden presentar un número indeterminat de corredors i corredores, però per determinar l’equip guanyador el guanyador es té en compte les seves dues millors dones i els seus quatre millors homes en la classificació individual de la cursa.

Durant l’any els nostres corredors tenen diversos objectius, que es van aconseguint amb bons resultats. Com a equip també en teníem dos d’importats, el primer va ser la Marató Ekiden de Santes creus, que vam guanyar i com a segon i principal objectiu en equip teníem el Campionat de Catalunya. La veritat és que teníem moltes ganes d’arribar-hi a tope, però per diversos motius, algun dels nostres corredors especialistes no hi van poder participar i algun altre ho va fer tocat. Però era el nostre repte, el repte borgetti, i calia sobreposar-se, pensar i treballar en equip i donar-ho tot.

La cursa es va iniciar a les sis de la tarda de dissabte, pel que es va convertir en una semi-nocturna. La forta xafogor de dissabte va causar molts problemes als corredors i va endurir encara més la competició.

Amb les baixes del Xavi Prim, Eloi Borràs, Carles Martí i Robert Tarragó, presentàvem les tres dones, Pili Rus, Lourdes Cayetano i Núria gil, en homes a Mikel Besora, Aleix Toda, Marc Balañà, Biel Secall, Josep M Pijuan, Ronald Fargas, Sergi Hidalgo, Salva Martí i Tavi Fossas. El treball dels dies previs i l’estratègia de l’equip ens va portar a liderar la cursa durant bona part. La competició va estar molt igualada amb l’equip UE Matxacuca, de Santa Cristina d’Aro, això va fer que es mantingués l’emoció fins al final. Un gran final de cursa dels nostres corredors ens va fer avançar posicions i va decantar la balança cap a l’equip “borgetti”. Al final de la cursa, l’equip que va fer entrar més corredors en les posicions capdavanteres va ser el BorgesTrail-AAEET i ens proclamàvem Campions de Catalunya 2015. Molt destacable la victòria del nostre jove corredor, Mikel Besora, la tercera posició d’Aleix Toda en homes i la tercera i quarta posició de Lourdes Cayetano i Núria Gil, respectivament en dones.

Així, la classificació final per equips del campionat va quedar  amb victòria del BorgesTrail, seguits del UE Matxacuca i completava el podi la UEC Tortosa.

Aquest gran resultat és la cirereta i la culminació d’una gran temporada plena d’èxits de tots els nostres corredors. Les adversitats de les últimes setmanes ens van fer unir encara més i vam fer una cursa en equip.

Pel que fa a la classificació de la cursa pròpiament, la victòria va ser per Mikel Besora (BorgesTrail) amb 2h36’12’’, seguit de Javier Heras amb 2h45’31 i tancava el podi Aleix Toda (BorgesTrail) a 6 segons. En dones, la victòria va ser per Paloma Lobera (Matxacuca), seguida de Marta Molist (Matxacuca), tancava el podi la Lourdes Cayetano (BorgesTrail).

                Felicitar a l’organització per la gran cursa, ja fa molts anys que s’hi dediquen i es nota. Felicitar també als matxacuques, que van fer una gran cursa.

Cursa Lourdes

La idea era sortir les tres noies juntes amb tres nois acompanyant-les i així va ser; van sortir bastant ràpid  gràcies a la Pilar Rus en comparació a com acostuma a sortir la Lourdes, però així havia de ser  si volien agafar un bon lloc abans d'entrar als senderons. Des de la sortida ja es van situar en 4a,5a i 6a posició junt amb una altra noia, deixant pel davant 3 components del equip Matxacuca, i van anar mantenint el ritme per no perdre distància fins que va arribar la pujada on la Pilar es va quedar una mica endarrerida i van haver de continuar al seu ritme la Lourdes i la Nuria. Durant la pujada ja van poder adelantar a la 3a noia posicionant-se 3a i 4a i sabent que aquest era el resultat que havien de mantenir fins al final si volien guanyar el campionat.

Durant la pujada la Lourdes va marcar un ritme constant i alegre que va anar fent ampliar distàncies amb la resta de noies del darrere, i durant la pista de baixada la Nuria Gil va marcar un ritme impressionant. Després va venir la nit on als trams tècnics van haver d'assegurar una mica per no fer-se mal i apretar on podien tot i que els km ja començaven a passar factura perquè la distància marxava una mica del que estaven acostumades a fer. Els quatre components del Borges, Nuria,Lourdes, Tavi i Salva van mantenir-se junts quasi tots els km fent un molt bon treball d'equip i aconseguint arribar a meta junts, entrant la Lourdes en 3a posició i la Núria en 4a posició.

La Lourdes ens comenta que va ser una cursa trencacames i llarga, amb el handicap que implicava anar la meitat de nit, però que la va gaudir al màxim al poder anar acompanyada pels seus companys d'equip i per les bones sensacions que va tenir a partir del kilòmetre 6 (ja que els 6 primers no es va trobar gaire fina).  Va aconseguir l'objectiu que esperava, ja que les dues noies primeres no estaven al seu abast, i molt molt molt contenta per haver aconseguit proclamar-se "campions de Catalunya per equips".

Cursa Nuria

Per la seva part la núria, tot i no estar acostumada a aquestes distàncies, es va trobar còmode durant tota la cursa excepte en els darrers kms on degut al cansament acumulat i rampes als bessons va patir de valent. No obstant, es mostrà contenta i satisfeta pel resultat aconseguit.

Cursa Pilar

La Pilar havia tingut males sensacions durant la darrera setmana, la temporada s’ha fet llarga, però les ganes van fer que no es perdés aquesta cita tant important per l’equip, el repte de fer 30 quilòmetres de muntanya amb mes de 1700m desnivell positiu, la posava molt nerviosa ja que aquest any el seu terreny de competició de carrera a peu amb els triatlons de muntanya i les curses d’asfalt no han superat ni molt mes els 600 de desnivell positius, aixì doncs amb més incerteses que una altra cosa, però amb el poderío competitiu, va sortir disposada a donar-ho tot, anava a experimentar les sensacions d’una cursa de llarga distància amb força desnivell, la Pilar va sortir molt ràpida fins al km10, va picar d’inexperiència, abans d’arribar la cresta a falta de 3 quilòmetres per coronar va veure que les cames no anaven, tot així va decidir marcar un ritme còmode i molt de cap, conjuntament amb el Ronald que l’ajudes als llocs tècnics i a les baixades, ficant mes barreres per la Pilar, la nit i la foscor va ser el lloc on va patir mes per falta de visibilitat i manca de llum al frontal, va ser on es va marcar amb l’objectiu d’ acabar amb les millor sensacions i gaudir al màxim, amb un resultat d’un top 10.

 Especialment vull felicitar a la Lurdes i La Núria que van fer un extraordinari paper i demostrant el gran nivell on es troben ara mateix.

Cursa Biel

El Biel ha portat una temporada de curses planes, duatlons i triatlons. Però amb el seu compromís envers l’equip va fer el pas a la muntanya amb poc temps de preparació. Tres curses dures en un mes (Marrana, Taga, Alcanar) és massa per a ell i ho va pagar. D’inici es va mantenir en un bon grup entre els 25/30 primers, fins a coronar la Torreta o les sensacions no havien estat dolentes. Però allà, a les primeres baixades, va aparèixer la fatiga muscular i les primeres rampes. Quedaven molts quilòmetres per meta i va optar per anar a ralentí, mode finisher.

Cursa Miquel

La cursa va ser molt rodadora, com a mi m'agrada i ja des del principi vaig estar amb els dos primers liderant la cursa (ambdos corredors del Matxacuca).

Cap al km.5 (bec aigua + tros de platàn)... en una pista de terra molt ràpida veig que vaig bé amb prou forçes pero decideixo continuar on soc. Mes endavant, en pocs minuts comença a pujar una mica i aquí veient que anava be decideixo marxar en solitari i a partir d'aquí agafant distància al segon corredor. A l'arribar al cim de la Torreta (aigua + gel megaplus), punt culminant de la prova...1h.15'de cursa, ja portava un marge de 5 minuts respecte el segon clasificat la qual cosa no em va servir per baixar el ritme si mes no volia superar-me a mi mateix i fer el millor temps posible, corrent contra mi mateix.

Cap al km.21 prenc aigua i platàn.

Els trams de pista corredora gaudia d'alló mes, per que m'agrada molt córrer i mes si es en terreny de muntanya tan maco com el Montsià i amb unes vistes impresionants.

Km.23 engego frontal, ja practicament es feia fosc i quedàven 6km.en puja baixa.

Hem trobava bé i cap al km.24 agafo platàn + aigua+ gel cafeína megaplus a un cim que havíem de pujar-baixar.

Finalment, després d'un tram trencacames visualitzo el poble 'Alcanar' m'imagino la entrada a meta com a campió absolut de la prova 'pujada al montsià'.

Km.28, últim km.i meta...la motivació i la pell de gallina es màxima, tota la gent del poble animant i companys d'equip també on m'esperàven a meta després de 29'5km.amb 1700+ en un temps de 2h.36' 12'' com a primer clasificat absolut. Ara calia esperar quina posició teníem com a equip Borges Trail!! La feina ja estava feta!! :D en poc temps vam saber la posició final d'equips: CAMPIONS DE CATALUNYA BORGES TRAIL!! 

Cursa Aleix

L'Aleix va sortir al capdavant, darrere del seu company Mikel Besora, aprofitant els primers metres de cursa que transcorrien per dins el poble per agafar una bona posició i no trobar-se embussaments més endavant. A mesura que anaven passant els quilòmetres, l'Aleix s'adonava de que les sensacions no eren les millors, mentre que en la pujada diversos corredors l'anaven avançant entre ells 3 corredors del Matzacuca, cosa que implicaria oblidar-se de la primera posició en el campionat d'equips.

Però encara quedava molta cursa i l'Aleix va anar fent al seu ritme fins passar al Raúl Estévez del Matxacuca gairebé en arribar a la torreta, el punt més alt de la cursa. A partir d'allí dolors estomacals li van fer baixar el ritme en la baixada però aprofitant tots els trams de pla on aquest dolor disminuia per donar-ho tot. El fet de que la cursa no fos gaire tècnica va jugar a favor i va poder anar guanyant posicions a mesura que els corredors s'acostaven al poble. 

Aproximadament al km 20 va caure la nit i va tocar encendre el frontal, fent el camí un joc de llums entre els caminants i corredors de les diverses curses, encara ho feia més emocionant perquè no podies veure si estaves atrapant a algú de la cursa absoluta. Quan l'Aleix va tornar a passar per l'ermita que hi havia abans del poble, la panxa va afluixar el dolor i aquí va ser on la cosa va canviar, el corredor del Borges va pujar marxa, va passar els dos corredors del Matxacuca que tenia per davant i es va quedar sol fins arribar al poble, on un espectador li va cridar: Vinga, que tens el segon just aquí davant! Va que l'atrapes! 

Va ser llavors quan l'Aleix va apretar a l'esprint i en fer la darrera cantonada va poder veure a Javi Heras, del Serres del Mestral i aquest, en sentir que la gent cridava animant a un altre corredor al seu darrere, també va apretar a l'esprint. Una recta a un ritme embogit va assegurar un final de cursa espectacular on Heras va guanyar la batalla i va entrar amb 6 segons d'avantatge.

Com a experiència cal remarcar que tota l'organització es va volcar al 110% en la cursa i que van aconseguir que tots i cadascun dels corredors marxessin a casa més que satisfets.

Cursa Sergi

Després d´una sortida en bloc, el Sergi va aprofitar els primers quilòmetres en pujada per anar agafant posicions progessivament fins arribar a col.locar-se a la cua del grup devanter, grup que va començar a estirar-se a l´inici d´un senderó estret i trenca cames, on després d´un lleuger descans en forma de pista ample i plana, es va inciar  l´ascenció al cim del Montsià.

L´opció del Sergi va ser afrontar la mateixa de forma molt conservadora per tal de no arribar apurat a la segona part de la cursa, ja que aquesta es tractava d´un recorregut massa llarg per les caracterítiques del corredor del Borges Trail, encara que, intentant sempre estar entre els deu primers classificats. Un cop arribat a l´alt del Montsant, va començar l´agonia del Sergi, ja que per problemes estomacals , va fer que baixés el ritme considerablemente per tal de poder arribar al final, tot arribant a meta en 3 hores i 9 minuts.

Cursa Marc

Hem va sortir una cursa rápida, per les meves condicions mes diesel, la ocasió seu mereixía i calía donar-ho tot per a poder fer un bon resultat d’equip.

Es va sortir rapid com sempre i savía que la forta xafogor passaría factura a mes d’un durant els 30km de cursa.

Vaig corre amb el pulsometre, de cames hem vaig notar amb força fins al final, assolint una mitja de (169p), que amb 3h de carrera considero que no está gens malament…

Gracies a una bona gestió de cursa, tot i amb un ritme alt vaig poder controlar be les sensacions, hidratant sovint, sals, 2 gels i una barreta, passant el 22º al km15, acabant finalment el 12º en 2h58’ a meta, felicitant organitzacio per la bona tasca, tan en marcatge, com atenció al corredor impecable.

Hem quedo amb les bones sensacions i gran jornada d’equip, que hem motiva per acabar de rematar aquesta temporada 2015, que tot i que no competir massa, n’he tret bons resultats.

Cursa Piju i Octavi

En Piju ens comenta que no va tenir bones sensacions, tot i acabar dins el top-20 i ajudant molt al equip. Aixi com en Octavi, despres de pasar una forta lesió va fer molt bon paper, ajudant a les noies a la primera part de cursa i apretant a la segona part guanyant forces posicions.

En Ronald i en Salva

No estaven en el seu millor moment per competir i van fer un molt bon treball d’equip, estirant a les noies i ajudant-les en les zones tècniques de nit, que ens va portar a ser CAMPIONS DE CATALUNYA.