Pilar Rus campiona i Robert Tarragó 5é als 10k de la Pobla de Massaluca

Aquest dissabte 2 d'agost es van disputar els 10k de la Pobla de Massaluca. Per part del Borges Trail hi va assistir la Pilar Rus, mentre que en aquesta ocasió al Robert Tarragó, que és de la Pobla de Massaluca, li tocava córrer amb els colors del seu poble. 

La Pilar Rus ens relata la seva vivencia:
Desprès d’uns mesos irregulars de entreno on la feina, la família ocupen principalment casi totes les hores del dia, toca matinar moltíssim 6:00 mati un dia nedar, altre corre o bicicleta...pero no fem parada, no hi ha res com sentir amor a l’esport, desprès de les bones sensacions a la Cursa de l’espluga, preparada per un altre repte i no ho tenia molt clar per corre, però allí a la Pobla de Massaluca preparada per la sisena prova del circuit running series, el Robert Tarragó company d’equip em va comentar que aquest any  hi ha nivell de noies una destacada gran atleta Mireia Guarner, una corredora de alt nivell, no seria fàcil lidera la carrera, doncs llestos i preparada, el meu propòsit era donar-ho tot a la cursa i acabar amb les millors sensacions no tenia pas intenció de guanyar i a mes amb el nivell de noies, aixi que 19:15h tret de sortida, carrera ràpida els primers quilòmetres, el meu incondicional amic en Felip Fucho que carrera tras carrera ens dispossem a millorar i estar capdavant em far motivar i surt com un tiro jo darrera, son dues voltes al poble de 5 quilòmetres, la primera volta amb un ritme infernal no se si podre aguantar molt aquest ritme, vaig primera i tinc darrera a poc segons a la Mireia Guarner i a mes d’un minut la tercera Neus espinach, no puc baixar molt el ritme, les cames les noto cansades pero pulmonar hem trobo molt be, se que puc aguantar si les cames no em fallen arrivem a km7 toca gira cap al poble allí puc veure que la segona noia la Mireia la tinc a poc d’un minut son tres quilòmetres agonitzant apretan les dents en Felipe em va animant per no baixar ritme, últim quilòmetre puc treure força per fer la pujada per entrar a meta i guanyar la prova, i molt contenta pel resultat vec que encara estic davant de tot però espero trobar-me aviat forta com el mes de març i abril, toca feina a fer. 

Per la seva banda, en Robert va fer una gran actuació, acabant en una gran 5ena posició.
   

Mikel Basora campió sub23 del circuit Salomon Mission x3

El passat 26 de juliol es donava cita l'última prova del circuit Salomon Missionx3, el circuit que va començar al maig i acabava aquest mes de juliol.
Per fi arribava el dia desitjat, em presentava a la Pobla de Lillet descansat per disputar els 56km.i 4000 metres positius de desnivell que té la prova.
No arribava en un bon estat de forma ja que porto mesos competint i descansant poc encara que ara el mes d'agost serà més light. Cal dir que fins a novembre no acaba la temporada i el bon descans que comporta per després començar la pretemporada.
Vaig al gra... són les 4a. m. i m'aixeco per desdejunar (en l'alberg no hi havia tot el que el meu nutricionista em diu que coma abans de la carrera però gairebé tot estava!).

A les 6a.m. comença la prova, àdhuc clarejant i anant de menys a més vaig recorrent els primers km. fins al 12 que hi ha el primer avituallament… arribo en 1h.i mitjana, porto bon ritmillo i bastant còmode per reservar bales per als següents km.
Bec aigua, com a plàtan i em porto un tros pel camí… farcit els bidons d'aigua i poso rendiment-race per hidratar-me i recuperar-me de les sals minerals perdudes en els primers km.
Surto ràpidament cap al proper avituallament que serà en el km. 19 i el mateix que abans menjar plàtan i síndria també. Recarregar bidons… el de sempre al final t'ho aprens i ho fas sense pensar del cansat que vas.
Per sort la meva, en el km.19 les forces van bé! A poc a poc i bona lletra.
Continuem la marxa a la recerca de l'equador de la carrera el km.28 on hi ha molta més menjar i beguda energètica per reposar-nos… arribo en unes 4 hores i penso que acabaré en 8 i escaig…
A partir d'aquest avituallament toca pujar cap a la muntanya sobrepuny, són 3km. i 800 metres positius, molt dura pujada aquí noto fatiga i sota una marxa per si de cas m'enxampa l'home del mall.
També per sort la meva en aquesta carrera no es passa dels 2000m. ja que és mitja muntanya i llavors l'altitud no afecta com el passat mes de juny en ulldeter que quina tela.
Mentre estic pujant la muntanya sobrepuny m'avança un sub-23 (em penso que és el 2º i resulta ser que més endavant hi havia un maquina sub-23 davant a uns quants minuts que ja no vaig aconseguir enxampar-li donada la gran forma que presentava!)
Ara aquí vaig a roda el sub-23 no se'm pot escapar!
Darrere de mi vénen més i continu estrenyent les dents sé que després ve una bona baixada i tècnica i aquí atacaré.

Arribo al final de la pujada i m'espera el sub-23 (tàctica que utilitza per no anar solament, aquí pinso: potser és perquè baixa el rendiment en anar solament… li atacaré per aquí).
Baixant vaig pegat a ell i molt còmode i veig que ell no ho està. En un moment de la baixada pels nervis i pressió ensopega i es dóna un cop amb un arbre en la tíbia, atur al seu costat i miro que li ha passat i seguim junts una vegada veiem que està ben i no li a passat gens. Ara no pot córrer molt ràpid perquè es ressent. I vull córrer més ràpid una vegada més li pregunto si necessita ajuda o si vol que cridi a algú per ajudar-li em diu que no que tiri que ell està bé, total que em vaig a tota velocitat saltant i botant costa avall per un bon terreny gaudint com un nen.
Arribant al avituallament del km. 37 començo a plorar de cansament vaig fos això de baixar tan ràpid el que l'adrenalina em permetia m'ha passat factura! M'asseco les llàgrimes amb el buff del Borges trail (el meu equip) i continu per avituallarme, em segueixen els que en la pujada anterior tenia, una línia d'atletes forts que van després dels meus passos, estrenyo les dents com puc per arribar a l’avituallament.
Una vegada aquí com i bec el de sempre i espero al meu amic que he fet: Manu Alarcón si veus les línies una salutació, que gran és aquest xaval! Atleta de la zona de Costa Brava no recordo que poble.
Li espero uns minuts així vaig amb ell i afronto la pujada sense molta agonia en anar acompanyat, encara que pel que veig ell està més fos que jo i quan em giro ja no està :/ segueixo el meu ritme reservant per al final el poc que em queda (més que reservar és aguantar el sofriment que és el que estic fent). Durant molts trams de carrera penso que això no és el meu, el meu és la curta distància ja arribarà això més endavant amb l'experiència i els km.

A poc a poc passen els km. i sí, a poc a poc encara que més ràpid que en Ulldeter, el cos aprèn malgrat portar un mes de la meva primera ultra-trail? Sembla que sí, i també la recuperació… aquesta vegada el cruiximent m'han durat 1 dia menys, vam seguir millorant i aprenent, sobretot gaudint!
En el km. 42 en el punt quilomètric maratonià arribo per menjar i beure molt que les meves forces flaquegen i continu la marxa aquí en solitari. Sé que de coco vaig bé i si la ment sofreix la tinc ben preparada, la meva 90% de l'entrenament és en solitari per no dir més això fa que el meu coco estigui preparat per a aquesta bogeria… ho tinc ben estudiat encara que aquesta distància repeteixo no és per a mi, encara.
Arribo al km. 47 en el refugi d’Ardericó, vaig avançant algun que un altre corredor, encara que pocs, per la qual cosa sembla hi ha més nivell que en Ulldeter ja que en aquesta carrera al final d'aquesta crònica sortiran les 8h.51min. que he trigat a recórrer a les 9h.48min. que vaig trigar en Ulldeter a pesar que el resultat d'ambdues carreres és diferent pel nivell que hi ha aquí en Catllaràs.
Pujo l'última pujada els meus perseguidors d'abans m'atrapen són uns quants i entre l'escamot m'atrapen, bé no millor dit els veig a 100m. darrere de mi i em dic: em queda l'última bala per a la baixada, és molt tècnica i aquí sé que no m'avançaran.
I així és baix a tota velocitat i sí a tota perquè vaig cagant llets costa avall sense por al que pugui passar amb el coneixement necessari per no fer-me mal.
Arribo a un prat on pregunto a la gent que veig que quant queda, i pensat que queda gens i menys em diuen 3km. i m'enfonso.

Ja les forces van en disminució i continu a tota velocitat encara que sense forces ja que penso que darrere ve un devessall de gent a tot drap disposats a enxampar-me i penso que no m'agafaran i així succeeix.
Arribo a la Pobla de Lillet en 8h.51min. i li trec a l'escamot de darrere (només en aquesta gran baixada de 7km. i 800 metres negatius molt tècnics uns 20 minuts. Aquí pinso, com pot ser que malgrat estar fos segueixi a tota velocitat és la ment la que contínua? Aquí en Ultra-Trail això succeeix és la ment la que corre. Perquè si no m'hagués imaginat que hi havia algú darrere, que les balises que marquen el recorregut es convertissin en gossos que volen atacar-me i que l'escamot està darrere no hagués anat tan ràpid per això és la ment la que més pugues… mala sort el cruiximent que agafis després de tanta energia donada aquí jeje cal recordar que pensava i si em passa com al ciclista aquell del Tour de France que l'escamot li va aconseguir cent metres per a meta? I per això corria tan ràpid també fent-me preguntes sense respostes clares en la ment.
Personalment penso que he fet una mala carrera però el resultat final de la lliga surt a la llum el dur treball de tota la temporada un top-10 general i campió sub-23 final. (Aquest resultat era el meu somni quan vaig veure aquest circuit sabia que seria dur però no impossible). El meu somni era fer top-10 i campió sub-23 i així va succeir, em sembla haver quedat exactament en el lloc 6º de la general del circuit amb molt nivell i gent que porta molts km. i carreres d'Ultra-Trail damunt, ara falta veure que pugin el definitiu ranquin. Aquest mes d'agost serà bastant light (quant a competir ja que estaré un mes sense competir solament entrenant) ja que queda fins a finals d'octubre principis de novembre més entrenaments i carreres. Aquests descansos van bé per regenerar cos i ment per a futurs esdeveniments. 

Que més dir vull dir… agrair a tota la meva gent, equip Borges Trail i col•laboradors: Borges, Ph-Quirogel. Bussetus Sport, Rendiment-Race, Aquum La Pineda, gimnàs Sport Gym TGN, Eassun Spain.

Vull donar les gràcies a la meva nutricionista Yhasmina que gràcies a les seves rutines de menjar bé m'ajuden a entrenar millor i la meva panxa segueix sense fer-me mal quan corro ràpid. És increïble l'ajuda que aporta una bona pauta en la rutina diària. De debò, gràcies de nou.

I com no donar les gràcies a l’organització pel bon tracte que ens han fet i el be que ens ho han fet passar en aquest dia de trail running!

MARC BALAÑÁ PRATS del BORGES TRAIL, dins els 10 millors de la 4ª prova d’ultraresistència, disputada pel CADI, aquest passat 26-7-2014. Prova puntuable pel Campionat d’Ultraresistència de Catalunya

A tres setmanes de la última competició de Ultrarresistència a la Vall de Nuria, el corredor de l’equip BORGES TRAIL, ja es trobava de nou a la línia de sortida d’aquesta 4ª prova, amb els deures ben fets i disposat a donar-ho tot.

Tot començava sortint del bell mig de loa població de la Seu d’Urgell, on l’organització del Cadí Ultratrail ho tenia tot perfectamente preparat (un 10 per ells en tot).

Arranquem a les 6am, amb la fresca matinal que ajuda molt per afrontar els 2000d+ en els primers 18km de cursa, que ens porta directe dalt de tot de la serra del CADI, aquest sector amb els pals s’hem passa ràpid, tot i no adormirme, hem planto al capdamunt en 15ª posició.

Segon sector, es tota la cresta d’uns 15km, amb vistes úniques mentre ens movem tota l’estona entre 2300-2500m per sobre de lloses de pissarra sueltes, que fan un corre amb desgast i dificultós. El sector el passo força ràpid tot i no ser el meu terreny, amb ganes de passar-lo per poder arribar a zona mes ràpida i mirar de recuperar posicions….

A la meitat d’aquest sector atrapo a Juan Joase Oliva del equip LAND, amics i coincidint en molts ultres ja ens coneixem….Ell a Nuria va haver de plegar hi hem va facilitar els seus pals que hem varen salvar la vida…El trobo que camina pel pla, “MALO”, paro i decideixo ajudar-lo amb el que hem sigui possible, NI DEC UNA. Va contracturat de caderes, li facilito un antinflamatori i jo tiro milles, vaig de puta mare….Pero els de devant com corren tu, ni els veig ¡!!

Passem coll PAS DELS GASOLANS, collada que es fa pujant a la Cavalls del Vent i ara la baixem, arribo a REFU.PRAT D’AGUILO, aquí hi ha menjar solid, pero jo ja arribo menjat, pixat i cagat, amb els petits entrepanets que hem vaig cruspint pel cami, carrego aigua amb RENDIMENT RACE, hi ha disfrutar ¡!!

Hostie han passat 6km desde e deixat a Oliva i ja el tinc amb mi de nou, s’ha refet, diu ara va guai, buff, rodem junts per la pista i entrant a sendera el deixo devant, ell es mes ràpid en terreny tècnic si esta be i jo agafo la roda….Duro 10’, en sendera tecnica de baixada, repetxons etc….Cada cop tensa mes i hem va treient del confort necessari per fer un bon paper en 80Km i 11.000m de desnivell acumulat !!

Me trobo be, estic disfrutant a tope i en aquesta cursa estic sent molt regular tot i que el calor fa afluixar ritmes. Es nota la bona planificacio i bon entrenament.

Els 30 últims km de cursa son menys pedregosos i algo mes rodadors, tot i que les precisoses senderes no paren de pujar i baixar i gira que giraras, que sempre enlenteix mes la marxa que per pista.

Al km47, podiem deixar una bossa, alli canvio de sabatilles i pillo unes de mes lleugeres, deixant tambe els pals, ja hem passat alguna unitat, aquí vaig el 13, ara be la part que mes es disfruta en un ultra, zona mes ràpida i on si no hi ha un bon entrenament i alimentacio, es madura rápidamente perdent tot el que has pogut guanyar.

Surto disparat i als 15’ ja guanyo una posició, senders plens de fulles que ajuden amortiguar la pitjada, brutal. Així vaig fent fins al últim avituallament a 6km de meta aproximadament, on mentre estic arribant en baixada hi ha dos corredors, sem posa pell de gallina, nomes e omplir aigua ja que ja e posat la dosis de RENDIMENT RACE al bidó en marxa, omplo dels gots mateix, van tous i sem queden mirant, com si res a fer tinguessin, surto disparat de nou amb mes energía que mai, rodem 15’ baixant fort i baix encara hem recuperen, encara revisculen, buffff….Pillo un gel, nomes hem queden 2 dits d’aigua per allo ke fem de no arrossegar mes pes del compte, ara el motor demana suc….bufff….Els deixo una mica avans de fer els últims 200d+, veig botelli aigua sobre capo d’un corxe negre a ple sol amb 2 dits d’aigua, jeje, me la beg per engullir el gel, es calentota pero vital per l’organisme viu ¡!! Pujo fort hi hem vaig girant, ja no be ni el tato (com diria amic Albert Gine, a tragar fum !!, quina sensacio mes guapa i unica, corono i Baixo 15’ mes a full fins a meta, amb una 10ª posicio i un temps de 10h47’, sense un desgast notori.

Ara aprofitarem per a fer una setmana de KIT-KAT i donar oxigen a l’organisme, fent altres coses que entrenar i compartir entrenaments suaus amb Mar Alsina Llurba, natacio pel mar, etc….

Donar gracies a tots els esponsors i amics que feu costat, el sacrificio mereix la pena de veritat !!

La seguent cursa i última de La Copa d’Ultres, sent “ULTRA TRAIL COMTES D’ERILL” (Esterri d’Aneu)

el pròxim 6-9-2014, en una distancia i desnivell molt similar.

Gran actuació de la Pilar Rus a la 37º Cursa de l’Espluga Francoli!

El passat  dissabte 26 de juliol a les 19hores més de 750 atletes van participar a la 37a Cursa Atlètica de l’Espluga Francolí dintre del calendari de la Federació Catalana d’atletisme i  la mes antiga de Catalunya, es tracta d’una prova de 15 quilòmetres prou dura degut a la distància, desnivell i també a les altes temperatures pròpies del mes de juliol.
També per primera vegada i com a novetat la cursa del 5 quilòmetres i que han sortit de forma paral.lela amb la de 15 quilòmetres.

La corredora del Borges Trail, Pilar Rus encara que la setmana no va ser un dels millors en tema de preparació ella sempre disposada de penjar-se un dorsal i motivada per donar guerra entre les fèmines.
A les19h es dona el tret de sortida primers quilòmetres una volta al poble, la nostra Borguettis surt capdavanter amb 5 nois intractables, la Pilar intenta no perdre de vista però vol ser intel-ligent i vol esperar fins al km5 i no trobar sorpreses i siguin noies de la curta, dosifica amb ritme constant, pas del km5  veu que les noies no han girat, ara comença la carrera,  la Pilar puja ritme fins atrapar a les tres noies capdavanter passant per monestir de poblet ningú baixa ritme això esta apunt de explotar veien com corren i la forta calor, els organitzadors via watchap van informant a meta del primers corredors sembla unes olímpiades!! espectacular informant al públic a meta.

Arriben a d’alt de tot semblava que no arribaria mai toca baixar, quin estil de corre que tenen les dues primeres una tècnica increïble que això les far volar a la baixada, Janeth Becerra vola en solitari fins a meta amb un temps de 1:00:52 el segon lloc es per l ’Angélica Esparza amb un temps de 1:01:54 i el tercer lloc gran lluita els dos últims km marcant  sentencia i la nostra Pilar que la forta calor la deixa sense mes   com a tercer lloc a la gran atleta Rosa espachs amb un temps de 1:02:57, deixant una espectacular actuació de la nostra Pilar Rus amb un temps de 1:03:01. I contenta pel  resultat i estar davant de grans atletes.
En categoria Masculina Pedro Javier Vega guanya en solitari amb un temps 51 minuts, lluny del record de 46:06 minuts, en segon lloc Guillem Fernández amb un temps de 52:31 minuts,  a molta distancia del primer classificat, i també del tercer, Ferran de Torres que ha fet la cursa amb 53:30 minuts


http://www.caesplugui.cat/cursa/

El BORGES TRAIL puja al podi en la primera edició del “ DUATLÓ VALLTER”

El passat 27 de Juliol es va realitzar a Setcases la primera edició d'una prova combinada entre la bicicleta en ruta i el trail d' alta muntanya. La Bibiana portava molt de temps buscant una experiència com aquesta no gaire habitual. Tres dies abans de la gran cita i sense pensar-s'ho dues vegades va fer l' inscripció i cap al Piri que hi falta gent!!

La part de ruta consistia es ascendir durant 12km un dels ports de 1a categoria amb més carisma de Catalunya. Molt exigent amb rampes de fins al 14% i un desnivell positiu de 1.000m que finalitzaria amb 7 corbes de paella que precedeixen la coronació del port.

La transició es realitzaria a Vallter 2000 (2.100m), a partir d' aquí s' afrontaria a 10km igual d' espectaculars per la seva bellessa que per la exigència del terreny tècnic i dels desnivells tant positiu com negatiu ( un total de 1.800 aprox.). Els 198 corredors començarien amb una dura pujada fins la carena de Coll de Mantet (2409m), continuant cap al Pic de la Dona ( 2702m), un altra ascensió per coronar el Pic de Bastiments (2883m), Coll de la Marrana (2525m) i baixada ( d' aqueste de ronyons ) cap a Vallter de nou.

La prova es podia relitzar en modalitat individual, equip mixte o equip masculí o femení.

La corredora del Borges no tenia gaire clara la primera part, aquell port tenia pinta de que li faria apretar les dents degut a la falta de rodatge amb

bici, i així va ser...va arribar en última posició a la transició, pel davan de l' ambulància es clar (…).

Al fer la transició no va patir l' impacte, més bé es trovava molt bé. Per fer la bici no havia escalfar i tambè ho va pagar, però pel trail ja anava a punt.

Ficar-se les sabatilles i poder encarar la primera ascensió sense dificultat avançant posicions la va motivar. No cal dir que també va apretar les dents més d' un cop, però ja era diferent, estava disfrutant moltíssim.

La cursa va ser gairebé d' autosuficiència, tansols van muntar avituallament a la transició per motius de normativa.

Durant la prova et podies trobar amb un munt de gent fen recorreguts que alhora t' animaven i fins i tot t' oferien aigua, que grans !

La Bibiana va finalitzar l' aventura amb 3:06 a les cames emportant-se una tercera posició general. La guanyadora va ser Raquel del Aguila 02:32 i en segona posició Anna Buxo 02:34

Els guanyadors absoluts van ser Pere Aurell 01:47, Genis Zapater 01:50 i Xavi Padros 01:55.