QUI SOM I QUÈ FEM...

Benvolguts companys, amics i simpatitzants, ens presentem com un equip de curses de muntanya , que va nèixer ara farà dos anys, amb tota la il.lusió i ganes de viure moltes i grans experiències fent activitat a la muntanya. Les nostres intencions són estar presents en la totalitat dels circuits de curses que es duen a terme des de la federació catalana i per tot Catalunya, a nivell nacional i internacional.



dijous, 31 de juliol de 2014

Mikel Basora campió sub23 del circuit Salomon Mission x3

El passat 26 de juliol es donava cita l'última prova del circuit Salomon Missionx3, el circuit que va començar al maig i acabava aquest mes de juliol.
Per fi arribava el dia desitjat, em presentava a la Pobla de Lillet descansat per disputar els 56km.i 4000 metres positius de desnivell que té la prova.
No arribava en un bon estat de forma ja que porto mesos competint i descansant poc encara que ara el mes d'agost serà més light. Cal dir que fins a novembre no acaba la temporada i el bon descans que comporta per després començar la pretemporada.
Vaig al gra... són les 4a. m. i m'aixeco per desdejunar (en l'alberg no hi havia tot el que el meu nutricionista em diu que coma abans de la carrera però gairebé tot estava!).

A les 6a.m. comença la prova, àdhuc clarejant i anant de menys a més vaig recorrent els primers km. fins al 12 que hi ha el primer avituallament… arribo en 1h.i mitjana, porto bon ritmillo i bastant còmode per reservar bales per als següents km.
Bec aigua, com a plàtan i em porto un tros pel camí… farcit els bidons d'aigua i poso rendiment-race per hidratar-me i recuperar-me de les sals minerals perdudes en els primers km.
Surto ràpidament cap al proper avituallament que serà en el km. 19 i el mateix que abans menjar plàtan i síndria també. Recarregar bidons… el de sempre al final t'ho aprens i ho fas sense pensar del cansat que vas.
Per sort la meva, en el km.19 les forces van bé! A poc a poc i bona lletra.
Continuem la marxa a la recerca de l'equador de la carrera el km.28 on hi ha molta més menjar i beguda energètica per reposar-nos… arribo en unes 4 hores i penso que acabaré en 8 i escaig…
A partir d'aquest avituallament toca pujar cap a la muntanya sobrepuny, són 3km. i 800 metres positius, molt dura pujada aquí noto fatiga i sota una marxa per si de cas m'enxampa l'home del mall.
També per sort la meva en aquesta carrera no es passa dels 2000m. ja que és mitja muntanya i llavors l'altitud no afecta com el passat mes de juny en ulldeter que quina tela.
Mentre estic pujant la muntanya sobrepuny m'avança un sub-23 (em penso que és el 2º i resulta ser que més endavant hi havia un maquina sub-23 davant a uns quants minuts que ja no vaig aconseguir enxampar-li donada la gran forma que presentava!)
Ara aquí vaig a roda el sub-23 no se'm pot escapar!
Darrere de mi vénen més i continu estrenyent les dents sé que després ve una bona baixada i tècnica i aquí atacaré.

Arribo al final de la pujada i m'espera el sub-23 (tàctica que utilitza per no anar solament, aquí pinso: potser és perquè baixa el rendiment en anar solament… li atacaré per aquí).
Baixant vaig pegat a ell i molt còmode i veig que ell no ho està. En un moment de la baixada pels nervis i pressió ensopega i es dóna un cop amb un arbre en la tíbia, atur al seu costat i miro que li ha passat i seguim junts una vegada veiem que està ben i no li a passat gens. Ara no pot córrer molt ràpid perquè es ressent. I vull córrer més ràpid una vegada més li pregunto si necessita ajuda o si vol que cridi a algú per ajudar-li em diu que no que tiri que ell està bé, total que em vaig a tota velocitat saltant i botant costa avall per un bon terreny gaudint com un nen.
Arribant al avituallament del km. 37 començo a plorar de cansament vaig fos això de baixar tan ràpid el que l'adrenalina em permetia m'ha passat factura! M'asseco les llàgrimes amb el buff del Borges trail (el meu equip) i continu per avituallarme, em segueixen els que en la pujada anterior tenia, una línia d'atletes forts que van després dels meus passos, estrenyo les dents com puc per arribar a l’avituallament.
Una vegada aquí com i bec el de sempre i espero al meu amic que he fet: Manu Alarcón si veus les línies una salutació, que gran és aquest xaval! Atleta de la zona de Costa Brava no recordo que poble.
Li espero uns minuts així vaig amb ell i afronto la pujada sense molta agonia en anar acompanyat, encara que pel que veig ell està més fos que jo i quan em giro ja no està :/ segueixo el meu ritme reservant per al final el poc que em queda (més que reservar és aguantar el sofriment que és el que estic fent). Durant molts trams de carrera penso que això no és el meu, el meu és la curta distància ja arribarà això més endavant amb l'experiència i els km.

A poc a poc passen els km. i sí, a poc a poc encara que més ràpid que en Ulldeter, el cos aprèn malgrat portar un mes de la meva primera ultra-trail? Sembla que sí, i també la recuperació… aquesta vegada el cruiximent m'han durat 1 dia menys, vam seguir millorant i aprenent, sobretot gaudint!
En el km. 42 en el punt quilomètric maratonià arribo per menjar i beure molt que les meves forces flaquegen i continu la marxa aquí en solitari. Sé que de coco vaig bé i si la ment sofreix la tinc ben preparada, la meva 90% de l'entrenament és en solitari per no dir més això fa que el meu coco estigui preparat per a aquesta bogeria… ho tinc ben estudiat encara que aquesta distància repeteixo no és per a mi, encara.
Arribo al km. 47 en el refugi d’Ardericó, vaig avançant algun que un altre corredor, encara que pocs, per la qual cosa sembla hi ha més nivell que en Ulldeter ja que en aquesta carrera al final d'aquesta crònica sortiran les 8h.51min. que he trigat a recórrer a les 9h.48min. que vaig trigar en Ulldeter a pesar que el resultat d'ambdues carreres és diferent pel nivell que hi ha aquí en Catllaràs.
Pujo l'última pujada els meus perseguidors d'abans m'atrapen són uns quants i entre l'escamot m'atrapen, bé no millor dit els veig a 100m. darrere de mi i em dic: em queda l'última bala per a la baixada, és molt tècnica i aquí sé que no m'avançaran.
I així és baix a tota velocitat i sí a tota perquè vaig cagant llets costa avall sense por al que pugui passar amb el coneixement necessari per no fer-me mal.
Arribo a un prat on pregunto a la gent que veig que quant queda, i pensat que queda gens i menys em diuen 3km. i m'enfonso.

Ja les forces van en disminució i continu a tota velocitat encara que sense forces ja que penso que darrere ve un devessall de gent a tot drap disposats a enxampar-me i penso que no m'agafaran i així succeeix.
Arribo a la Pobla de Lillet en 8h.51min. i li trec a l'escamot de darrere (només en aquesta gran baixada de 7km. i 800 metres negatius molt tècnics uns 20 minuts. Aquí pinso, com pot ser que malgrat estar fos segueixi a tota velocitat és la ment la que contínua? Aquí en Ultra-Trail això succeeix és la ment la que corre. Perquè si no m'hagués imaginat que hi havia algú darrere, que les balises que marquen el recorregut es convertissin en gossos que volen atacar-me i que l'escamot està darrere no hagués anat tan ràpid per això és la ment la que més pugues… mala sort el cruiximent que agafis després de tanta energia donada aquí jeje cal recordar que pensava i si em passa com al ciclista aquell del Tour de France que l'escamot li va aconseguir cent metres per a meta? I per això corria tan ràpid també fent-me preguntes sense respostes clares en la ment.
Personalment penso que he fet una mala carrera però el resultat final de la lliga surt a la llum el dur treball de tota la temporada un top-10 general i campió sub-23 final. (Aquest resultat era el meu somni quan vaig veure aquest circuit sabia que seria dur però no impossible). El meu somni era fer top-10 i campió sub-23 i així va succeir, em sembla haver quedat exactament en el lloc 6º de la general del circuit amb molt nivell i gent que porta molts km. i carreres d'Ultra-Trail damunt, ara falta veure que pugin el definitiu ranquin. Aquest mes d'agost serà bastant light (quant a competir ja que estaré un mes sense competir solament entrenant) ja que queda fins a finals d'octubre principis de novembre més entrenaments i carreres. Aquests descansos van bé per regenerar cos i ment per a futurs esdeveniments. 

Que més dir vull dir… agrair a tota la meva gent, equip Borges Trail i col•laboradors: Borges, Ph-Quirogel. Bussetus Sport, Rendiment-Race, Aquum La Pineda, gimnàs Sport Gym TGN, Eassun Spain.


Vull donar les gràcies a la meva nutricionista Yhasmina que gràcies a les seves rutines de menjar bé m'ajuden a entrenar millor i la meva panxa segueix sense fer-me mal quan corro ràpid. És increïble l'ajuda que aporta una bona pauta en la rutina diària. De debò, gràcies de nou.

I com no donar les gràcies a l’organització pel bon tracte que ens han fet i el be que ens ho han fet passar en aquest dia de trail running!





0 comentaris:

BORGES TRAIL © 2008. Design by :Yanku Templates Sponsored by: Tutorial87 Commentcute