International Marathon Roses-Cap de Creus

El nostre atleta Mikel Besora ens explica amb paraules seves la experiència en la International Marathon Roses-Cap de Creus, cursa puntuable a la lliga Salomon mission x3, maig-juny-juliol.

A la fi de 2013 quan vaig veure aquesta lliga, em motivava molt, tenia ganes de fer en aquest 2014 alguna cosa " terrible ! " ... Però amb cap i pas a pas . Ja al març, després de no haver estat escollit pel centre de tecnificació de curses de muntanya en sub -23 , em vaig enfonsar , em feia molta il · lusió anar aquí i pel que sembla no mereixia ser-hi amb bona gent que conec que hi són .

Si alguna cosa es sobre mi , és el poder d'auto superació i motivació. Aquesta paraula la tinc sagrada en mi , sempre cal motivar-se , estar feliç i no enfonsar-se, en la vida hem vingut a gaudir no a enfonsar-nos , per això vaig decidir apuntar-me a aquesta lligueta .

En aquells dies aquest any faig copa catalana sub -23 en el qual vaig líder; campionat d'espanya que es realitza d'aquí un mes escàs ; la lligueta salomon està formada per tres carreres en la qual vaig líder sub -23 i top -15 absolut i, segurament , com a mètode d'entrenament de qualitat acabi fent els 10km . de Naturetime que són 5 carreres .

En total aquesta temporada que la divideixo en dues parts : abril- juliol i setembre -novembre, constarà per un total de 12 carreres l'any sencer ( sense comptar les que he fet en pretemporada ).

Ahir va començar la lliga amb una prova de 43km . i 4400 metres de desnivell acumulat a Roses - Cap de Creus .

La meva primera cursa d'aquesta especialitat / quilometratge per muntanya .

Ara tinc un rellotge nou, un atuell increïble que m'ajudava a controlar ritmes ... vaig anar de menys a més , no tenia experiència i volia anar gaudint poc a poc .

08:00 comença la carrera i se surt a 3'45 '' ... res Mikel : agafo i vaig a 4'45 '' ... oblida't d'aquest ritme no serveix per a res, ara .

Els 10km . primers són en pujada i arribo al cim d'aquest km . en 1 horeta i un parell de minuts , tranquil · litat queda molt encara, havia d'anar sobre la posició 30 .

A poc a poc la gent va caient per falta de dosificació però jo vaig fresc i continuo la marxa . A la baixada tècnica cap al km . 15 avanço 3 atletes fins arribar a l'asfalt , 500m . a ritme de 3'45 '' que decideixo anar aquí perquè vaig bé i ara sí que puc anar a aquest ritme ja que porto 1h . i mitja de carrera.

Les sensacions van bé fins que al k20 em ve un " mur " :/ bec molt i em quedo sense aigua ... queden 4k per al següent avituallament : Cadaqués ! El veig , començo a sentir pell de gallina la gent aclamant cridant el nom del dorsal , va Mikel ! ! Som-hi ! ! Increïble , et tracten com un màquina sense ser-ho , aquí gairebé ploro . M'hidrato , menjo molta fruita i Rendiment RACE que porto a sobre i continuo . Em vaig recuperant de la pájara , m'espera pujar una muntanya dura , vaig cansat i gaudint molt això sens dubte jeje . Recordo una persona que estimo molt i la vaig perdre fa un temps i començo a córrer més ràpid perquè em vegi allà on estigui com m'estic superant ... ara escrivint recordo aquell moment i m'emociono .

En córrer amb tanta energia em puja l'adrenalina i ploro de felicitat , si , ploro ! No ho puc descriure bé , va ser molt bonic ... encara que aquesta marató i les altres carreres de la lliga passin factura a la llarga , em compensa amb la felicitat que m'aporta i com he dit abans jo penso que a la vida cal ser feliç constantment !

Pel km.31 em creixo, avanço 5 persones i al cap de 2/3km . més avanço a unes altres 5, aquí vaig top- 15 ! En una carrera amb molt de nivell i corredors de la talla : Toti Bes , Gerard Morales entre d'altres ... vaig conèixer a Gerard després i és una gran persona molt humil i em va donar uns consells !

Sense anar-me'n per les branques , em queden 4km . de baixada tècnica , ja visualitzo la meta , l'arribada apoteòsica , plena de gent , increïble , gallina de pell i a falta de dos quilòmetres un atleta darrere corrent a mes no poder em persegueix i accelero , se m'enganxa el buff en un arbre , m'aturo , ell m'ho dóna i , vaig amb ell , li deixo passar per la seva amabilitat d' haver-m'ho agafat i , ell em diu que tiri que ell va a acabar la carrera i ja està ... en realitat jo igual, però vull acabar-me la poca energia que queda ... per descarregar més adrenalina ... així que li fico gas a la màquina fins arribar a la meta plena de gent i emocionat arribo i em trobo a Gerard Morales ... uff que dir aquí va esclatar l'alegria ! aquest conegut atleta que ho segueixo per mitjans de comunicació , ara com atleta abans com a tennista . Un gran! ! Després de 4h . 44 min . Arribo a meta contentíssim en la posició 14 absoluta i 1er sub -23 .

Vull agrair a l'equip Borges Trail i altres sponsors : Borges , Ph - Quirogel , bussetus , Rendiment - Race , Aquum La Pineda , gimnàs Sport Gym TGN , Eassun Spain pel seu suport i col · laboració .

També a les persones que volen el bé per a mi , encara que sigui tossut i no faci cas a ningú ... és un defecte que tinc jeje

Campionat de Catalunya Individual de Curses per Muntanya

Aquest passat diumenge 4 de maig es va celebrar a Ripoll la cursa de muntanya dels mossos d’Esquadra - Sant Amand, una cursa ja típica dins del calendari català amb 14 edicions, amb un circuit ja mític de 22,7 km i uns 2740 mts de desnivell acumulat, on es puja fins al cim de sant Amand a 1832 mts d’altitud, aquest recorregut destaca per una gran pujada i una baixada tècnica i ràpida. A les 9:00 en punt es dona el tret de sortida, a la línia de sortida hi havia moltes cares conegudes, del Borges Trail en van desplaçar fins a la capital del Ripollès, en Josep Mª Pijuan i l’Eloi Borràs, entre ells trobàvem en Rafa Parés, actual campió de Catalunya, Josep Viñas, Javi Delgado, els germans Rutllan, Xavi Espiña, Aleix Fàbregas, etc. Ràpidament el grup es comença a estirar, però no s’ha arribar a trencar fins al km 5 on en l’avituallament en Josep Mª Pijuan intentà imposar el seu ritme, una mica més endavant en Viñas passa a liderar la cursa i ho faria ja fins al final, darrera seu l’Aleix Fàbregas també passa a en Pijuan, ells dos mantingueren la distància mútua, en aquest ordre coronarien el cim de la cursa, i ja a la primera baixada tècnica en Pijuan tornaria a passar a ocupar la segona posició, però que no va poder consolidar fins a l’entrada de Ripoll on amb un esprint llarg deixaria endarrere a Fàbregas.

L’Eloi per la seva part va sortir exigint-se un ritme alt, però dosificant des del principi al final. Va fer una molt bona pujada amb bon ritme, coronant en 10ª posició, juntament amb Manuel Rullan i dues caigudes durant la baixada van fer que perdés confiança i fos avançat al tram final, acabant així amb una molt bona 11ª posició en el seu primer Campionat Absolut.
Felicitar des d’aquí a la organització de la cursa i a la seva gent que fa possible aquest gran prova any rere any.
Classificació masculina.
1- Josep Viñas 1:56:13
2- Josep Mª Pijuan 1:57:43
3- Aleix Fàbregas 1:57:56
11- Eloi Borràs 2:06:06

Classificació Femenina
1- Laia Andreu 2:17:27
2- Paloma Llobera 2:26:13
3- Rosa Valls 2:26:58

Agrair el suport dels nostres col·laboradors, que gràcies a ells podem gaudir del nostre esport favorit en les millors condicions, Borges, Bussetus, Rendimdent Race, Ph-quirogel, Eassun España, AAEET de Valls.

Cursa Vilabou: podi d'en Ronald i KO d'en Tavi

Aquest passat diumenge es disputava la quarta prova puntuable pel circuit de curses de muntanya del Baix Camp.

En aquesta ocasió es celebrava dins la fira de l'esport de muntanya, situada a Vilanova d'Escornalbou, i dins del munt d'activitats, hi havia la prova reina que era la cursa Vilabou, de 24,5km de distància i 1.200m d+. Una cursa dura i tècnica, doncs era un constant puja-baixa per la serralada, que posaria a prova als més agosarats. Paral·lelament també es disputava la cursa curta, d'uns 16 km de distància.

Cal dir que en aquesta ocasió, hi va haver un "cert" descontrol, doncs pràcticament la totalitat dels corredors es van perdre en un moment o altre de la cursa, començant pel moment més còmic, en que tot just arrencada la cursa, no es van fer 50 metres, que ja no sabien cap a on havien d'anar, trobant-se tots els carrers tancats. Després de la confusió inicial, tothom va poder reprendre el camí amb normalitat. Però aquesta seria la primera de les sorpreses en que es trobarien els corredors, doncs a mitja cursa es van començar a trobar cintes d'un altre color que pertanyien a una altra cursa i que en certs punts, es creuava amb la Vilabou. Això i el propi fet de que la cursa ja no estava gaire ben senyalitzada i amb molt pocs voluntaris, va originar caos i confusió en molts corredors, fet que va originar que algú es perdés en repetides ocasions.

Tot i així, a les 9:06 es donava el tret de sortida on s'hi trobaven dos corredors del BORGES TRAIL-AAEET Valls: en Ronald Fargas i l' Octavi Fossas. Entre ells, s'hi trobaven amics i coneguts, que donaven un cert nivell a l'esdeveniment com són en Toni Calderón, Ignasi Rullo, Juan Andreu, Marta Batalla, Jacob Salvadó, Jordi Callau...

En Tavi, sabia que patiria de valent doncs comptava amb les pitjors condicions físiques en les que s'ha trobat mai durant la temporada de curses, fruit de les lesions que va tenir als peus a la cursa de Prades. Tot i així es trobava a primera fila per donar-ho tot, però poc a poc es va anar evidenciant la poca forma física, sentint-se molt més cansat del normal i amb greus problemes musculars a les cames. Els sis primers km van transcórrer amb normalitat dintre de les 5 primeres places, però a partir d'aquí va cedir la plaça al seu company d'equip en Ronald, i va començar a afluixar el ritme progressivament. Però va ser a partir del km 15 on les rampes musculars es succeïen una darrera l'altra, i cada cop més fortes fins que al final el dolor era insuportable. D'aquesta manera i parant cada 300 m a fer-se fregues, va arribar a meta coixejant, i amb unes sensacions tan dolentes com no les havia tingut mai, impedint que disfrutés del recorregut, doncs tot i els petits problemes descrits, el circuit era espectacular. Finalment entrava 15 de la classificació general, i amb ganes de passar pàgina per poder afrontar tota la de reptes que li queden per davant. Amb Rendiment-Race i PH-Quirogel, espera aconseguir una bona i ràpida recuperació.

Pel que fa a en Ronald, us explica en primera persona les seves sensacions en una crònica molt trepidant, 

En un primer moment, marxen destacats tres corredors, i després som un grup de quatre, entre ells, l'Octavi i jo. Crec que pot ser encertat seguir a l'Octavi....si més no fins on aguanti....

El primer tram ens porta per senders, fins al capdamunt de l'Ermita de la Roca...bona pujada...al tram de descens els components del grup marxen, i a més em veig sobrepassat per més corredors. Tot seguit, s'inicia un tram d'uns tres quilòmetres d'ascens, combinant pista i sender, i començo a tenir molt bones sensacions.

Aquí torno a atrapar al grup que m'havia deixat a l'anterior descens i em quedo amb l'Octavi, em confirma que no està bé, però penso que quedant-me amb ell, potser podrà recuperar-se.

A partir d'ara, s'inicia l'ascens més llarg, que ens ha de portar fins al capdamunt del parc eòlic de la Serra Trucafort. A l'iniciar aquest tram l'Octavi em comenta que tiri, que em veu molt bé i que ell

ja anirà pujant.

Les meves sensacions son boníssimes, i començo a rumiar, que apreti el ritme, ja que el tram de descens del parc eòlic fins a l'Argentera els més experts en aquests trams em poden deixar enrere....o sigui que vaig apretant i recuperant posicions.

A l'arribar al capdamunt de la Serra Trucafort, i amb un vent espantós, dosifico una mica i em cruspeixo un gel, no m'aturo ni a l'avituallament.

Em diuen que vaig setè , tinc a la vista al sisè classificat, però inicio el descens, i no el puc agafar, a sobre m'atrapen dos corredors que em passen com dos cabretes...

Però confio plenament en el meu estat, i sobretot en el tram d'ascens, des de l'Argentera fins al capdamunt del Castell d'Escornalbou, una pujada llarga de sender.

Tot sortint de l'Argentera, atrapo als dos corredors que m`havien avançat en el descens anterior. Inicio l'ascens amb ells dos, però no m'Ho penso dos vegades i tiro amb força cap a dalt...amb poca distància feta, els perdo de vista.

Sé que ara és el moment, ja que en el descens, des del Castell fins l'arribada és un tram de descens...vull baixar tranquil.

No m'ha n'adono i ja sóc a dalt al Castell i els voluntaris de l'avituallament, que ja és el darrer, em diuen que el sisè el tinc a un minut encara no...decideixo anar baixant sense arriscar...sé que disposo de distància envers els corredors que baixen darrera meu.

Entrant ja a Vilanova tinc el sisè classificat a prop, el tinc a tocar, apreto el ritme aprofitant tram de pista i els carrers de Vilanova, però per uns segons no el puc atrapar. Finalment entro setè

i primer de la meva categoria...molt i molt content!!!

Cada dia aprenent més i més de la muntanya!!!

Així doncs, en Ronald, entra per la porta gran al circuit de curses de muntanya del Baix Camp i en Tavi espera retrobar-se amb les seves sensacions de sempre.

Web de l'organitzador, fotos i classificacions a: www.tretzesports.com

Inici de la Copa Catalana a la Marató de Muntanya de La Fageda: Pijuan i Besora piquen molt fort

La temporada del món del Trail-runner es comença afinar, després dels inicis del calendari d’ultra-trail i circuit català, aquest cap de setmana li tocava a la 13a Copa Catalana, i ho feia a les Terres de l’Ebre, concretament a La Sénia, la prova escollida era la V Marató de la Fageda, 43 km i quasi be 2900 mts de desnivell positiu, per un terreny pedregós i tècnic, i de gran bellesa. 

Aquest diumenge tocava matinar, la sortida era a les 7:30, el dia es presentava, a primera hora, una mica ennuvolat i ventós, amb una temperatura fresqueta, ideal per córrer.  

A la línia de sortida hi havia molt de nivell, cares conegudes vingudes de tot Catalunya i d’alguna comunitat veïna també. Gent de la talla mundial com en Miguel Caballero, Pere Aurell, Kiko Martí, Oscar Carrasco, Dani Cazalla, Roberto Prades, Houssain Abaghad, Ahmed El-Qayed, Ramon Curto, entre molts d’altres; per part del Borges Trail hi eren presents en Josep M Pijuan, el Biel Secall, en Mikel Besora també, ell faria la cursa de sub-23.

Amb pocs minuts de demora, i després de la reunió informativa, es donava el tret sortida, una sortida va ser tranquil·la als primers minuts i poc a poc la gent s’ha anava escalfant, i ja al km 3 es veia com el grup ja estirat es començava a definir, al capdavant sempre en Miguel Caballero apretat en els primers compassos de la cursa per l’Ahmed, darrera d’ells en Pijuan, i una mica mes despenjats en Carrasco i en Martí, a prop del km 9 en Pijuan decideix passar a l’Ahmed, que ha afluixat una mica i sempre veient al Caballero intenta seguir-lo, al km 15 després d’una baixada ràpida en Josep Mª Pijuan contacta amb en Miguel Caballero quedant-se darrera seu a pocs segons, aquest aprofitant les seves dots de bon escalador, ve de fer una bona temporada d’esquí de muntanya, per escapar-se a la primera pujada que ve, el corredor del Borges Trail reservar-se una mica, encara queda molta cursa, és atrapat per l’Ahmed, van mes o menys junts fins al km 26, que es on en Pijuan aprofita ara la pujada per deixar endarrera el corredor del UEC Tortosa. Quan en Pijuan passa per l’avituallament del km 30 l’informen de la diferència respecte al primer i motivat en veure que en la última pujada no li ha tret més temps, encara el tram final amb un extra d’energia, el que va fer que marqués els millors tres últims parcials, entrant al final 2n a menys de dos minuts, d’un intractable Miguel Caballero. Amb aquesta segona posició, i veient els temps dels seus perseguidors, es veu que Pijuan està pletòric i comença amb bon peu la Copa.

 

Per la seva banda, Biel Secall, que aquest any torna a la Copa Catalana prenia part a la sortida molt conservador, volia puntuar en veterans, però també es reservaria per a l’Extreme Man del proper 11 de maig. Es va situar des d’inici entre els cinquanta primers classificats, juntament amb el Nacho Boltà, que havien quedat de fer gran part de la cursa junts. Tot anava segons el previst, ritme còmode, no mirar la posició i fer la seva cursa individual. Fins i tot es mostrava conservador a les baixades. Però al km 31una fatídica i absurda ensopegada el deix fora de combat amb un gran cop al quàdriceps que el feia retirar-se de la cursa, una llàstima, ja que al km 33 començava la baixada fins a meta.

 

 

 

Classificació final.

-     Masculina

1 Miguel Caballero                       Sportiva Team                3h 44’ 18’’

2 Josep Mª Pijuan                Borges Trail-AAEET de Valls     3h 46’ 13’’

3 Ahmed El-Qayed                        UEC Tortosa                  3h 50’ 57’’

4 Pere Aurell                                 Vertic Runners               3h 54’ 17’’

5 Houssain Abaghad                     UEC Tortosa                  3h 57’ 58’’

 

-     Femenina

1 Marta Molist                                 AE Diedre                   4h 38’ 01’’

2 Beatriz Real                                                                    4h 40’ 58’’

3 Roser Español                                                                 4h 58’ 47’’

 

 

Per altra banda Mikel Besora del Borges-Trail va fer la cursa sub-23 amb un recorregut de gairebé 25km.i 1600 de desnivell positiu per un terreny força tècnic.

La sortida va ser conjunta amb els atletes júnior que feien un circuit mes curt i va ajudar en Mikel a seguir-los de prop com si fossen les llebres. Sempre reservant energies, la cursa es pot fer llarga si no es fa així, va darrere d’un sub-23 controlant la cursa. Cap al km.10 els junior marxen direcció meta, aquí ve el punt crucial: Mikel decideix pujar el ritme en una pujada tècnica per tal de marxar solitàriament i així succeeix. Mentre passen els km. li diuen que va segon, com? Segon... en Mikel pensa que no potser si a avançat el primer! Es veu que un sènior estava allà dins corrent la cursa dels sub-23, doncs en Mikel decideix anar a buscar-lo. A falta de 8km. el troba i va darrere seu controlant fins que en la última baixada de 4km. i molt tècnica canvia el ritme i marxa cap a l’entrada del poble i ja fins a meta en primera posició. Una gran victòria per part del nostre corredor que a la primera ja es posa líder de la Copa Catalana sub-23.

 

Classificació final sub-23

 

-     Masculina

1 Mikel Besora                      Borges Trail-AAEET de Valls   2h 18’ 47’’

2 Lluc Montull                       UEC Mataró                            2h 26’ 56’’

3 David Terns                       Sky Club Camprodon              2h 27’ 49’’

 

-     Femenina

1 Gemma Colomé                  Team Flowers – Lo corriol        2h 47’ 21’’

2 Julia Font                     ASS. ESP. MOUNTAIN RUNNERS DEL BERGUEDA   3h 01’ 12’’

 

Felicitar des d’aquí a la organització per la gran cursa que varen muntar, per la gran quantitat d’avituallaments, per l’enorme senyalització, pel magnífic recorregut aconseguit i per tota la pre/post-cursa. Un tractament de les classificacions i fotos a dojo que és envejable i d’agraïr. Enhorabona i gràcies. A les Terres de l’Ebre sempre ens tracteu de primera!!

 

Enllaç a classificacions i un munt de fotos: http://www.maratolafageda.cat/

PELS CAMINS DELS MATXOS 2014 ( lliga catalana de curses de resistència)

El passat diumenge dia 13 es disputa la marxa dels camins dels matxos, de 63 quilòmetres i amb un desnivell positiu de 3100 metres.

 Com a entrenament de properes maratons de muntanya, en Carles es va desplaçar a Torelló per tal de realitzar la marxa i així veure com anava la preparació per a les properes curses.

 Encara de nit, exactament a les 6:30 am,  600 corredors o marxadors sortiren de la plaça de la sardana de la població osonenca, i entre ells grans corredors com Arnau Julia, Josep Quadrat, Gerard Morales i una gran número més de corredors de gran renom a Catalunya.

 Amb una sortida molt rapida, com si fos una cursa de vint quilòmetres, en Carles va començar tranquil, ja que sabia que la cursa seria dura, i els quilòmetres acabarien passant factura a molts dels participants.

 Durant la primera pujada a Bellmunt  ( km 11), en Carles començar a imposar un ritme bo, ja que el sol encara apretava cosa que anava bé per superar ja els primers 500 metres de desnivell positiu, seguits i que serien la prèvia a les dos fortes pujades que encara faltaven al llarg del recorregut. Després d’una baixada molt tècnica i a la vegada enfangada a causa de les pluges dels dos dies abans, començava ja la que seria la pujada més llarga que culminaria amb el punt més alt de tot el recorregut, el Puigsacalm (1514 metres).

 Acabada la pujada més llarga i més dura del tota la marxa, tocava la baixada més llarga i tècnica on les cordes per poder baixar eren presents en la majoria de trams, ja que la pendent arribava en moments a 90 graus. Baixada que passava pel coll de bracons i seguidament portava cap al Prat de la Vola (km 32),  un fort avituallament ( per encarar la meitat de circuit que encara s’havia de fer) i una gran quantitat de públic esperava als corrredors. Arribat aquest punt , en Carles va voler pendres el seu temps, hidratan-se i menjant, ja que les quatre hores que ja feia que havia sortit començaven a passar factura. Passat uns minuts i ja amb energia recarregada, en Carles va començar la coneguda pujada al Santuari de Cabrera ( 1312 metres), que tot i no ser una pujada massa dura, el últim tram d’esgraons i portan, ja, més de 36kms, resultava llarga i interminable, però tot i això una pujada pletorica va fer avançar moltes posicions al corredor de Borges Trail. Arribats aquests punt, un altre cop els corredors es dirigien un altre cop cap a l’avituallament del Prat de la Vola, on un altre cop hidratar-se i menjar va ser fondamental per en Carles per afrontar els últims 22 quilòmetres que tot i no ser massa durs, després de portar a les cames més de 5 hores de cursa, qualsevol pujada resultava més pessant del que realment era. Última pujada llarga fina a Collsacabra i ja fins a meta un seguit de puja i baixa va  fer estralls a molts dels participants i on en Carles va poder, treure les últimes energies per poder arribar en menys de 9 hores ( 8h 42m), repte que s’havia proposat abans de sortir, però que no tenia clar si podria aconseguir.

 Felicitar a l’organització del club excurcionista Torelló per la grna tasca realitzada, amb uns avituallaments a rebotir de menjar, i amb uns voluntaris i espectadors animant durant tota la marxa. Felicitar també al corredor de la Seu d’Urgell i ex corredor del Mas Virgili ( ara al equip Diedre), Josep Quadrat guanyador amb un temps estratosfèric de 6h 25m.

Més informació:    http://www.centreexcursionistatorello.com/matxos_14/