Cursa Vilabou: podi d'en Ronald i KO d'en Tavi

Aquest passat diumenge es disputava la quarta prova puntuable pel circuit de curses de muntanya del Baix Camp.

En aquesta ocasió es celebrava dins la fira de l'esport de muntanya, situada a Vilanova d'Escornalbou, i dins del munt d'activitats, hi havia la prova reina que era la cursa Vilabou, de 24,5km de distància i 1.200m d+. Una cursa dura i tècnica, doncs era un constant puja-baixa per la serralada, que posaria a prova als més agosarats. Paral·lelament també es disputava la cursa curta, d'uns 16 km de distància.

Cal dir que en aquesta ocasió, hi va haver un "cert" descontrol, doncs pràcticament la totalitat dels corredors es van perdre en un moment o altre de la cursa, començant pel moment més còmic, en que tot just arrencada la cursa, no es van fer 50 metres, que ja no sabien cap a on havien d'anar, trobant-se tots els carrers tancats. Després de la confusió inicial, tothom va poder reprendre el camí amb normalitat. Però aquesta seria la primera de les sorpreses en que es trobarien els corredors, doncs a mitja cursa es van començar a trobar cintes d'un altre color que pertanyien a una altra cursa i que en certs punts, es creuava amb la Vilabou. Això i el propi fet de que la cursa ja no estava gaire ben senyalitzada i amb molt pocs voluntaris, va originar caos i confusió en molts corredors, fet que va originar que algú es perdés en repetides ocasions.

Tot i així, a les 9:06 es donava el tret de sortida on s'hi trobaven dos corredors del BORGES TRAIL-AAEET Valls: en Ronald Fargas i l' Octavi Fossas. Entre ells, s'hi trobaven amics i coneguts, que donaven un cert nivell a l'esdeveniment com són en Toni Calderón, Ignasi Rullo, Juan Andreu, Marta Batalla, Jacob Salvadó, Jordi Callau...

En Tavi, sabia que patiria de valent doncs comptava amb les pitjors condicions físiques en les que s'ha trobat mai durant la temporada de curses, fruit de les lesions que va tenir als peus a la cursa de Prades. Tot i així es trobava a primera fila per donar-ho tot, però poc a poc es va anar evidenciant la poca forma física, sentint-se molt més cansat del normal i amb greus problemes musculars a les cames. Els sis primers km van transcórrer amb normalitat dintre de les 5 primeres places, però a partir d'aquí va cedir la plaça al seu company d'equip en Ronald, i va començar a afluixar el ritme progressivament. Però va ser a partir del km 15 on les rampes musculars es succeïen una darrera l'altra, i cada cop més fortes fins que al final el dolor era insuportable. D'aquesta manera i parant cada 300 m a fer-se fregues, va arribar a meta coixejant, i amb unes sensacions tan dolentes com no les havia tingut mai, impedint que disfrutés del recorregut, doncs tot i els petits problemes descrits, el circuit era espectacular. Finalment entrava 15 de la classificació general, i amb ganes de passar pàgina per poder afrontar tota la de reptes que li queden per davant. Amb Rendiment-Race i PH-Quirogel, espera aconseguir una bona i ràpida recuperació.

Pel que fa a en Ronald, us explica en primera persona les seves sensacions en una crònica molt trepidant, 

En un primer moment, marxen destacats tres corredors, i després som un grup de quatre, entre ells, l'Octavi i jo. Crec que pot ser encertat seguir a l'Octavi....si més no fins on aguanti....

El primer tram ens porta per senders, fins al capdamunt de l'Ermita de la Roca...bona pujada...al tram de descens els components del grup marxen, i a més em veig sobrepassat per més corredors. Tot seguit, s'inicia un tram d'uns tres quilòmetres d'ascens, combinant pista i sender, i començo a tenir molt bones sensacions.

Aquí torno a atrapar al grup que m'havia deixat a l'anterior descens i em quedo amb l'Octavi, em confirma que no està bé, però penso que quedant-me amb ell, potser podrà recuperar-se.

A partir d'ara, s'inicia l'ascens més llarg, que ens ha de portar fins al capdamunt del parc eòlic de la Serra Trucafort. A l'iniciar aquest tram l'Octavi em comenta que tiri, que em veu molt bé i que ell

ja anirà pujant.

Les meves sensacions son boníssimes, i començo a rumiar, que apreti el ritme, ja que el tram de descens del parc eòlic fins a l'Argentera els més experts en aquests trams em poden deixar enrere....o sigui que vaig apretant i recuperant posicions.

A l'arribar al capdamunt de la Serra Trucafort, i amb un vent espantós, dosifico una mica i em cruspeixo un gel, no m'aturo ni a l'avituallament.

Em diuen que vaig setè , tinc a la vista al sisè classificat, però inicio el descens, i no el puc agafar, a sobre m'atrapen dos corredors que em passen com dos cabretes...

Però confio plenament en el meu estat, i sobretot en el tram d'ascens, des de l'Argentera fins al capdamunt del Castell d'Escornalbou, una pujada llarga de sender.

Tot sortint de l'Argentera, atrapo als dos corredors que m`havien avançat en el descens anterior. Inicio l'ascens amb ells dos, però no m'Ho penso dos vegades i tiro amb força cap a dalt...amb poca distància feta, els perdo de vista.

Sé que ara és el moment, ja que en el descens, des del Castell fins l'arribada és un tram de descens...vull baixar tranquil.

No m'ha n'adono i ja sóc a dalt al Castell i els voluntaris de l'avituallament, que ja és el darrer, em diuen que el sisè el tinc a un minut encara no...decideixo anar baixant sense arriscar...sé que disposo de distància envers els corredors que baixen darrera meu.

Entrant ja a Vilanova tinc el sisè classificat a prop, el tinc a tocar, apreto el ritme aprofitant tram de pista i els carrers de Vilanova, però per uns segons no el puc atrapar. Finalment entro setè

i primer de la meva categoria...molt i molt content!!!

Cada dia aprenent més i més de la muntanya!!!

Així doncs, en Ronald, entra per la porta gran al circuit de curses de muntanya del Baix Camp i en Tavi espera retrobar-se amb les seves sensacions de sempre.

Web de l'organitzador, fotos i classificacions a: www.tretzesports.com