Entrades
El passat diumenge 21 d’abril, és va celebrar a la població de Vilanova d’Escornalbou,
la segona edició de la Cursa de Muntanya de Vilabou, dins del marc de la Fira
de l’Esport que es celebra en aquesta localitat i que engloba diverses
modalitats esportives. A més a més, la prova era puntuable pel Circuit de Curses de Muntanya del Baix Camp.
La cursa
constava amb un recorregut força ràpid de 19,5km
i amb un desnivell positiu de gairebé 750metres que transcorrien pels racons més
emblemàtics del terme municipal de Vilanova
d’Escornalbou.
A les 9:30h
del matí es donava el tret de sortida de la prova, i en la línea de sortida
representant al Borges Trail-AAEET Valls, es trobaven disposats a fer un bon
paper el,
Tavi Fossas i Salvador
Martí i en Marc Balaña.
Tot seguit,
les sensacions de la cursa dels nostre corredors:
L'Octavi
Fossas (16e classificat general 1h47’43’’), ens explica:
Inicialment
vaig començar molt fred i hem va costar molt trobar el meu ritme habitual,
doncs no hem trobava gens còmode, i ja des del principi hem sentia molt cansat.
D'aquesta manera, hem vaig situar dins el grup dels 20 primers, el qual no
tenia intenció de deixar escapar, patint d'allò més per mantenir el ritme.
Les primeres pujades s’hem van fer molt dures, i afegit amb la pesantor de cames, van propiciar que anés de cap a terra, més de dues i tres vegades.
Els 10 primers kilòmetres, anava amb el grup del Javi Sánchez, però sorprenentment, a mitja pujada, vaig canviar el ritme, tot incrementat-lo, per perdre'ls de vista i fins i tot, i poder atrapar al següent grup que anava per davant. Això va ser un revulsiu i animat per aquest fet d’anar tan a gust i còmode amb la cursa que estava disputant, vaig anar augmentant el ritme a poc a poc fins a situar-me en 16a posició. La sort és que el circuit era tècnic fins ben bé al final, donant-me més oportunitats, doncs si hagués acabat amb alguns kilòmetres de camí plà, no hauria aguantat el ritme i segurament m'hauria vist avançat pels corredors que vaig poder deixar enrrere.
Les primeres pujades s’hem van fer molt dures, i afegit amb la pesantor de cames, van propiciar que anés de cap a terra, més de dues i tres vegades.
Els 10 primers kilòmetres, anava amb el grup del Javi Sánchez, però sorprenentment, a mitja pujada, vaig canviar el ritme, tot incrementat-lo, per perdre'ls de vista i fins i tot, i poder atrapar al següent grup que anava per davant. Això va ser un revulsiu i animat per aquest fet d’anar tan a gust i còmode amb la cursa que estava disputant, vaig anar augmentant el ritme a poc a poc fins a situar-me en 16a posició. La sort és que el circuit era tècnic fins ben bé al final, donant-me més oportunitats, doncs si hagués acabat amb alguns kilòmetres de camí plà, no hauria aguantat el ritme i segurament m'hauria vist avançat pels corredors que vaig poder deixar enrrere.
Així doncs, entrava a meta en 16a posició, a 3 minuts del gran Marc Balaña, molt satisfet pel resultat i les sencasions a partir de la meitat de la cursa, doncs havia quedat per davant dels meus eterns rivals. Esperem doncs, que aquesta tònica sigui la que segueixi a partir d'ara en tot el que queda de circuit.
Avui hem fet un gran equip!!
Per
cert, el meu GPS finalment m'ha marcat 19,68km. Per tant, ha sigut una cursa
tirant a llargueta....
Salvador
Martí (9e classificat general 1h 45’
22’’), ens explica:
La sortida de
la cursa va ser molt controlada, però a partir del primer quilòmetre la cosa es
va anar accelerant. Des de bon principi ja vaig notar que les cames no anaven
com últimament i en la primera pujada vaig perdre dues posicions, col·locant-me
en 8ena posició. Tot i així, un grup de 3 corredors, entre els quals hi havia
el company d’equip Marc Balaña, hem van atrapar sobre el quilòmetre 12 de la
cursa. Tot i les males sensacions en cursa, vaig intentar seguir al Marc, però
ell anava molt millor de cames que jo i en la primera de les dos últimes
pujades fortes del circuit, hem va deixar uns metres enrere. Al final, i
gràcies al fet d’intentar seguir al Marc hem vaig poder endur una 9ena posició
i un bon entrenament psicològic cap a casa.
Marc
Balañá Prats (8e classificat general 1h 44’ 56’’), ens explica:
Passats 15 dies de la pasada cursa de 90Km, no ha estat fins
aquest passat dijous que he tingut bones sensacions i estar ben recuperat de la
fatiga, tan física com psicològica...
Dijous passat ja vam venir a provar el cirquit, ajuntant-me
amb tres corredors mes ràpids, fent-lo amb un temps de 1h55’, les rampes dures
i pistes molt ràpides garantien una cursa amb tots els ingredients que la
farien de ben segur divertida...
Hem disposo a la línia de sortida, tenia bones sensacions i
el mes important, ganes de correr ràpid i donar el millor de mi, amb ganes de
fer una cursa amb el gas apretat a tope, cos que en ultres mai pots fer...
Arranquem un grupet d’unes 20 unitats capdavanteres a ritme
controlat durant el primer km, tot seguit s’estira i ja perdo el cap de cursa
de vista, afluixo un pel i regulo ritme fort que podré portar durant tota la
cursa, decideixo no portar pulsòmetre, anirem per sensacions...
Els primers 4km son plans per sender i la gent vola, els que
poden i ela que no també...A la primera pujada curta, passo a 2 corredors, dels
que no els tocava volar i els deixo enrrere, baixem i fen uns 2km de pista que
va picant amunt suaument, on passo dos corredors mes que comencen anar
passadets de rosca, a nomes km6 de cursa...Enfilem sendera de la pujada mes
llarga, tot i que no es la mes dreta, a 15m davant veig en Josep Florenci,
germa d’en (Xavi Florenci, ciclista) i que ultimament s’ha posat les piles en
aixo de correr ràpid....Poc a poc el recupero fins atrapar-lo, no va lent pero
noto la seva fatiga, quan camina en llocs que jo puc correr i amb alguna que
altre ensopegada, va al límit i encara queda manteca. Hem quedo darrera
aprofitant aquest puntet de baixada de ritme per a pendre un gel de cafeïna km9
quasi som dalt de la pujada llarga i em donarà punta de gas fins a meta...
Avans de coronar el passo i veig davant en Salvador Martí,
que poc a poc li retallo distancia, tot i no ser aquest tipus de carrera la
meva gerra, estic xalant i el fet de poder correr amb en Salvador hem motiva a
tope...Baixem fort i entrem en un tramp d’uns 3km de pista en tobogans, en la
que m’enganxo darrera seu i aprofito el bon ritme de “sancada” que te en
Salvador per pista...Veig com es pren un vial de glucosa, bona cosa, en curses
tan ràpides jo crec que nomes això et pot mantenir el gas a tope...Queden 2
rampes de caminar dures, la primera mes llarga, que arranco davant en Salva i
ell es posa a roda, tot i que avui no va fi i es despenja (porta 3 setmanes
seguides competint i nota la fatiga) jo en canvi avui hem noto fresc i amb
moltes ganes. Vaig tirant, i no recupero
a ningú mes i tampoc hem segueix ningú, vaig a tope i sol fins a meta, on entrant
al poble veig en Daniel Artero, que recupero però hem falten metres per a
superar-lo.
Finalment acabo molt content de la bona gestió de cursa i
sensacions tingudes, sempre faltant-me uns metres en aquest tipus de cursa per
atrapar algú mes.
Finalment tot va concloure dins del marc de la Fira de
l’Esport, amb esforzar de pa amb llangonissa, begudes, així com l’entrega de
premiso n en Marc Balañá va poder recollir el premi de Primer de la seva
Categoria.
.JPG)
.JPG)
.JPG)
