mitja marató BARONIA d’ESCORNALBOU

Aquest passat diumenge es va celebrar la II Marató i Mitja Marató Baronia d’Escornalbou on Tavi Fossas hi era present en la modalitat de Mitja Marató, que sortia i arribava a Riudecanyes tot fent un tomb pels bonics pobles de l’Argentera, Duesaigües i Vilanova d’Escornalbou.

A les 9:15, tal i com marcava la organització, sonava el petard de sortida que portaria els corredors a fer gairebé 1.000 de desnivell positiu que es concentraven bàsicament en 2 pujades molt fortes i tècniques.

Ja des dels primers quilòmetres de la cursa, el nostre corredor es va anar posicionant amb el grup capdavanter. A les primeres rampes però, es van formar dos grups de tres corredors cadascun (el primer encapçalat per Sergi Hidalgo i Sergi Bel). A mesura que la prova anava passant i guanyant desnivell en Tavi es va anar acostant al 2on grup, fins i tot, a agafar-ne el lideratge durant tota la forta pujada de 3 km fins al castell-monestir d’Escornalbou. I tot això unit a que el corredor que anava 3r es va perdre, podem dir que en Tavi va arribar a estar en posició de podi durant la meitat de la cursa.

Així doncs, un cop es passava per l’Argentera i fins al poble de Duesaigües, hi havia un tram pla sorrenc molt rodador, en el qual els 2 nois que anaven darrere d’en Tavi van marcar un ritme molt fort. I això unit a la forta calor que començava a fer, van permetre que avancessin sense problema, relegant al Tavi en la 6a posició que ja no deixaria fins al final de la prova.

Al final però, es reservava una sorpresa en forma de pujada molt forta acompanyada d’una asfixiant calor, suposava el punt i final a una dura cursa de muntanya.

D’aquesta manera en Tavi Fossas del Borges Trail –AAEET Valls arribava en 6a posició de la general i 5è de la seva categoria amb un temps total de 1:59:49. Molt satisfet pel resultat i per les bones sensacions obtingudes durant tota la cursa.



Remarcar que la bona organització, el bon muntatge dels avituallaments i un bon nivell de marcatge converteixen aquesta prova en un referent de curses de muntanya de la província, i que a partir d’ara convé seguir molt de prop. Des d’aquí volem felicitar al gran nombre de voluntaris que es van aplegar al voltant de la prova i que van fer molt bona feina.
 
Web de la cursa: http://maratoescornalbou.blogspot.com.es/

Marató de Muntanya de Berga

En Piju vol dedicar aquest segon lloc al seu company d'equip, Joan Vidal,que ha hagut de deixar de còrrer per una greu lesió d'esquena. Tot esperant que millori aviat, és el que li desitgem, tot l'equip.




 El diumenge 27 de maig, es va celebrar a Berga una nova edició d’una de les curses més dures del calendari català de curses de muntanya, concretament aquesta estava inclosa dins de la IX Copa Catalana.

La Marató de Muntanya de Berga ens tenia guardats 42 km de pura muntanya, amb gairebé 3000 mts de desnivell positiu, amb el punt més alt a quasi be 2300 mts, al cim de la gallina pelada, i el punt més baix es trobava a la mateixa ciutat de Berga a uns 700 msm. durant la cursa es pujava dues vegades a l’estació d’esquí de Rasos de Peguera, només sortir es pujava també a la Figuerassa, on en poc més de 4 km es guanyaven 770 mts de desnivell positiu.

La cursa la començar puntualment a les 07:00, i desprès d’un petit tomet per la capital i varem començat a pujar, el grup es va començar a estirar ràpidament i ja des de un bon principi al capdavant s’hi posaren en Dani Tristany, del Montain Runners, i el Josep Mª Pijuan del BorgesTrail-AAEET, i ja a la pujada a la Figuerassa en Josep Mª Pijuan es va posar a marcat un bon ritme que va fer que només en Dani Tristany el seguís, els dos varen agafar un ritme còmode i anaren junts fins a Rasos, va ser durant la baixada de Rasos on en Pijuan va anar deixa’n endarrere a en Dani, i afront així tot sòl la pujada a la Gallina Pelada, va coronar el amb uns dos minuts d’avantatge respecte al segon, a partir d’aquí tocava el descens no menys fàcil, la baixada per la canal dels caçadors, una baixada empinada i tècnica, després de passar per l’antic poble de Peguera una altra pujada llarga i dreta, que ens portava per segona vegada a Rasos, va ser en aquesta pujada on en Dani aconseguia atrapa a en Pijuan, ja a Rasos i aprofitant la pujada per la pista de les soques i animat per un bon grapat d’incondicionals seguidors, en Dani va apretar aconseguint així guanyar uns metres sobre en Josep Mª, durant la baixada cap a Espinalvet en Dani anava guanyant metres i en Josep Mª, es començava ha conformar amb segona posició, faltava arribar al santuari de Queralt, i abans hi havia un tram de baixadetes i pujadetes, amb escales, que et recordaven que ja es duien quasi be 40 km, i ja arribats a Queralt uns 3 km d’escales cara avall fins a meta.





1er Dani Tristany Montain Runners 4h35m22s

2n Josep Mª Pijuan BorgesTrail-AAEET 4h37m14s

3r Pau Bartoló Montain Runners 4h38m41s

Al final una cursa molt guapa, molt ben organitzada, amb avituallaments molt complerts, una gran prova totalment recomanable.

Classificacions:
http://www.mountainrunners.eu/index.php/classificacions-2

10k Orta

El passat diumenge va tindre lloc la tercera proba del circuit running series de les Terres de l'Ebre, els 10km a Orta que degut a la seva orografia no serien gens plans.
La proba de 10k i quasi 300D+ s'avançaria a les 9:30 degut a les comunions.

Un total de 105 participants, començaven a fer els primers km en una baixada lleugera fins al km 3,5, allí el grup era molt ampli, només s'escoltaven sabatilles impactant a l'asfalt, al davant ens trobavem el Xavi Royo, Ferran De Torres, Jesús Caparrós i jo mateix, al darrera i molt pegats el Xavi Nadal i LLuis Fco.
En arribar sobre el 3,5 ens enfilem per una senda uns 100m que ens porta a la mateixa via verda i alli una constant pujada fins al poble, acabant amb una pendent vertiginosa que deixaran els quadriceps ben tocats per afrontar la segona volta. És sobre el 4,5 que em depenjo una mica del grup, sols uns metres ( no es poden deixar metres, comprobat), que em faran distanciar-me poc a poc dels tres primers.
Al començar la segona volta, en un fort descens, em deixo anar però sense passar-me de ritme, al darrera no veig ningú i al davant tampoc, hi ha algunes curves i no et deixen veure amb claredat ni als del davant, ni als del darrera.
La baixada és ràpida i de pas em serveix per recuperar però els bessons es van fent miques cada cop més; cal arribar bé per pujar bé i que no m'atrapi ningú.
Només començar la pujada veig als del darrera, no veig la distància que els hi porto, però si no paro de correr penso que no m'atraparan (hi havia moments que hagues parat, sobretot a la última pujada brutal). Al davant veig un corredor, és el tercer, no distingeixo qui és, em deu portar uns 150m, però el repte de correr més ràpid pujant ara mateix em costa, vaig treient "fum" pels quadriceps, respiro bé, però les cames no absorbeixen més i em costa pujar més ràpid.

Així que arribant a la última rampa de pujada, els ànims de la gent em porten a meta, amb un temps de 41' i acabant 4art de la general i 1er sènior.
Felicitar sobretot a tota l'organització dels 10k Orta, en especial a Xavi Fortuño, per les seves ganes de fer la cursa i finalment, tot i els dubtes aconseguint un circuit, sí que és dur però també molt divertit, amb gent animant en alguns punts claus. Molt content d'haver particpat i col.laborat amb aquesta proba, no podia faltar-hi i més si és a la Terra Alta.

VERTICAL QUIRI

El passat dissabte dia 19 de maig es va celebrar la primera cursa del circuit de curses verticals a Noves de Segre.

La reconeguda cursa, vertical quiri, cada vegada suma més adeptes i aquest cop 350 corredors de totes les edats i categories van voler gaudir d’aquesta curta, espectacular ( per les seves vistes des del Puigmal fins al Montsant de Pallars), però intensa pujada Sant quiri.



La sortida de la cursa es fa des de la plaça del poble i després de fer una volta pel mateix, s’agafa un camí costa amunt fins arribar a la carena i assolir el cim (1485 metres). El camí té un recorregut de 4’75kms i un desnivell positiu de 850 metres.

En Carles no va voler faltar a la cita i tot i que les previsions meteorològiques no eren massa positives es va plantar a la línia de sortida.

Encara que la cursa havia de sortir a les 17:00, l’organització va retardar la sortida a causa del gran nombre de corredors i espectadors que es concentren en aquesta petita localitat de 147 habitants.

A les 17:30 es donava la sortida a les dones i un quart d’hora més tard als homes.



En una sortida molt ràpida en Carles no va saber aguantar el fort ritme i això va fer que o pagues durant tota la cursa, ja que apart del primer quilòmetre la resta de la cursa transcorria per sender, cosa que feia que avançar posicions representes un esforç extra i a vegades difícil d’aconseguir, tot i els inconvenients una cursa de menys a més van fer que en Carles arribes en 46ª posició i tot i acabar em regust de boca ( ja que hagués pogut aconseguir acabar una mica més endavant), també va acabar content ja que la setmana abans havia patit una petita lesió, que va fer que fins última hora la seva participació sigues dubte fins a última hora.

Pel que fa al capdavant de la cursa, s’imposà l’intractable Agusti Roc seguit d’aprop d’en Jessed Hernandez i completant el podi en Martí Bentanachs. En categoria femenina s’imposa la veterana Carme Millan seguida de Mavi Gil i Elisabet Bertran.

Més informació i classificacions: http://www.escanyabocs.com/

BORGES TRAIL triomfa a la cursa de Vilaplana-La Mussara

Aquest passat diumenge es va celebrar la 5a edició de la cursa Vilaplana-La Mussara-Vilaplana, (4a cursa puntuable pel Circuit de Curses de Muntanya del Baix Camp) però contant amb algunes diferències respecte altres anys. No només l’augment de kilòmetres i dificultat costarien més de l’habitual, si no que una calor sufocant amenaçava a tots els corredors per igual.

El que va començar sent una bona matinal pels corredors del BORGES TRAIL-AAEET Valls, Nuria Fortuny, Salvador Martí, Carles Martí i Tavi Fossas, va acabar esdevenint amb un parell de podis i molt bones sensacions per la resta de corredors.

D’aquesta manera, a les 9:00h. en punt es donava el tret de sortida als 183 participants que en aquesta ocasió començarien pujant pel camí dels Garrigots, passant pel Mas de Patinya i enllaçant amb la pista dels Masos. Un cop aquí, planejaven una mica per tornar a girar pel senderó de baixada en direcció a Vilaplana, fins que enllaçaven amb la dura pujada de Campanilles i aquest amb el camí de les Airases, directes fins al poble abandonat de La Mussara. Així doncs, es pot endevinar que la pujada s’havia allargat considerablement respecte altres anys. Un cop aquí, es faria una volta d’uns 2,5 km per darrere el poble, per agafar el camí de baixada de les Tosques directe fins a Vilaplana. Total 5 km de baixada molt dura i tècnica que posava a prova fins als més experimentats corredors de muntanya. Pel que fa a la senyalització i als avituallament eren força justets, però això ja ho havien avisat en un correu que van rebre tots els corredors uns dies anteriors a la cursa, amb el que havíem d’anar suficientment preparats.

D’aquesta manera, els corredors del Borges van obtenir uns bons resultats, on la Nuri va ser 1a en fèmines, en Salvador 3er de la general, en Carles 15è (amb caiguda i lesió inclosa) i en Tavi 18è (amb pèrdua inclosa).

Aquí teniu les experiències dels 4 corredors que s’hi van presentar en primera persona:

Nuri:

En la sortida ja va situar-se en les primeres posicions per tal d’evitar en la mesura del possible qualsevol tap en els primers compassos  de la cursa.

La cosa va anar molt bé i ja en les primeres rampes de formigó i veient que totes les seves contrincants es dedicaven a vigilar-se entre elles i la deixaven fer, va començar a tirar en solitari sense mirar enrere. Només de tant en tant i quan el camí ho permetia un  cop d´ull ràpid per assegurar-se de que tot anava sobre el previst. Així doncs la feina era de mantenir el ritme el mes alt possible sempre regulant per no defallir i treure un bon marge que li permetés afrontar la última part de cursa amb certa tranquil·litat.

En aquesta ocasió les forces van estar del costat de la Nuri i tot i que l´itinerari era exigent amb la ja clàssica pujada al poble de la Mussara, va poder aguantar bé i en passar per aquest punt del recorregut la diferència amb el grup perseguidor ja voltava els cinc minuts. A partir d´ aquí ja només es tractava de no correr riscos a la baixada i certificar la que seria la tercera victòria consecutiva  per l´atleta del Borges Trail AAEET en el circuit de curses de muntanya del Baix Camp.

La Nuri parava el crono en una hora i cinquanta-set minuts mentre que la Eva Higuera de Capafonts i la Silvia Francin del Estival Park entraven a meta en segona i tercera posició respectivament en un ajustadíssim final amb dues hores i dos minuts.

Salvador:

Al començament de la cursa vam sortir a un ritme força fluix, però una mica abans d'arribar al primer quilòmetre, el Carles es va posar al davant de la cursa i la gent es va començar a espavilar. En aquest punt, el Toni Calderon es va posar les piles i va decidir tirar de la cursa, llavors es va formar un grup de 4 corredors que van marxar sols. Jo hem vaig quedar darrera d' ells i fer la meva cursa ja que no hem notava del tot fi de cames. Al cap de pocs metres un corredor hem va passar i sen va anar a la caça del grup davanter. Des de aquest punt, vaig anar en solitari, en 6ena posició, fins a la baixada del camí de les Torres, on l'Arturo Neriz, hem va atrapar al final de la baixada, que es el meu punt dèbil, (les haig de treballar molt més). Després de la baixada, tenia mes bones sensacions de cames i a la pujada vaig atrapar a l'Arturo i després d'uns minuts anant amb ell vaig decidir tirar amunt, ja que en les pujades vaig millor al meu ritme i darrera seu notava que anava frenat. Tot i així, vam coincidir amb molts caminants i tenia que anar afluixant i apretant constantment a més a més de demanar pas cada 20 metres perquè la gent hem deixés passar. Abans d'arribar a La Mussara més d'un caminant hem va dir que anava tercer, cosa que no hem quadrava, i vaig pensar que el més probable es que els de davant s'haguessin perdut. A l'arribar a la Mussarra li treia poc a l'Artur i com que sabia que a la baixada m’atraparia vaig decidir no apretar i esperar que m'atrapés i intentar baixar amb ell les Tosques. La veritat es que l'Arturo es va portar super bé, i com que sabíem que els de darrera estaven força lluny i els de davant ens pensaven que ens treien bastant (no sabíem qui eren els que s'havien perdut) vam baixar força tranquils i xerrant durant tota la baixada. A l'arribar a la zona encimentada vam seguir junts, però en l'ultima pujada abans d'entrar al poble l'Arturo es va quedar clavat i jo vaig decidir tirar endavant per així acabar tercer. Un puntet més per l'equip es un puntet!!! Al final de tot, unes sensacions no gaire bones al principi de la cursa però content per la segona part de la cursa i més per les sensacions de no acabar tant apretat com a l'Almoster.

Carles:

Per part del Carles, tot i fer una bona sortida i aguantar en posicions capdevanteres durant tota la pujada, una rebrincada i posterior caiguda al principi de la baixada el va fer perdre moltes posicions, però tot i això va poder aconseguir una meritòria 15ª posició.

Tavi:

En Tavi va sortir a primera fila com sempre, esperant aguantar el màxim de temps el mateix ritme dels capdavanters i així guanyar temps al rellotge d’arribada. Doncs, per sorpresa seva, i a causa d’un molt bon entrenament, el ritme, en comptes d’afluixar, va ser el d’augmentar durant tota la pujada. Tan concentrat estava en la pujada que en Tavi, juntament amb Xavi Sanchez es van perdre, ni més ni menys que 800m i més de sis minuts en una altra direcció! Però abans de començar a lamentar-se, tornava a encarrilar el senderó en la bona direcció tot esperançat que com a mínim ho intentaria tot. Doncs la ràbia va donar ales al nostre corredor fent que hagués d’adelantar fins a 2 vegades a molts corredors que ja havia adelantat en plena pujada: feina prou difícil contant que els senderons eren molt justos i estrets. D’aquesta manera, i seguint la mateixa tònica, tan en les pujades com en les baixades en Tavi es va sentir tan còmode que el ritme no parava d’augmentar en tots els trams. Finalment, i després d’una ràpida cursa, entrava a meta en 18ena posició amb un temps de 1:42h molt satisfet en quant a les sensacions, però decepcionat perquè aquell dia podia haver fet top ten com a mínim.



Així doncs, la classificació final quedava:



Pos. Nom Temps Lloc Cat.

1 Toni Calderón Guillén 1:29:54 1-M3

2 Joan Rosich Llorach 1:32:42 1-M2

3 Salvador Martí Perelló 1:32:53 2-M2

4 Arturo Neriz Bellido 1:33:00 3-M2

5 Pere Rodríguez Sabaté 1:34:07 2-M3

...
15 Carles Martí Cantí 1:41:44 5-M3

18 Octavi Fossas Batlle 1:42:59 8-M3
....
67 Nuria Fortuny Palau 1:57:08 1-F4