BORGES TRAIL triomfa a la cursa de Vilaplana-La Mussara

Aquest passat diumenge es va celebrar la 5a edició de la cursa Vilaplana-La Mussara-Vilaplana, (4a cursa puntuable pel Circuit de Curses de Muntanya del Baix Camp) però contant amb algunes diferències respecte altres anys. No només l’augment de kilòmetres i dificultat costarien més de l’habitual, si no que una calor sufocant amenaçava a tots els corredors per igual.

El que va començar sent una bona matinal pels corredors del BORGES TRAIL-AAEET Valls, Nuria Fortuny, Salvador Martí, Carles Martí i Tavi Fossas, va acabar esdevenint amb un parell de podis i molt bones sensacions per la resta de corredors.

D’aquesta manera, a les 9:00h. en punt es donava el tret de sortida als 183 participants que en aquesta ocasió començarien pujant pel camí dels Garrigots, passant pel Mas de Patinya i enllaçant amb la pista dels Masos. Un cop aquí, planejaven una mica per tornar a girar pel senderó de baixada en direcció a Vilaplana, fins que enllaçaven amb la dura pujada de Campanilles i aquest amb el camí de les Airases, directes fins al poble abandonat de La Mussara. Així doncs, es pot endevinar que la pujada s’havia allargat considerablement respecte altres anys. Un cop aquí, es faria una volta d’uns 2,5 km per darrere el poble, per agafar el camí de baixada de les Tosques directe fins a Vilaplana. Total 5 km de baixada molt dura i tècnica que posava a prova fins als més experimentats corredors de muntanya. Pel que fa a la senyalització i als avituallament eren força justets, però això ja ho havien avisat en un correu que van rebre tots els corredors uns dies anteriors a la cursa, amb el que havíem d’anar suficientment preparats.

D’aquesta manera, els corredors del Borges van obtenir uns bons resultats, on la Nuri va ser 1a en fèmines, en Salvador 3er de la general, en Carles 15è (amb caiguda i lesió inclosa) i en Tavi 18è (amb pèrdua inclosa).

Aquí teniu les experiències dels 4 corredors que s’hi van presentar en primera persona:

Nuri:

En la sortida ja va situar-se en les primeres posicions per tal d’evitar en la mesura del possible qualsevol tap en els primers compassos  de la cursa.

La cosa va anar molt bé i ja en les primeres rampes de formigó i veient que totes les seves contrincants es dedicaven a vigilar-se entre elles i la deixaven fer, va començar a tirar en solitari sense mirar enrere. Només de tant en tant i quan el camí ho permetia un  cop d´ull ràpid per assegurar-se de que tot anava sobre el previst. Així doncs la feina era de mantenir el ritme el mes alt possible sempre regulant per no defallir i treure un bon marge que li permetés afrontar la última part de cursa amb certa tranquil·litat.

En aquesta ocasió les forces van estar del costat de la Nuri i tot i que l´itinerari era exigent amb la ja clàssica pujada al poble de la Mussara, va poder aguantar bé i en passar per aquest punt del recorregut la diferència amb el grup perseguidor ja voltava els cinc minuts. A partir d´ aquí ja només es tractava de no correr riscos a la baixada i certificar la que seria la tercera victòria consecutiva  per l´atleta del Borges Trail AAEET en el circuit de curses de muntanya del Baix Camp.

La Nuri parava el crono en una hora i cinquanta-set minuts mentre que la Eva Higuera de Capafonts i la Silvia Francin del Estival Park entraven a meta en segona i tercera posició respectivament en un ajustadíssim final amb dues hores i dos minuts.

Salvador:

Al començament de la cursa vam sortir a un ritme força fluix, però una mica abans d'arribar al primer quilòmetre, el Carles es va posar al davant de la cursa i la gent es va començar a espavilar. En aquest punt, el Toni Calderon es va posar les piles i va decidir tirar de la cursa, llavors es va formar un grup de 4 corredors que van marxar sols. Jo hem vaig quedar darrera d' ells i fer la meva cursa ja que no hem notava del tot fi de cames. Al cap de pocs metres un corredor hem va passar i sen va anar a la caça del grup davanter. Des de aquest punt, vaig anar en solitari, en 6ena posició, fins a la baixada del camí de les Torres, on l'Arturo Neriz, hem va atrapar al final de la baixada, que es el meu punt dèbil, (les haig de treballar molt més). Després de la baixada, tenia mes bones sensacions de cames i a la pujada vaig atrapar a l'Arturo i després d'uns minuts anant amb ell vaig decidir tirar amunt, ja que en les pujades vaig millor al meu ritme i darrera seu notava que anava frenat. Tot i així, vam coincidir amb molts caminants i tenia que anar afluixant i apretant constantment a més a més de demanar pas cada 20 metres perquè la gent hem deixés passar. Abans d'arribar a La Mussara més d'un caminant hem va dir que anava tercer, cosa que no hem quadrava, i vaig pensar que el més probable es que els de davant s'haguessin perdut. A l'arribar a la Mussarra li treia poc a l'Artur i com que sabia que a la baixada m’atraparia vaig decidir no apretar i esperar que m'atrapés i intentar baixar amb ell les Tosques. La veritat es que l'Arturo es va portar super bé, i com que sabíem que els de darrera estaven força lluny i els de davant ens pensaven que ens treien bastant (no sabíem qui eren els que s'havien perdut) vam baixar força tranquils i xerrant durant tota la baixada. A l'arribar a la zona encimentada vam seguir junts, però en l'ultima pujada abans d'entrar al poble l'Arturo es va quedar clavat i jo vaig decidir tirar endavant per així acabar tercer. Un puntet més per l'equip es un puntet!!! Al final de tot, unes sensacions no gaire bones al principi de la cursa però content per la segona part de la cursa i més per les sensacions de no acabar tant apretat com a l'Almoster.

Carles:

Per part del Carles, tot i fer una bona sortida i aguantar en posicions capdevanteres durant tota la pujada, una rebrincada i posterior caiguda al principi de la baixada el va fer perdre moltes posicions, però tot i això va poder aconseguir una meritòria 15ª posició.

Tavi:

En Tavi va sortir a primera fila com sempre, esperant aguantar el màxim de temps el mateix ritme dels capdavanters i així guanyar temps al rellotge d’arribada. Doncs, per sorpresa seva, i a causa d’un molt bon entrenament, el ritme, en comptes d’afluixar, va ser el d’augmentar durant tota la pujada. Tan concentrat estava en la pujada que en Tavi, juntament amb Xavi Sanchez es van perdre, ni més ni menys que 800m i més de sis minuts en una altra direcció! Però abans de començar a lamentar-se, tornava a encarrilar el senderó en la bona direcció tot esperançat que com a mínim ho intentaria tot. Doncs la ràbia va donar ales al nostre corredor fent que hagués d’adelantar fins a 2 vegades a molts corredors que ja havia adelantat en plena pujada: feina prou difícil contant que els senderons eren molt justos i estrets. D’aquesta manera, i seguint la mateixa tònica, tan en les pujades com en les baixades en Tavi es va sentir tan còmode que el ritme no parava d’augmentar en tots els trams. Finalment, i després d’una ràpida cursa, entrava a meta en 18ena posició amb un temps de 1:42h molt satisfet en quant a les sensacions, però decepcionat perquè aquell dia podia haver fet top ten com a mínim.



Així doncs, la classificació final quedava:



Pos. Nom Temps Lloc Cat.

1 Toni Calderón Guillén 1:29:54 1-M3

2 Joan Rosich Llorach 1:32:42 1-M2

3 Salvador Martí Perelló 1:32:53 2-M2

4 Arturo Neriz Bellido 1:33:00 3-M2

5 Pere Rodríguez Sabaté 1:34:07 2-M3

...
15 Carles Martí Cantí 1:41:44 5-M3

18 Octavi Fossas Batlle 1:42:59 8-M3
....
67 Nuria Fortuny Palau 1:57:08 1-F4