Taga EVO 2040, Lourdes Cayetano aconsegueix el subcampionat de la Copa Catalana

Aquest sat cap de setmana es va disputar a Sant Joan de les Abadesses la 16ena edició de la Cursa del Taga EVO 2040. Es tracta d'una cursa de 26,3 kms i un desnivell positiu de 1860 metres. Els més de 300 corredors van haver de pujar el Puig Estela i el Taga, amb sortida i arribada a Sant Joan. Uns paratges fantàstics del Ripollès, compensarien en part la duresa de la prova.
Aquest any seria la quarta i última prova de la Copa Catalana de Curses de Muntanya. A la graella de sotida hi havia els millors especialistes de la disciplina. Per part borgetti hi havia la Lourdes Cayetano, Aleix Toda, Míkel Besora i Biel Secall. Lai intenció era, per part de l'Aleix i Míkel, de fer un bon paper i estar sempre entre els millors de la cursa, i així va ser. El dos van sortir amb el gran grup capdavanter, entre els 25 primers.

L'Aleix feia una pujada molt dura, patint, però amb una gran baixad del Taga fins a Meta aconseguia una molt bona 17ena posició amb 2h45'29''. El Mikel, que està més rodador, ja va veure que el desnivell de la cursa li passaia factura pr la preparació que està fent de cara a la última prova de la Copa d'Espanya, però va poder enrar en 22 ena posició amb 2h51'52''.
El guanyador va ser Ferran Sampere amb 2h30'07'', seguit d'Albert Pujol amb 2h31'28'' i tercer Carlos Cera amb 2h31'53''

Pel qe fa a Lourdes Cayetano, que sortia líder de la Copa Catalana, es mostrava disposada a competir per poder entrar al podi final de la Copa. A la graella femenina hi havia tots les favorites, el podi final de la Copa estava molt car. De sortida, juntament amb el Biel Secall, es va situar entre les tres primeres i controlant les posicions capdavanteres. Els inicis de pujada, tot i ser corribles, se li van fer molt durs, les sensacions no eren molt bones i va cedir fins a la cinquena posició, darrera també venia enganxada la Thais Pentinat que també apretava. Passat l'avituallament de Can Camps, els ànims de la seva parròquia familiar van funcionar. Començava la dura i empinada ascensió al Puig Estela que va fer amb millor ritme que les capdavanteres i li va permetre de recuperar metres. La Paloma Lobera semblava impossible d'atrapar, al Puig Estela va passar a la Núria Villegas i es posava quarta, amb bones sensacions que la van animar a enganxar-se amb la Gemma Colomé i compartien la tercera posició. L'ascensió al Taga es va enganxar molt i tornava a cedir uns metres, passant cinquena.

La baixada des del Taga fins a Sant Joan la va fer de menys a més, inicialment la Gemma i la Núria li van treure més distància, prò després de Can Camps, de nou es va retrobar amb bones sensacions i va passar a la Gemma. Quedava la Núria, una gran esforç fins al final li van permetre entrar quarta , a30' segons de la Núria. Va fer un temps de 3h17'06'', juntament amb el Biel.
Una gran cursa d'alta muntanya de la Lourdes, que en el seu primer any ha aconseguit estar ja entre les millors. Aquest resultat li permet acabar sotscampiona de la Copa Catalana, darrera de la Campiona, Paloma Lobera (Matxacuca), tercera seria l Gemma Colomé.

Una cursa demuntanya clàssica, dura, molt recomanable. felicitar a l'organització pel gran nivell ofert.
Com sempre,agraïm el suport de Borges, Megaplus, Bussetus, Rendimentr-race, Eassun, PH-Quirogel i Coreevo.

Cursa de muntanya de Collbató

Aquest passat dissabte, es va celebrar una nova edició de la cursa de muntanya de Collbató , la sisena, sobre una distància de 15Km.
El Ronald Fargas (Borges Trail) hi va pendre part. A les 18h, 450 corredors prenien la sortida. El primers 2km, el Ronald es va col.locar amb el grup capdavanter , un grup de vuit corredors , un tram d' ascens no gaire tècnic. Els segúents 3km transcorrien en un puja i baixa per senders , aqui el Ronald va mantenindre el ritme , tot i que , quatre dels vuit que formaven el grup, van accelerar, i van deixar el grup.
El Ronald sense afluixar, es mantenia amb el segon grup , a poca distància dels primers. Al pas per El Bruc , aprofitant tram de pista , el Ronald puja el ritme , i deixa el grup on anava , i va a la caça del grup capdavanter. Sobre el km8, i fins el 12km la cursa trancòrrer per un tram més tècnic , aquí , se l'hi afegeixen dos corredors més , i tots tres van restant kms , el Ronald cedeix ha aquests dos corredors , que siguin ells, els que tirin del grup. Al arribar al darrer avituallament , a 3km , de l'arribada, el Ronald , decideix fer un últim canvi de ritme , i aprofita un tram de pista que ja el porta a Collbató , per deixar-los enrrera , i ja pel carrers de la població, puja encara una mica més el ritme , per assegurar-se de què no serà atrapat.
Entra a l'arribada amb un temps final de 1h04' , essent el sisè de la classificació general i primer classificat de la categoria Veterà, un gran resultat, i anant sumant....

DUATLÓ LA POBLA DE MAFUMET

Aquest passat diumenfge dia tretze de setembre es va celebrar la cinquena edició de la Duatló de La Pobla de Mafumet. El nostre corredor Xavi Prim va ser l´únic representant del Borges Trail que hi va pendre part.
Despré de les curses infantils i de la primera edició dels 10k, arrencava a les 11 del matí la proa més esperada de la jornada, la duatló, tant en format individual com en relleus.
La primera secció a peu va marcar algunes diferències pel que fa als favorits al trionf. Aquí el Xavi marcaria el tercer millor parcial amb unn temps de 18.26 al circuit de 5 quilòmetres que havia preparat l´organització. Després d´una bona transcició el nostre corredor surt segon i s´ajunta amb un grup de quatre corredors  de la categoria relleus per afrontar els divuit quilòmetres de btt.
 Una petita equivocació en el traçat faria perdre posicions a tot el grup que varen tenir que recular uns metres i treballar plegats de valent per recuperar el cap de cursa.
Arribaria l´hora de l´última transcició que determinaria unes diferències ja insalvables pels primers classificats.Aquí en Gerard Anton de Runners Tarragona va ser el més ràpi seguit d´en Salva Gran del Cambrils Triatló. El Xavi Prim sortia en tercera posició i ja no hi hauria canvis en els últims 2.5 quilòmetres a peu. Així doncs entrava com a guanyador de la prova en Gerard Anton amb un temps 1.07´29´´, seguit pel Salva Gran a 23´´ i tancaria les places de podi el corredor del Borges Trail a 37´´ del Gerard.
Pel que fa a les fèmines la guanyadora de la prova va ser l´Alicia Sanchez amb un crono de 1.22´15´´ seguida de la Yolanda Bautista a 3´34´´ i Eva Arteche a 7´58´´.

La Marrana Skyrace, la cursa de muntanya de Vallter 2000

14ºC, olor a humitat, 2000 m d’alçada, un cúmul de gent que corria amunt i avall, nervis a flor de pell; aquest era l’ambient que es respirava a Vallter 2000 el passat diumenge 30 d’agost quan gairebé eren les 9 del matí, on més de 500 corredors estaven mentalitzant-se per fer la Marrana Skyrace, una prova que es caracteritza per la seva duresa en desnivell, alçada mitjana de la cursa i tecnicitat del terreny, vaja exactement el que ve a ser una skyrace i per això ens encanta!

En aquesta edició 111 corredors prendrien part de la cursa curta de 11km i 900m d+ i 457 correrien la cursa llarga, de 22km i 1950d+. La cursa llarga es caracteritzava per passar per 6 cims: Gra de Fajol Petit, Gra de Fajol Gran, Coll de la Marrana, Pic de l’Infern, Pic de Freser, Bastiments, Pic de Baciver i Pic de la Dona.

En aquesta cursa hi participarien en la modalitat de 11 km la Núria Gil i en Mikel Besora, i en la distància de 22 km correrien en Biel Secall, la Lourdes Cayetano, en Marc Balanyà, en J.Mª Pijuan i l’Aleix Toda.

En Mikel Basora, que va participar en la cursa curta, ens relata: 

A les 9.30 la sortida va ser molt rápida en baixada i després de pocs minuts començava la llarga pujada.

Em trobava en les primeres posicions seguint els dos primers atletes.

Una vegada arribar al primer cim m'apropo mes als primers atletes i crestejant ens disposem a fer la segona pujada direcció coll de la Marrana per arribar al cim de Bastiments.

A partir d'aquí, baixada técnica i crestejant per fer el cim de Bacivers. Els dos primers atletes son mes a prop però no consegueixo atrapar-los.

Una vegada fet el cim de Bacivers una llarga baixada i molt tècnica fins a Vallter 2000.

Un temps de 1h.31'01'' , 3º posició absoluta i 1º sénior.

Pel que fa a les experiències personals dels integrants del Borges Trail que van còrrer en la modalitat de 22 km:

La Lourdes Cayetano va estrenar-se en alta muntanya disputant la cursa de 22 km. Hi anava amb molt de respecte perquè ella no està acostumada a curses de tanta estona i amb tant desnivell i alçada. El que tenia clar es que tenia que sortir lenta, sense intentar seguir a ningú i marcant ritme còmode fins que pogués apretar a partir de la meitat. També la hidratació i alimentació eren part important en aquesta cursa, ja que normalment peca de veure i menjar poc, però aquest cop s’havia proposat no fallar en aquestes dues coses o li podia sortir molt car.

La sortida va ser una mica dolenta perquè es va situar molt enrere a línia de meta i va haver d’adelantar molt  per no trobar-se amb el tap més endavant. Els 2-3 primers kilòmetres van ser corribles fins que va arribar la primera i enorme pujada, les cames no les notava be però confiava en que les sensacions canviessin al llarg de  la cursa, però no va ser així. Va començar la pujada a pas alegre seguint tot un seguici de corredors, ja que amb aquelles pedres tampoc es podia fer gaire més que anar un radere l’altra perquè era zona molt tècnica, inclòs va disfrutar d’un tram que s’havia d’anar enganxat a unes cordes i molta estona a “4 potes”.         Els km passaven lentíssims i les sensacions no milloraven tot i que podia mantenir un pas constant. La primera i segona noies van adelantar-la pujant, però s’havia proposat no seguir a ningú i intentar disfrutar d’una cursa a la que la Lourdes no estava gens acostumada i així ho va fer. Va coronar en tercera posició el gran pic primer i quan llavors es volia relaxar baixant li va ser impossible; baixada excessivament tècnica que prou tenia en no caure i frenar.

El següent km va poder rodar junt amb la tercera noia i milllorar sensacions fins que abans del volgut va tornar a començar una altra pujada de caminar i no es va parar de caminar durant kilòmetres pujant i baixant crestes molt tècniques . Llavors va ser quan es va adonar que allí l’únic que podia passar es fer-se mal i perdre tot el guanyat a la temporada, així que mentalment va decidir acabar i disfrutar-la sense preocupar-se del temps final ni posició.

Finalment va arribar amb una satisfactòria 4a posició amb 4h13’, temps que s’escapa de molt llarg de les seves hores de entreno habituals, però arribant bastant sencera. Va intentar disfrutar de la cursa i de les seves vistes però  una cosa li va quedar clara: massa estona de caminar costa amunt a la qual no hi està acostumada, com a negatiu massa tècnica i gens rodadora que és el que a ella li va be  i va trobar a faltar arbres i senderons.  La organització molt bona en quant a avituallaments. I molt contenta d’haver viscut aquesta bonica experiència junts amb els seus companys!!!

Per la seva part, Biel Secall, tornava a competir en una cursa de muntanya després de la caiguda a la Marató de la Fageda del 2014. Es reestrenava i ho feia en una cursa d’alta muntanya. Aquest any ha estat basat en rodatges plans a peu i en bici, excepte aquest últim més que ha tornat a la muntanya. Els dubtes eren evidents. Una sortida a darrera de tot el va fer apretar de bon inici fins a situar-se entre els cent primers. A partir d’aquí, des de la primera baixada pel bucle de meta va començar la recuperació de posicions. A la primera pujada al Gra de Fajol Petit i Gran va optar per mantenir un ritme còmode dins de la dificultat tècnica de l’ascensió, calia arribar sencer per tot el que venia després. Arribats als dos primers cims, va optar per no arriscar a les baixades i recuperar, això li va permetre d’apretar fort a les ascensions dels quatre pics restants i anar recuperant moltes posicions. Els últims cinc quilòmetres van ser molt durs, per una banda les sensacions de càrdio eren molt bones, però muscularment les rampes ja eren presents. Tot i això, amb molt de cocu va fer un bon final de cursa i va arribar el 28è de la general i emportant-se la victòria en veterans, amb un temps de 3h35’. Una bona tornada a la muntanya que li dona moral pels reptes que venen.

L’Aleix Toda es plantava a la sortida amb un clar objectiu, fer un test per veure si s’havia recuperat d’una anèmia que li havia boicotejat la darrera cursa un mes abans. Va sortir controlant el ritme i poc a poc es va anar trobant en el top 15, des d’on aniria guanyant alguna posició a les baixades i trams plans on es podien estirar les cames i traient la llengua per no perdre de vista els corredors amb els que formava grup en les pujades.

El dia va sortir més que rodó pel nostre company Aleix, arribant en desena posició, resultat molt millor que l’esperat, havent gaudit d’un recorregut orgàsmic i també d’una diada amb els amics practicant el que més ens agrada. A partir d’ara toca entrenar fort per posar-se a to i encarar les proves que s’acosten.

Video de la cursa: https://www.youtube.com/watch?v=JnK5P3rlP90&feature=youtu.be

Totes aquestes experiències són possibles gràcies als col·laboradors del Borges Trail com Borges, PH-Quirogel, Eassun, Artesania Agrícola Megaplus, Sport Gym Tarragona, Bussetus. Moltes gràcies a tots!

Ronad Fargas queda segon en veterans al KM VERTICAL CARO

Aquest passat dissabte, el Ronald Fargas va participar en una nova edició del KMVerticalCaro,prova inclosa al Circuit de Curses de Muntanya Terres de l'Ebre. Enguany aquesta prova era Campionat de Catalunya de KMVerticals.

Una prova amb una distància de 6,600 km, amb un desnivell de 1500m. A les 17h el Ronald iniciava la prova i el dur ascens fins al capdamunt del cim del Caro, un ascens força tècnic.

Un inici, dosificant les forces, per anar augmentant el ritme progressivament, va fer que anes superant corredors. Una humitat molt considable, feia que a cada avituallament, fos molt important la hidratació.El fet d'anar superant competidors, va fer que anes augmentant el ritme, dins de la dificultat del desnivell, al arribar al km 4 i fins el km5, el recorregut es més rodador, això li va be per descarregar les cames, i retallar temps al crono.
A partir d'ara, torna el desnivell, i li toca apretar les dents, té a tocar les antenes del Caro. 

Els ànims dels espectadors, el porta sense adonar-se''n a l'arribada, amb un temps de 1h11' fa que aconsegueixi el segon lloc de la categoria Veterà, i el 30e lloc del Campionat de Catalunya de KMVertical, un molt bon resultat. El més important, anant sumant i sumant!!!