QUI SOM I QUÈ FEM...

Benvolguts companys, amics i simpatitzants, ens presentem com un equip de curses de muntanya , que va nèixer ara farà dos anys, amb tota la il.lusió i ganes de viure moltes i grans experiències fent activitat a la muntanya. Les nostres intencions són estar presents en la totalitat dels circuits de curses que es duen a terme des de la federació catalana i per tot Catalunya, a nivell nacional i internacional.



dimecres, 2 de setembre de 2015

La Marrana Skyrace, la cursa de muntanya de Vallter 2000

14ºC, olor a humitat, 2000 m d’alçada, un cúmul de gent que corria amunt i avall, nervis a flor de pell; aquest era l’ambient que es respirava a Vallter 2000 el passat diumenge 30 d’agost quan gairebé eren les 9 del matí, on més de 500 corredors estaven mentalitzant-se per fer la Marrana Skyrace, una prova que es caracteritza per la seva duresa en desnivell, alçada mitjana de la cursa i tecnicitat del terreny, vaja exactement el que ve a ser una skyrace i per això ens encanta!


En aquesta edició 111 corredors prendrien part de la cursa curta de 11km i 900m d+ i 457 correrien la cursa llarga, de 22km i 1950d+. La cursa llarga es caracteritzava per passar per 6 cims: Gra de Fajol Petit, Gra de Fajol Gran, Coll de la Marrana, Pic de l’Infern, Pic de Freser, Bastiments, Pic de Baciver i Pic de la Dona.

En aquesta cursa hi participarien en la modalitat de 11 km la Núria Gil i en Mikel Besora, i en la distància de 22 km correrien en Biel Secall, la Lourdes Cayetano, en Marc Balanyà, en J.Mª Pijuan i l’Aleix Toda.


En Mikel Basora, que va participar en la cursa curta, ens relata: 

A les 9.30 la sortida va ser molt rápida en baixada i després de pocs minuts començava la llarga pujada.


Em trobava en les primeres posicions seguint els dos primers atletes.
Una vegada arribar al primer cim m'apropo mes als primers atletes i crestejant ens disposem a fer la segona pujada direcció coll de la Marrana per arribar al cim de Bastiments.
A partir d'aquí, baixada técnica i crestejant per fer el cim de Bacivers. Els dos primers atletes son mes a prop però no consegueixo atrapar-los.
Una vegada fet el cim de Bacivers una llarga baixada i molt tècnica fins a Vallter 2000.
Un temps de 1h.31'01'' , 3º posició absoluta i 1º sénior.






Pel que fa a les experiències personals dels integrants del Borges Trail que van còrrer en la modalitat de 22 km:

La Lourdes Cayetano va estrenar-se en alta muntanya disputant la cursa de 22 km. Hi anava amb molt de respecte perquè ella no està acostumada a curses de tanta estona i amb tant desnivell i alçada. El que tenia clar es que tenia que sortir lenta, sense intentar seguir a ningú i marcant ritme còmode fins que pogués apretar a partir de la meitat. També la hidratació i alimentació eren part important en aquesta cursa, ja que normalment peca de veure i menjar poc, però aquest cop s’havia proposat no fallar en aquestes dues coses o li podia sortir molt car.

La sortida va ser una mica dolenta perquè es va situar molt enrere a línia de meta i va haver d’adelantar molt  per no trobar-se amb el tap més endavant. Els 2-3 primers kilòmetres van ser corribles fins que va arribar la primera i enorme pujada, les cames no les notava be però confiava en que les sensacions canviessin al llarg de  la cursa, però no va ser així. Va començar la pujada a pas alegre seguint tot un seguici de corredors, ja que amb aquelles pedres tampoc es podia fer gaire més que anar un radere l’altra perquè era zona molt tècnica, inclòs va disfrutar d’un tram que s’havia d’anar enganxat a unes cordes i molta estona a “4 potes”.         Els km passaven lentíssims i les sensacions no milloraven tot i que podia mantenir un pas constant. La primera i segona noies van adelantar-la pujant, però s’havia proposat no seguir a ningú i intentar disfrutar d’una cursa a la que la Lourdes no estava gens acostumada i així ho va fer. Va coronar en tercera posició el gran pic primer i quan llavors es volia relaxar baixant li va ser impossible; baixada excessivament tècnica que prou tenia en no caure i frenar.

El següent km va poder rodar junt amb la tercera noia i milllorar sensacions fins que abans del volgut va tornar a començar una altra pujada de caminar i no es va parar de caminar durant kilòmetres pujant i baixant crestes molt tècniques . Llavors va ser quan es va adonar que allí l’únic que podia passar es fer-se mal i perdre tot el guanyat a la temporada, així que mentalment va decidir acabar i disfrutar-la sense preocupar-se del temps final ni posició.

Finalment va arribar amb una satisfactòria 4a posició amb 4h13’, temps que s’escapa de molt llarg de les seves hores de entreno habituals, però arribant bastant sencera. Va intentar disfrutar de la cursa i de les seves vistes però  una cosa li va quedar clara: massa estona de caminar costa amunt a la qual no hi està acostumada, com a negatiu massa tècnica i gens rodadora que és el que a ella li va be  i va trobar a faltar arbres i senderons.  La organització molt bona en quant a avituallaments. I molt contenta d’haver viscut aquesta bonica experiència junts amb els seus companys!!!





Per la seva part, Biel Secall, tornava a competir en una cursa de muntanya després de la caiguda a la Marató de la Fageda del 2014. Es reestrenava i ho feia en una cursa d’alta muntanya. Aquest any ha estat basat en rodatges plans a peu i en bici, excepte aquest últim més que ha tornat a la muntanya. Els dubtes eren evidents. Una sortida a darrera de tot el va fer apretar de bon inici fins a situar-se entre els cent primers. A partir d’aquí, des de la primera baixada pel bucle de meta va començar la recuperació de posicions. A la primera pujada al Gra de Fajol Petit i Gran va optar per mantenir un ritme còmode dins de la dificultat tècnica de l’ascensió, calia arribar sencer per tot el que venia després. Arribats als dos primers cims, va optar per no arriscar a les baixades i recuperar, això li va permetre d’apretar fort a les ascensions dels quatre pics restants i anar recuperant moltes posicions. Els últims cinc quilòmetres van ser molt durs, per una banda les sensacions de càrdio eren molt bones, però muscularment les rampes ja eren presents. Tot i això, amb molt de cocu va fer un bon final de cursa i va arribar el 28è de la general i emportant-se la victòria en veterans, amb un temps de 3h35’. Una bona tornada a la muntanya que li dona moral pels reptes que venen.


L’Aleix Toda es plantava a la sortida amb un clar objectiu, fer un test per veure si s’havia recuperat d’una anèmia que li havia boicotejat la darrera cursa un mes abans. Va sortir controlant el ritme i poc a poc es va anar trobant en el top 15, des d’on aniria guanyant alguna posició a les baixades i trams plans on es podien estirar les cames i traient la llengua per no perdre de vista els corredors amb els que formava grup en les pujades.


El dia va sortir més que rodó pel nostre company Aleix, arribant en desena posició, resultat molt millor que l’esperat, havent gaudit d’un recorregut orgàsmic i també d’una diada amb els amics practicant el que més ens agrada. A partir d’ara toca entrenar fort per posar-se a to i encarar les proves que s’acosten.








Video de la cursa: https://www.youtube.com/watch?v=JnK5P3rlP90&feature=youtu.be



Totes aquestes experiències són possibles gràcies als col·laboradors del Borges Trail com Borges, PH-Quirogel, Eassun, Artesania Agrícola Megaplus, Sport Gym Tarragona, Bussetus. Moltes gràcies a tots!

0 comentaris:

BORGES TRAIL © 2008. Design by :Yanku Templates Sponsored by: Tutorial87 Commentcute