QUI SOM I QUÈ FEM...

Benvolguts companys, amics i simpatitzants, ens presentem com un equip de curses de muntanya , que va nèixer ara farà dos anys, amb tota la il.lusió i ganes de viure moltes i grans experiències fent activitat a la muntanya. Les nostres intencions són estar presents en la totalitat dels circuits de curses que es duen a terme des de la federació catalana i per tot Catalunya, a nivell nacional i internacional.



dimarts, 13 de maig del 2014

Vilaplana-La Mussara (La clàssica)

Aquest cap de setmana s'ha disputat la 8a pujada a La Mussara des de la població de Vilaplana, que es correspon a la cinquena prova puntuable pel Circuit de Curses de Muntanya del Baix Camp.
La cursa, molt ràpida, constava de 14,6km i uns 900m de desnivell positiu, i repetia circuit, doncs era exactament igual que els anys anteriors, convertint-se en una autèntica "clàssica" que permet als corredors habituals fer-se un test físic.








D’aquesta manera, a les 9:00h. en punt es donava el tret de sortida als quasi 190 participants (entre corredors i caminants) que començarien pujant pel camí dels Garrigots, passant pel Mas de Patinya i enllaçant amb la pista dels Masos. Un cop aquí, planejaven una mica per tornar a girar pel senderó de baixada en direcció a Vilaplana, fins que enllaçaven amb la dura pujada de Campanilles i aquest amb el camí de les Airases, directes fins al poble abandonat de La Mussara. Així doncs, es pot endevinar que la pujada era molt més llarga de l’habitual, essent d’uns 8 km molt pronunciats. Un cop aquí, es feia quasi bé un km d'asfalt, fins que s’agafava el camí de baixada de les Tosques directe fins a Vilaplana. Total 6,6 km de baixada molt dura i tècnica que posava a prova fins als més experimentats corredors de muntanya.

En aquesta ocasió hi havia fins a tres representants del BORGES TRAIL-AAET VALLS: Ronad Fargas, Núria Fortuny i Octavi Fossas, que ja havien participat en ocasions anteriors en estats de forma diferents.
Pel que fa a la cursa, va arrencar amb un ritme tranquil, no massa alt, per poc a poc anar incrementant la intensitat. A primera fila hi trobàvem amics i rivals com Toni Morlans, Javi Sanchez, Pol Vilà, Eugènia Fossas, entre d'altres.
Dins el poble, al capdavant hi anava un guia que mantenia els corredors a ratlla, però un cop es sortia i començava la forta pujada, en Gerard Anton va començar a despuntar, i deixava enrere el gruix de corredors. Poc a poc es va anar formant un grup, que serien els que posteriorment quedarien dins dels 5 primers. Darrere d'aquests en Tavi, en Ronald i en Javi formaven un grupet el qual s'anirien alternant les posicions. A la primera pujada, en Ronald liderava, tot estirant als altres dos. Un cop iniciaven la primera baixada tècnica cap a Vilaplana, en Javi, feia gala de la seva tècnica i passava al capdavant,  però, el liderat li duraria poc, doncs a mitja pujada de campanilles, en Tavi, empès per les bones sensacions, agafava el relleu del grupet, per no deixar-lo estar. Així, va anar agafant distància del Javi, no deixant d'accelerar en tota la baixada, i adelantant a un corredor del TRAIL Tarraco que a la pujada li portava un minut d'avantatge, fins que a poc d'entrar al poble, es va girar i en veure els seus rivals tan a prop, va entrar fent un gran esprint finiquitant les poques forces que li quedaven. Aquest any però, s'evidenciava la falta d'entrenament, doncs entrava amb més de dos minuts respecte la passada edició.

Pel que fa al Ronald, a la baixada va anar mantenint el ritme tot el que va poder i essent superat per algun que altre corredor, esperant però, els darrers quilòmetres, un tram una mica més rodador on intentaria recuperar terreny perdut.
A l'arribar en aquest darrer tram formigonat augmentava el ritme, però tot veient que li mancava una mica de terreny per atrapar al grupet que el precedia va mantenir el ritme tot esperant l'arribada de Vilaplana, entrant en quinzena posició.
Pel que fa a la Núria, sortida amb les primeres corredores situant-se en segona posició a l' inici de les primeres rampes dures. Tota la pujada va tenir a la Marta Batalla, cap de cursa, a vista uns segons per davant seu. A la primera baixada ja la va perdre de vista tot i que segons les diferències que li deia la gent no se li escapava massa.
Per darrere, la situació estava controlada i cap rival s'acostaria prou en tota la cursa com per preocupar a la Nuri.
La situació no va variar massa fins arribar a Vilaplana on la Nuri es va equivocar de carrer i va perdre un temps que afavoria a la Marta entar a meta amb més comoditat anxamplant el seu avantatge a quasi dos minuts sobre la Nuri.

D'aquesta manera, la Nuri entrava 2a de la classificació general, en Tavi entrava 6è de la general i 2n de la seva categoria, obtenint així un valuós espai al podi per categories i en Ronald ho feia en 15 posició.

Aquests magnífics resultats animen als nostres corredors del BOREGS TRAIL a encarar molt positivament les properes proves del circuit, constatat que la Nuri no pot deixar d'entrenar, en Tavi si fa bé la feina, pot optar a molt més, i en Ronald continua sumant experiència i tècnica a la muntanya. La propera prova,  es celebrarà a Riudecols el dissabte 5 de juliol i tindrà com a particularitat que serà semi-nocturna.

Pos.     Nom                                        Temps              Lloc Cat.
1          Gerard Anton                          1:18:09                1-M2
2          Javier Heras                             1:18:21                1-M3
3          Dirk Fumado                            1:22:27                2-M2
4          Pol Vilà                                      1:22:28                3-M2
5          Anabel Faris                             1:25:32                1-M1
6          Octavi Fossas                          1:26:26                2-M3
....
15        Ronald Fargas                          1:30:48                  M4
....
62        Marta Batalla                            1:46:13                 1-F4
67        Nuri Fortuny                             1:47:53                2-F4


Per a més info, classificacions i fotos, aquí teniu la web de la cursa:




dilluns, 12 de maig del 2014

Trekorientació Poblet

Prop tres-cents cinquanta orientadors és van donar cita el passat diumenge onze de maig a a l'edició d'enguany de la Trekorientació dels Boscos de Poblet.
Una vegada més l'empresa Drac Actiu va estar a l'alçada a l'hora de traçar els diferents recorreguts per cada una de les categories i va escollir molt acuradament els itineraris perque tots els participants coneguessin els racons més bonics dels boscos de Poblet.
Una lleugera pluja a primera hora del matí va fer que el terreny quedés en perfectes condicions per la pràctica de l'orientació.
Per part del BorgesTrail Xavi Prim va ser enguany l'únic representant a la prova corrent el circuit vermell.
Per completar la prova, els corredors havien de trobar trenta balisses repartides en  un itinerari d'uns vint-i- set quilòmetres i prop de mil tres-cents metres de desnivell positiu.
Aquest circuit de traçat lineal, sortia des del Celler Mas Foraster de Montblanc, amb un recorregut exigent però amb paisatges de gran bellesa sobre el Barranc de la Vall, el mas de la Pasquala, els plans de Sant Joan i les roques roges.
El final de tots els circuits estaba situat a les instalacions de Drac Actiu a l 'Espluga de Francolí.
El Xavi aconseguiria guanyar la prova amb un crono de tres hores i un minut, només un minut per dabant del corredor del Farra Orientació Eduard Garcia, un habitual en els podis d'aquests tipus de competicions. El tercer graó del podi va ser pel Josep M Nogués amb tres hores i cinquanta- cinc minuts. Pel que fa a les fèmines enguany no hi va haver representació en aquest circuit.

dilluns, 5 de maig del 2014

International Marathon Roses-Cap de Creus

El nostre atleta Mikel Besora ens explica amb paraules seves la experiència en la International Marathon Roses-Cap de Creus, cursa puntuable a la lliga Salomon mission x3, maig-juny-juliol.

A la fi de 2013 quan vaig veure aquesta lliga, em motivava molt, tenia ganes de fer en aquest 2014 alguna cosa " terrible ! " ... Però amb cap i pas a pas . Ja al març, després de no haver estat escollit pel centre de tecnificació de curses de muntanya en sub -23 , em vaig enfonsar , em feia molta il · lusió anar aquí i pel que sembla no mereixia ser-hi amb bona gent que conec que hi són .
Si alguna cosa es sobre mi , és el poder d'auto superació i motivació. Aquesta paraula la tinc sagrada en mi , sempre cal motivar-se , estar feliç i no enfonsar-se, en la vida hem vingut a gaudir no a enfonsar-nos , per això vaig decidir apuntar-me a aquesta lligueta .

En aquells dies aquest any faig copa catalana sub -23 en el qual vaig líder; campionat d'espanya que es realitza d'aquí un mes escàs ; la lligueta salomon està formada per tres carreres en la qual vaig líder sub -23 i top -15 absolut i, segurament , com a mètode d'entrenament de qualitat acabi fent els 10km . de Naturetime que són 5 carreres .
En total aquesta temporada que la divideixo en dues parts : abril- juliol i setembre -novembre, constarà per un total de 12 carreres l'any sencer ( sense comptar les que he fet en pretemporada ).

Ahir va començar la lliga amb una prova de 43km . i 4400 metres de desnivell acumulat a Roses - Cap de Creus .
La meva primera cursa d'aquesta especialitat / quilometratge per muntanya .
Ara tinc un rellotge nou, un atuell increïble que m'ajudava a controlar ritmes ... vaig anar de menys a més , no tenia experiència i volia anar gaudint poc a poc .
08:00 comença la carrera i se surt a 3'45 '' ... res Mikel : agafo i vaig a 4'45 '' ... oblida't d'aquest ritme no serveix per a res, ara .
Els 10km . primers són en pujada i arribo al cim d'aquest km . en 1 horeta i un parell de minuts , tranquil · litat queda molt encara, havia d'anar sobre la posició 30 .
A poc a poc la gent va caient per falta de dosificació però jo vaig fresc i continuo la marxa . A la baixada tècnica cap al km . 15 avanço 3 atletes fins arribar a l'asfalt , 500m . a ritme de 3'45 '' que decideixo anar aquí perquè vaig bé i ara sí que puc anar a aquest ritme ja que porto 1h . i mitja de carrera.

Les sensacions van bé fins que al k20 em ve un " mur " :/ bec molt i em quedo sense aigua ... queden 4k per al següent avituallament : Cadaqués ! El veig , començo a sentir pell de gallina la gent aclamant cridant el nom del dorsal , va Mikel ! ! Som-hi ! ! Increïble , et tracten com un màquina sense ser-ho , aquí gairebé ploro . M'hidrato , menjo molta fruita i Rendiment RACE que porto a sobre i continuo . Em vaig recuperant de la pájara , m'espera pujar una muntanya dura , vaig cansat i gaudint molt això sens dubte jeje . Recordo una persona que estimo molt i la vaig perdre fa un temps i començo a córrer més ràpid perquè em vegi allà on estigui com m'estic superant ... ara escrivint recordo aquell moment i m'emociono .

En córrer amb tanta energia em puja l'adrenalina i ploro de felicitat , si , ploro ! No ho puc descriure bé , va ser molt bonic ... encara que aquesta marató i les altres carreres de la lliga passin factura a la llarga , em compensa amb la felicitat que m'aporta i com he dit abans jo penso que a la vida cal ser feliç constantment !
Pel km.31 em creixo, avanço 5 persones i al cap de 2/3km . més avanço a unes altres 5, aquí vaig top- 15 ! En una carrera amb molt de nivell i corredors de la talla : Toti Bes , Gerard Morales entre d'altres ... vaig conèixer a Gerard després i és una gran persona molt humil i em va donar uns consells !

Sense anar-me'n per les branques , em queden 4km . de baixada tècnica , ja visualitzo la meta , l'arribada apoteòsica , plena de gent , increïble , gallina de pell i a falta de dos quilòmetres un atleta darrere corrent a mes no poder em persegueix i accelero , se m'enganxa el buff en un arbre , m'aturo , ell m'ho dóna i , vaig amb ell , li deixo passar per la seva amabilitat d' haver-m'ho agafat i , ell em diu que tiri que ell va a acabar la carrera i ja està ... en realitat jo igual, però vull acabar-me la poca energia que queda ... per descarregar més adrenalina ... així que li fico gas a la màquina fins arribar a la meta plena de gent i emocionat arribo i em trobo a Gerard Morales ... uff que dir aquí va esclatar l'alegria ! aquest conegut atleta que ho segueixo per mitjans de comunicació , ara com atleta abans com a tennista . Un gran! ! Després de 4h . 44 min . Arribo a meta contentíssim en la posició 14 absoluta i 1er sub -23 .



Vull agrair a l'equip Borges Trail i altres sponsors : Borges , Ph - Quirogel , bussetus , Rendiment - Race , Aquum La Pineda , gimnàs Sport Gym TGN , Eassun Spain pel seu suport i col · laboració .

També a les persones que volen el bé per a mi , encara que sigui tossut i no faci cas a ningú ... és un defecte que tinc jeje




Campionat de Catalunya Individual de Curses per Muntanya

Aquest passat diumenge 4 de maig es va celebrar a Ripoll la cursa de muntanya dels mossos d’Esquadra - Sant Amand, una cursa ja típica dins del calendari català amb 14 edicions, amb un circuit ja mític de 22,7 km i uns 2740 mts de desnivell acumulat, on es puja fins al cim de sant Amand a 1832 mts d’altitud, aquest recorregut destaca per una gran pujada i una baixada tècnica i ràpida. A les 9:00 en punt es dona el tret de sortida, a la línia de sortida hi havia moltes cares conegudes, del Borges Trail en van desplaçar fins a la capital del Ripollès, en Josep Mª Pijuan i l’Eloi Borràs, entre ells trobàvem en Rafa Parés, actual campió de Catalunya, Josep Viñas, Javi Delgado, els germans Rutllan, Xavi Espiña, Aleix Fàbregas, etc. Ràpidament el grup es comença a estirar, però no s’ha arribar a trencar fins al km 5 on en l’avituallament en Josep Mª Pijuan intentà imposar el seu ritme, una mica més endavant en Viñas passa a liderar la cursa i ho faria ja fins al final, darrera seu l’Aleix Fàbregas també passa a en Pijuan, ells dos mantingueren la distància mútua, en aquest ordre coronarien el cim de la cursa, i ja a la primera baixada tècnica en Pijuan tornaria a passar a ocupar la segona posició, però que no va poder consolidar fins a l’entrada de Ripoll on amb un esprint llarg deixaria endarrere a Fàbregas.

L’Eloi per la seva part va sortir exigint-se un ritme alt, però dosificant des del principi al final. Va fer una molt bona pujada amb bon ritme, coronant en 10ª posició, juntament amb Manuel Rullan i dues caigudes durant la baixada van fer que perdés confiança i fos avançat al tram final, acabant així amb una molt bona 11ª posició en el seu primer Campionat Absolut.
Felicitar des d’aquí a la organització de la cursa i a la seva gent que fa possible aquest gran prova any rere any.
Classificació masculina.
1- Josep Viñas 1:56:13
2- Josep Mª Pijuan 1:57:43
3- Aleix Fàbregas 1:57:56
11- Eloi Borràs 2:06:06

Classificació Femenina
1- Laia Andreu 2:17:27
2- Paloma Llobera 2:26:13
3- Rosa Valls 2:26:58

Agrair el suport dels nostres col·laboradors, que gràcies a ells podem gaudir del nostre esport favorit en les millors condicions, Borges, Bussetus, Rendimdent Race, Ph-quirogel, Eassun España, AAEET de Valls.

dilluns, 28 d’abril del 2014

Cursa Vilabou: podi d'en Ronald i KO d'en Tavi



Aquest passat diumenge es disputava la quarta prova puntuable pel circuit de curses de muntanya del Baix Camp.
En aquesta ocasió es celebrava dins la fira de l'esport de muntanya, situada a Vilanova d'Escornalbou, i dins del munt d'activitats, hi havia la prova reina que era la cursa Vilabou, de 24,5km de distància i 1.200m d+. Una cursa dura i tècnica, doncs era un constant puja-baixa per la serralada, que posaria a prova als més agosarats. Paral·lelament també es disputava la cursa curta, d'uns 16 km de distància.

Cal dir que en aquesta ocasió, hi va haver un "cert" descontrol, doncs pràcticament la totalitat dels corredors es van perdre en un moment o altre de la cursa, començant pel moment més còmic, en que tot just arrencada la cursa, no es van fer 50 metres, que ja no sabien cap a on havien d'anar, trobant-se tots els carrers tancats. Després de la confusió inicial, tothom va poder reprendre el camí amb normalitat. Però aquesta seria la primera de les sorpreses en que es trobarien els corredors, doncs a mitja cursa es van començar a trobar cintes d'un altre color que pertanyien a una altra cursa i que en certs punts, es creuava amb la Vilabou. Això i el propi fet de que la cursa ja no estava gaire ben senyalitzada i amb molt pocs voluntaris, va originar caos i confusió en molts corredors, fet que va originar que algú es perdés en repetides ocasions.

Tot i així, a les 9:06 es donava el tret de sortida on s'hi trobaven dos corredors del BORGES TRAIL-AAEET Valls: en Ronald Fargas i l' Octavi Fossas. Entre ells, s'hi trobaven amics i coneguts, que donaven un cert nivell a l'esdeveniment com són en Toni Calderón, Ignasi Rullo, Juan Andreu, Marta Batalla, Jacob Salvadó, Jordi Callau...

En Tavi, sabia que patiria de valent doncs comptava amb les pitjors condicions físiques en les que s'ha trobat mai durant la temporada de curses, fruit de les lesions que va tenir als peus a la cursa de Prades. Tot i així es trobava a primera fila per donar-ho tot, però poc a poc es va anar evidenciant la poca forma física, sentint-se molt més cansat del normal i amb greus problemes musculars a les cames. Els sis primers km van transcórrer amb normalitat dintre de les 5 primeres places, però a partir d'aquí va cedir la plaça al seu company d'equip en Ronald, i va començar a afluixar el ritme progressivament. Però va ser a partir del km 15 on les rampes musculars es succeïen una darrera l'altra, i cada cop més fortes fins que al final el dolor era insuportable. D'aquesta manera i parant cada 300 m a fer-se fregues, va arribar a meta coixejant, i amb unes sensacions tan dolentes com no les havia tingut mai, impedint que disfrutés del recorregut, doncs tot i els petits problemes descrits, el circuit era espectacular. Finalment entrava 15 de la classificació general, i amb ganes de passar pàgina per poder afrontar tota la de reptes que li queden per davant. Amb Rendiment-Race i PH-Quirogel, espera aconseguir una bona i ràpida recuperació.

Pel que fa a en Ronald, us explica en primera persona les seves sensacions en una crònica molt trepidant, 
En un primer moment, marxen destacats tres corredors, i després som un grup de quatre, entre ells, l'Octavi i jo. Crec que pot ser encertat seguir a l'Octavi....si més no fins on aguanti....
El primer tram ens porta per senders, fins al capdamunt de l'Ermita de la Roca...bona pujada...al tram de descens els components del grup marxen, i a més em veig sobrepassat per més corredors. Tot seguit, s'inicia un tram d'uns tres quilòmetres d'ascens, combinant pista i sender, i començo a tenir molt bones sensacions.
Aquí torno a atrapar al grup que m'havia deixat a l'anterior descens i em quedo amb l'Octavi, em confirma que no està bé, però penso que quedant-me amb ell, potser podrà recuperar-se.
A partir d'ara, s'inicia l'ascens més llarg, que ens ha de portar fins al capdamunt del parc eòlic de la Serra Trucafort. A l'iniciar aquest tram l'Octavi em comenta que tiri, que em veu molt bé i que ell
ja anirà pujant.
Les meves sensacions son boníssimes, i començo a rumiar, que apreti el ritme, ja que el tram de descens del parc eòlic fins a l'Argentera els més experts en aquests trams em poden deixar enrere....o sigui que vaig apretant i recuperant posicions.
A l'arribar al capdamunt de la Serra Trucafort, i amb un vent espantós, dosifico una mica i em cruspeixo un gel, no m'aturo ni a l'avituallament.
Em diuen que vaig setè , tinc a la vista al sisè classificat, però inicio el descens, i no el puc agafar, a sobre m'atrapen dos corredors que em passen com dos cabretes...
Però confio plenament en el meu estat, i sobretot en el tram d'ascens, des de l'Argentera fins al capdamunt del Castell d'Escornalbou, una pujada llarga de sender.
Tot sortint de l'Argentera, atrapo als dos corredors que m`havien avançat en el descens anterior. Inicio l'ascens amb ells dos, però no m'Ho penso dos vegades i tiro amb força cap a dalt...amb poca distància feta, els perdo de vista.
Sé que ara és el moment, ja que en el descens, des del Castell fins l'arribada és un tram de descens...vull baixar tranquil.


No m'ha n'adono i ja sóc a dalt al Castell i els voluntaris de l'avituallament, que ja és el darrer, em diuen que el sisè el tinc a un minut encara no...decideixo anar baixant sense arriscar...sé que disposo de distància envers els corredors que baixen darrera meu.
Entrant ja a Vilanova tinc el sisè classificat a prop, el tinc a tocar, apreto el ritme aprofitant tram de pista i els carrers de Vilanova, però per uns segons no el puc atrapar. Finalment entro setè
i primer de la meva categoria...molt i molt content!!!
Cada dia aprenent més i més de la muntanya!!!

Així doncs, en Ronald, entra per la porta gran al circuit de curses de muntanya del Baix Camp i en Tavi espera retrobar-se amb les seves sensacions de sempre.

Web de l'organitzador, fotos i classificacions a: www.tretzesports.com









BORGES TRAIL © 2008. Design by :Yanku Templates Sponsored by: Tutorial87 Commentcute