Cursa Vilabou: podi d'en Ronald i KO d'en Tavi

Aquest passat diumenge es disputava la quarta prova puntuable pel circuit de curses de muntanya del Baix Camp.

En aquesta ocasió es celebrava dins la fira de l'esport de muntanya, situada a Vilanova d'Escornalbou, i dins del munt d'activitats, hi havia la prova reina que era la cursa Vilabou, de 24,5km de distància i 1.200m d+. Una cursa dura i tècnica, doncs era un constant puja-baixa per la serralada, que posaria a prova als més agosarats. Paral·lelament també es disputava la cursa curta, d'uns 16 km de distància.

Cal dir que en aquesta ocasió, hi va haver un "cert" descontrol, doncs pràcticament la totalitat dels corredors es van perdre en un moment o altre de la cursa, començant pel moment més còmic, en que tot just arrencada la cursa, no es van fer 50 metres, que ja no sabien cap a on havien d'anar, trobant-se tots els carrers tancats. Després de la confusió inicial, tothom va poder reprendre el camí amb normalitat. Però aquesta seria la primera de les sorpreses en que es trobarien els corredors, doncs a mitja cursa es van començar a trobar cintes d'un altre color que pertanyien a una altra cursa i que en certs punts, es creuava amb la Vilabou. Això i el propi fet de que la cursa ja no estava gaire ben senyalitzada i amb molt pocs voluntaris, va originar caos i confusió en molts corredors, fet que va originar que algú es perdés en repetides ocasions.

Tot i així, a les 9:06 es donava el tret de sortida on s'hi trobaven dos corredors del BORGES TRAIL-AAEET Valls: en Ronald Fargas i l' Octavi Fossas. Entre ells, s'hi trobaven amics i coneguts, que donaven un cert nivell a l'esdeveniment com són en Toni Calderón, Ignasi Rullo, Juan Andreu, Marta Batalla, Jacob Salvadó, Jordi Callau...

En Tavi, sabia que patiria de valent doncs comptava amb les pitjors condicions físiques en les que s'ha trobat mai durant la temporada de curses, fruit de les lesions que va tenir als peus a la cursa de Prades. Tot i així es trobava a primera fila per donar-ho tot, però poc a poc es va anar evidenciant la poca forma física, sentint-se molt més cansat del normal i amb greus problemes musculars a les cames. Els sis primers km van transcórrer amb normalitat dintre de les 5 primeres places, però a partir d'aquí va cedir la plaça al seu company d'equip en Ronald, i va començar a afluixar el ritme progressivament. Però va ser a partir del km 15 on les rampes musculars es succeïen una darrera l'altra, i cada cop més fortes fins que al final el dolor era insuportable. D'aquesta manera i parant cada 300 m a fer-se fregues, va arribar a meta coixejant, i amb unes sensacions tan dolentes com no les havia tingut mai, impedint que disfrutés del recorregut, doncs tot i els petits problemes descrits, el circuit era espectacular. Finalment entrava 15 de la classificació general, i amb ganes de passar pàgina per poder afrontar tota la de reptes que li queden per davant. Amb Rendiment-Race i PH-Quirogel, espera aconseguir una bona i ràpida recuperació.

Pel que fa a en Ronald, us explica en primera persona les seves sensacions en una crònica molt trepidant, 

En un primer moment, marxen destacats tres corredors, i després som un grup de quatre, entre ells, l'Octavi i jo. Crec que pot ser encertat seguir a l'Octavi....si més no fins on aguanti....

El primer tram ens porta per senders, fins al capdamunt de l'Ermita de la Roca...bona pujada...al tram de descens els components del grup marxen, i a més em veig sobrepassat per més corredors. Tot seguit, s'inicia un tram d'uns tres quilòmetres d'ascens, combinant pista i sender, i començo a tenir molt bones sensacions.

Aquí torno a atrapar al grup que m'havia deixat a l'anterior descens i em quedo amb l'Octavi, em confirma que no està bé, però penso que quedant-me amb ell, potser podrà recuperar-se.

A partir d'ara, s'inicia l'ascens més llarg, que ens ha de portar fins al capdamunt del parc eòlic de la Serra Trucafort. A l'iniciar aquest tram l'Octavi em comenta que tiri, que em veu molt bé i que ell

ja anirà pujant.

Les meves sensacions son boníssimes, i començo a rumiar, que apreti el ritme, ja que el tram de descens del parc eòlic fins a l'Argentera els més experts en aquests trams em poden deixar enrere....o sigui que vaig apretant i recuperant posicions.

A l'arribar al capdamunt de la Serra Trucafort, i amb un vent espantós, dosifico una mica i em cruspeixo un gel, no m'aturo ni a l'avituallament.

Em diuen que vaig setè , tinc a la vista al sisè classificat, però inicio el descens, i no el puc agafar, a sobre m'atrapen dos corredors que em passen com dos cabretes...

Però confio plenament en el meu estat, i sobretot en el tram d'ascens, des de l'Argentera fins al capdamunt del Castell d'Escornalbou, una pujada llarga de sender.

Tot sortint de l'Argentera, atrapo als dos corredors que m`havien avançat en el descens anterior. Inicio l'ascens amb ells dos, però no m'Ho penso dos vegades i tiro amb força cap a dalt...amb poca distància feta, els perdo de vista.

Sé que ara és el moment, ja que en el descens, des del Castell fins l'arribada és un tram de descens...vull baixar tranquil.

No m'ha n'adono i ja sóc a dalt al Castell i els voluntaris de l'avituallament, que ja és el darrer, em diuen que el sisè el tinc a un minut encara no...decideixo anar baixant sense arriscar...sé que disposo de distància envers els corredors que baixen darrera meu.

Entrant ja a Vilanova tinc el sisè classificat a prop, el tinc a tocar, apreto el ritme aprofitant tram de pista i els carrers de Vilanova, però per uns segons no el puc atrapar. Finalment entro setè

i primer de la meva categoria...molt i molt content!!!

Cada dia aprenent més i més de la muntanya!!!

Així doncs, en Ronald, entra per la porta gran al circuit de curses de muntanya del Baix Camp i en Tavi espera retrobar-se amb les seves sensacions de sempre.

Web de l'organitzador, fotos i classificacions a: www.tretzesports.com

Inici de la Copa Catalana a la Marató de Muntanya de La Fageda: Pijuan i Besora piquen molt fort

La temporada del món del Trail-runner es comença afinar, després dels inicis del calendari d’ultra-trail i circuit català, aquest cap de setmana li tocava a la 13a Copa Catalana, i ho feia a les Terres de l’Ebre, concretament a La Sénia, la prova escollida era la V Marató de la Fageda, 43 km i quasi be 2900 mts de desnivell positiu, per un terreny pedregós i tècnic, i de gran bellesa. 

Aquest diumenge tocava matinar, la sortida era a les 7:30, el dia es presentava, a primera hora, una mica ennuvolat i ventós, amb una temperatura fresqueta, ideal per córrer.  

A la línia de sortida hi havia molt de nivell, cares conegudes vingudes de tot Catalunya i d’alguna comunitat veïna també. Gent de la talla mundial com en Miguel Caballero, Pere Aurell, Kiko Martí, Oscar Carrasco, Dani Cazalla, Roberto Prades, Houssain Abaghad, Ahmed El-Qayed, Ramon Curto, entre molts d’altres; per part del Borges Trail hi eren presents en Josep M Pijuan, el Biel Secall, en Mikel Besora també, ell faria la cursa de sub-23.

Amb pocs minuts de demora, i després de la reunió informativa, es donava el tret sortida, una sortida va ser tranquil·la als primers minuts i poc a poc la gent s’ha anava escalfant, i ja al km 3 es veia com el grup ja estirat es començava a definir, al capdavant sempre en Miguel Caballero apretat en els primers compassos de la cursa per l’Ahmed, darrera d’ells en Pijuan, i una mica mes despenjats en Carrasco i en Martí, a prop del km 9 en Pijuan decideix passar a l’Ahmed, que ha afluixat una mica i sempre veient al Caballero intenta seguir-lo, al km 15 després d’una baixada ràpida en Josep Mª Pijuan contacta amb en Miguel Caballero quedant-se darrera seu a pocs segons, aquest aprofitant les seves dots de bon escalador, ve de fer una bona temporada d’esquí de muntanya, per escapar-se a la primera pujada que ve, el corredor del Borges Trail reservar-se una mica, encara queda molta cursa, és atrapat per l’Ahmed, van mes o menys junts fins al km 26, que es on en Pijuan aprofita ara la pujada per deixar endarrera el corredor del UEC Tortosa. Quan en Pijuan passa per l’avituallament del km 30 l’informen de la diferència respecte al primer i motivat en veure que en la última pujada no li ha tret més temps, encara el tram final amb un extra d’energia, el que va fer que marqués els millors tres últims parcials, entrant al final 2n a menys de dos minuts, d’un intractable Miguel Caballero. Amb aquesta segona posició, i veient els temps dels seus perseguidors, es veu que Pijuan està pletòric i comença amb bon peu la Copa.

 

Per la seva banda, Biel Secall, que aquest any torna a la Copa Catalana prenia part a la sortida molt conservador, volia puntuar en veterans, però també es reservaria per a l’Extreme Man del proper 11 de maig. Es va situar des d’inici entre els cinquanta primers classificats, juntament amb el Nacho Boltà, que havien quedat de fer gran part de la cursa junts. Tot anava segons el previst, ritme còmode, no mirar la posició i fer la seva cursa individual. Fins i tot es mostrava conservador a les baixades. Però al km 31una fatídica i absurda ensopegada el deix fora de combat amb un gran cop al quàdriceps que el feia retirar-se de la cursa, una llàstima, ja que al km 33 començava la baixada fins a meta.

 

 

 

Classificació final.

-     Masculina

1 Miguel Caballero                       Sportiva Team                3h 44’ 18’’

2 Josep Mª Pijuan                Borges Trail-AAEET de Valls     3h 46’ 13’’

3 Ahmed El-Qayed                        UEC Tortosa                  3h 50’ 57’’

4 Pere Aurell                                 Vertic Runners               3h 54’ 17’’

5 Houssain Abaghad                     UEC Tortosa                  3h 57’ 58’’

 

-     Femenina

1 Marta Molist                                 AE Diedre                   4h 38’ 01’’

2 Beatriz Real                                                                    4h 40’ 58’’

3 Roser Español                                                                 4h 58’ 47’’

 

 

Per altra banda Mikel Besora del Borges-Trail va fer la cursa sub-23 amb un recorregut de gairebé 25km.i 1600 de desnivell positiu per un terreny força tècnic.

La sortida va ser conjunta amb els atletes júnior que feien un circuit mes curt i va ajudar en Mikel a seguir-los de prop com si fossen les llebres. Sempre reservant energies, la cursa es pot fer llarga si no es fa així, va darrere d’un sub-23 controlant la cursa. Cap al km.10 els junior marxen direcció meta, aquí ve el punt crucial: Mikel decideix pujar el ritme en una pujada tècnica per tal de marxar solitàriament i així succeeix. Mentre passen els km. li diuen que va segon, com? Segon... en Mikel pensa que no potser si a avançat el primer! Es veu que un sènior estava allà dins corrent la cursa dels sub-23, doncs en Mikel decideix anar a buscar-lo. A falta de 8km. el troba i va darrere seu controlant fins que en la última baixada de 4km. i molt tècnica canvia el ritme i marxa cap a l’entrada del poble i ja fins a meta en primera posició. Una gran victòria per part del nostre corredor que a la primera ja es posa líder de la Copa Catalana sub-23.

 

Classificació final sub-23

 

-     Masculina

1 Mikel Besora                      Borges Trail-AAEET de Valls   2h 18’ 47’’

2 Lluc Montull                       UEC Mataró                            2h 26’ 56’’

3 David Terns                       Sky Club Camprodon              2h 27’ 49’’

 

-     Femenina

1 Gemma Colomé                  Team Flowers – Lo corriol        2h 47’ 21’’

2 Julia Font                     ASS. ESP. MOUNTAIN RUNNERS DEL BERGUEDA   3h 01’ 12’’

 

Felicitar des d’aquí a la organització per la gran cursa que varen muntar, per la gran quantitat d’avituallaments, per l’enorme senyalització, pel magnífic recorregut aconseguit i per tota la pre/post-cursa. Un tractament de les classificacions i fotos a dojo que és envejable i d’agraïr. Enhorabona i gràcies. A les Terres de l’Ebre sempre ens tracteu de primera!!

 

Enllaç a classificacions i un munt de fotos: http://www.maratolafageda.cat/

PELS CAMINS DELS MATXOS 2014 ( lliga catalana de curses de resistència)

El passat diumenge dia 13 es disputa la marxa dels camins dels matxos, de 63 quilòmetres i amb un desnivell positiu de 3100 metres.

 Com a entrenament de properes maratons de muntanya, en Carles es va desplaçar a Torelló per tal de realitzar la marxa i així veure com anava la preparació per a les properes curses.

 Encara de nit, exactament a les 6:30 am,  600 corredors o marxadors sortiren de la plaça de la sardana de la població osonenca, i entre ells grans corredors com Arnau Julia, Josep Quadrat, Gerard Morales i una gran número més de corredors de gran renom a Catalunya.

 Amb una sortida molt rapida, com si fos una cursa de vint quilòmetres, en Carles va començar tranquil, ja que sabia que la cursa seria dura, i els quilòmetres acabarien passant factura a molts dels participants.

 Durant la primera pujada a Bellmunt  ( km 11), en Carles començar a imposar un ritme bo, ja que el sol encara apretava cosa que anava bé per superar ja els primers 500 metres de desnivell positiu, seguits i que serien la prèvia a les dos fortes pujades que encara faltaven al llarg del recorregut. Després d’una baixada molt tècnica i a la vegada enfangada a causa de les pluges dels dos dies abans, començava ja la que seria la pujada més llarga que culminaria amb el punt més alt de tot el recorregut, el Puigsacalm (1514 metres).

 Acabada la pujada més llarga i més dura del tota la marxa, tocava la baixada més llarga i tècnica on les cordes per poder baixar eren presents en la majoria de trams, ja que la pendent arribava en moments a 90 graus. Baixada que passava pel coll de bracons i seguidament portava cap al Prat de la Vola (km 32),  un fort avituallament ( per encarar la meitat de circuit que encara s’havia de fer) i una gran quantitat de públic esperava als corrredors. Arribat aquest punt , en Carles va voler pendres el seu temps, hidratan-se i menjant, ja que les quatre hores que ja feia que havia sortit començaven a passar factura. Passat uns minuts i ja amb energia recarregada, en Carles va començar la coneguda pujada al Santuari de Cabrera ( 1312 metres), que tot i no ser una pujada massa dura, el últim tram d’esgraons i portan, ja, més de 36kms, resultava llarga i interminable, però tot i això una pujada pletorica va fer avançar moltes posicions al corredor de Borges Trail. Arribats aquests punt, un altre cop els corredors es dirigien un altre cop cap a l’avituallament del Prat de la Vola, on un altre cop hidratar-se i menjar va ser fondamental per en Carles per afrontar els últims 22 quilòmetres que tot i no ser massa durs, després de portar a les cames més de 5 hores de cursa, qualsevol pujada resultava més pessant del que realment era. Última pujada llarga fina a Collsacabra i ja fins a meta un seguit de puja i baixa va  fer estralls a molts dels participants i on en Carles va poder, treure les últimes energies per poder arribar en menys de 9 hores ( 8h 42m), repte que s’havia proposat abans de sortir, però que no tenia clar si podria aconseguir.

 Felicitar a l’organització del club excurcionista Torelló per la grna tasca realitzada, amb uns avituallaments a rebotir de menjar, i amb uns voluntaris i espectadors animant durant tota la marxa. Felicitar també al corredor de la Seu d’Urgell i ex corredor del Mas Virgili ( ara al equip Diedre), Josep Quadrat guanyador amb un temps estratosfèric de 6h 25m.

Més informació:    http://www.centreexcursionistatorello.com/matxos_14/

XVI CURSA BOMBERS DE BARCELONA 2014

Aquest passat diumenge 13 d’abril, es va celebrar a la ciutat de Barcelona, la ja mítica Cursa de Bombers de Barcelona amb un recorregut de 10km que recorrien algunes de les principals vies de la ciutat comtal.

Aquest any, a més a més, es batia el record de participació amb més de 27.000 atletes, entre ells grans figures de l’atletisme nacional i internacional. Entre aquesta multitud de corredors hi havia representant l’atleta del Borges Trail Salvador Martí, que aprofitaria aquesta prova per realitzar un bon entrenament de qualitat.

Com es habitual en aquestes curses, l’inici de la mateixa es accidentant i dificultós, ja que el fet de córrer tanta gent fa que els primers quilòmetres sigui molt difícil agafar un ritme continu. Tot i així, l’atleta del Borges va saber regular molt bé les seves forces i va fer una cursa molt regular, anant de menys a més per fer una última meitat de cursa força més ràpida que la primera marcant un registre final de 35’20’’ que el col·locarien en la 106éna posició general i 55é de la seva categoria.

El guanyador de cursa va ser Angel Ronco amb un temps de 30’14’’, guanyant la cursa en l’esprint final per davant de Iaouad Omelial 30’18’’ i completant el podi va arribar Jose Luis Blanco amb un temps de 30’19’’.

Pel que la categoría femenina, la guanyadora amb superioritat va ser Lidia Rodriguez 34’23’’, el podi el van completar Natalia Rodriguez  i Elena Congost, segona i tercera respectivament amb un temps de 36’40 i 36’53.

                D’aquesta manera es finalitzava una gran matinal esportiva en la que es podria qualificar com una de les millors curses populars de l’actualitat, tant per ambient, organització i nivell de participació.

CURSA DEL VI DEL PRIORAT

Aquest passat diumenge, es va celebrar els 10km i mitja Marató de muntanya "Vi del Priorat" a Bellmunt del Priorat.

Hi van prendre part tres integrants de l'equip. El Robert Tarragó en la distància de 10Km i el Xavi Prim i el Ronald Fargas a la Mitja Marató.

A les 10:00 h es donava la sortida, un tram de 4km de descens , on es corria per trams diversos: un petit tram d'asfalt per sortir de Bellmunt , pista terra,senders....sortida molt ràpida!!!

En aquest tram, el Robert es va posar al grup capdavanter. El Xavi i el Ronald anaven col.locats darrera d'ells, però pensant que haurien de fer dos voltes al circuit establert.

Al arribar al km2,5 i fins el Km4 tram de sender i corriols, aqui, el Xavi i el Ronald s'afegeixen al grup del Robert.En aquest punt , i en un descens per un sender el Xavi , fa gala del seu saber estar en trams com aquest , i marxa en busca dels tres corredors capdavanters.

D'aquests tres corredors , hi ha un que realitza la Mitja marató i els altres dos la distància de 10Km , tot i així el Xavi atrapa al segon i tercer....

S'inicia un tram , del km4 al km6 , que transcòrrer per la llera del riu Montsant,un tram força pla. Aqui, el Xavi,el Ronald i el Robert ja fan cadasqú la seva cursa.

S'inicia el tram més complicat , 4km d'ascens per pista, corrent entre les vinyes que ja estan en el seu moment  d'explosió de les fulles, i amb el Montsant al fons com ha espectador.

Aquest tram , porta als corredors de nou a Bellmunt , uns per finalitzar,com és el cas del Robert,i d'altres, com el Xavi i el Ronald , iniciar la segona volta al recorregut.

En aquest tram d'ascens , el Xavi apreta les dents , i inicia una persecució envers el primer classificat , que el té a uns dos minuts. Mentrestant el Ronald darrere del Xavi a uns dos minuts d'aquest , en terra de ningú...ja que el grup següent el porta força endarrerit...i si el Xavi i el Ronals apretaven les dents pujant ,el Robert no es quedava enrerre , hi ho donava tot pujant , cosa que va fer que, aconseguís entrar quart , sent el primer Senior Masculí , amb un temps de 48'.

El Xavi i el Ronald, iniciaven la darrera volta, i tant un com l'altre, van mantenir el ritme , cosa que els va portar a l'arribada de Bellmunt , el Xavi entrant segon, amb un temps de 1h32' a un minut i mig del primer.

El Ronald entrava tercer , a dos minuts del Xavi , amb un temps de 1h 34'.
En fèmines, la guanyadora va ser la Nuria Benito amb un temps d 2h 19'.

Una altra jornada atlètica , on , en aquest cas a Bellmunt i envoltats de vinya , els tres integrants del BorgesTrail , han tornat a pujar al podi,i com sempre ben amunt!!!
Salut i kms!!!