MITJA MARATÓ DE MADRID

Ahir diumenge, en Ronald Fargas va pendre part a la 1/2 Marato de Madrid, prova que es realitzada paralelament amb la Marató.

Recorregut amb canvis continus de desnivell i afegit al vent que bufava amb ganes,va fer que la prova fos una mica més dura.Quan faltaven dos minuts per les 09:00h. un moment molt emocionant, un minut de silenci en record de les víctimes de Boston, un silenci brutal....trencat pels aplaudiments de tothom!!
Els primers 5 kms , en plena Castellana picaven cap amunt...i el vent no ajudava.El ritme va costar d'agafar, degut al ritme de molts maratonians...per cert recorregut d'aquests també d'allò més dur.
Els següents 2 kms suavitzen bastant,cosa que ja fa que puguis agafar el ritme desitjat, i es comença ha anar ràpid , ja que s' inicia un tram de 3 kms en lleuger descens.
Les sensacions que tinc són d'allò més bones...inicïo la segona meitat del recorregut molt sencer, al km 14 aprox. ens separem dels maratonians, a partir d'ara , i fins el km 17 vaig sol , però al ritme marcat inicialment, en algun moment per sota, m'haig de frenar, ja que resten dos desnivells importants a la part final.
Agafo a dos corredors del CA Avila, i comemcem a tirar una mica més, i ja al carrer Serrano, km 19 i 20, marxo i ha tirar...crec que puc entrar amb 1h 20'. Em sembla que aquells dos km que he dosificat , ara ja no els podre recuperar....i ja entro al Retiro, quin ambient!!!. És tal el so ambient, que no sento el crits d'ànim del Biel, l'Arnau i la Montse..
Amb 4900 runners arribats a meta, finalment un temps de 1h 21:07" , amb un ritme de 3'48"/3'52" ,entrant el 44 de la classificació agral. i el 14e de la categoria. Una valoració molt positiva, ja que el ritme objectiu marcat, es va assolir, i en alguns moments per sota.

CURSA NÀSTIC

Cap de setmana plujós, fred, però amb ganes de tornar-me a posar a la feina. Era el dissabte quan decidiria que l'entreno de diumenge podia ser una serie de qualitat, un 5k, i que millor que fer-ho amb cursa. No tenia intencions de competir ni molt menys, volia tornar a posar-me un dorsal, tornar a agafar sensacions.

El dia no era l'adequat, setmana patint al.lèrgia, amb lleugers dies amb febre fins dissabte. I dos setmanes només sortint a correr 2 dies de 40' per tal de poder recuperar el cos per afrontar aquesta última recta de temporada amb més ganes i forces que mai.

La cursa Nàstic començava a les 9:30 del matí, allí uns 170 corredors sota la pluja, el vent i el fred (només 6º el dia 28 d'abril, és molt poc). La sensació era de molt més fred.

Allí em trobava amb un bon amic, el Pere Gomès, demostrant que està molt en forma i que es mantè dia a dia.

La intenció era probar sensacions, saber on sóc per saber on he d'anar.

Una sortida rapidíssima amb una primera baixada "mortal", dic mortal perquè era un riu i el perill de caiguda era molt alt. Ja passat el primer km molt ràpid, massa pel test que volia fer segueixo a ritme, un pèl més lent, i ara ja direcció al km 2 amb el vent en contra, mullat (crec que mai m'havia mullat tant) només porto la camiseta de correr, em costa respirar, al.lergia in sento molt fred al pit.

Allí sobre el 2 m'agafa el Pere Gomès amb qui vaig fent fins al km4 aprox on l'últim km tot pujant desde la platja arrabassada fins al Nàstic perdo uns segons i ja em deixo anar, pujo trànquil, al passar per sota el pont de l'arrabassada allò és un riu. Es fa un còrrer molt incòmode.

Al final 8è de la general. Ara toca seguir, toca fer-ho bé i afrontar un bon 10mil en breu.

Cursa de Muntanya Vilabou

El passat diumenge 21 d’abril, és va celebrar a la població de Vilanova d’Escornalbou, la segona edició de la Cursa de Muntanya de Vilabou, dins del marc de la Fira de l’Esport que es celebra en aquesta localitat i que engloba diverses modalitats esportives. A més a més, la prova era puntuable pel Circuit de Curses de Muntanya del Baix Camp.

La cursa constava amb un recorregut força ràpid de 19,5km i amb un desnivell positiu de gairebé 750metres que transcorrien pels racons més emblemàtics del terme municipal de Vilanova d’Escornalbou.

           

A les 9:30h del matí es donava el tret de sortida de la prova, i en la línea de sortida representant al Borges Trail-AAEET Valls, es trobaven disposats a fer un bon paper el,

Tavi Fossas i Salvador Martí i en Marc Balaña.

 

                   

Tot seguit, les sensacions de la cursa dels nostre corredors:

L'Octavi Fossas (16e classificat general 1h47’43’’), ens explica:

Inicialment vaig començar molt fred i hem va costar molt trobar el meu ritme habitual, doncs no hem trobava gens còmode, i ja des del principi hem sentia molt cansat. D'aquesta manera, hem vaig situar dins el grup dels 20 primers, el qual no tenia intenció de deixar escapar, patint d'allò més per mantenir el ritme.
Les primeres pujades s’hem van fer molt dures, i afegit amb la pesantor de cames, van propiciar que anés de cap a terra, més de dues i tres vegades.
Els 10 primers kilòmetres, anava amb el grup del Javi Sánchez, però sorprenentment, a mitja pujada, vaig canviar el ritme, tot incrementat-lo, per perdre'ls de vista i fins i tot, i poder atrapar al següent grup que anava per davant. Això va ser un revulsiu i animat per aquest fet d’anar tan a gust i còmode amb la cursa que estava disputant, vaig anar augmentant el ritme a poc a poc fins a situar-me en 16a posició. La sort és que el circuit era tècnic fins ben bé al final, donant-me més oportunitats, doncs si hagués acabat amb alguns kilòmetres de camí plà, no hauria aguantat el ritme i segurament m'hauria vist avançat pels corredors que vaig poder deixar enrrere.

Així doncs, entrava a meta en 16a posició, a 3 minuts del gran Marc Balaña, molt satisfet pel resultat i les sencasions a partir de la meitat de la cursa, doncs havia quedat per davant dels meus eterns rivals.  Esperem doncs, que aquesta tònica sigui la que segueixi a partir d'ara en tot el que queda de circuit.

Avui hem fet un gran equip!!

Per cert, el meu GPS finalment m'ha marcat 19,68km. Per tant, ha sigut una cursa tirant a llargueta....

Salvador Martí (9e classificat general 1h 45’ 22’’), ens explica:

La sortida de la cursa va ser molt controlada, però a partir del primer quilòmetre la cosa es va anar accelerant. Des de bon principi ja vaig notar que les cames no anaven com últimament i en la primera pujada vaig perdre dues posicions, col·locant-me en 8ena posició. Tot i així, un grup de 3 corredors, entre els quals hi havia el company d’equip Marc Balaña, hem van atrapar sobre el quilòmetre 12 de la cursa. Tot i les males sensacions en cursa, vaig intentar seguir al Marc, però ell anava molt millor de cames que jo i en la primera de les dos últimes pujades fortes del circuit, hem va deixar uns metres enrere. Al final, i gràcies al fet d’intentar seguir al Marc hem vaig poder endur una 9ena posició i un bon entrenament psicològic cap a casa.

Marc Balañá Prats (8e classificat general 1h 44’ 56’’), ens explica:

Passats 15 dies de la pasada cursa de 90Km, no ha estat fins aquest passat dijous que he tingut bones sensacions i estar ben recuperat de la fatiga, tan física com psicològica...

Dijous passat ja vam venir a provar el cirquit, ajuntant-me amb tres corredors mes ràpids, fent-lo amb un temps de 1h55’, les rampes dures i pistes molt ràpides garantien una cursa amb tots els ingredients que la farien de ben segur divertida...

Hem disposo a la línia de sortida, tenia bones sensacions i el mes important, ganes de correr ràpid i donar el millor de mi, amb ganes de fer una cursa amb el gas apretat a tope, cos que en ultres mai pots fer...

Arranquem un grupet d’unes 20 unitats capdavanteres a ritme controlat durant el primer km, tot seguit s’estira i ja perdo el cap de cursa de vista, afluixo un pel i regulo ritme fort que podré portar durant tota la cursa, decideixo no portar pulsòmetre, anirem per sensacions...

Els primers 4km son plans per sender i la gent vola, els que poden i ela que no també...A la primera pujada curta, passo a 2 corredors, dels que no els tocava volar i els deixo enrrere, baixem i fen uns 2km de pista que va picant amunt suaument, on passo dos corredors mes que comencen anar passadets de rosca, a nomes km6 de cursa...Enfilem sendera de la pujada mes llarga, tot i que no es la mes dreta, a 15m davant veig en Josep Florenci, germa d’en (Xavi Florenci, ciclista) i que ultimament s’ha posat les piles en aixo de correr ràpid....Poc a poc el recupero fins atrapar-lo, no va lent pero noto la seva fatiga, quan camina en llocs que jo puc correr i amb alguna que altre ensopegada, va al límit i encara queda manteca. Hem quedo darrera aprofitant aquest puntet de baixada de ritme per a pendre un gel de cafeïna km9 quasi som dalt de la pujada llarga i em donarà punta de gas fins a meta...

Avans de coronar el passo i veig davant en Salvador Martí, que poc a poc li retallo distancia, tot i no ser aquest tipus de carrera la meva gerra, estic xalant i el fet de poder correr amb en Salvador hem motiva a tope...Baixem fort i entrem en un tramp d’uns 3km de pista en tobogans, en la que m’enganxo darrera seu i aprofito el bon ritme de “sancada” que te en Salvador per pista...Veig com es pren un vial de glucosa, bona cosa, en curses tan ràpides jo crec que nomes això et pot mantenir el gas a tope...Queden 2 rampes de caminar dures, la primera mes llarga, que arranco davant en Salva i ell es posa a roda, tot i que avui no va fi i es despenja (porta 3 setmanes seguides competint i nota la fatiga) jo en canvi avui hem noto fresc i amb moltes ganes.  Vaig tirant, i no recupero a ningú mes i tampoc hem segueix ningú, vaig a tope i sol fins a meta, on entrant al poble veig en Daniel Artero, que recupero però hem falten metres per a superar-lo.

Finalment acabo molt content de la bona gestió de cursa i sensacions tingudes, sempre faltant-me uns metres en aquest tipus de cursa per atrapar algú mes.

Finalment tot va concloure dins del marc de la Fira de l’Esport, amb esforzar de pa amb llangonissa, begudes, així com l’entrega de premiso n en Marc Balañá va poder recollir el premi de Primer de la seva Categoria.

Cursa de Muntanya Alta Segarra. Just Sociats imposa la seva llei. El Piju, quart, entre els millors.

A finals d’abril, com ja ve sent habitual, a Sanaüja (La Segarra), es celebra la cursa de l’Alta Segarra, una cursa de 24 km i 1200 mts. de desnivell positiu, que transcórrer per un terreny ondulat amb continues pujades i baixades, per corriols recargolats, que fan que sigui una cursa dura i trenca-cames, però que fa gaudir d’allò més als corredors.

 

 

Aquest any, en la setena edició, coincidia també amb el Campionat de Catalunya per equips organitzat per la FEEC; això ja feia preveure que ens donguessin cita a la cursa, lo millor de cada casa, i així fou, a la línia de sortida, es veien cares conegudes com la d’en Just Sociats i Josep Barrufet i la Laia Andreu, tots del Callús, vigent campió de Catalunya, també hi eren els del Montain Runners, amb un molt bon equip, que ja feia preveure que aquest any ho tenien molt be per endur-se el campionat, ja que es presentaven amb gent com en José Lozano, Rafa Parés, Pau Bartoló i la Núria Picas, a part de molts més equip del món trail d’aquest país, com en Matxacuca, Spiridion, la gent de Capafonts amb l’Eloi Borràs al cap davant, els del UEC Anoia, entre d’altres.

 

 

A les 9:00 puntuals començava a cursa, com sempre al centre del poble, va ser una sortida apretada amb algun incident inclòs, serien les ganes de posar la carn a la graella, desprès la cursa es va calmar fins al km 3, ja pujant cap a Ribelles, va ser aquí on en Just Sociats va sortir del darrera i va estirar el grup, el va seguir en José Lozano, una mica més endarrera es va formar un grupet compacte de tres corredors, format per en Roberto Sancho, en Josep Mª Pijuan del Borges Trail-AAEET i en Rafa Parés, que intentaven seguir l’estela dels dos primers amb qui no perdien la referència visual, va ser al quilòmetre 9 quan després d’una forta pujada sortim de Sanaüja en Just es desempallegava d’en Lozano i li anava guanyant distància, darrera d’ells en Roberto no podia aguantar el ritme dels seus companys de grup i es despenjava una mica d’en Pijuan i d’en Parés, aquest últim faria també un canvi de ritme per intentar deixar a en Pijuan, però de moment no ho ha aconseguiria, així ells dos anirien més o menys junts, al km 16 en Pijuan es posava davant per marcar el ritme, i així seguirien fins gairebé al final de la cursa, va ser ja entrant al poble, a falta d’uns 500 mts. quan en Rafa tornava a passar al davant i guanyava així uns metres que li permetrien assegurar el tercer lloc, en Pijuan ja tocat no podia fer res més. En categoria femenina la victòria era per a la Núria Picas, seguida de la Mònica Ardit i completant el pòdium la Laia Andreu

 

Classificació final general. www.altasegarra.ces.cat

1- Just Sociats                           C.E.Callús                                 2:04:22

2- José Lozano                          Mountain Runners                    2:04:41

3- Rafa Parés                            Mountain Runners                     2:08:09

4- Josep Mª Pijuan                    Borges Trail-AAEET               2:08:24

5- Roberto Sancho                    Matxacuca                                 2:10:20

 

Classificació final per equips.

1- Mountain Runners

2- C.E.Callús

3- AE Matxacuca

 

Finalment agrair a tota la gent de la Segarra que col·labora i fa possible que cada any puguem pujar a Sanaüja a disputar aquesta cursa tant entranyable, també donar les gràcies a Borges, AAEET, a Ph-quiogel, Bussetus, etc. que fan possible que cada any puguem estar present al Campionat de Catalunya per equips. 
Més info a http://www.feec.cat/sites/default/files/Fitxers/competicio/classificacions/dades/curses_muntanya/2013/XII%20Copa%20Catalana/alta_segarra_camp_cat_equips_2013.pdf

Fotos de l'amic Joan Parareda  https://www.facebook.com/#!/media/set/?set=a.358240127630860.1073741829.100003346261784&type=1

Cursa ALMOSTREK’13: Debut i Podi de Ronald Fargas

Cursa ALMOSTREK’13: Debut i Podi de Ronald Fargas.

Aquest cap de setmana, s'ha disputat la segona prova puntuable pel Circuit de Curses de Muntanya del Baix Camp. Almoster acollia per 5a vegada aquesta prova que ha anat guanyant qualitat alhora que participants (tan corredors com caminants).

La cursa, molt ràpida, constava de 18,5km i uns 850m de desnivell positiu. En aquesta edició, el recorregut era més llarg i principalment discorria en sentit invers que les altres ocasions, on les fortes pujades es convertien en baixades quasi verticals i molt pedregoses. El circuit era un constant puja i baixa, portan-te des del punt més alt de les muntanyes, fins a baixar a la riera, per després tornar a remuntar: això desgastava energies molt ràpidament i afegia dificultat als corredors. Una cosa molt comentada entre els participants, va ser l’escassetat dels avituallaments, doncs es trobaven a faltar en punts més intermitjos de la cursa.

A la ratlla de sortida , entre els 160 participants, hi havia dos Borgetis: l'Octavi Fossas, que ja és un veterà en aquesta prova i en Ronald Fargas, que s'estrenava com a nou membre de l'equip BORGES TRAIL AAET VALLS.

Pel que fa al primer, va fer una molt bona cursa, sortint i aguantant el ritme del grup capdavanter durant les primers kilòmetres de la prova. A mesura que aquests passaven, en Tavi es va veure sobrepassat per l’incombustible Pere Rodríguez i el seu company d’equip. Per no perdre pistonada, el nostre corredor s’hi va aferrar, fins que a falta de 2,5km del final, quan s’iniciaven els camins planers i molt rodadors, també es veia avançat per l’altre company de fatigues Juanfran. Tots ells, juntament amb en Javi Sánchez, es van embrancar en un sprint impossible de seguir, i tot i intentar-ho amb totes les seves forces, va ser en aquesta posició, on va acabar la prova: 13e de la general, i 5e de la seva categoria, enduent-se, així, el premi de l'organitzador Tretzesports, que sempre concedeixen als que queden en aquesta posició.

En quant a en Ronald, tot i que el diumenge tornava a córrer per les muntanyes després d'un llarg temps sense fer-ho, va fer un excel·lent paper: un gran debut, obtenint podi de la seva categoria i 15e de la general. En Ronald, avesat últimament a les curses per asfalt, li va costar agafar el ritme de pujada, però mica en mica es va anar trobant còmode, tot i que les baixades se li resistiren un pelet. Allà on va poder recuperar i avançar gent, alhora que restava temps del cronòmetre però va ser al final, on va poder apretar de valent, arribant amb molt bon sabor de boca i amb ganes de fer i donar molt més del que havia sigut la seva primera cursa de muntanya. Sembla ser que hem guanyat un molt bon company de curses que té un gran potencial. Esperem veure’l a les properes edicions.

A títol de comentari, i que serveixi com a crítica constructiva de cara a properes edicions d’aquesta cursa, s’hauria de revisar i tenir més en compte la situació i senyalització dels avituallaments. No diem que se’n posin més, si no que es situïn en punts més estratègics, doncs sembla ser que estaven en llocs on potser no feien tanta falta.

I pel que fa als resultats finals, destacar el bon temps que van realitzar els 3 primers classificats: Sergi Hidalgo (Trail Tarraco), Joan Vilana (Club Pirinenc Andorrà) i Mikel Besora (Reus), que van trencar i rebaixar  amb les expectatives de l’organitzador. Pel que fa a les fèmines, la guanyadora va ser la Cristina Fargas (FACVAC) com a primera classificada i  Ester Blasco (Trail Tarraco) com a segona.

Destacar també la presència dels nostres companys d l'equip BORGES TRIAL: Xavi Prim i Marc Balaña que estaven en diferent punts del circuit com a animadors i que gràcies al seu alè, els va encoratjar i els va fer treure una mica més d’energia de cara al final de la prova.

Aquests bons resultats animen als nostres corredors del BOREGS TRAIL AAEET VALLS per la següent prova del circuit que es celebrarà el proper diumenge a Vilanova d'Escornalbou.

Per a resultats, fotos i classificacions, la web de la cursa: http://www.tretzesports.com/almostrek/