1ª DUATLÓ-CROS DE LA POBLA DE MAFUMET

Veiem al Més Tarragona d'avui, que el Xavi Prim va prendre part en la 1era Duatló-cros de la Pobla de Mafumet, i que va quedar primer en alguna de les categories. Sense més informació al respecte, us deixem l'article del diari. 

 

 

 

 

 

Copa d'Espanya, el Piju acaba en un gran 6è lloc final

Fa dies que no parlàvem del nostre company d'equip, el Piju, però això no volia dir que no fes res. Al contrari, tenia una feinada de por. Ha estat fent la Copa d'Espanya amb la Selecció Catalana i després de les quatre curses que la composen ha acabat el sisè de la classificació general final. Un crack, vaja.
Us passem la crònica d'aquesta última prova celebrada per terres gallegues, amb l'agraïment per part del nostre company a totes les persones que li han permès de competir a aquest gran nivell. Ara, a rematar la feina al Campionat de Catalunya absolut i el Circuit Català.

Aquest cap de setmana passat, diumenge 04 de setembre, es va celebrar a Parada Do Sil (Ourense) la quarta i última prova de la Copa Espanya de curses de muntanya, la cursa consistia en 33 Km i 4400 mts de desnivell acumulat per un terreny tècnic i tou per senderons molt bonics quasi sempre acompanyats de rouredes i castanyers. El diumenge uns 100 participants van prendre la sortida a les 9:00 en punt, sota una fina pluja que els va acompanyar durant quasi be tota la matinal, la sortida va ser ràpida i en un grup de 10 atletes entre ells en Josep Mª Pijuan del Borges trail-AAEET, representant Catalunya, els primers 4 Km eren de baixada tècnica fins al fons del canyó del riu Sil per immediatament tornar a pujar i guanyar 770 mts de desnivell, sempre per corriols i/o tallafocs, s'arribava així al primer punt alt de la cursa, aquí ja hi havia 3 grupets definits, en Luis Alberto Hernando (Sel. Aragó) i en Fernando Arca (Gallec), darrera seu Ivan Ortiz (Sel. Andalusa) i en Cristóbal Adell (Sel. Valenciana), i una mica més endarrere un grupet de 4 amb Antonia Roldán (Sel. Balear), Oier Ariznabarreta (Sel. Basca), Manuel Angel Gomez (Sel. Andalusa) i en Josep Mª Pijuan (Sel. Catalana); després venia un descens d’uns 4 quilometres on es perdien 600 mts de desnivell, per afrontar a partir d’aquest moment la pujada més dura de la carrera, per davant hi havia una rampa d’uns 8 Km i 900 mts de desnivell, aquesta pujada va marcar la cursa, carregant les cames de molts corredors, pel cim del Alto de Medas (1300 mts) passava en primera posició en Luis Alberto, seguit d’en Fernando Arca, una mica més endarrere en Cristóbal Adell, després en Ivan Ortiz i molt a prop i junts passaven en Oier i en Pijuan, en una baixada llarga i tècnica els dos atletes van aconseguir contactar amb l’Ivan i van formar un grupet de 3 fins a 3 km abans de meta, quan quedava la última pujada per un sender en zig-zag fins a la mateixa arribada, va ser aquí quan Oier va apretar, l’Ivan va intentar seguir-lo i en Pijuan es va haver de conformar amb la 6a posició final, que també li va valer per acabar 6e a la classificació final de Copa Espanya de curses de Muntanya.

Classificació cursa: http://www.ribeirasacracm.org/base/imgs/Vcarreira/Vcarreiracasif.pdf


Classificació final Copa Espanya

General masculina

1. Luis Alberto Hernando 467 p
2. Ivan Ortiz (Selecció Andalusa) 451 p
3. Cristóbal Adell 438 p

6. Josep M. Pijuan (Selecció Catalana) 407 p

General femenina

1. Ohiana Kortazar (Selecció Basca) 470 p
2. Blanca M. Serrano (Selecció Andalusa) 455 p
3. Ragna Debats (Selecció Catalana) 432 p

Cursa de Muntanya Ermita de Barrulles. Eloi Borràs hi torna.

Aquest passat diumenge es va disputar la 5a cursa de muntanya de l´ermita de Barrulles, a Capafonts. Res millor com l'explicació de la cursa de la mà d'un dels grans protas, l'Eloi, que va fer segon.

Havien canviat la data i tot i això encara va pujar prou gent...


El circuit ja conegut, on hi he fet la gran majoria dels meus entrenaments és ràpid, cosa que no m´afavoria gens pel poc ritme que tinc ara...
A les 9:30 es donava el tret de sortida, i Sergi Casas ja es posava al capdavant imposant ritme, a 3:05 el 1er km.... En agafar el sender, va voler seguir tirant, i jo no pensava hipotecar-me la cursa.
Em vaig col·locar en 2a posició, i vaig anar fent al meu ritme, seguit d´aprop per Dani Garcia que estava fent una molt bona cursa. Al km 4 on es comença a pujar ja anava bastant crispat i com m´havia passat en els anteriors entrenaments, les cames estaven buides. Podia mantenir el ritme, però només que hagués de canviar cap a més em quedava allà. Baixant vaig disfrutar com sempre, i sobretot la part nova de sender, que et portava fins les fous on agafaves la pista fins al poble. Allà t´esperava l´ultima clatellada, pujades de les que fan mal a les cames, però ja estàs a meta.

Dedicar el 2on lloc a la Sonia, i espero poder dedicar-li mes podis a aquesta cursa i algun dia la victòria!
1er: Sergi Casas
2n: Eloi Borràs
3er: Dani Garcia
4rt: Linus Ollé
5è: David Harrison
Felicitar al CE Muntanya Capafonts, que han fet una molt bona feina perquè es pogués realitzar la fenia.
I després de la cursa res millor que un bon dinar amb família, entrenador i companys d´entreno!!
Les sensacions dolentes, però son les que toquen a la planificació ( això diu el mister jejej) i si la feina es fa be, allà on toca estar a tope podrem donar guerra :D

Classificacions: http://www.tretzesports.com/barrulles11/resultats%20ermita%20barrulles%202011.pdf

by Eloi

LES RUNNING SERIES A L'AMETLLA!

Aquest passat diumenge es disputava una nova proba del circuit running series de les Terres de l'Ebre, en aquesta ocasió tocava anar a l'Ametlla de Mar.
Despres de que el dissabte eren festes a La Pobla de Massaluca, havent dormit menys hores de les que calia dormir, en total 4h, em despertava i a les 9h ja estava a l'Ametlla de Mar.
Allí puc saludar a alguns companys, un breu calentament ja que quedava poc temps per la sortida. Uff i molt de nivell a la línia de sortida, jo segons els entrenos que porto fins ara, que sols es d'una setmana i molt tranquils, havia de sortir en mode conservador total, acabant en bones sensacions, aquelles que et queden quan acabes i dius, "hagues fet 3 0 4km mes" i no aquelles sensacions que" menos mal que s'ha acabat".
Així que l'inici tot i ser un inici rapidissim, smbla ser que no tenim remei, aquestes curses s'estan acostumant a trencar la cursa des del primer metre. Solament vaig fer un inici una mica mes ràpid per tal de posicionar-me en cursa i no perdre cap posició al circuit. Un cop posicionat a intentar aguantar el ritme, un ritme no massa ràpid però que realment tampoc era fàcil degut a l'exigent circuit amb moltes pujades i molt molt trenca-cames, així que el que havia de fer ho estava fent, aguantar la posició i el ritme fins al km 8 aprox, on allí vaig notar que vaig molt molt curt de tot i molt faltat de km i sobretot de ritme però aquest últim ja arribara.  Del km 8,5 al 10 semblava la muntanya russa, amb un continu puja-baixa, on les pujades exigents i la forta calor feien perdre varies posicions a l'últim tram, fins a 4 posicions.
Així que al final i amb bones sensacions, ja que ara estic a la primera setmana de la pretemporada  ban ser molt bones i entrant amb una 10ena posició, ara és el que em toca.

Al finalitzar la cursa juntament amb el David i tal com ja ens haviem parlat, després d'acabar mes o menys dignament a l'Ametlla, una bona dutxa i vam reflexionar si anavem a la cursa de Festes Majors de Gandesa, no ho vam dubtar ni un moment i ens vam dirigir cap a Gandesa, ja que a les 13h començava el "pollo" a Gandesa. El recorregut un total de 25 voltes a un circuit de 400m i a una temperatura de 31 graus, una autèntica locura després que feia jus 2h que haviem fet un altre 10000.
Alli vam disputar la cursa de 10km en la que el David va fer 2n classificat i jo 7è perdent tres posicions més per falta de tot, en les que a les últimes voltes em feia mal tot, alguns sprints força llargs, d'uns 200m cadascun em van deixar grogui, arribant a un punt que em feia mal tot, braços, les cames no anaven, m'ho estava passant bé, bon ambient, una cursa a casa, molta gent m'animava, molts em coneixien i aquesta era la part bona, però és que quan la benzina es va acabar les cames anaven al seu "rollo".
La veritat és que si algú ho vol probar, es pot fer, però no ho recomano!!

UTMB (2)

crònica d'en Carles

Amb una de les frases que ens va marcar des de bon principi “aquesta nit dormirem al infern”,dos dels components del equip del BORGES TRAIL, en Ramon i en Carles,acompanyats d’un bon amic, el Jordi Pàmies,els tres corredors és van plantar a la línia de sortida del UTMB,(carrera ultra amb una distància de 170kms i un desnivell positiu de 9700 metres),junt a 2300 corredors, vinguts de tot arreu del món. Sota una intensa pluja a les 23:30 és va donar el tret de sortida, sota l’atenta mirada de tot el poble de Chamonix.

Després d’anar fins al poble de les Houches, primera pujada i tot i que no massa dura, l’intensa pluja fa fer que ja aquí es veiés que la cursa no seria un camí de roses. Passada la primera pujada i començant a clarejar la segona pujada al Croix du bonhomme, semblava que hauria de ser més tranquil.la (metereològicament parlant), però per sorpresa nostra com més anàvem pujant més grans és feien les volves de neu, acompanyades d’un fort vent. Tot i això al cap d’una estona, el que tots els corredors esperàvem (el sol) va començar a sortir, i aparti d’allí la cara ens va canviar, com si els deus ens haguessin fet un regal, després d’haver passat una de les nostres pitjors nits de running. Al cap d’una estona i després d’haver pujat el Col de la Seigne, la vessant Italiana ens esperava, amb les vistes més espectaculars de tot el recorregut.

Arribats a Coumayeur,(km 78), una bossa amb roba per canviar-nos i un bon avituallament, van servir per recarregar piles, i deixar la roba que havia patit les inclemències del temps, de la primera meitat de cursa. Seguidament pujada al refugi Bertone i al cap d’una estona el Refugi Bonatti, on vàrem aprofitar per fer un bon avituallament abans d’afrontar el sostre de la cursa el Gran Col Ferret (2537metres). A continuació baixada fins a la Flouly, on la nit ja tornava a caure, i per si no és poc una intensa boira feia acte de presencia. La Flouly va ser un dels punts claus de la cursa ja que tant en Jordi (per culpa d’una antiga lesió), i en Carles (per culpa del cansament i la son), és van plantejar seriosament la retirada però després d’una estona de reflexió i els ànims de les nostres fans incondicionals(L’Anna,La Eugènia i la Laia), vàrem decidir seguir fins al pròxim avituallament a Champex-Lac (km 123), i on sense parar massa estona per no tornar a pensar amb la retirada ja encaràvem els últims 50kms, tot i això en els moments crítics ens anàvem animant mútuament i en cap moment deixàvem que cap dels tres es quedes endarrerit. Arribada a Trient(km 139) on un altre cop les nostres fans estaven allí per animar-nos i donar-nos avituallament. Últims quilòmetres i tot just un parell de quilòmetres abans d’arribar a Chamonix una sorpresa inesperada, dos dels nostres amics de Montblanc (el Christian i el Xixonenc) ens van acompanyar i animar fins a la línia d’arribada, amb una energia que va portar-nos en vol andes fins al moment més emotiu de tota la cursa. El poble de Chamonix animant des de l’entrada fins la meta, nosaltres agraint a tothom els seus ànims, i com no amb unes estelades i unes barretines, fent saber a tot el món que el nostre país CATALUNYA,també estava allí, tal com havia fet el guanyador del UTMB, en Kilian Jornet, vint hores abans que nosaltres.

 Agrair a tots els que heu estat pendents del ordinador durant dia i nit, i animar-nos en tot moment, per fer el nostre somni, realitat.

PD. Un any per preparar, tota una vida per recordar