FINISHERS A L'UTMB

crònica d'en Ramon.

Aquest cap de setmana passat va disputar-se a Chamonix (France) la UTMB, la prova reina de les curses d’ultra fons. Allí, uns 2300 corredors de totes les parts del món es donarien cita a la capital de l’Alta Savoia per fer realitat un somni, finalitzar aquesta prestigiosa cursa.

            El nostre equip integrat pel Carles Martí i en Ramon Barceló, juntament amb en Jordi Pàmies (CA Espluguí), també hi estaríem presents per afrontar el nostre gran repte, cobrir els 170 km de distància i 9700m de desnivell positius.

La sortida estava prevista el divendres 26, a les 18:30h. de la tarda, però a causa de les males previsions meteorològiques, fou ajornada fins les 23:30h. del mateix dia.

A partir d’aquest moment començàrem a prendre consciència de la duresa de la cursa, que es veuria incrementada pel mal temps, i on la pluja ens acompanyaria fins les 3h. de la matinada del primer dia, a l’alçada, més o menys, de l’avituallament de St. Gervais (km 21). A partir d’aquell moment el nostre enemic seria el fred, a causa de la mullada que portàvem,  i com no, tots esperàvem la claror del nou dia per escalfar-nos, però ves per on, amb l’arribada d’aquest, un altre enemic ens donaria la benvinguda, amb un tres i no res comença a ennuvolar-se de nou i pujant cap al Coll de la Siegne (km 60), la neu fa acte de presència. Sort que aviat emprenguérem el descens fins a Courmayeur, ja a la vessant italiana (km 78), allí ens esperava la bossa amb la roba de recanvi i un bon plat de pasta que ens feu reviscolar una mica.

A partir d’aquest moment vèiem que el que estàvem fent era anar d’avituallament en avituallament de la millor manera possible i en aquests, recuperar-nos bé, fins i tot en algun massa i tot per així, poder reeprendre el camí de nou. No és el que teníem planejat en un principi, però en aquestes alçades el que volíem era finalitzar la cursa i aquesta tàctica, ens podria ser bona i la seguiríem fins al final.

La segona nit ens agafà tot pujant el Gran coll du Ferret (Suïssa), punt culminant de la cursa, de 2537m (km 99). Allí ens esperava una llarga i vertiginosa baixada enmig d’una espessa boira que ens duria fins La Fouly. En aquest punt hi arribaríem una mica tocats, sort que la nostra assistència ens estaria esperant per fer-nos costat i donar-nos el suport necessari per seguir continuant.

            Sortint d’aquí tindríem el tram que més dur se’ns va fer, la segona nit sense dormir causava estralls, ens va costar penes i treballs arribar a Champex Lac (km 124), però sabíem que, una vegada aquí, només uns “50km” ens separaven de la meta i ja ho tindríem, no ens podíem fer marxa enrera. Al sortir d’aquest avituallament trobaríem els canvis que l’organització ens tenia reservats, no pujàvem la Bovine, ni la Tete aux Vents, com estava previst. Però per contra baixàvem fins a Martigny, i d’aquí pujàvem fins al coll de sobre de Trient, total, que segons “lo Pussa”, de Roquetes, ens van sortir uns  178 km. A aquestes alçades només ens calia això!

Una vegada a Trient (km 140), ens tornàrem a trobar amb la nostra assistència,  l’Anna, la Laia i la Gènia, elles ens havien preparat una sopeta de pasta fantàstica, que va anar perfecta per afrontar l’última pujada a Catogne (km 144). Ara tan sols ens  quedaria baixar fins a Vallorcine (km 149), i anar planejant fins a Chamonix. Una grata sorpresa abans de l’arribada fou l’encontre que vam tenir amb en David i en Cristian, de Montblanc, que van fer els darrers kms amb nosaltres. Amb ells i les nostres assistents vàrem creuar la meta, després de 42:46:29 h., No sense abans,  fer el passeig triomfal pels carrers de Chamonix, acompanyats de senyeres i barretines, com si, de veritat, fóssim uns autèntics herois.    

  

AQUI TENIU EL VIDEO EDITAT AL CANAL EUROSPORT DE L'UTMB!

Cursa de Muntanya d'Alforja 2011. Ara sí que és de muntanya.

Casas domina, l'Eloi Borràs es confirma, al Xavi Prim el recuperem i Biel Secall té feina.

El passat diumenge es va disputar a Alforja una nova prova puntuable pel Circuit del Baix Camp. Aquest any presentava novetats en el recorregut i la veritat és que l'han encertada. Si abans era la típica cursa rodadora al cent per cent on els asfalteros et feien la ratlla al mig, amb el nou recorregut la cosa canvia. La variació ha incorporat més desnivell acumulat, més vistositat del paisatge i entorn i molta més tècnica i duresa. Ja era hora que es tregui profit dels caminets, senderons i trialeres de les nostres terres i compartir-les en aquestes curses. Aquest fet, els corredors de muntanya el van agrair.Es va passar per la Creu del Formatge, l'Ermita de Puigcerver, la Miranda,.... En total uns 160 corredors havien de fer uns 15 kms i acumular un total de més de 1.000 m. Encara queda marge de millora del recorregut, substituint el tram final de rodar que es fa molt monòton, sembla ser que ja tenen la solució per l'any vinent.


A la cita hi havia els habituals del Circuit i algun estiuejant que “passava per allí” però que corren que no vegis i van complicar la vida a més d'un. Del Borges Trail-AAEET Valls hi havia l'Eloi Borràs que està afinant la màquina pel Taga, el Xavi Prim que ja està del tot recuperat i va a tope i el Biel Secall que després del KO tècnic del Vandekames li falta fato.

Pel que fa a la cursa de sortida, Sergi Casas (CA Montblanc), per variar, ja imprimeix un ritme de desgast i només el segueixen dos “turistes”, que no sabien com les gastava. Ara ja ho saben. Es tractava de l'Adrià Bosch de BCN i el Jorge Estévez d'Oviedo. La broma els va durar un telediari fins a caure fulminats. Darrera seu un grupet amb l'Eloi, el Dani García (RunSpeed Tarraco), Biel, Xavi, Gerard Gil (UEC Anoia), Sergi Bel (RW-Tgna),....entre d'altres. El primer a passar per caixa és el Biel, que massa pretenciós surt amb el grup a tope i ho paga car i es veu obligat a fer un pas enrera per agafar un altre ritme, juntament amb el Dani. Els dos acompanyants del Sergi també són atrapats finalment per l'Eloi, que va com un tiro i se sent còmode. El Xavi Prim, que va de menys a més va remuntant fins a la quarta posició i atrapa l'asturià. Per darrera ve un David Harrison, a ritme constant que sembla un tractoret però fa una feinada de por i es consolida a la sisena posició, lloc que no perderà. També una gran cursa del Sergi Bel segueix el tractoret. Dani Garcia i el Biel es recuperen, pugen a un tàndem i agafen bon ritme i acaben atrapant en plena pujada al Gerard Gil i Sergi Bel.

La tornada a Alforja, el tram final és per una pista i es fa massa monòton i rodador. Això ho aprofiten els més atletes. Sergi Casas, al seu aire i en solitari es mostra intractable i guanya amb 1h:03'30'', sentencia el Circuit i li treu quatre minuts a un gran Eloi Borrà sque fa segon i constata que està molt fi i va córrer amb molt de cap i en el tram final es va defensar molt bé. Darrera seu entrà l'Adrià Bosch amb 1h08'51''. Xavi Prim fa cinquè amb 1h10'39'' manté un duel fins al final amb Jorge Estévez que s'emporta l'asturià per pocs segons. Darrera seu el tractoret Harrison amb 1h10'59'' fa sisè. Biel Secall, que recupera fins a la setena posició i ho manté en els trams tècnics, és atrapat pel Dani i el Sergi en el tram rodador final i li fan la ratlla al mig. Finalment va entrar el novè amb 1h12'35''.

En fèmines la guanyadora va ser la Nuri Casas (Xafatolls Molerussa) amb 1h28'41'', seguida de Paula Hritiuc (FC Barcelona) amb 1h34'02'' i Paquita Giménez amb 1h34'19''.

En general els resultats de l'equip han estat molt bons. L'Eloi ja no és cap sorpresa, corre amb veterania i autosuficiència i se'l veu bé i encara estarà millor amb els entrenaments propers. El Xavi ha deixat enrera els problemes físics i la feina feta ja dóna els seus fruits, va fer una cursa amb molt de cap i es va trobar molt bé. Gran paper, que esperem continuï i millori encara més. Pel que fa al Biel, va pecar a l'inici de cursa i va pagar el “baixón” de setmanes anteriors però es va recuperar. Tot i això queda feina per fer per arribar a tope al Taga (Copa Catalana).

A nivell de la cursa, en general molt bé. El Circuit del Baix Camp està canviant i nosaltres opinem que cap a millor. Tot fa pensar que s'estan sentant les bases per tenir un autèntic circuit de muntanya a casa nostra, tenim molt bona matèria prima (corredors i terreny).

                                          Vellanes per un tub

Classificacions: http://www.tretzesports.com/alforja2011/linked/resultatsalforja2011.pdf

Fotos organització: https://picasaweb.google.com/Tretzesports/Alforja2011#

UTMB, JA LA TENIM!!!!





Finalment hem acabat!
Ni el fred, ni la pluja, ni la neu, ni les butllofes, ni el cansament, ni tants d'altres entrebancs, han pogut amb nosaltres i  ja podem dir que som FINISHERS a la UTMB. Moltes gràcies a tots els que ens heu seguit i ens heu donat suport  des de la llunyania. També a la tribu de Montblanc pel reportatge fotogràfic de l'arribada, a més d'en David, la Reyes, i en Dídac, que ens esperaven a la meta. Un agraïment especial pels meus compannys del Trote i el seu seguiment. I  com no, a les nostres fans incondicionals que han estat amb nosaltres en tot moment, l'Anna, la Laia i la Gènia.



UTMB 2011

Ja estem a Chamonix, si ens voleu seguir, ens trobareu amb aquests dorsals a la pàgina:  http://www.ultratrailmb.com/, fem l' UTMB i sortirem el divendres, a les 18:30h.

CORRENT PER LA TÀRRACO DEL 2030

El nostre equip s’entrena per la Tarragona del 2030, gràcies a la col•laboració del dibuixant Víctor Centelles.

En el nº 53 del còmic Deliròpolis dels mesos juny-juliol, editat a Tarragona, per la gent de la Setmana del Còmic, sortim com a figurants en una vinyeta d’un dels capítols del detectiu Pitu Trifàsic.

La història del detectiu Pitu Trifàsic és un còmic que es publica per entregues a la revista Deliròpolis, actualment va pel tercer capítol, titulat El cas de la pubilla desapareguda. Els capítols anteriors foren, El pelussa de la Rabassada i Qui és ningú.

El total d’aquesta història està previst en uns deu capítols.

L’inici d’aquest detectiu el trobem publicat per primera vegada, el setembre del ’97, durant la festa major de Santa Tecla i en el qual hi veiem les trifulgues d’un detectiu privat, perdedor i fracassat, ambientat a la Tarragona del 2030.

En els dibuixos d’en Víctor hi trobem la peculiaritat que hi apareixen actors de la vida real, com Robert de Niro, Joe Pesci, Greta Garbo o Lee Marvin, d’entre d’altres. A més de gent coneguda del seu entorn.

Seguidament podem veure la portada de la revista i les pàgines de l'entrega d'aquest nº.









 

Per saber més d’aquest dibuixant podeu visitar la seva web a.

www.victorcentelles.com