Carles Martí i Aleix Toda a la Skyrace Comapedrosa, 21km i 2300md+ SKYRUNNER WORLD CHAMPIONSHIPS

Més de trecents corredors és van donar cita el passat cap de setmana per disputar i gaudir
d’un prova de la copa del món de curses de muntanya, que és va dur a terme en el petit poble
d’Arinsal a Andorra.

Es disputaren dos curses ( de 15 i 22 quilòmetres), tot i que només la llarga puntuava per les
Skyrunner World Series.

Un circuit cent per cent de muntanya i amb un desnivell positiu de gairebe 2300 metres els va
posar a prova a tos els participants

Una primera pujada de 1300 de desnivell positu en vuit qulòmetres ja va trencar de bon principi la cursa, situant ja cada corredor en el seu lloc.

I després de una pujada tant llarga, dos quilòmetres de baixada van servir per poder agafar energies per la pujada que acabaria de trencar totalment la cursa, pujada desde el refugi del pla de l’estany fins al cim del comapedrosa ( sostre d’andorra amb 2942 metres), dura pujada de 1000 metres de desnivell amb poc més de dos quilòmetres per un camí sense marcar i una llarga tartera eterna.

En Carles Martí va fer una cursa molt conservadora, coneixedor del circuit i la duressa del circuit. La primera pujada agafar un ritme alt però comode, que el va permetre poder afrontar la segona pujada en un bon estat de forma i poder passar a diversos corredors, tot i això després de fer el cim del comapedrosa no va voler arriscar en la llarga baixada i és va veure adelantat per alguns corredors més agosserats. Tot i això meritòria 74ª posició de la general amb 3h45m, content i gaudint d’una autèntica cursa de muntanya, per un entorn inmillorable amb un gran ambient i en un país fantàstic.

Per altra banda, l'Aleix Toda va intentar sortir en bona posició per evitar l'embús en el senderó de pujada, però el primer tram d'asfalt a un ritme diabòlic li va passar factura i la primera llarga pujada es va fer eterna, amb sensació de tenir les cames buides i sense poder tirar més.

Endavant i endarrera una fila de corredors que no s'acabava, i en arribar a la zona de crestes, poc a poc va anar trobant el seu ritme, fent el que vaig poder i baixant a tot drap cap al Refugi del Pla de l'Estany. Aquesta baixada era molt més tècnica del que semblava, ja que la roca estava mullada i en les zones d'herba era difícil poder col·locar un peu pla, això va fer que molts corredors patissin caigudes, però la seva tecnicitat és una de les característiques per les quals aquesta cursa ha guanyat molt de nom en els darrers anys.

Arribats al refugi tocava escalar, literalment, la paret d'herba que hi havia tot enfilant cap al cim del Comapedrosa, sostre d'Andorra. Així que uns amb pals i els altres a 4 potes, els corredors avançaven com podien fins arribar a la zona de blocs, ja precedint el darrer tram de tartera fins al cim.

Com sempre, el Comapedrosa té un encant especial, i aquell dia ho mostrà enmig d'un toc màgic de boira, que assegurava una temperatura ideal per als atletes. Després de fer cim ja només quedava tot baixada, així que tocava superar en primer lloc les crestes del Comapedrosa, també molt tècniques, i després agafar bon ritme fins a travessar el refugi del Comapedrosa i seguir avall, travessar el túnel del costat del pàrquing de les pistes d'Arinsal i arribar enmig de la multitud a meta, on l'Aleix va haver d'esprintar, per poder mantenir la posició en un duel final amb SanVicente, corredor andorrà.

Finalment l'Aleix va arribar en 48ena posició en un temps de 2h21' en aquesta prova de la Copa del Món.