Diumenge passat afrontava la tercera cursa de la temporada a la Montserrat Skyrace, 25km amb  1500 de desnivell positiu. Fins ara la majoria de curses que havia fet eren dins del Camp de Tarragona, així que la idea d’anar a fer curses fora de terres tarragonines m’entusiasma molt.

A les 8 del matí es va donar el tret de sortida a la cursa des de Monistrol, on hi vam passar la nit sota les muntanyes de Montserrat.  Ja des de el començament, a pocs metres de la sortida em vaig col·locar primera fèmina, vaig intentar portar un ritme en el que em sentís còmoda i reservant forces perquè sabia que vindrien pujades amb força desnivell.  En els primers kilòmetres es va formar una mica de tap, fet que crec que em va anar bé, perquè em va ajudar a no augmentar el ritme per molt bé que em sentís. Va ser una cursa en la que vaig anar de menys a més, fet que anteriorment em costava molt i poques vegades passava. Durant el transcurs de la cursa no vaig veure cap noia, així que vaig disfrutar fent la meva cursa i gaudint del recorregut.

 La canal de Sant Jeroni se’m va fer una mica dura, però sempre vaig anar pujant al mateix ritme, inclús atrapant a corredors que em trobava al davant. Una vegada arribada al cim de Sant Jeroni i veure que em trobava tant bé i amb forces , vaig decidir baixar a un bon ritme, i tot i les baixades tècniques que em vaig anar trobant les vaig disfrutar i afrontar de la millor manera. Cap al kilòmetre 22 arribant a Monistrol, em van començar a fer mal els isquiotibials fins al punt, que vaig haver de parar perquè no em deixaven córrer ni avançar. Així que vaig parar un moment, em vaig intentar ficar tranquil·la, em vaig prendre una sal, i vaig continuar encarant la baixada d’una manera progressiva fins que el dolor va desaparèixer. Finalment arribava a la meta amb un temps de 2:50h, millorant el temps de les primeres fèmines de les passades edicions  (des de que es va canviar recorregut) i amb un temps que no entrava dins les meves perspectives

Molt contenta, perquè em noto molt diferent a la temporada de l’any passat, més forta, i el que és important amb una mica més d’experiència. Per últim agrair al suport al meu equip Borges Trail, i a Borges, Eassun Spain, Ph-Quirogel, Coreevo, Rendiment-Race, Bussetus Sport, amb tot aquest suport és impossible no intentar millorar i donar-ho tot!