Aquest passat cap de setmana es va dur a terme la Marató
de la Fageda, una volta circular de 42km i 2.500 m D+ pels Ports amb sortida i
arribada des de la Sénia. Possiblement, una de les millors curses a les que en
Tavi ha participat fins al moment.
A les 7:30 en punt prop de 200 corredors emprenien la
sortida, entre els quals es trobava l’únic representant del BORGES TRAIL, en
Tavi Fossas, acompanyat d’un bon nombre d’amics i coneguts de l’Atmosfera, com
la Marta Batalla, en Xavi Ayala, Jacob Salvadó, Josep Mª de Corredors
Solivella....
L’inici de la prova no era molt dur, doncs començava
planejant els primers kilòmetres, i per això, calia pendre-s’ho amb calma,
doncs ja se sap, que qui es passa a l’arrencada, després ho paga, ja que la
duresa per desnivell i kilòmetres estan assegurats. Així doncs, la cursa anava
augmentant desnivell i cada cop era més dret, i aquí en Tavi ja s’havia anat
col·locant dins els 40 primers, on havia trobat el seu ritme. Cap al kilòmetre
15, ja es començava a planejar per dalt de tot, i començava una sèrie de
puja-baixes molt pedregosos, que no feien més que dificultar i endurir la
prova. I així, anar passant kilòmetres tant en fortes pujades com en brutals
descensos, en Tavi va anar guanyant algunes posicions, tot passant per rius,
crestes, frondosos boscos, i un sens fí de fantàstics paratges.
El que realment es va fer dur per a molts dels corredors,
van ser els 3-4 últims kilòmetres asfaltats, doncs les forces ja estaven al
límit, amb els peus adolorits de tanta pedra i amb l’estómac buit, semblava que
no arribaven mai al poble. Tot i semblar estrany, en Tavi va haver de pendre un
gel de cafeïna, doncs aquest tram se li va fer etern i li donava la sensació
que no arribava mai a meta. És aquí, en aquest punt, on es va adonar que hauria
d’haver menjat una mica més sòlid, doncs tants gels i tanta aigua amb sals no
eren suficients per assegurar l’energia fins al final. Tot i així, va
aconseguir arribar envoltat dels seus éssers més estimats: la dona i les dues
filles estaven amb els braços oberts tot esperant que els seu pare fes acte de
presència. En tavi us pot ben assegurar que aquestes arribades són les que fan
marcar diferències i l’emoció està més que assegurada.
Així doncs, cansat
i adolorit de peus, en Tavi entrava 31è de la classificació molt content
i animat de cara al seu proper repte, per al qual fa setmanes que s’està
preparant.
Destacar la gran organització d’aquesta magnífica cursa,
la qual ja té un espai propi dins del calendari del nostre país i esperem
poder-ne gaudir molts més anys.
I per últim, agraïr l’inestimable ajuda de tots els
nostres espònsors i col·laboradors com són Eassun, Megaplus, Rendiment Race,
Ph-Quirogel, Bussetus Sport i Borges Trail.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada