Cursa de la Cameta Coixa a Miravet, la primera de la Copa Catalana de Curses per Muntanya

El passat diumenge 22 de febrer els corredors Borges Trail es van plantar a Miravet per córrer la primera cursa de la copa catalana de curses per muntanya. La cursa, amb el nom de La Cameta Coixa, presentava un recorregut de 21km i 1400 metres de desnivell positiu.

A més de que la cursa ja té un renom important dins el món de les curses de muntanya a nivell nacional, aquest event presenta cada any més al·licients per animar tot corredor amb ganes de gaudir d’un gran dia a que es presenti de bon matí al castell de Miravet, enfilat a sobre d’un penya-segat sobre el riu Ebre, lloc on es donaria la sortida de la cursa. Entre els assistents hi havia noms com Zaid ait, Cristobal adell, Kiko, Aurell, David Coma, germans el Qayed…i molts altres atletes de nivell que es volien disputar les primeres posicions, entre els 340 participants de la cursa llarga. A més a més la sortida es va donar amb el tret d’un canó de l’edat medieval, disfresses, obsequis, gent animant arreu del recorregut, etc. I un no parar de fets que fan que l’organització es mereixi un 10 rotund.

Pel que fa a la part femenina, la nostra corredora Lourdes Cayetano va voler prendre part en Copa Catalana per primer cop en la seva vida. Tenia clar que volia anar guardant forçes des de la sortida perque la distància es superior a les que acostuma a participar i a més no arribava a Miravet en condicions físiques óptimes, però les ganes que tenia a participar-hi van poder fer possible una sortida i arribada amb bastant bon sabor de boca.

La sortida va ser molt original des de dins del castell de Miravet i des de aquell moment va tocar disfrutar d'un bonic paissatge tot per senders i terreny trencacames.  Va decidir  mantenir desde la sortida un ritme prudent i constant, sense patir gaire però amb alegria, anant guanyant algunes posicions en les pujades i també perdent una mica en les baixades tècniques. Als pocs kilómetres de sortir ja es va situar en 6a posició i va mantenir-la fins que a la última pujada dura i tècnica va poder adelantar a una fèmina, arribant així a meta amb una 5a posició general, 2a posició de categoria senior i a molts pocs segons de la 3a i 4a posició; amb ganes de disfrutar més copes catalanes perque li va semblar molt bon ambient, nivell i organització.

Pel que fa a en Mikel Besora: Vaig sortir controlant els ritmes ja que va ser una cursa amb molt de nivell. Jo vaig anar al meu ritme, fent la meva cursa i alguns atletes anaven petant per no dosificar-se llàstima que a les pujades no pogués seguir el ritme d’alguns corredors forts i vaig tenir que donar-li gas al pla i a les baixades per tal de recuperar del temps perdut pujant.

Finalment, després d’una cursa molt i molt dura i tècnica sobretot, acabo en la posició 11º absoluta i un temps de 2h.05 minuts a només 11 minuts del podi per recórrer els 21km. tècnics amb un fort desnivell.

L’Aleix Toda, que venia una mica tocat dels bessons, va intentar no sortir massa fort, amb l’objectiu d’anar provant sensacions i anar incrementant el ritme al llarg de la cursa. Així que a un ritme cautelós va arribar fins al primer avituallament, en el qual va cometre l’error de prendre un gel que li va causar problemes estomacals.

No va ser fins a mitja cursa, cap al km 10,5 on va poder deixar enrere les males sensacions, tot centrant-se en acabar la cursa el més dignament possible, així que va imposar un bon ritme fins a meta. El fet d’anar passant corredors li va anar donant forces, finalment arribant a l’sprint en 21ena posició, amb un temps de 2h10’ força més enrere del que tenia pensat, però com sovint es diu en aquest món, tot suma, de tot se n’aprèn i sempre resta marge de millora. Així que a la pròxima més i millor.

En Tavi, que sortia amb molt poques ganes i atemorit no només pel nivell que hi havia la voltant, si no que també havia passat una molt mala nit, afrontava aquesta cursa amb més pors que una altra cosa.

Un cop van donar la sortida, va adonar-se que les seves sensacions matineres s’esvaïen de cop per donar pas a un sentiment d’energia i bon feeling del que podia ser la cursa.

Així doncs, ja sortint del castell en Tavi va començar a avançar gent intentant col·locar-se dins el 60 primers. I aquesta va ser la tònica general de la seva cursa: avançant sempre: a poc a poc, però a pas ferm: a cada pujada, a cada baixada, sempre avançava a algun corredor. I sense deixar d’avituallar-se en tot moment, va poder acabar molt satisfet de com podia haver anat tot plegat i amb ànim per continuar l’inici de temporada.