UTMCD 2014, un gran Marc Balañà fa quart. La resta de curses tenen podis borgettis.

Aquest dissabte 5-4-2013 ha estat tota una festa esportiva del “Trail-Run” pel les nostres fantàstiques Muntanyes de Prades i de d’on s’han encetat varis Campionats de Curses de muntanya a nivell del Tarragonès i Catalunya, on varis components del BORGES TRAIL i participaven.

Les proves disputades han estat:

“1º prova del Campionat de curses d’Ultraresistencia per muntanya” on corria en Marc a la prova de 90Km i 4500d+ UTMCD.

“El Trail Series” una Lliga a Nivell del Tarragonès, en la que en aquesta primera edició han pres part 4 components de l’Equip, la Núria,  l’Eloi i l’Octavi fent la cursa de 20Km i uns 1000d+, i en Salvador la de 10Km amb 450d+. Que ens relaten la seva vivència: 

EN MARC ens relata:

PREÀMBUL

Arranca el primer objectiu d’aquesta temporada-2014, UTMCD,  després de passar-les una mica putes aquest hivern, degut a una lesió que hem vaig fer al setembre-2013 degut a una torta de turmell, agreujada per un (edema ossi), una lesió difícil ja que demana impacte zero, això vol dir res de córrer !! Es a dir, podia fer de tot menys córrer, complicat pel coco. Tot i així afrontava la pre-temporada amb moltes ganes, amb bons volums d’esquí, bici de carretera i natació….Pensant que a gener ja podria començar a trotar, però finalment no va ser fins al Març-2014 que la ressonància magnètica marcava que ja es podia començar a córrer….Bufff.

Tenia 1 mes per transformar volums cap al córrer i damunt incrementant poc a poc per no recaure en la lesió, ben planificat i amb ajuda de Quim Royes i la fisio Núria Gil ho vaig aconseguir !! 

 

LA CURSA

9:00 Pistoletassu a línia de sortida i 90Km amb 4500d+ per demostrar si s’han fet be les coses….Tot i no arribar en el millor moment de forma al haver hagut d’acumular forces km a peu en poques setmanes i no estar el prou descansat que un voldria, però confiant en el bon treball de desnivell fet aquest hivern.

Se surt com sempre a cremar-ho tot, jo tirant de freno de ma amb puntes al pulsòmetre de fins a 170p en les dues primeres hores, Vaig 25º.

Km20 Cornudella.

Avituallo rapid, porto a ma germana Anna d’assistència i l’aliment mel porto tot jo, perfectament planificat (vital per sobreviure en ultra, i tot un aprenentatge d’anys amb un mateix).

Seguim rodant cap afrontar la primera pujada uns (350d+) fins a Siurana, vaig amb en Marc Vilà Ruiz de 24anys i nascut a Berga, entrenat per Pau Bartoló (entrenador de Núria Picas) hem comenta, va fort, sobretot quan pica tècnic avall el deixo passar perquè es mes ràpid.

Coronem Siurana, baixem, creuem el riu Siurana amb aigua pel genoll i remuntem cap a Castillejos (600d+), passant uns tres corredors que comencen a madurar degut al ritme massa alt (3h de cursa), en Marc se m’escapa una mica i es despista en el tramp dels gorgs, on algu havia tret alguna cinta. Corono Castillejos hi hem diuen que Vaig 8º, resulta que un grup de 7 persones s’ha despistat força.

 

Descens cap a Vilaplana, m’atrapa de nou en Marc i un tal Joxelu Aibizuri (Vasc), hem passen els dos en el tramp mes tècnic de baixada, mentre hem vaig menjant el petit bocata de codonyat amb formatge de cabra que portava, jeje….

A la pista dels masos que pica lleugerament els vaig recuperant fins ajuntar-me i li dono una mica de conversa al MASTER Joxelu (ni mes ni menys que 25:30 a Ehunmillak 166km-11.000d+, paraules majors), respecte hi ha seguir rodant rapidet…..

Passem a un corredor que camina, passat de ritme a petat, de coix no te pas pinta, però aquests ritmes en un ulra, rebenten al mes fort !! Cal ser pacient i el mes important, no parar de menjar i beure !! Vaig 7º.

Vilaplana, arribem en 4:30, 30’ mes ràpid que fent aquest tramp entrenant !! I el cap de cursa ja fa 30’ que ha passat, deu ni do. Torno avituallar ràpid sense encantar-me gens i surto caminant, en Marc es retrassa una mica i en Joxelu hem recupera roda ràpidament….

Comencem a muntar Mussara (700d+) de caminar hi amb calor forta, li dic a Joxelu que la pujada es llarga i forta, me mira i se m’escapa, pareix uns bessons d’espanto !! Vaig 8º, jo aquí comento anar tou de el calor i del Canvi de ritme radical, de córrer a caminar, a mitja pujada hem prenc gel de cafeïna i ni el noto, el cos va saturadet i necessita baixar una marxa, la Baixo i segueixo pujant mentre hem trobo a un corredor assegut a una pedra, va cansat i descansa jeje, Vaig 7º de nou, buff.

Corono Mussara, avituallo aigua de organització i mi poso sals, cal hidratar a tope amb sals sempre, pero si fa calor encara mes. Vaig baixant zona tècnica ara sol, poc a poc inclús alguna zona humida caminant, vaig tou hi hem passen cosses terribles pel cap, comento a patir, penso que per patir plego i ja esta, miro rellotge i de temps vaig de PM, aixo hem consola i segueixo a ritme molt lent, hem passa en Ivan Artigas ke baixa molt suelto (fent la tipica pregunta estas be jeje) m’enfonso encara mes, Vaig 8º,  creuem el riu i entrem en sendera bruta de vegetació i amb sifonades de terreny tècnic, hem recuperen el que seia a la pujada de la mussara i en Marc de 24 anys de Berga, van igual de Tous que jo i fins i tot els deixo passar, van lents i puc seguir darrera seu sense cap il·lusió de res i patint en serio, Vaig 10º….bufff….Ells van xerrant de que van tocats i morts de calor i jo el fet de tenir uns peus per seguir es el que hem mantenen viu…Aprofitant que el pulsòmetre ja treballa entre 135-145p (el cor descansa) me trec un altre bocata de pernil salat que havia avituallat a Vilaplana i ruegó a ruegó i a base de tragos d’aigua mel menjo tot a la força….

En 20’ que dura aquell calvari de sender hem serveixen per refer-me i de quina manera, com per art de màgia, el bocata fa efecte, entrem en pista rodadora, en Marc fa molt mala cara me estat fixant i cap dels dos s’ha posat res a la boca durant aquells 30’ de sender….Li dono el consell que ha de menjar i de fet així ens ho va recordar en Pau Bartoló al Stage que va fer Núria Picas a Berga (min. 40g hidrats sòlits cada hora !!)….

Obro gas i marxo sol, vaig 8º jeje, rodant fort per pla i cara avall, fins remuntar una mica i entrar al Albiol atrapant a Ivan Artigas del “Haglöfs”, avituallo hidraxir preparat de organització, per aprofitar baixada per hidratar be i el deixo enrere, Vaig 7º.

 

Tiro avall a ritme fort, ara hem trobo be i se que si segueixo menjant aquesta bonansa pot durar fins a final de cursa i així o faig, hem menjo un tall de coc energètic que porto, hidrato a tope i aviat soc a Mas d’en Forés Km62, on torno carregar aigua al avituallament i hem poso sals meves. En Ivan Artigas baixant tampoc s’ha encantat i entra avituallant amb mi, sortim junts i aviat el deixo enrere, aplicant un ritme fort fins a Mont-ral (600d+) que es deixen fer…

Mont-Ral, avituallo rapid i marxo, aprofitant bones sensacions. Algu resulta que algú mes s’ha quedat sense banzina, perque hem diuen que Vaig 6º. Aixo m’acava de donar el plus que hem faltava i arranco derrapant.

Corono la foradada de Mont-ral, i passo uns 3km de sendera tècnica desagraïda de córrer però amb ganes arribar a la part final de la cursa, dura, però mes corredora.

Hem menjo mig entrepa de codonyat amb formatge de cabra i darrera un gel de cafeïna de postre, avans de fer baixada tècnica fins a Capafonts, pensant que en 20’ farà efecte la cafeïna per enfilar Tossal a gas.

Capafonts (el millor en un ultra es fer els ultims 10km amb gas a les cames), avuituallo hidraxir omplint els dos bidons amb gots de organització, ja que amb el que e menjat i aigua amb hidraxir mes un gel de compota que porto se que puc apretar fort fins al final. Hem dicen que Juan Joase Oliva fa 1’ que ha sortit i el Vasc Joxelu acava d’arrancar….M’imagino el que pot passar i arranco fent el cavallito (aixo no te preu) !!!

Començo a muntar capa a Tossal de la Baltasana (400+) i avans de creuar riu amb aigua fins genoll, passo en Joxelu, permetent-me el luxe d’aixecar el peu i saludar amablement, li dic que me revifat i de fet ja o nota jeje, qui riu últim riu millor dicen, I TAN !!

Surto com un llampec traient tot el que hem queda a dins (que noto es es bastant, surten les hores i metros d’esqui i bici i es nota), rodo content amunt, mentre el sol ja afluixa i la fresca ajuda a metabolitzar els hidrats a la perfecció.

Avans arrivar al sender mes dur, encara per la pista, tot adelantant a gent de la cursa “HALF” veig a Juan Jose Oliva, que recupero mantenint el ritme, me comenta que ja va cansat, i hem diu que no pateixi que el tercer el tinc a 45’, ja ho se, però vaig seguint fort amunt, ja que hem sento còmode així i no vull sorpreses en últim sector de baixada, o troto tot fins coronar i Baixo volant fins a meta, finalment 4º, amb sensacions personals de com si hagués guanyat la cursa.

Gracies a tots els que ho heu fet possible, Mar Alsina, Anna Balañá, Entrenador, fisio, amics i patrocinadors.

Ja pensant en la següent.

___________________________________________________________

Per altra banda el TRAIL SERIES, va anar de la següent forma:

LA NURIA ens relata:

Sortida amb el grup situantse en la primera posició i mantenint un ritme força ràpid ja que la cursa ho permetia. Aniria primera fins el qm. 8 on la Maria Irigoyen del C.C.M. MARMOTTRAIL la va adelantar. A partir d'aqui la va tenir sempre a vista fins que en un dels avituallaments la Nuri va parar força estona i la Maria va aprofitar per treure una mica d'avantatge que gestionaria molt b fins a meta.

A partir d'aleshores la Nuri veient que exposava massa si intentava incrementar el ritme, regulava per poguer defensar la posició fins el final i pensant en el global del circuit, donaba per més que bona una segona posició en la primera cursa d'aquest campionat.

L’ELOI ens relata:

Jo patia per un inici de cursa ràpid, ja que sortíem juntament amb la de 10km.

Però al final la sortida va ser bastant tranquil·la. Vam coronar al Pla de la Guardia amb el Salva i l´Albert Jose. 

A la primera baixada al coll del vidrier, vaig deixar anar cames avall, i a partir d´allà ja em vaig quedar sol.

Vaig seguir mantenint un ritme de cursa alt, ja que era el primer test de la temporada, i em volia apretar una mica per veure mes o menys on estava.

Em vaig trobar molt còmode durant tota la cursa, i vaig poder arribar a meta sense problemes amb un temps de 1h 37min 20seg, seguit de Albert Jose amb un temps de 1h 46min 09seg i Xavier Menendez amb 1h 47min 31seg.

L’OCTAVI ens relata:

Pel que fa en Tavi va ser molt constant durant tota la cursa mantenint-se en les primeres posicions des del quilòmetre zero fins al final de tot.

Ja des del principi de tot van anar alternant de la quarta a la sisena posició amb els contrincants més immediatas, fent la goma, doncs als trams més tècnics passava al davant, i als trams més rodadors i planers, passava a la cua d'aquest petit grup.

D'aquesta manera, tot baixant del Tossal, anava en 4a posició, però ja entrants a la vila de Prades, no va poder seguir el ritme imposat pels seus rivals i els va cedir la seva posició per arribar finalment el 6e, molt content i satisfet de les sensacions obtingudes durant aquesta cursa.

EN SALVADOR ens relata:

Per la seva banda el Salvador Martí participava en la cursa curta de 11'25km i un desnivell positiu de 450m que tenia sortida i arribada des de la plaça de 

Prades amb sortida conjunta amb els atletes de la cursa de 20km.



Des de l'inici la cursa va ser liderada per dos atletes dl recorregut de 20km, 

entre ells l'Eloi Borràs del Borges Trail que en fou el guanyador i per Martí. 

Arribat al 5é quilòmetre de la cursa els dos atletes del Borges Trail marxen en

solitari al cap davant de la cursa, on Martí segueix l'estela de l'Eloi fins arribaral punt on les dues curses es separaven. Arribat a aquest punt, Martí segueix en solitari al capdavant de la cursa amb un marge suficientment ampli com 

per arribar sense problemes en primera posició amb un temps de 57'50sg.