El Mikel i l'Aleix a la Cursa de Tivissa, la última prova de la Copa Catalana 2014

Per part del Mikel Besora, la cursa va anar de la següent manera:

El passat 12 d'octubre, el nostre atleta del Borges Trail, Mikel Besora, es va presentar a Tivissa a la última prova de la copa catalana. Es presentaba com a sub-23 i també volia donar guerra a la general ja que aquesta vegada estaven barrejats els absoluts amb els sub-23.

A les 9 del matí es donava el tret de sortida i en Mikel sortia amb els primers absoluts, al costat del gran Xavi Espiña corredor de la selecció catalana.

Anava estudiant als seus rivals i al costat d'en Xavi, en una pujada cap al km.6 en Mikel decideix adelantar-lo anant en la posició 4º absoluta.

En una pujada prop del km.9 en Xavi l'adelanta i continua un frec a frec tots dos corredors.

Cap al km.15 en Xavi Espiña s'allunya d'en Mikel fins que al km.18 li diuen al Mikel que en Xavi s'ha retirat degut a una lesió; el terreny a part de ser molt tècnic estava mullat per les pluges dels dies anteriors... i llavors pasa a ser un altre cop 4º absolut i primer sub-23 que anava liderant desde bon principi i arribant a meta amb 14 minuts de diferència amb el segon classificat sub-23.

Amb aquesta última competició en Mikel Besora es proclama campió per segon any consecutiu de la copa catalana sub-23 de la Feec i a mes a mes haguent guanyat amb autoritat en totes les 3 proves que ha disputat per proclamar-se campió.

Per part de l'Aleix Toda, la cursa va anar de la següent manera:

I per fi ha arribat el dia en que es celebra la última prova de la Copa Catalana 2014. La Cursa de Tivissa es caracteritza per tenir un desnivell considerable de 1400m d+ en només 23 km, però el tret més propi d’aquest recorregut és la tecnicitat d’aquest, molt exigent en diversos trams en els que es cresteja, grimpa i es baixa per parets de roca amb l’ajut de cordes. A més aquest any hi havia un afegit que afegiria un plus de dificultat, i és que la nit del dia anterior no va parar de ploure a bots i a barrals i el circuit estava ben mullat.

Només el repte d’acabar la cursa sencer ja prometia, i és que a més els 3 corredors que van al capdavant de la classificació en la Copa Catalana no estaven apuntats a la cursa, cosa que donava més opcions als que quedem al seu darrere per aprofitar-ho i treure’n tots els punts possibles. Com que jo no havia pogut participar a la primera prova de la Copa Catalana, la marató de la Sénia, m’havia d’espavilar per puntuar bé en aquesta per aconseguir una bona plaça a la classificació. Tot plegat feia que aquell dia anés molt motivat i un pèl massa nerviós.

En arribar al poble de Tivissa, escalfo amb en Gerard Jové, un crack que ha vingut des de Ponts per gaudir d’una zona de muntanya desconeguda per ell, i hem poso a la sortida. Avui hem proposo un repte força diferent a l’habitual, si normalment prefereixo sortir sense patir i apretar progressivament avui he decidit que faré el possible perquè el grup capdavanter no hem deixi enrere ni que surtin a tot gas. A la cursa del Taga tothom va sortir a fondo i després d’un km hem vaig trobar un tap en un senderó que hem va fer perdre força temps i no volia que hem tornés a succeir de nou. A més avui he decidit deixar el pulsòmetre al cotxe i córrer per sensacions.

A les 9 es dona la sortida i surto amb els primers, anem un grup força nombrós, entre els quals també es troba el Mikel Basora. El primer quilòmetre va per pista i el grup es va estirant, jo vaig a un ritme que hem sembla còmode i hem poso trepitjant els talons dels dos primers, avui no penso perdre’ls de vista. Comencem una mica de puja-baixa per senderons amb algun punt que obliga a anar en compte d’on es posen els peus i tornem a la pista, on els dos primers agafen una velocitat difícil de seguir, de cop noto que m’estic passant i que és una bojeria intentar seguir-los, no estic tan bé com pensava. Però ja és massa tard, en anar baixant el ritme veig que fins ara he anat massa ràpid i que les cames no hem tiren, noto una certa sensació de desorientació i faig el que puc per no posar-me a caminar. Acabo d’agafar un globo dels bons!

En el següents metres es grimpava per una paret tot pujant a una cresta que es va resseguint durant un km aprox, durant aquell tram no van parar de passar-me corredors, i els meus ànims se n’anaven pel terra, tantes expectatives i mira com he acabat! Amb prou feines puc córrer, i aquest tram de cresta que tant m’agrada m’està fent la guitza, hem desequilibro i patino pel terra un parell de vegades.

És dur, estic patint i els del davant m’estan agafant distància, ja gairebé no veig en Mikel, però no hem dono per vençut i segueixo tirant al meu ritme. Vaig anar amb aquestes sensacions fins que cap al km 9 es tornava a passar per dins del poble de Tivissa. Allí m’esperaven els meus pares i la Laia, la meva xicota, que tots preocupats en veure la meva cara blanca com la llet i les rascades en una cama hem pregunten que si estic bé. Els faig un gest com dient que no però segueixo. Aquí va ser on tot va canviar, de cop al meu cap va començar a funcionar millor, hem prenc un gel, les cames milloren i només hem venen pensaments que això encara no s’ha acabat, que encara queda mitja cursa pel davant.

I així va ser com vaig començar a remuntar la següent pujada a tot drap, amb la ment i cames renovades. Al final de la pujada hi ha molta gent animant, gràcies a ells encara vaig poder seguir a bon ritme per la cresta i la baixada que venia a continuació. I allí tenia la segona pujada forta de la cursa, jo sabia que havia d’aprofitar i no vaig parar de córrer fins que per fi! Vaig atrapar a dos corredors! En Mikel i en Gerard Jové, que caminaven per la forta pendent. Última estirada i m’acoplo a ells, adaptant el seu ritme durant una estona. Veig que puc apretar una mica més i aprofito per passar al davant. En Mikel ve amb mi i ens anem distanciant d’en Gerard.

En Mikel ja ho tenia guanyat, ell li portava un avantatge brutal al segon sub23, i a més m’anima a anar a agafar el corredor del davant. Jo, que tornava a notar la fatiga a les cames li dic que no puc anar més ràpid i anem una bona estona junts fins que en arribar la última pujada ell s’avança uns 100m. La última baixada cap al poble era un compromís entre lliscar per la roca mullada i anar ràpid, així que vaig intentar la segona opció fins que vaig fer un parell de bones aterrissades de cul pel terra, arribant a meta a 20 segons darrera d’en Mikel i per la meva sorpresa 5é de l’absoluta. Es veu que pel camí dos dels corredors que anaven al nostre davant, entre ells en Xavier Espinya, un veterà corredor de la Selecció Catalana que sempre està al capdavant de totes les curses, va abandonar.

D’aquesta manera aquesta carrera ha significat molt per mi. He après que encara que les sensacions t’ho indiquin, pot ser que no sigui el teu dia, també que començar a un ritme massa fort pot fer esvair l’objectiu que t’hagis marcat ràpidament; però no tot va ser negatiu! Sinó que també vaig aprendre que gràcies als ànims de les persones que estimes es pot aconseguir l’impossible i que gràcies a poder compartir part de la cursa amb l’amic Mikel hem vaig poder donar guerra fins a l’últim metre de cursa.

Finalment, aquesta 5ena posició de l’absoluta hem deixa en una 6ena posició en la classificació de la Copa Catalana per aquest 2014. Molt content d’haver arribat fins aquí, ja que a principis d’any no ho hagués dit pas. Moltes gràcies a tots els que m’heu fet costat, els que heu cregut en mi i m’heu animat, al meu entrenador Quim Royes, que és el responsable de tot el que aconseguim, ell posa a les meves mans tot el treball invisible que en realitat és el que compta, la guia per arribar a l’objectiu de cadascú, als companys del Borges Trail, que m’obliguen a superar-me dia a dia gràcies a la motivació i passió que transmeten per aquest gran esport; a la fisio i ara també companya d’equip Núria Gil, que hem prepara les cames pel que faci falta. També agrair als patrocinadors Borges, PH-Quirogel, Eassun Spain, Bussetus i Restart.