El Borges Trail al TAGA EVO 2040

La cursa segons Basora...

El passat 21 de setembre em vaig desplaçar a Sant Joan de les Abadesses per disputar la Copa Catalana Taga Evo 2040.
La meva carrera (sub-23) consistia en una mitja marató (21km.) amb 1400 metres positius.

En aquesta carrera, com en moltes unes altres, sent copa catalana hi ha un nivell considerable de corredors que vénen de molts llocs a competir-la, corredors integrants de la selecció catalana i fins i tot hi ha vegades que vénen d'altres seleccions.
Sabent el nivell el qual hi hauria entre altres corredors cal destacar a Carles Artigues corredor sub-23 igual que jo i que sabent que donaria guerra decideixo anar controlant la carrera des de mes enrere amb sang freda reservant forces per a la baixada, que en ser molt tècnica i en el bon estat de forma en el qual arribada a la cita sabia que m'aniria bé aquesta estratègia.

Anant al gra:
A les 9 del matí després d'un previ escalfament sortida molt ràpida conjuntament amb els sènior i júnior que ells recorrien 26km. i 14km. respectivament dels 21km. que havíem de recórrer els sub-23.
Com he dit en línies anteriors, surto mes enrere, col·locat prop de Carles Artigas qui tira de la carrera.
Arribant al km.5 hi ha un avituallamient i passem de llarg els dos (Carles i jo), en el qual seguim ascendint i passant quilòmetres arribem al km.8 on bec aigua i agafo un plàtan. Carles segueix de llarg i es va uns metres.
I pinso per a mi: tranquil si no s'hidrata i menja plàtan per prevenir enrampades possiblement li passarà factura i, així va ser... més endavant es veurà el perquè va anar així.
Arribem a la pujada de 800 metres positius i 2-3km. de distància en el qual segueixo a uns metres de Carles.

Durant la pujada em trobo el meu company d'equip Aleix Toda que anem junts fins a dalt de tot, ell continuará la seva cursa llarga sénior, a sigut un gran moment de felicitat compartir amb ell aquell tram de cursa.

Continuant guardant bales per als últims km. (queden mes de 10!) arribo al avituallamiento del km. 12 i bec dos gots de aquarius a xarrups perquè no dolgui la panxa i agafo un plàtan encara que sense ganes de menjar-ho ho engoleixo per prevenir enrampades.

Aquí canvia totalment la carrera, km. 13 Carles li veig a 100 metres de distància que va flaquejant i se'm va anant i, per rareses del cos humà jo vaig a mes i em trobo cada vegada millor.
Continuo amb Aleix Tota pujant al Puig Estela i em diu anem Mikel que enxampes a Carles; jo li dic: queden 8km. i ho tinc a 1 minut confia en mi que ho enxamparé, es que no s'ha hidratat ni *avituallado i es com està!
Seguidament, en la baixada tècnica vaig retallant segons però encara no els suficients fins que mancant 4km. li veig que flaqueja i veig que serà possible agafar-ho, és mes ve l'últim avituallamient i com un raig passo de llarg a la recerca del primer sub-23 en aquest moment que era en Carles.
Mancant 3km. després d'anar gastant bales quen estic darrere seu, li pregunto com està i resulta ser que està ple d'enrampades i amb dolors en la planta del peu tal com jo pensava... total que li avanço i em poso en primera posició fins a arribar a meta en 2h.14minuts amb 3minuts d'avantatge sobre el segon classificat.
Una cursa molt dura i tècnica amb les seves 22km. i 1400 metres de desnivell positiu.

La cursa segons Toda...

Just fa un any que hem vaig apuntar a aquesta cursa que hem semblava màgica, fins i tot havia fet el recorregut unes setmanes abans, i llavors per la meva mala sort una lesió hem va impedir córrer-la. És per aquest motiu que portava un any sencer esperant aquest dia amb molta il·lusió i aquest diumenge 21 de setembre hem vaig poder situar a la línia de sortida junt amb dos grans corredors i amics, en Mikel Besora i en J.Mª Pijuan.

El cel es presentava ennuvolat, ens trobàvem a uns 16º i jo no podia controlar les ganes de començar, així que amb els nervis a flor de pell un tret en l’aire dona inici a tota una massa de corredors atapeïda que surten disparats per sobre el pont romànic de Sant Joan de les Abadesses. En un primer tram d’asfalt per sobre la ruta del Ferro, trobo que hi ha un gran nombre de corredors que van a un ritme molt elevat que hem fa por seguir amb vista als 1270 m de desnivell positiu que haurem de superar els primers 11,36 km.

Poc després comença la pujada i entrem en un senderó molt humit, allí hem vaig adonar del meu error, ja que una bona part dels corredors que tant gambaven al principi ara ja deixaven enrere el seu ritme, alguns inclús es posaven a caminar, i a mi entre corredors i fang hem costava molt trobar forats per poder guanyar posicions.

Arribant a Can Camps comença el camp d’herba obert on m’esperen els meus pares i la meva xicota, allí és on vaig aprofitar els ànims que hem van transmetre, que es van convertir en força per pujar marxa i agafar un ritme que hem va permetre començar a passar gent tot enfilant la pujada cap al Puig Estela, una pujada que en alguns punts era tan inclinada que fins i tot era millor anar a quatre potes. En arribar a la part alta de la cursa vaig atrapar al Mikel. No havia pogut compartir mai cap cursa amb ell d’aquesta manera i poder anar junt amb ell per un bon tram de la carena de la serra Cavallera fins que el seu recorregut (sub 23) es desviava cap avall va ser una experiència impressionant, compartint la part de la cursa amb millors vistes, animant-nos un a l’altre.

Llavors vaig seguir cap al Taga, punt culminant de la cursa on ens esperava un bon grup de gent entre voluntaris i altres que venien a animar.  Tomb per darrera la creu del cim i cap avall fins al Coma d’Olla. Allí començava la baixada, i en aquell moment hem va envair una sensació molt difícil d’explicar, hem sentia a gust, el paisatge i les olors recarregaven les forces i el terreny tou i humit hem demanava que baixés aquella muntanya tan ràpid com les cames hem permetessin, així que des d’aquell punt fins a Can Camps vaig baixar amb l’accelerador pitjat fins al fons, gaudint com mai he gaudit en cap altre cursa, una baixada per recordar. Durant la baixada vaig poder passar un parell de corredors.

En arribar a Can Camps la meva novia i els pares hem van tornar a carregar de forces amb els seus ànims. Sembla estrany com pot ajudar a nivell psicològic que els teus hagin vingut fins l’altre punta de Catalunya perquè saben que per tu és important, i allò m’obligava a donar-ho tot fins al final. Vaig córrer sense poder atrapar a ningú més de la cursa llarga fins que en arribar al poble vaig poder veure a un corredor, però ja no vaig poder atrapar-lo, acabant en desena posició, molt satisfet.

En acabar, ràpidament vaig saber que aquella havia estat la cursa en la que m’ho havia passat millor de la meva vida esportiva, una experiència inoblidable, una passada. Moltes gràcies a l’organització per celebrar aquest event any rere any amb tantes ganes i dedicació.

Moltes felicitats als Borgetis JMª Pijuan per la seva tercera posició en la cursa, sempre demostrant que és un fora de sèrie, i al Mikel Besora per acabar en primera posició de la cursa sub 23, a aquest noi no hi ha qui el pari, sempre aconsegueix tot el que es proposa i a més ningú li ha regalat mai res, sinó que és un símbol d’esforç, constància i creure en un mateix.

La cursa segons en Pijuan...

Per altra banda, en J.Mª Pijuan va començar davant de la cursa, pujant com una bala i arribant al cim del Taga en segon lloc, darrera d'Eric Moya. En la baixada, tot i anar a tot drap es va veure superat per un imparable Pere Aurell, que acabaria guanyant la cursa mentre que Pijuan arribaria en 3er lloc, assegurant-se la segona posició de la Copa Catalana per aquest any 2014.